SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 24
Descargar para leer sin conexión
ROMA
La civilització romana
L’origen de Roma s’associa a una
llegenda divina, com la de Grècia.
El seu origen s’ubica ja al s.X a.C.
Al S.VII la península itàlica es
dividia en diversos pobles:
Etruscs al nord.
Llatins i Sabins al centre.
Grecs al sud i a l’illa de Sicília
(Magna Grècia).
Els llatins es situaven al centre i es
dedicaven a l’agricultura i la
ramaderia.
Com eren pressionats per altres
pobles, es traslladaren a les
muntanyes Albanes i funden la
ciutat d’Alba Longa.
També s’estableixen als pujols a
prop del riu Tíber, on fundaran la
ciutat de Roma.
LA LLEGENDA DE ROMA
Segons la llegenda romana, al terreny que ara és
Roma, governaven Amuli i Numitor.
Amuli fa fora a Numitor i als seus fills i es queda
amb la filla: Reasilvia.
Els bessons, Rómul i Rem, fills del déu Mart i
Reasilvia, són abandonats al riu Tíber.
Una lloba els salvarà i els cuidarà i alimentarà.
Després seran cuidats per un pastor i la seva
dona.
L’any 753 a.C fundaran un poblat que serà
l’origen de Roma, enmig de 7 pujols a la vora del
riu Tíber.
https://www.youtube.com/watch?
time_continue=8&v=-8lGCTFGEJs
&feature=emb_title
Entre els segles VI a. C i II
d.C es construirà la civilització
romana i el seu gran imperi.
Es basaven en el naixement i en la
riquesa de la família.
1. CIUTADANS
Persones lliures que no havien
esdevingut mai esclaus.
Tenien drets i deures en funció de la
classe social a la qual pertanyien:
LA SOCIETAT ROMANA
PATRICIS
Descendents famílies
fundadores de la ciutat.
Representen aristocràcia
romana.
Privilegis: econòmics,
polítics, socials…
Propietaris terres
Participen en política.
PLEBEUS
Descendents primeres famílies
romanes, provinents de la resta del
Laci.
Al principi no tenien drets ni deures.
No tenen accès a la política ni a la
religió, ni podien casar-se amb
patricis.
Aconsegueixen amb el temps
igualar-se amb els patricis.
Eren camperols, artesans,
comerciants i rpopietaris de petites
parcel·les.
Els plebeus al s.V a.C
aconseguiran tenir un
representant que defensara
els seus interessos:
EL TRIBÚ DE LA PLEBS.
Representant de la plebs que
aconseguirà donar drets als
plebeus com l’accès a les
magistratures i al Senat.
CLIENTS
Plebeus que es posaven sota la
protecció d’un patrici
(patronus).
Cada matí li rendeixen
obediència i respecte a casa
seva.
A canvi el patrici li dona diners
i aliments per ell i la seva
família.
En funció dels clients que
tenien els patricis, eren escollits
a les eleccions.
2. ESCLAUS
No tenen cap llibertat ni drets.
Presoners de guerra o fills
d’esclaus.
Propietat de l’amo.
Es compraven/venien als
mercats de les ciutats.
Podien obtenir la llibertat si
l’amo volia, o comprant-la i
passaven a ser lliberts.
Els seus fills eren ja ciutadans,
no esclaus.
3. ESTRANGERS
Són persones lliures
però no eren
considerats ciutadans,
així que no tenien
drets.
4. DONES
Tant si eren patricies/plebees
depenen de l’home (pare/marit).
Funció principal: dedicar-se a les
feines domèstiques.
Només poden participar a l’àmbit
social com a sacerdotesses.
Dones riques tenen més llibertat:
Poden anar a banquets amb els
seus marits, poden passejar per fer
la compra.
PATER FAMILIAS
La família era Molt important a
Roma.
Institució bàsica.
Pare o Pater familias pren
decisions que afecten a la família.
Gran autoritat: concerta
matrimonis i accepta o rebutja
fills.
Fills eren reconeguts pel Pater
Familias si aquest els agafava i els
aixecava en braços un cop li havien
dipositat als peus.
Els rebutjats eren abandonats a la
columna Lactària, situada prop del
temple de la Pietat.
Alguns eren recollits com esclaus,
d’altres adoptats.
La societat romana era
urbana.
Imperi organitzat a partir de
les ciutats.
Ciutat - centre polític,
econòmic i cultural.
Roma- Ciutat més
important i capital imperi.
LES CIUTATS ROMANES
https://www.youtube.com/watch?
v=ISdcpaTVMWA
CARACTERÍSTIQUES CIUTAT
Estructura en quadrícula.
Basada en campaments militars
romans.
Envoltades per muralles.
Dos carrers principals:
a) Cardo: anava en sentit nord-sud.
b) Decumanus: carrer
perpendicular al Cardo.
Al centre de la ciutat es situava el
fòrum.
El fòrum era la plaça on hi havien
els edificis públics i on desenvolupa
el comerç.
Edifici públic més important:
Basílica.
Carrers empedrats,
disposaven de voreres i
desguasos.
L’aigua arribava a les
ciutats per mitjà dels
aqüeductes.
Als barris populars
s’extenien les insulae,
edificis d’apartaments de
cinc o sis plantes de
lloguer.
Feta de materials barats.
Viuen persones de classe
mitjana.
Els nobles resideixen
als domus, cases
àmplies amb un pati
central.
Roma ciutat romana.pdf

Más contenido relacionado

Similar a Roma ciutat romana.pdf (20)

