SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 20
Reconeixement de 15 minerals
Rafael Carbonell Font
@ Institut Ramon Coll i Rodés
1r d’ESO
15 minerals
4 JOCS DE 2 MINERALS
1.QUARS ROSA
2.HALITA=SAL GEMMA
3.FLUORITA
4.PIRITA
5.GALENA
6.CALCITA (ESPAT D’ISLÀNDIA)
7.CINABRI
8.MAGNETITA
9.ORTOSA =FELDSPAT
10.TALC
11.ARAGONITA
12.GUIX SELENITA
A BANDA TAMBÉ HI HA:
1.GRAFIT
2.MICA BIOTITA
3.MICA MOSCOVITA
Definir de cadascun lluentor (cap/vítria/cristallina); transparència (transparents, translúcids o opacs ), estructura (amorfa/cristal·lina), color, si fa prismes o
làmines, ...
Altres caràcters: magnetisme (magnetita); gust salat (halita); ...
Ortosa i magnetita són ratllats pel vidre
* color ratlla sobre porcellana porosa blanca (“cul” de cresol o morter de laboratori);
# efervescència o no
12 minerals
HCl?# Color ratlla* Ratllat ungla? Ratllat navalla? Ratlla vidre?
1 TALC No (blanca) Si! Si! No
2 GUIX No (blanca) Si! Si! No
2 HALITA No (blanca) Si/No Si! No
2 CINABRI No Vermell Si/No Si! No
3 CALCITA Si! (blanca) No Si! No
3 GALENA No gris fosc No Si! No
4 ARAGONITA Si! (blanca) No Si! No
4 FLUORITA No (blanca) No Si! No
6 MAGNETITA No gris fosc No No No
6 ORTOSA No (blanca) No No No
7 PIRITA No gris fosc No No Si!
7 QUARS No (blanca) No No Si!
TALC GUIX HALITA CINABRI
CALCITA GALENA ARAGONITA FLUORITA
MAGNETITA ORTOSA PIRITA QUARS
1
• No bombolleja amb l’àcid
• Té una duresa molt alta i ratlla el vidre
• És el mineral més abundant: la sorra està formada per cristalls de quars.
• Es fa servir en la indústria del vidre, de la ceràmica i de la rellotgeria.
QUARS (ROSA)
2
• Cristal·litza en forma
romboèdrica
• Pot ser de diferents colors
• FLUORITA
3
• De color daurat
• Forma cristalls en forma de cub.
• No es ratlla amb la navalla.
• Fa una ratlla negra sobre rajola blanca.
• Conté ferro i sofre
• PIRITA
4
• Cristal·litza de forma cúbica
• És transparent.
• Té sabor salat.
• SAL GEMMA O HALITA
5
• De color gris fosc brillant.
• Es ratlla amb la navalla.
• Se n’extrau el plom
• Cristal·litza en cubs.
• GALENA
6
• Conté molt carbonat càlcic.
• Bombolleja amb l’àcid
• CALCITA
7
• D’ell se n’extreu el mercuri.
• Fa ratlla vermella.
• CINABRI
8
• Té propietats magnètiques
• Conté ferro
Magnetita: La magnetita és de color
negre. Com que atreu el ferro,
s'utilitza com a iman.
• MAGNETITA
9
• És molt tou, es pot ratllar amb l’ungla.
• És transparent, amb lluïssor vítria.
• S’exfolia en escates fines i flexibles.
• S'utilitza per fer les barretes per escriure a la pissarra. També en la
construcció.
• GUIX
10
• El ratlla el vidre però no la navalla.
• ORTOSA
11
• Pot ser blanc, verdós o grisós.
• En pols es fa servir per alleujar la pell irritada
• És molt tou i es ratlla amb l’ungla.
• Untuós al tacte.
• Lluïssor sedosa.
• TALC
12
• Cristal·litza en forma prismàtica.
• Fa prismes hexagonals.
• Bombolleja amb l’àcid.
• ARAGONITA
13
GRAFIT
• És de color negre.
• Fa la ratlla gris fosc o negre i taca els dits.
• Quan el toques, sembla untat amb oli.
• Serveix per fer les mines de llapis.
14
• S’exfolia en làmines
• També anomenada mica negra
• Lluïssor vítria, nacrada, opaca
• MICA BIOTITA
15
• S’exfolia en làmines
• També anomenada mica blanca
• Lluïssor vítria, nacrada, opaca
• MICA MOSCOVITA
Pràctica al laboratori
• Renta’t les mans abans de començar i quan hagis acabat la pràctica.
• Mentre duri la pràctica, no et toquis mai la cara amb les mans.
• Amb l’ungla, una navalla i un tros de vidre, determina la duresa de cadascuna de les
mostres, segons la taula de Mohs.
• Determina la brillantor de cada mostra i classifica-la segons sigui vítria, metàl·lica,
sedosa o mat.
• Ratlla una placa de porcellana porosa blanca amb cadascun dels minerals i
determina el color de la ratlla.
• Determina la transparència de cada mineral i classifica’ls en transparents,
translúcids o opacs.
• Determina l’estructura amorfa o cristal·lina de cadascun dels minerals.
• Fes servir la lupa per a assegurar-te que els cristalls no són massa petits per a ser vistos a ull nu, perquè encara que en molts
casos no ho sembli la majoria de minerals tenen estructura cristal·lina.
• Determina l’efervescència de les mostres amb àcid clorhídric (HCl). Per a fer-ho,
afegeix una gota d’àcid a la mostra. L’àcid clorhídric por provocar cremades:
tingues cura que no vessi i vigila de no tocar l’àcid amb les mans. Després, eixuga
la mostra amb paper assecant, però no la freguis.
• Determina les propietats magnètiques i la fragilitat de les mostres.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (12)

Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
La geosfera
La geosferaLa geosfera
La geosfera
 
Minerals
MineralsMinerals
Minerals
 
Projecte Els Minerals P5 B Escola Nova
Projecte Els Minerals P5 B Escola NovaProjecte Els Minerals P5 B Escola Nova
Projecte Els Minerals P5 B Escola Nova
 
El quars
El quarsEl quars
El quars
 
Minerals a casa[1]
Minerals a casa[1]Minerals a casa[1]
Minerals a casa[1]
 
Prac.5 SeparacióN De Mezclas
Prac.5 SeparacióN De MezclasPrac.5 SeparacióN De Mezclas
Prac.5 SeparacióN De Mezclas
 
Practica 12 roques
Practica 12 roquesPractica 12 roques
Practica 12 roques
 
Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)Els minerals.ppt (2)
Els minerals.ppt (2)
 
Minerals Martin
Minerals MartinMinerals Martin
Minerals Martin
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

15 minerals

  • 1. Reconeixement de 15 minerals Rafael Carbonell Font @ Institut Ramon Coll i Rodés 1r d’ESO
  • 2. 15 minerals 4 JOCS DE 2 MINERALS 1.QUARS ROSA 2.HALITA=SAL GEMMA 3.FLUORITA 4.PIRITA 5.GALENA 6.CALCITA (ESPAT D’ISLÀNDIA) 7.CINABRI 8.MAGNETITA 9.ORTOSA =FELDSPAT 10.TALC 11.ARAGONITA 12.GUIX SELENITA A BANDA TAMBÉ HI HA: 1.GRAFIT 2.MICA BIOTITA 3.MICA MOSCOVITA
  • 3. Definir de cadascun lluentor (cap/vítria/cristallina); transparència (transparents, translúcids o opacs ), estructura (amorfa/cristal·lina), color, si fa prismes o làmines, ... Altres caràcters: magnetisme (magnetita); gust salat (halita); ... Ortosa i magnetita són ratllats pel vidre * color ratlla sobre porcellana porosa blanca (“cul” de cresol o morter de laboratori); # efervescència o no 12 minerals HCl?# Color ratlla* Ratllat ungla? Ratllat navalla? Ratlla vidre? 1 TALC No (blanca) Si! Si! No 2 GUIX No (blanca) Si! Si! No 2 HALITA No (blanca) Si/No Si! No 2 CINABRI No Vermell Si/No Si! No 3 CALCITA Si! (blanca) No Si! No 3 GALENA No gris fosc No Si! No 4 ARAGONITA Si! (blanca) No Si! No 4 FLUORITA No (blanca) No Si! No 6 MAGNETITA No gris fosc No No No 6 ORTOSA No (blanca) No No No 7 PIRITA No gris fosc No No Si! 7 QUARS No (blanca) No No Si!
  • 4. TALC GUIX HALITA CINABRI CALCITA GALENA ARAGONITA FLUORITA MAGNETITA ORTOSA PIRITA QUARS
  • 5. 1 • No bombolleja amb l’àcid • Té una duresa molt alta i ratlla el vidre • És el mineral més abundant: la sorra està formada per cristalls de quars. • Es fa servir en la indústria del vidre, de la ceràmica i de la rellotgeria. QUARS (ROSA)
  • 6. 2 • Cristal·litza en forma romboèdrica • Pot ser de diferents colors • FLUORITA
  • 7. 3 • De color daurat • Forma cristalls en forma de cub. • No es ratlla amb la navalla. • Fa una ratlla negra sobre rajola blanca. • Conté ferro i sofre • PIRITA
