Amb Roma l'art clàssic grec es reinventa i es difón amb noves formes arreu de la Mediterrània i Europa Occidental. Roma és columna vertebral de la civilització europea. En aquest tema elaborat per Pau Tobar, estudiem les formes i el significat del seu art.Una feina feta per a l'alumnat de 2n de Batxillerat segons el temari de la PAU vigent al País Valencià.

1. L'ART CLÀSSIC: ROMA
Continguts:
● Context
● Antecedent: Art Etrusc
● Característiques generals de l'art
romà
● Arquitectura i urbanisme romans
● Escultura romana
● Decoració pictòrica
● Mossaïcs
● Art paleocristià

2. Context històric i polític: Orígens,
la Monarquia (753-510 aC)
● Llegenda: Ròmul i Remo (753 aC)
● Història: tribus latines, sabines i
etrusques assentades als 7 turons
de Roma, banyats pel riu Tíber. Al
s. VIII s'unifiquen.
● Influències culturals etrusques i
gregues.
● Al segle VI aC Roma esdevé
ciutat-estat.
● En aquests anys el sistema de
govern és la Monarquia.
● Els últims tres reis de Roma són
etruscos.

3. Context històric i polític: la
República (510-31 aC)
● El 510 aC un grup d'aristòcrates
destronen l'últim rei etrusc.
● Roma es converteix en un Estat
militarista i colonitzador.
● Guerres Púniques (264-146 aC):
derrota de Cartago.
● Expansió pel Mare Nostrum, a partir
dels antics territoris cartaginesos.
● Economia de latifundis i esclavisme.
● Consolidació de les estructures
republicanes.
● Planificació urbana i obres
públiques.
● Expansió del llatí i del Dret romà per
tots els dominis: romanització.

4. Context històric i polític: l'Imperi
(27 aC – 476 dC)
● Cèsar August venç la guerra civil i aboleix
la República, és el primer emperador.
● L'Imperi s'organitza en províncies.
● Emperador poder absolut i culte diví.
● Etapes:
– Alt imperi (fins el segle III dC):
continuen conquestes i romanització i
esclavisme.
– Crisi del segle III, d'Alexandre Sever
a Dioclesià (235-284 aC) 19
emperadors, cap mort natural. Crisi
econòmica. Migracions bàrbares.
– Baix imperi (fins el 476 dC): divisió de
l'imperi a la mort de Teodosi,
cristianisme, crisi de l'esclavisme.
● Invasions bàrbares, fi de l'Imperi romà.

5. Context religiós de Roma 1
● Religió polteïsta:
a) Mitologia grega
b) Culte privat etrusc
(penates, lares, manes)
c) Culte imperial
● Cristianisme perseguit des del s.
I. Dioclecià va fer l'última i més
gran persecució (303-311 dC)
● Constantí es converteix al
cristianisme i el 313 dC
proclama la tolerància religiosa.
● Teodosi proclama el 380 dC el
cristianisme com a religió oficial
de l'Imperi.

6. Context religiós de Roma 2

7. ETRUSCOS
● Poble autòcton (?) que
vivia a la Toscana.
● Influències culturals
gregues i orientalitzants.
● Forta influència religiosa,
especialment dels ritus
funeraris, en l'art estrusc.

8. L'ART ETRUSC:
ARQUITECTURA
● Precursors a Europa de l'arc i la volta
(origen Mesopotàmic).
● Tombes túmul excavades en roca,
cobertes per una forma cònica
(aproximació de filades).
● Temples de planta quadrada, sobre
pòdium alt amb escales, pòrtic amb
columnes, amb una o tres naos
paral·leles: Tina (Júpiter), Cupro (Jun) i
Menerfa (Minerva). Sostre a dos
aigües amb fris i escultures de
terracota als costats.
● Altres temples arquitravats dòrics
amb columna llisa i basa i amb fris
senzill són d'ordre toscà, després
adoptat pels romans

9. ART ETRUSC: ESCULTURA
● Funció funerària
● Escultura sarcòfags:
– Bronze i terracota
– Quotidianitat, escenes
relaxades
– Elements del període arcaïc
grec: somriure, ulls
ametllats, geometria i cert
hieratisme
● Escultura temples (també
arcaïsme)
● Retrats realistes: incidència a
l'escultura de Roma.

