1.
Antologia Poètica De: Rubén Pascual 1r Batxillerat

2.
Índex <ul><li>Autor </li></ul><ul><li>Moviments Literaris </li></ul><ul><li>Comentaris: </li></ul><ul><li>Localització </li></ul><ul><li>Determinació del tema </li></ul><ul><li>Estructura </li></ul><ul><li>Forma </li></ul><ul><li>Conclusió </li></ul><ul><li>Conclusió Final </li></ul>

3.
Jacint Verdaguer <ul><li>Va néixer l’any 1845 </li></ul><ul><li>L’any 1865 i 1866 guanya 4 i 2 premis, respectivament, en el Jocs Florals de Barcelona </li></ul><ul><li>L’any 1870 és ordenat sacerdot de Vic </li></ul><ul><li>Guanya el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema “l’Àtlantida” </li></ul><ul><li>L’any 1880 és proclamat Mestre en Gai Saber i el mateix any publica el llibre “Montserrat” </li></ul><ul><li>El 1886 es coronat com a Poeta de Catalunya </li></ul><ul><li>L’any 1885 publica el gran poema “Canigó” i viatja a Terra Santa </li></ul><ul><li>Després d’aquest viatge atura la seva producció literària </li></ul><ul><li>L’any 1902 mor a causa d’una tuberculosi </li></ul>

4.
Jacint Verdaguer

5.
Moviments Literaris “La Renaixença i el Romanticisme” <ul><li>La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de tres segles en què la producció literària culta havia estat escassa i de no gaire qualitat. (període anomenat genèricament Decadència) </li></ul><ul><li>Els principals temes d’aquest moviment són: </li></ul><ul><li>L’exaltació de la història medieval de Catalunya </li></ul><ul><li>L’ interès per la literatura popular, pel folklore català </li></ul><ul><li>Elements nostàlgics en la seva literatura. </li></ul><ul><li>La valoració del paisatge català com a element identificador per l’autor i la nació catalana </li></ul><ul><li>Els seus objectius són: restablir les institucions acadèmiques; retornar al català el prestigi social i literari que havia tingut durant l’Edat Mitjana i, finalment, recollir la literatura i el folklore populars. </li></ul><ul><li>També cal destacar la influència que va tenir el romanticisme en la Renaixença, ja que és el moviment més influent en el seu desenvolupament. A més, la temàtica de Jacint Verdaguer és purament romàntica (temperament idealista, atracció per la natura, concepció romàntica de la poesia, nacionalisme i enyoradís de mena) </li></ul>

6.
Vora la mar <ul><li>Localització: </li></ul><ul><li>Aquest poema va ser publicat dins de “Flors de Calvari” l’any 1896 </li></ul><ul><li>Determinació del tema: </li></ul><ul><li>La fugacitat de les coses </li></ul><ul><li>Estructura: </li></ul><ul><li>Aquest poema consta de dues parts: </li></ul><ul><li>La primera (estrofes 1-4): Parla de la quantitat de les coses que es poden arribar a veure des de posicions altes i la llunyania des de la qual es veuen. (des d’un castell) </li></ul><ul><li>La segona: (estrofes 5-10): Explica la diferència de veure les coses des de diferent perspectiva i com poden arribar a canviar. </li></ul><ul><li>(des d’una platja) </li></ul>

7.
Vora la mar <ul><li>Forma: </li></ul><ul><li>En aquest poema, el tipus d’estrofa és quartet/quarteta, ja que són estrofes de quatre versos de 6 i 10 síl·labes. Així, el esquema mètric queda de la següent manera: 10A, 6a, 10B, 6b. Si parlem de la rima s’ha de dir que aquesta és consonant. </li></ul><ul><li>Pel que fa a figures retòriques, tenim: </li></ul><ul><li>Hipèrbaton: Al vers 3-4: “...quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar...” </li></ul><ul><li>Metàfora: Al vers 12 (per exemple): “...mos somnis que són morts.” </li></ul><ul><li>Interrogació retòrica: Al vers 37 (per exemple): “Per què escriure més versos en l’arena?...” </li></ul><ul><li>Conclusió: </li></ul><ul><li>Es un poema que fa referència al canvi de visió que poden patir les coses segons des d’on les observes. Des de una posició elevada, les coses semblen llunyanes; però des d’una visió propera, les coses no són el que sembla o canvien. </li></ul>

8.
Los dos campanars <ul><li>Localització: </li></ul><ul><li>Aquest poema es publicat en la 2ª edició del “Canigó” després de que Jacint Verdaguer el deixi fora de la 1ª edició. </li></ul><ul><li>Determinació del tema: </li></ul><ul><li>L’enyorança d’una pàtria perduda. </li></ul><ul><li>Estructura: </li></ul><ul><li>Aquest llarg poema es divideix en tres parts: </li></ul><ul><li>La 1ª part (estrofes 1-8): Explica la enyorança d’una pàtria perduda i una cultura destruïda. Fa ús del tòpic “ubi sunt?” amb preguntes retòriques observables. </li></ul><ul><li>La 2ª part (estrofes 9-14): Es basa principalment en el diàleg entre dos campanars que resten d’unes ruïnes (el de Sant Martí i el de Sant Miquel). </li></ul><ul><li>La 3ª part (estrofes 15-21): En aquesta part l’autor anima a les ruïnes recordant-li la grandesa que havien tingut en el passat. També els anima a no ser derrotats per cap element extern. </li></ul>

9.
Los dos campanars <ul><li>Forma: </li></ul><ul><li>En aquest poema, la tipologia de l’estrofa és la d’un quintet, ja que cada estrofa té cinc versos i aquests són decasíl·labs. D’aquesta manera, el esquema mètric és: 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B. Pel que fa a la rima, és consonant. </li></ul><ul><li>Algunes de les figures retòriques són: </li></ul><ul><li>Comparació: Al vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada...” </li></ul><ul><li>Metàfora: Al vers 28: “...són los monjos darrers de l’encontrada,...” </li></ul><ul><li>Personificació: Al vers 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. ...” </li></ul><ul><li>Paral·lelisme: Al vers 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria; </li></ul><ul><li>per tocar a morts pels monjos i per mi.” </li></ul><ul><li>Sinestèsia: Al vers 65: “...no hi cantarà mai més dolces amors.” </li></ul><ul><li>Polisíndeton: Al vers 80: “...i ossos i glòries i records se’ns ven.” </li></ul>

10.
Los dos campanars <ul><li>Conclusió: </li></ul><ul><li>Tracta d’algú que enyora la seva pàtria i cultura catalana (ubi sunt?). </li></ul><ul><li>Reflecteix el desig de tornar a veure aquella cultura destruïda, és a dir, que </li></ul><ul><li>ressorgeixi de les seves pròpies cendres després de molt de temps. </li></ul>

11.
Conclusió Final <ul><li>Aquests dos poemes de Jacint Verdaguer fan referència a un mateix tema: el desig de recuperar la cultura catalana. Jacint Verdaguer és un poeta amb una producció poètica d’una ambició i una qualitat espectaculars, ell representa la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. En aquests dos poemes es reflecteix la riquesa lingüística i la gran capacitat imaginativa de Jacint Verdaguer. Es pot afirmar, sense cap dubte, que Jacint Verdaguer. </li></ul>

12.
<ul><li>FI </li></ul>