2. Objectiu del dia 1
• Saber explicar quan, on i per què van
aparèixer les primeres grans ciutats de la
història.
3. On viuen les persones a l’època
prehistòrica? (repàs)
Durant el Paleolític:
vivien a l’entrada de les coves i eren nòmades, és a
dir, que no vivien fixos en un lloc, anaven seguint
el rastre dels animals que caçaven.
Durant el Neolític:
s’inventa l’agricultura i això fa que les persones es
facin sedentàries, és a dir, que s’instal·lin a viure
en un sol lloc on formen els primers poblats.
6. • Les ciutats no han existit sempre, de fet només s’han
trobat restes de ciutats a partir de l’any 4000. a.C.
– Són les primeres ciutats de la història.
Però, on van aparèixer? Com eren aquestes ciutats?
8. Riu Eufrates
Riu Tigris
Desert de Síria
Mo n
MESOPOTÀMIA
t s Za
Mar Mediterrània
gros
EGIPTE
Desert d`Aràbia
De
ser
Mar
t
Riu Nil
de
Ro
Líb
ja
ia
9. • QUAN? Les primeres ciutats van aparèixer a Egipte i
Mesopotàmia entre el 4000 a.C. i el 2000 a.C
• ON? a les valls de grans rius:
o Egipte: riu Nil
o Mesopotàmia: rius Tigris i Eufrates
• PER QUÈ?
o Les terres de Mesopotàmia i Egipte són molt seques,
gairebé no hi plou mai. A més, totes dues tenien
extensos deserts molt a prop.
o Però, a la vora dels rius Nil, Tigris i Eufrates, hi ha una
àmplia zona fèrtil que va atraure molta població.
Com a conseqüència van aparèixer les primeres
ciutats.
10. COM EREN LES
PRIMERES CIUTATS?
• Les primeres ciutats eren
un laberint de carrers estrets sense pavimentar.
• Les cases estaven construïdes de maons i tova.
• A cada ciutat hi havia 2 edificis importants
– El temple
– El palau
• Les ciutats estaven envoltades de muralles per
defensar-se dels enemics
• Les persones es dedicaven a oficis molt diversos: a més
de pagesos hi havia molts comerciants i artesans
15. Objectiu del dia 2
Saber explicar com eren les primeres ciutats de
la història.
Saber explicar com controlaven l’aigua per
poder regar els cultius.
16. 2) COM CONTROLAVEN L’AIGUA
• L’aparició de les ciutats a Mesopotàmia i a Egipte no hauria estat
possible sense l’aigua dels rius.
– Mesopotàmia i Egipte eren regions molt seques, on plovia molt
poc
– Per això va ser molt important l’aigua dels rius per l’agricultura.
– Però per regar els camps amb l’aigua dels rius calia fer diveses
obres: tant a Mesopotàmia com a Egipte es feien canalitzacions
per portar l’aigua dels rius als camps.
17. • A Egipte a més aprofitaven les inundacions del Nil.
– El Nil feia una crescuda entre juny i octubre que inundava
els camps.
– A l’octubre el riu baixava de nivell i la humitat i el fang
deixaven la terra a punt per sembrar.
– Al febrer es recollia la collita.
• Els egipcis també construïen pous i estanys per retenir l’aigua
entre les dues crescudes.
18. Entre juny i octubre
desert
Riu Nil
(crescuda)
poble
desert
Riu (ja ha baixat)
Camps coberts de
poble fang
20. • Calia una gran organització per construir canals, pous i estanys.
– Calia fer treballar molta mà d’obra.
– Calia moure molta terra
– Calia que algú decidís quan regar i quanta aigua fer servir.
Calia una autoritat que organitzés les obres i molts
funcionaris que les vigilessin.
21. Objectiu del dia 3
• Poder explicar les conseqüències
del gran excedent que es
produïa a Egipte i Mesopotàmia.
22. Les conseqüències de l’excedent a
Egipte i Mesopotàmia
• Els pagesos a Egipte i Mesopotàmia produien
molt més del que necessitaven per viure.
Tenien molt d’excedent, molt més que al
Neolític.
Per què tenien molt d’excedent?
- Perquè van aconseguir controlar l’aigua
(construcció de canals, aprofitament de les
crescudes del riu, etc.)
23. • 2 grans conseqüències:
1) Va augmentar molt el comerç i el transport.
- Els egipcis i mesopotàmics sabien fer anar vaixells
de vela que navegaven per rius i per mar.
- Van aplicar la roda al transport tirat per animals:
això va facilitar el transport per terra.
24. 2) Van aparèixer nous artesans.
- Els pagesos seguien sent la majoria de la població
- Però a més a més van aparèixer: terrissaires,
picapedrers, teixidors, fusters, forjadors i
orfebres.
25. Objectiu del dia 4
• Saber explicar qui manava i de
quina manera a Egipte i
Mesopotàmia.
27. El poder dels reis i faraons:
• El màxim poder a Mesopotàmia
el tenia el rei i a Egipte el faraó.
(rei/faraó = monarca)
– Eren càrrecs hereditaris
– Tenien un poder sense límits i controlaven la vida
política, econòmica i religiosa:
• Feien les lleis i obligaven els seus súbdits a pagar-los
impostos
• Eren els caps de l’exèrcit
• Organitzava la construcció de canals i recs
• Per mostrar el seu poder ordenaven construir edificis
enormes (temples, palaus i tombes).
• Els reis es creien d’origen diví, els representants dels déus a
la Terra.