10. ART ETRUSC: PINTURA
● Funció funerària
● Recreen la vida després
de la mort o representen
festes de comiat dels
difunts
● Allargament dels peus i les
mans
● Colorides: negre (perfilat)
color fosc (pell) rojos
(edificis) i ocre (fons)

11. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS DE L'ART ROMÀ
● Arrels eclèctiques: etrusques,
gregues i hel·lenístiques (del
Pròxim Orient i Egipte).
● És el màxim difusor de l'ideal
clàssic grec tot i que sobretot
en la seua versió hel·lenística.
● L'Estat és el gran client de l'art
romà, encomana obres amb
sentit utilitari però també
monumental, per propaganda i
per ser recordat i immortalitzat.
● Centralisme romà imposa forta
unitat en l'art. Sense gairebé
escoles artístiques.
Arc de Tiberi a Orange, s. I dC

12. ARQUITECTURA I URBANISME:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1
● Utiliarisme, amb gran
desenvolupament de l'enginyeria.
Monumentalitat (sobretot des del
s.I dC), amb sentit propagandístic i
immortal.
● Civilització urbana, amb noves
necessitats (basíliques, termes).
● Vocació imperial obliga a construir
comunicacions (ponts i carreteres
com la Via Augusta), dotar serveis
(aqueductes com el de Segòvia),
protecció (muralles).
● Model urbanístic ortogonal basat
en els campaments militars. Cardo
(NS), Decumanus (EO), Fòrum.
● Simetria i més verticalitat (cúpula).

13. ARQUITECTURA I URBANISME:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS 2
● Decoracions botàniques
profuses, més que a
l'hel·lenístic.
● Interiors molt treballats
tècnicament: volta, cúpula...
● Materials: pedra, formigó,
rajola. Aparell: opus
cuadratum, carreus a soga i
través, sovint en 'coixinet'.
● Materials barats i accessibles,
però toscos. Per això molts
edificis es revestien amb
marbre blanc amb grapes.

14. ARQUITECTURA I URBANISME:
HERÈNCIES CULTURALS
● Herència etrusca:
– Arc i Volta, que evolucionà des de la
de mig canó fins la cúpula i la volta
d'aresta.
– Ordre toscà
– Temples elevats amb pòdium i amb
façana i pòrtic principals.
● Herència grega:
– Temples rectangulars, amb
pronaos i naos, en peristil.
– Ordres arquitectònics: dòric, jònic i
corint. Invenció de l'ordre compost
(jònic i corint).
– Frisos més decorats, sovint amb
garlandes i bucranis.
– Sentit d'equilibri i simetria. Però amb
monumentalitat.

15. ARQUITECTURA I URBANISME:
EDIFICIS RELIGIOSOS
● Temples:
– Planta rectangular.
També tholos.
– Elevats amb pòdium.
– Façana i alt pòrtic
principals, accés amb
escalinata.
– Pronaos i naos.
– Peristil.
– Sostre a dos aigües.
També amb cúpula
(com el Panteó de
Roma).
Maison Carrée, Nimes, 16 aC

16. ARQUITECTURA I URBANISME:
EDIFICIS CIVILS 1
● Basílica:
– Multiusos (comerç, justícia,
reunions).
– Planta rectangular.
– 3 naus longitudinals, amb
volta de canó i cúpula al
fons.
– Nau central més alçada i
més gran que la resta.
– Finestres.
– Paret del fons semicircular:
absis.
Basílica de Majenci, Fòrum de Roma, 312 dC

17. ARQUITECTURA I URBANISME:
EDIFICIS CIVILS 2
● Commemoratius:
– Columna (rostral o historiada).
– Arc del triomf: fòrums o entrades. 3 arcs,
1 més gran; o només 1 arc.
● Oci:
– Termes.
– Teatre: Semblants als grecs, però amb
cavea semicircular, orchestra més
reduïda i scena més complexa. Éxterior
en pisos d'arqueries, de baix a dalt per
resistència així: 1dòric, 2jònic, 3corint,
4compost.
– Anfiteatre: el·líptic, amb scena circular,
cavea de tres anells (imma, media i
summa), toldo monumental (velum),
escepctacles violents (inspira pç. bous).
– Circ: allargat i tancat en semicercle, spina
al mig. Carreres.

