1. 3r ESO
Les categories
gramaticaLs
Tipus de paraules
Sílvia Montals

2. categories gramaticaLs
 Noms
 Adjectius
 Verbs
 Determinants
 Pronoms
 Adverbis
 Preposicions
 Conjuncions
 Interjeccions

3. eL nom (o substantiu)
 Designa un ésser, animat o inanimat, o una
idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…
 És una paraula variable té:
 Gènere (el nen, la nena)
 Nombre (el llop, els llops).
 És el nucli del SN:
Una dona rossa
Det nucli CN

4.  Tipus de noms:
 Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de
la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).
 Propis: es refereixen a una persona, lloc particular
(Joan, Barcelona, Ebre…).
 Concrets: coses que es poden percebre amb els
sentits (llibre, nen…).
 Abstractes: qualitats, sentiments que no podem
percebre amb els sentits (amor, idea…).

5.  Individuals: un sol ésser o objecte (cançó,
soldat).
 Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la
mateixa classe (cançoner, exèrcit…).
 Comptables: coses que es poden comptar
(pilota, goma…).
 No comptables: coses que no es poden
comptar (sal, aigua…).

6.  Gènere de noms:
 El gènere pot ser: masculí o femení.
 Noms designats a persones i animals
depenen del sexe:
 Mascles  masculí: noi, home, cavall.
 Femella  femení: noia, dona, euga.
 Noms designats a coses, objectes… el gènere
s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en
l’article.
 Masculí: El cotxe, el peu, el desordre….
 Femení: la cara, la joguina, la raqueta…

7.  Formació del femení:
 Afegir una –a: gat/gata
 Canviar –e, -o / -u per –a: mestre/mestra,
monjo/monja, hebreu/hebrea.
 Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,
alcalde/alcaldessa, gall/gallina.
 Canviar –dor/-tor per –driu/-triu:
emperador/emperadriu, actor/actriu.
 Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga.
 Canviar la paraula: cavall / egua, amo / mestressa,
oncle / tia.
 Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la
futbolista.

8.  Noms de doble gènere: canvien el significat segons si
són masculins o femenins:

9.  Substantius que poden provocar confusió:

10.  Formació del plural:
 Afegir una –s: got/gots.
 Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.
 Afegir –ns al final dels mots acabats en
vocal tònica: camió/camions.
 Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x,
ix, -tx: gos/gossos, llaç/llaços,
esquitx/esquitxos…
 Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st,
-xt, -sp, -ig: text/texts/textos.
 Mots invariables: el dilluns, els dilluns.

11. eL determinant
 Paraula que presenta el nom (un elefant),
l’identifica (aquella alzina) o el quantifica (tres
avions).
 Es classifiquen en vuit grups:
Articles: especifiquen el nom que
acompanyen. Tipus:
- Definits: especifiquen un nom
conegut (el, la, els, les, l’).
- Indefinits: especifiquen un nom de
manera indeterminada (un, una...).
- Personals: precedeixen els noms de
persona (en, na).

12. Demostratius:
Indiquen:
-Proximitat:
(aquest...)
-Llunyania: (aquell…)
Possessius (el meu,
meva…). Indiquen
possessió, pertinença.
- Un posseïdor: meu,
teu, seu...
- Més d’un posseïdor:
nostre, vostre...

13. Numerals: expressen quantitat, ordre...
- Cardinals: un, dos, tres, quatre...
- Ordinals: primer, segon, tercer...
- Multiplicatius: doble, triple...
- Fraccionaris: meitat, terç...
- Col·lectius: parell, dotzena…
Quantitatius: indiquen una quantitat poc
precisa: (molt, poc, tant, gaire, bastant…)
Indefinits: indiquen i,precisió o vaguetat
(algun, qualsevol, cadascú…)
Interrogatius: (quin, quina?…)
Exclamatius: (quin, quina!...)

14. L’adjectiu
 Designa les característiques dels éssers o les
coses (noia rossa, herba verda, camí curt).
 És una paraula variable, sol tenir:
 Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).
 Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).
 Dins el SN fa la funció de
complement del nom.
El camí llarg
Det N CN

15.  Expressa: eLs verbs
 Acció (jugar)
 Esdeveniment (ploure)
 Estat (estar)
 És la paraula més variable, ja
que es conjuga en funció de:
 La persona (1a, 2a…)
 El nombre (canta, cantem)
 El temps (canto, cantava, cantaré)
 És el nucli del SV (sintagma verbal)
 Mengen conill amb ceba.

16. Pronoms
 Paraula de significat variable que permet referir-se a una
persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el
nom. Ell canta.
 Es classifiquen en 8 grups:
 Personals
- Forts (jo, tu…). Són tònics
- Febles (em, et,…). Són àtons. Formes:
- Reforçada: davant d’un verb que comença en
consonant (em truca).
- Elidida: davant d’un verb que comença en
volcal (m’ha trucat)
- Plena: darrere d’un verb que acaba en
consonant o –u (trucar-me).
- Reduïda: darrere d’un verb que acaba en
vocal que no sigui –u (truca’m)

17. Demostratius: (aquest, aquesta…)
Possessius (meu, teu…)
Indefinits (qualsevol, algun…)
Numerals: (un, dos, tercer…)
Quantitatius: (molt…)
Interrogatius (qui, què)
- Pregunten directament o indirectament sobre
persones, objectes…
Relatius (que, el qual…)
- Fan referència a un nom que ha aparegut abans en
l’oració (antecedent)

18. eLs adverbis
 Expressen circumstàncies de:
 Temps (avui, demà, sempre…)
 Lloc (aquí, allà, enlloc…)
 Manera (bé, malament…)
 Quantitat (més, menys…)
 Afirmació (sí, també…)
 Negació (no, tampoc…)
 Dubte (potser…)
 És una paraula invariable.

19. ADVERBIS LOCUCIONS ADVERBIALS
LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, enlloc, on, lluny, a la vora, pels volts
prop, baix, dalt, dins, fora,davant, darrere, cap endins, a l'esquerra
damunt, sobre, sota, enlaire...
TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, d'hora, al vespre, a hores
sovint, aviat, tard, ahir, avui, demà, abans, d'ara...
després...
Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, a corre-cuita, a poc a poc
pitjor, només, solament, alhora,... de bat a bat, de pressa....
QUANTITAT Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, no gaire, gens ni mica, a
prou, massa, força, més, menys, gens, més....
res, almenys, ...
AFIRMACIÓ Sí, també, fins, fins i tot,... en efecte, sens dubte...
NEGACIÓ no, tampoc, no pas, ... de cap manera...
DUBTE Potser ... qui sap

20. Les PrePosicions
 Paraula que serveix per unir o relacionar
altres paraules.
Ex: pa → tomàquet pa amb tomàquet
 Són paraules invariables, és a dir, tenen
una sola forma.

21. Les conjuncions
 Paraula que serveix per unir o
relacionar una oració amb
una altra. Per exemple:
Anirem a la platja → fa bon temps.
Anirem a la platja si fa bon temps
 Són invariables.
 Tipus:
 Coordinació: Uneixen elements
d’una mateixa categoria: oli i sal.
 Subordinació: conjuncions que subordinen
un element a un altre.
 No ha vingut perquè està malalt.

22. Les interjeccions
 Paraula que serveix per fer una exclamació.
Ex: Ei, vigila!
 Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,
repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!)
 Són invariables.
 Sovint introdueixen les oracions de modalitat
exclamativa.