28. L’organització del poder: l’estat
• Els reis i faraons delegaven part del govern a
una persona de la seva confiança:
– A Mesopotàmia: primer ministre
– A Egipte: visir
• També tenien funcionaris: per
cobrar els impostos, per escriure
(escribes), etc. (administració)
• Tenien un poderós exèrcit.
El conjunt de poder, lleis i administració de les
persones dins d’un territori s’anomena estat.
29. La societat
• A Egipte i Mesopotàmia hi havia molta més desigualtat
social que al Neolític.
– Poques persones controlaven la riquesa.
• Hi havia una minoria rica i poderosa
• i una majoria de gent que no tenia ni riquesa ni poder.
– Els pagesos eren el grup més nombrós de la societat.
– El grup social més baix eren els esclaus.
• Eren un grup reduït que feien feines domèstiques i
treballaven a les mines i canteres.
30. Objectiu del dia 5
• Saber explicar l’origen dels
nombres i de l’escriptura a
Egipte i Mesopotàmia.
31. Per què necessitaven els nombres i l’escriptura a
Egipte i Mesopotàmia?
• Els nombres:
– Per solucionar problemes econòmics i
comptables complexes. (ex: impostos,
previsió de beneficis i pèrdues en el comerç,
etc.)
– A l’antic Egipte també s’utilitzaven per calcular el
nivell de la crescuda del Nil i mesurar la superfície
dels camps.
32. L’escriptura:
– Perquè els reis i els faraons publiquessin les seves
normes i lleis.
– Perquè els funcionaris portessin la contabilitat dels
impostos.
– Perquè els sacerdots escrivissin les llegendes religioses i
expliquessin l’origen del món per transmetre-ho a les
generacions posteriors.
33. Qui sabia llegir, escriure i
comptar?
• Gairebé ningú, només els més poderosos (una
minoria).
– L’escriptura i els nombres s’aprenien als temples.
– Només els sacerdots, monarques i membres de
l’administració en sabien.
• Els escribes s’hi dedicaven professionalment.
34. Objectiu del dia 6
• Saber explicar per què els egipcis momificaven
els seus morts i saber explicar la religió a
Egipte
35. La religió a Egipte
• Els antics egipcis adoraven molts déus i deesses: la
seva religió era politeista
• Molts déus egipcis tenien forma humana
– Deessa Isis, deessa en forma de dona que simbolitzava l’esposa fidel i els
sentiments maternals.
• Altres déus eren representats amb cos de persona
i cap d’animal
– Déu Ra, déu del Sol, el més important pels egipcis: home amb cap de falcó
amb un disc solar damunt seu
– Déu Anubis, déu de la momificació: cos humà i cap de xacal
36.
37. • El temple era l’edifici on els
egipcis adoraven els déus i
deesses, però només hi podien
entrar els sacerdots i governants.
38. El culte a la mort
• La religió dels egipcis donava molta importància
a la vida després de la mort.
– Creien que els humans tenim una ànima immortal.
– Després de la mort la persona era jutjada per Osiris,
déu de la resurrecció i del món dels morts.
• Per poder tenir vida eterna creien que calia
conservar el cos del difunt.
– Els egipcis que tenien prou diners es feien momificar
i guardaven el seu cos dins d’una tomba.
41. Objectiu del dia 7
• Saber explicar com era l’art (les grans
construccions, les escultures, les pintures…) a
Egipte i Mesopotàmia
42. 1) L’art a Egipte
• L’art a Egipte volia demostrar el poder dels faraons
i els sacerdots: feien obres de grans dimensions.
• El material més usat era la pedra
• Els Egipcis donaven molta importància a la vida
després de la mort, per això van convertir les
tombes i els temples en els principals edificis.
43. a) ELS TEMPLES
• Els temples eren enormes.
• No feien servir l’arc, necessitaven columnes
molt altes i gruixudes per aguantar els blocs
de pedra.
44. b) LES PIRÀMIDES
• Eren tombes.
• Les construien amb enormes blocs de pedra.
• Al seu interior s’hi guardava el cos momificat del
faraó i moltes galeries per evitar els saquejadors,
ja que amb els cossos s’hi dipositaven tresors.
45. c) LES ESTÀTUES
• Les escultures egípcies es trobaven a les tombes i als
temples.
• Són figures rígides, amb els braços enganxats al cos.
• No donen sensació de moviment.
• Van ser pensades per ser vistes de cara.
• Els seus rostres són inexpressius.
» - Príncep egipci Rahotep i la seva esposa
Nofret
46. d) LES PINTURES
• Es feien a les parets de les tombes
• S’hi representaven escenes agradables, pensaven que el
difunt viuria a la seva vida d’ultratomba les escenes
representades a les parets
• Els personatges es representaven amb el cos de cara i les
cames i el rostre de perfil
• Hi havia moviment.
47. 2) L’art a Mesopotàmia
• L’art de Mesopotàmia també volia demostrar el poder dels
reis i dels sacerdots (com a Egipte) : també feien
construccions de grans dimensions
• Feien servir, sobretot, el maó (tenien poca pedra).
– Als temples i als palaus recobrien els maons amb
ceràmica.
• Van inventar l’arc i la volta
48. a) ELS ZIGGURATS
• Eren els temples de Mesopotàmia
• Eren una enorme torre i a dalt de tot hi havia
una capella on es guardava l’estàtua d’un
déu i des d’on els sacerdots feien
observacions astronòmiques.
49. b) LES ESCULTURES
• Les escultures eren rígides i frontals
• Tenien el cos desproporcionat
• Tenien el rostre inexpressiu
• No hi havia moviment.