18. ARQUITECTURA I URBANISME:
EDIFICIS PRIVATS
● Domus: unifamiliar
● Insulae: edifici en alt
● Vil·la: residència rural rica.
● Palau: residència aristocràtica o imperial extramurs.

19. ARQUITECTURA I URBANISME:
VOLTES I CÚPULES

20. ARQUITECTURA I URBANISME:
VOLTES I CÚPULES

21. ARQUITECTURA I URBANISME:
VOLTES I CÚPULES

22. POSA'T A PROVA 1
Bosrà (Síria), s. II dC, 15.000
espectadors.
Aspendos (Turquia), Zenó, s. II dC,
15.000 espectadors.

23. POSA'T A PROVA 2
Arenes d'Arlès, 90 dC, 25.000
espectadors
Arenes de Nimes, 50-100 dC, 25.000
espectadors

24. POSA'T A PROVA 3
Constantí, Batalla del Ponte Milvio, Roma, 315 dC

25. POSA'T A PROVA 4

26. ESCULTURA ROMANA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Saqueig i espoli de Grècia (146 aC).
● Posseir escultura grega és tendència
a Roma. Sobretot a partir de l'Imperi.
● Artistes grecs són portats a Roma, i
comencen a copiar, però són híbrids
estilísticament.
● Material: bronze i sobretot marbre.
Tècnica: trepà.
● Antropocentrisme, naturalisme,
realisme i retratisme, propaganda.
● No només cos sencer, sinó també
representen bustos i caps (diferència
respecte de Grècia).
● Escultures pintades.
Retrat de Caracalla, 213 aC,
Museu de Nàpols.

27. ESCULTURA ROMANA:
INFLUÈNCIES
INFLUÈNCIES:
- ETRUSQUES
● Retrat funerari realista, però sovint
amb trets esquemàtics.
● Retrats: caps i bustos.
● Escultures de bronze amb animals
(lloba capitolina).
- HEL·LENÍSTIQUES:
● Temes mitològics
● Temes frívols.
● Retrat (realista o idealitzat)
● Relleu narratiu Cap del noi, bronze etrusc, s. III aC. Museu de
Florència.

28. ESCULTURA ROMANA:
REPÚBLICA (510-31 aC)
● Ideal de vida patrici frena
una mica les influències
estrangeres.
● Retrats realistes de
familiars, sovint només del
cap. Cultes avantpassats.
● Bustos: cabell curt, molt
pla de talla, quasi sense
pentinar.
● Compromís entre realisme
i idealisme.
Gai Juli Cèsar.S. I a.C. Roma. Museus Vaticans

29. ESCULTURA ROMANA:
IMPERI
● Apogeu de la influència grega i
hel·lenística.
● Còpia compulsiva d'obres
clàssiques i hel·lenístiques. Escola
neoàtica (s. I aC): Pasíteles,
Stefanos, Menelau
● Tendència a l'idealisme des
d'August fins la fi del s. II dC. Un
idealisme soint al servei de la
política. En tot cas idealisme
humanitzat.
● Des de meitat del s. II dC
tendència a l'expressionisme, i al
segle III dC cap a l'esquematisme
oriental, amb engrandiment d'ulls i,
marcat de pupil·les. Bust de Neró, s. I dC, Museu
Capitolini

30. POSA'T A PROVA 1
August de Prima Porta,
encarregada pel Senat de Roma,
14 dC. Còpia d'original de 20 aC.
Marbre. 2,04m

31. 1 Brutus Barberini, s.I aC – s. I dC,
marbre, 1,65 m
2 Colós de Constantí, asseguda,
313 dC, marbre, 12 metres.
POSA'T A PROVA 2

32. POSA'T A PROVA 3
Retrat de l'emperador romà
d'Orient Arcadi, s. V dC. Estambul.
Cap d'un patrici romà, Otricoli, 50-75
aC, Marbre, Museu Torlonia (Roma)

33. POSA'T A PROVA 4
Estàtua eqüestre de Marc Aureli, 176 dC,
Bronze, Museus Capitolins (Roma)

34. POSA'T A PROVA 5
La dama de la permanent, s. II
dC, Marbre, Museus Capitolins
(Roma)
Nen, escultura
romana imperial
L'infant amb la llebre, s I
– s II dC. Museu
Arqueològic de Cabra