Romans
RomansRomans
Romans
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
La civilització Romana
La civilització RomanaLa civilització Romana
La civilització Romana
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
Francina Júlia.b Tina_Ariadna (1r_D)
Francina Júlia.b Tina_Ariadna (1r_D)Francina Júlia.b Tina_Ariadna (1r_D)
Francina Júlia.b Tina_Ariadna (1r_D)
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
30075466 romans
30075466 romans30075466 romans
30075466 romans
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
La vida dels romans
La vida dels romansLa vida dels romans
La vida dels romans
 
Edat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismesEdat Mitjana. El feudalismes
Edat Mitjana. El feudalismes
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Último (7)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Roma ciutat romana.pdf

  • 2. L’origen de Roma s’associa a una llegenda divina, com la de Grècia. El seu origen s’ubica ja al s.X a.C.
  • 3. Al S.VII la península itàlica es dividia en diversos pobles: Etruscs al nord. Llatins i Sabins al centre. Grecs al sud i a l’illa de Sicília (Magna Grècia).
  • 4. Els llatins es situaven al centre i es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Com eren pressionats per altres pobles, es traslladaren a les muntanyes Albanes i funden la ciutat d’Alba Longa. També s’estableixen als pujols a prop del riu Tíber, on fundaran la ciutat de Roma.
  • 5. LA LLEGENDA DE ROMA Segons la llegenda romana, al terreny que ara és Roma, governaven Amuli i Numitor. Amuli fa fora a Numitor i als seus fills i es queda amb la filla: Reasilvia. Els bessons, Rómul i Rem, fills del déu Mart i Reasilvia, són abandonats al riu Tíber. Una lloba els salvarà i els cuidarà i alimentarà. Després seran cuidats per un pastor i la seva dona. L’any 753 a.C fundaran un poblat que serà l’origen de Roma, enmig de 7 pujols a la vora del riu Tíber. https://www.youtube.com/watch? time_continue=8&v=-8lGCTFGEJs &feature=emb_title
  • 6. Entre els segles VI a. C i II d.C es construirà la civilització romana i el seu gran imperi.
  • 7. Es basaven en el naixement i en la riquesa de la família. 1. CIUTADANS Persones lliures que no havien esdevingut mai esclaus. Tenien drets i deures en funció de la classe social a la qual pertanyien: LA SOCIETAT ROMANA
  • 8. PATRICIS Descendents famílies fundadores de la ciutat. Representen aristocràcia romana. Privilegis: econòmics, polítics, socials… Propietaris terres Participen en política.
  • 9. PLEBEUS Descendents primeres famílies romanes, provinents de la resta del Laci. Al principi no tenien drets ni deures. No tenen accès a la política ni a la religió, ni podien casar-se amb patricis. Aconsegueixen amb el temps igualar-se amb els patricis. Eren camperols, artesans, comerciants i rpopietaris de petites parcel·les.
  • 10. Els plebeus al s.V a.C aconseguiran tenir un representant que defensara els seus interessos: EL TRIBÚ DE LA PLEBS. Representant de la plebs que aconseguirà donar drets als plebeus com l’accès a les magistratures i al Senat.
  • 11. CLIENTS Plebeus que es posaven sota la protecció d’un patrici (patronus). Cada matí li rendeixen obediència i respecte a casa seva. A canvi el patrici li dona diners i aliments per ell i la seva família. En funció dels clients que tenien els patricis, eren escollits a les eleccions.
  • 12. 2. ESCLAUS No tenen cap llibertat ni drets. Presoners de guerra o fills d’esclaus. Propietat de l’amo. Es compraven/venien als mercats de les ciutats. Podien obtenir la llibertat si l’amo volia, o comprant-la i passaven a ser lliberts. Els seus fills eren ja ciutadans, no esclaus.
  • 13. 3. ESTRANGERS Són persones lliures però no eren considerats ciutadans, així que no tenien drets.
  • 14. 4. DONES Tant si eren patricies/plebees depenen de l’home (pare/marit). Funció principal: dedicar-se a les feines domèstiques. Només poden participar a l’àmbit social com a sacerdotesses. Dones riques tenen més llibertat: Poden anar a banquets amb els seus marits, poden passejar per fer la compra.
  • 15. PATER FAMILIAS La família era Molt important a Roma. Institució bàsica. Pare o Pater familias pren decisions que afecten a la família. Gran autoritat: concerta matrimonis i accepta o rebutja fills.
  • 16. Fills eren reconeguts pel Pater Familias si aquest els agafava i els aixecava en braços un cop li havien dipositat als peus. Els rebutjats eren abandonats a la columna Lactària, situada prop del temple de la Pietat. Alguns eren recollits com esclaus, d’altres adoptats.
  • 17. La societat romana era urbana. Imperi organitzat a partir de les ciutats. Ciutat - centre polític, econòmic i cultural. Roma- Ciutat més important i capital imperi. LES CIUTATS ROMANES https://www.youtube.com/watch? v=ISdcpaTVMWA
  • 18. CARACTERÍSTIQUES CIUTAT Estructura en quadrícula. Basada en campaments militars romans. Envoltades per muralles. Dos carrers principals: a) Cardo: anava en sentit nord-sud. b) Decumanus: carrer perpendicular al Cardo.
  • 19.
  • 20. Al centre de la ciutat es situava el fòrum. El fòrum era la plaça on hi havien els edificis públics i on desenvolupa el comerç. Edifici públic més important: Basílica.
  • 21. Carrers empedrats, disposaven de voreres i desguasos. L’aigua arribava a les ciutats per mitjà dels aqüeductes.
  • 22. Als barris populars s’extenien les insulae, edificis d’apartaments de cinc o sis plantes de lloguer. Feta de materials barats. Viuen persones de classe mitjana.
  • 23. Els nobles resideixen als domus, cases àmplies amb un pati central.