  • 8. 4 • Cristal·litza de forma cúbica • És transparent. • Té sabor salat. • SAL GEMMA O HALITA
  • 9. 5 • De color gris fosc brillant. • Es ratlla amb la navalla. • Se n’extrau el plom • Cristal·litza en cubs. • GALENA
  • 10. 6 • Conté molt carbonat càlcic. • Bombolleja amb l’àcid • CALCITA
  • 11. 7 • D’ell se n’extreu el mercuri. • Fa ratlla vermella. • CINABRI
  • 12. 8 • Té propietats magnètiques • Conté ferro Magnetita: La magnetita és de color negre. Com que atreu el ferro, s'utilitza com a iman. • MAGNETITA
  • 13. 9 • És molt tou, es pot ratllar amb l’ungla. • És transparent, amb lluïssor vítria. • S’exfolia en escates fines i flexibles. • S'utilitza per fer les barretes per escriure a la pissarra. També en la construcció. • GUIX
  • 14. 10 • El ratlla el vidre però no la navalla. • ORTOSA
  • 15. 11 • Pot ser blanc, verdós o grisós. • En pols es fa servir per alleujar la pell irritada • És molt tou i es ratlla amb l’ungla. • Untuós al tacte. • Lluïssor sedosa. • TALC
  • 16. 12 • Cristal·litza en forma prismàtica. • Fa prismes hexagonals. • Bombolleja amb l’àcid. • ARAGONITA
  • 17. 13 GRAFIT • És de color negre. • Fa la ratlla gris fosc o negre i taca els dits. • Quan el toques, sembla untat amb oli. • Serveix per fer les mines de llapis.
  • 18. 14 • S’exfolia en làmines • També anomenada mica negra • Lluïssor vítria, nacrada, opaca • MICA BIOTITA
  • 19. 15 • S’exfolia en làmines • També anomenada mica blanca • Lluïssor vítria, nacrada, opaca • MICA MOSCOVITA
  • 20. Pràctica al laboratori • Renta’t les mans abans de començar i quan hagis acabat la pràctica. • Mentre duri la pràctica, no et toquis mai la cara amb les mans. • Amb l’ungla, una navalla i un tros de vidre, determina la duresa de cadascuna de les mostres, segons la taula de Mohs. • Determina la brillantor de cada mostra i classifica-la segons sigui vítria, metàl·lica, sedosa o mat. • Ratlla una placa de porcellana porosa blanca amb cadascun dels minerals i determina el color de la ratlla. • Determina la transparència de cada mineral i classifica’ls en transparents, translúcids o opacs. • Determina l’estructura amorfa o cristal·lina de cadascun dels minerals. • Fes servir la lupa per a assegurar-te que els cristalls no són massa petits per a ser vistos a ull nu, perquè encara que en molts casos no ho sembli la majoria de minerals tenen estructura cristal·lina. • Determina l’efervescència de les mostres amb àcid clorhídric (HCl). Per a fer-ho, afegeix una gota d’àcid a la mostra. L’àcid clorhídric por provocar cremades: tingues cura que no vessi i vigila de no tocar l’àcid amb les mans. Després, eixuga la mostra amb paper assecant, però no la freguis. • Determina les propietats magnètiques i la fragilitat de les mostres.