35. POSA'T A
PROVA 6
Còmodo, representat com a
Hèrcules, 192 dC, Museus
Capitolins
Escipió l'Africà.
Bronze amb ulls
de pasta. S II aC.
Bust d'Adriano, 135 dC,
marbre, Museu
Arqueològic de Sevilla

36. POSA'T A
PROVA 7
Els tetrarques,
porfidi, s. IV dC,
Plaça Sant Marc de
Venezia, espoliada
de Constantinoble.
L'Orador, Aulo Metele, bronze, s. I
aC. Museu Arqueològic de
Florència.
Livia Drusila, esposa d'August,
marbre, 14-19 dC. Museo
arqueológico de Madrid.

37. SEMBLANCES
RAONABLES?
Calígula, marbre, s. 37-41 dC.
Museu Ny Carlsberg Glypotek,
Copenhagen

38. Joffrey Baratheon (Jack Gleeson), Game of Thrones.

39. ESCULTURA ROMANA:
EL RELLEU
● Profusió del relleu narratiu que
recrea les gestes de l'Imperi.
● Relleu més històric que mític.
Voluntat propagandística:
columnes (helicoïdal), arcs,
altars... O funerària (més tardana):
sarcòfags.
● Evolució:
– A partir d'August (I aC) : idealisme,
diferents nivells de relleu (alt, baix,
mitjà) per assolir perspectiva.
– Des del s. I dC: més realisme, amb
més detalls de la història. Menor
cura en la perspectiva (isocefàlia).
– Baix Imperi: Estil Cristalí,
juxtaposició de figures que
entronca amb l'art paleocristià.
Dalt: Família d'August a l'Ara Pacis (17 aC).
Mitjà: Saqueig del Temple de Salomó (82 dC).
Baix: Legions romanes travessant el Danubi (107-
113 dC)

40. POSA'T A
PROVA 1
Ara Pacis Agustea, altar de sacrificis, marbre (13 aC)

41. POSA'T A PROVA 2
Pedestal de l'Obelisc de Teodosi I el
Gran, baix relleu, marbre 390 dC
Sarcòfag Màxim de la Batalla de
Romans i Germans, Marbre, 180-190
d. C

42. PINTURA ROMANA:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● La coneixem sobretot per les ruïnes
de Pompeia i Herculà (79 dC).
● Influència grega present des de
l'inici, és creixent: temes mitològics.
● A partir del s. I aC comença a
generalitzar-se la pintura mural al
fresc, per decorar l'interior de les
cases amb escenes també
quotidianes.
● A Pompeia i Herculà: alt realisme, ús
de perspectiva (grandària i
difuminació), detallisme, precisió,
força expressiva, riquesa cromàtica.
Hi ha 4 estils pompeians.
● A les cases riques, existien també
pintures realistes sobre taula, al
tremp o encàustica (amb cera).
Terencio Eneo i la seua muller.
Representats amb papirs i tauletes a
Pompeia, s. I dC. Museu

43. PINTURA ROMANA:
ESTILS POMPEIANS 1
● Primer estil o estil d'incrustació (s. II aC
– s. I aC):
– Copiat dels palaus hel·lenístics.
– Simula grans lloses de marbre i
sovint empra motllures d'estuc per
emmarcar-les.
● Segon estil o arquitectònic (des de
principis del s. I aC):
– Simula elements arquitectònics
com si la paret s'obrís a l'exterior
(il·lusionista).
– Paisatges simulats i amb
personatges.
– Evolucionarà amb escenes
mitològiques en el centre del mur,
com si estigueren dins d'una
habitació.
La Casa de Sallustio, Pompeia, s. III aC
Vil·la de Boscorreale, pròxima a Pompeia, s. I dC

