Els alumnes de 3r d'ESO de l'INS Torrent dels Alous de Rubí han triat la waterpolista Ana Copado com a ciutadana il·lustre d'aquesta ciutat i en aquest document es pot llegir l'entrevista que li varen fer.

1. Projecte ciutadans il•lustres de la ciutat de Rubí: ​Ana Copado
El dia 26 de maig, nosaltres, 5 noies de l’Institut Torrent dels Alous, vam anar al CN Rubí,
on vam fer-li una entrevista (la que veureu a continuació) a la waterpolista Ana María
Copado Amorós.
Ana María Copado Amorós és una
jugadora espanyola de waterpolo. És una
waterpolista del Club Natació Terrassa i
internacional absoluta amb la selecció
espanyola, amb la qual s'ha proclamat
subcampiona olímpica en els Jocs
Olímpics de Londres del 2012.
ENTREVISTA 1: Professional
1. ​Quan vas començar a jugar a waterpolo?
Amb 14 anys. Vaig començar ​a fer natació als cursets però el waterpolo va
començar als 14 anys.
2. Alguna vegada havies pensat que aniries a les Olimpíades?
Era un somni. Quan jo encara no jugava a waterpolo el meu germà ​sí q​ue hi jugava i
jo veia les Olimpíades i deia que volia anar i ​em ​deia: ”No hi ha waterpolo femení” i
sempre ​ha ​sigut una cosa que he tingut en ment de que volia anar. Però llavors,
clar, era molt complicat. El somni hi era ​però que​hi aniria no era ​tan ​segur.
3. Quant de temps vas estar preparant-te per anar a Londres?
Entrenem durant l’any amb el nostre club i durant tot l’an​y van ​fent c​oncentracions
amb la selecció. I, concretament, amb la selecció van ser 3 mesos
4. ​Vas seguir una dieta concreta?
Vaig fer dieta quan vaig entrar al CAR perquè havia de perdre pes i vaig entrar als
20 anys, després cuidava la meva alimentació. El meu entrenador ens tenia
prohibits la xocolata i les patates ​fregides i e​ns tenia molt controlada la dieta.

2. 5. ​Com et vas sentir quan et van dir que aniries a Londres?
Em vaig posar a plorar (riure). No és que m’ho diguessin, com hi ha més equips
masculins que femenins, només hi ha quatre places per anar a les olimpíades. Per
cada continent hi ha una plaça, a nosaltres només ens quedaven dues places. Jo ja
havia anat a les dues anteriors, als preolimpics, i si queden 4 places nosaltres érem
les cinquenes. El tercer any que vam guanyar i ens vam classificar pels olímpics.
Me’n recordo quan va venir en Miki, el nostre entrenador, estàvem a l’hotel, es va
girar i em va dir ”Ja ets olímpica”.
6. És molta responsabilitat representar el teu país en ​un fet t​an important?
Suposo que hi ha gent més patriòtica, però per a nosaltres era més el tema personal
que l’esportiu, almenys en el nostre esport, perquè en altres no tant però en el
nostre unes olimpíades és el màxim que pots aconseguir. És emocionant perquè hi
ha molta gent o no és tant pel sentiment patriòtíc sinó per la gent que t’està veient,
et dones compte del que hi ha darrera i una gran responsabilitat​.
7. Què van pensar els teus familiars quan els vas dir que aniries a les
Olimpíades?
Els meus nebots es van posar molt contents i els meus familiars sempre sabien que
jo ho tenia entre cella i cella. Estaven molt contents i, el típic, li deien a tothom​.
8. Quins consells donaries a una persona que anés a les Olimpíades del
2020?
Que gaudeixi, perquè a competir ja saps que vas, com t’ha costat molt arribar i saps
tot el treball que has hagut de fer i jo crec que ja només anar és un premi. T’has
preparat, ho has aconseguit, i estàs allà, només toca GAUDIR​.
9. Què és el que més et va impactar quan vas anar a Londres?
No et puc dir alguna cosa en concret. Em va impactar tot des del primer moment
que vam arribar a la Vila Olímpica, teníem un menjador només per a nosaltres soles,
veus a tots els atletes olímpics… El moment que més em va impactar és quan estàs
a punt d’entrar, estàs en una porta i només veus llums i tot l’equip espanyol saltant i
cridant. L’ambient és brutal​.
10. Podries dir que ha estat un somni fet realitat?
Sí, evidentment. A part, veure a Pau Gasol, Navarro, Usain Bolt… va ser
impressionant.

3. 11. Com et vas sentir quan us van proclamar “guanyadores olímpiques”?
Al principi molt tristes, sortíem totes plorant però el nostre entrenador ens va dir que
no ploréssim més, que miréssim el que havíem fet, però nosaltres anàvem buscant
l’or. Al principi va ser molt frustant però després ell ens va fer obrir els ulls i vam
pujar al pòdium saltant i cridant​.
ENTREVISTA 2: Personal
1. Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
En això sóc bastant bàsica, m’agrada quedar amb els meus amics, anar a la platja...
Però tenim tant poc temps lliure que el que ens queda és per estar amb els nostres.
2. Tens parella? I fills? Si no, voldries tenir?
No. És el que he de buscar. (Rialles)
3. A part del waterpolo, quin altre esport t’agradaria fer?
M’agrada el bàsquet, també m’agrada l’handbol però realment m’agrada el volei
perquè tots els esports d’equip m’agraden.
4. Tens algun animal de companyia? Quin t’agradaria tenir?
Sí, tinc un gos.
5. Quin és el teu pitjor hàbit?
Anar-me’n a dormir molt tard.
6. T’agrada llegir? Quin llibre t’has llegit habitualment?
Sí. ​La noia del tren​.
7. A què et dediques?
Ja porto molt temps treballant, jo sóc tècnica de producció de riscos laborals.
8. Prefereixes l’estiu o l’hivern?
L’estiu.
9. A l’estiu, prefereixes nedar a la platja o a la piscina?
He descobert que a l’estiu m’agrada nedar a la platja, però realment quan vaig a la
platja és per relaxar-me.
10. ​Et segueixes portant bé amb companyes d’equip avui dia?
Sí, em porto molt bé amb la Bea Ortiz però hi ha molta diferència d’edat, exactament
15 anys. Tenim molts amics en comú i quedem juntes alguna vegada. Per exemple,

4. la mare de l’Anna va ser la meva primera capitana d’equip, es va formar el primer
equip femení de waterpolo del CNR i tinc bona relació amb ella.
Opinió personal​: ​Per a nosaltres ha estat una experiència increïble conèixer l’Ana
Copado i ens ho hem passat genial fent aquest projecte. Moltes gracies, Ana!
Andrea Navarrete, Anna Mayor, Paula Yeste, Carla Sánchez i Gisela Jardí
3r d’ESO, INS Torrent dels Alous (Rubí)