44. PINTURA ROMANA:
ESTILS POMPEIANS 2
● Tercer estil o ornamental (des de finals
del s. I aC, August):
– Divisió del mur com un retaule
amb estilitzats elements
arquitectònics i d'orfebreria.
– Cada requadre o finestra té una
escena independent, amb colors
plans. Sostinguda per una
'escultura'.
● Quart estil o il·lusionista (a partir del
terratrèmol de 62 dC):
– Complicació del segon estil.
– Perspectives molt complexes i
decorats com en el teatre (telons,
cortines, màscares).
– Escenes picaresques,
mitològiques, amoroses,
quotidianes, familiars...
Casa dels Vetti, judici a Ixionm Pompeia, s. I dC
Casa dels Vetti, Pompeia, s. I dC

45. POSA'T A
PROVA
Vila dei Misteri, s. I aC, Pompeia

46. MOSAÏC ROMÀ
● Aplicat a parets i al terra.
● Herència de l'Hel·lenisme, a través de
la Magna Grècia.
● Esplendor durant l'Alt Imperi.
● Construït amb tessel·les (de vidre,
esmalt o marbre). Segons grandària de
les tessel·les:
– Opus tessallatum (+ de 4mm)
– Opus vermiculatum (- de 4mm)
– Opus musivum (mur)
– Opus sectile (pedres de marbre,
diferent grandària). Tècnica més
suntuosa i habitual per edificis rics
o públics.
● Inicialment, temes mitològics i grecs;
després diversos temes i també formes
geomètriques.
Tigre atacant el marrà, Opus sectile, Basílica
de Giunio Basso, Roma, 325-350 dC.

47. POSA'T A
PROVA
Medusa, s. II dC , Opus Vermiculatum,
Museu Arqueològic de Tarragona.
Mosaic de Penteé, Opus Tessallatum, Nimes.

48. ART PALEOCRISTIÀ (313-750):
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
● Clandestí fins: Edicte de Milà
(313). Catacumbes.
● Oficialitat: Edicte
deTessalònica (380).
● Adopta les fòrmules romanes
però adaptant-les a les
noves funcions, objectius i
mental·litats religioses.
● Marca el tipus d'edifici que
dominarà en l'Edat Mitjana.
● A l'Imperi d'Orient enllaça
amb l'Art Bizantí.

49. ART PALEOCRISTIÀ
(313-750):
ARQUITECTURA
● Després del 313 dC, Roma patrocina
obres cristianes i els regala edificis
pagans.
● Arquitectura de gran unitat formal en tot
l'Imperi, determinada per les funcions.
● La basílica, edifici romà civil, esdevé el
model dels nous temples cristians. Perviu
en l'Edat Mitjana.
● Adosat té el baptisteri: circular o
poligonal, amb un “tonell” al mig.
Característiques de la basílica:
● Allargada: objectiu albergar fidels.
● 3 o 5 naus, la central és més ampla i té
finestres grans.
● En un extrem la porta, en l'altre l'absis
(mira a Orient). “Jo sóc la llum del
món”. A l'absis hi ha el tron o càtedra
del bisbe.
● L'altar és una taula damunt del
presbiteri, precedeix l'absis. Està cobert
per un baldaquí i sobre ell es dibuixa
un gran arc, l'arc de triomf.
● Evolució porta al creuer o transepte
(creu llatina) a partir del presbiteri.
● Primeres basíliques no voltades, són a
dues aigües. Exterior poc acurat.
● Atri (pati porticat) i Nàrtex(vestíbul).

50. ART PALEOCRISTIÀ (313-
750): ARQUITECTURA,
BASÍLICA
Sant Pau Extramurs, Roma, 380 dC.

51. ART PALEOCRISTIÀ (313-750):
ESCULTURA
● Continuïtat en els temes i la plàstica
romana decadent, però amb un nou
significat: cristià.
● Tendència a l'abstracció: treballen
contorns. Hieratisme, esquematisme.
● Poques exemptes, relleu sobretot, on
destaquen relleus en sarcòfags:
– Marbre i porfidi.
– Narratius (més comú) o amb
escenes separades per columnes o
arcs. A voltes en dos faixes.
– Sovint retrat de difunt i cònjuge
– Temes: primer reconversió del
paganisme però amb noves figures,
el bon pastor i l'orant; des de
Constantí explícitament temes
cristians: evangeli, Crist, verema,
corder, bon pastor, calze, crismó.

52. POSA'T A PROVA

53. FI D'UNA ÈPOCA?
Bateig de Clodoveu, rei dels
francs, 496 dC. Reims