1. FEDERACIÓ CATALANA D’AUTOMOBILISME
CIRCUIT DE KARTING DE CATALUNYA, S.L.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PRELIMINAR PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
DEL POUM DE LLINARS DEL VALLÈS.
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Ref: 09P1102-ANX1 Març de 2009
Xavier Masip i Otzet Esteve Costa Lluís Bosch Puig
Enginyer de camins, canals i ports Enginyer Agrònom Enginyer agrònom
Col·legiat núm. 8036 Col·legiat núm. 968 Col·legiat núm.1527

2. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
ÍNDEX
1.- CONSIDERACIONS GENERALS .............................................................................................3
2.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI ........................................................................................................5
3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................6
4.- DEFINICIÓ DE L’ENTORN DEL PROJECTE........................................................................8
5.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL
SECTOR DE PLANEJAMENT...................................................................................................8
5.1.- DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL
SECTOR I DEL SEU ENTORN, D’ACORD EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL QUE ES
DESENVOLUPA, I DELS ESTUDIS ADDICIONALS I CONSULTES EFECTUATS...................................................9
5.1.1.- Climatologia.......................................................................................................................9
5.1.2.- Qualitat atmosfèrica.........................................................................................................11
5.1.3.- Soroll................................................................................................................................13
5.1.4.- Hidrologia........................................................................................................................14
5.1.5.- Geologia i Geomorfologia ...............................................................................................16
5.1.6.- Edafologia........................................................................................................................17
5.1.7.- Fauna ...............................................................................................................................17
5.1.8.- Vegetació i Flora..............................................................................................................19
5.1.9.- Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic ....................................................19
5.1.10.- Usos del Sòl......................................................................................................................19
5.1.11.- Infraestructures i elements de l’entorn humà...................................................................20
5.1.12.- Aspectes socio-econòmics ................................................................................................21
5.1.13.- Risc d’incendi forestal......................................................................................................21
5.1.14.- Espais d’especial interès..................................................................................................21
5.2.- OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS PEL PLA D’ORDENACIÓ
URBANÍSTICA MUNICIPAL...........................................................................................................22
5.3.- CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA,
D’ACORD AMB ELS PUNTS ANTERIORS I AMB ELS PRINCIPIS I DIRECTRIUS ESTABLERTS PELS
ARTICLES 3 I 9 DEL DL 1/2005...................................................................................................22
5.3.1.- Sostenibilitat global del model d’ordenació.....................................................................22
5.3.2.- Cicle de l’aigua. ...............................................................................................................23
5.3.3.- Ambient atmosfèric...........................................................................................................23
5.3.4.- Gestió dels residus ...........................................................................................................23
5.3.5.- Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació..........................................23
5.3.6.- Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general................24
5.3.7.- Qualitat del paisatge ........................................................................................................24
6.- ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ
D’ALTERNATIVES ...................................................................................................................24
6.1.- ALTERNATIVES GENERALS CONSIDERADES PER A L’ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR..............24
6.2.- AVALUACIÓ AMBIENTAL D’ALTERNATIVES ...............................................................................25
6.3.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ..........................25
-1-

3. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
7.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ
ADOPTADA ................................................................................................................................27
8.- DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI
AMBIENT....................................................................................................................................28
8.1.- QUALITAT ATMOSFERICA ..........................................................................................................28
8.2.- SOROLL......................................................................................................................................28
8.3.- HIDROLOGIA ..............................................................................................................................29
8.4.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ...................................................................................................29
8.5.- FAUNA .......................................................................................................................................29
8.6.- VEGETACIÓ I FLORA...................................................................................................................29
8.7.- PAISATGE...................................................................................................................................30
8.8.- PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC ............................................................30
8.9.- ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS ......................................................................................................30
8.10.- PREVENCIÓ D’INCENDIS ........................................................................................................30
9.- AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS
OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS. ........................................................................30
10.- DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES ........33
11.- SÍNTESI .......................................................................................................................................33
12.- CONCLUSIONS I RECOMANACIONS FINALS (MESURES CORRECTORES)............34
ANNEX 1: SITUACIÓ A NIVELL COMARCAL................................................................................38
ANNEX 2: REPORTATGE FOTOGRÀFIC.........................................................................................38
Plànols
1 situació (1/25.000)
2 ortofotomapa 1 /25.000)
3 topogràfic (1/10.000)
4 ortofotomapa (1/10.000)
5 Mapa zones climàtiques (1/20.000)
6 Mapa impacte acústic xarxa viària (1/20.000)
7 Mapa zonificació lumínica (1/20.000)
8 Mapa hidrologia i punts control (1/20.000)
9 Mapa activitats extractives abandonades (1/20.000)
10 Mapa activitats extractives en funcionament (1/20.000)
11 Mapa gestors residus (1/20.000)
12 Mapa geològic (1/20.000)
13 Hàbitats de Catalunya (1/20.000)
14 Hàbitats d'interès comunitari (1/20.000)
15 Usos del sòl 1987 (1/20.000)
16 Usos del sòl 2002 (1/20.000)
17 Mapa model combustibilitat (1/20.000)
18 Mapa PEIN (1/20.000)
19 Mapa Xarxa Natura 2000 (1/20.000)
20 ordenació urbanística. Zonificació (1/25.000)
-2-

4. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
1.- CONSIDERACIONS GENERALS
L’objecte del present estudi és la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
per efectuar la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbana del municipi de Llinars del
Vallès, a l’àmbit situat aproximadament entre el torrent del Fou i el torrent de la Figuera, a l’oest
del municipi de Llinars, en una àrea d’unes 13,24 Ha, a la zona que es detalla en els plànols.
El motiu pel qual es presenta la Modificació Puntual es modificar la qualificació urbanística
d’aquesta zona, mantenint-la en sòl no urbanitzable, i qualificant-la amb una nova clau que
permeti la construcció del circuit de karting de Catalunya, instal·lació que forma part de la xarxa
de Centres de Tecnificació que preveu la Secretaria d’Esports de la Generalitat de Catalunya.
La construcció del Circuit de Karting de Catalunya ha estat qualificada d’interès públic per la
Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
S’han realitzat diverses gestions al Consell Comarcal del Vallès Oriental, i a l’Ajuntament de
Llinars del Vallès, que han mostrat el seu interès en que la instal·lació es faci a la zona prevista.
Igualment també s’han fet gestions prèvies amb el Departament d’Urbanisme de la Generalitat
de Catalunya, el qual ha manifestat, en principi que no veu cap inconvenient en que el Circuit
de Karting de Catalunya pugui ubicar-se en els terrenys previstos.
La construcció del Circuit de Karting de Catalunya està promoguda per la Federació Catalana
d’Automobilisme i Circuit de Karting de Catalunya, S.L.
Aquest projecte es desenvoluparà en el terme municipal de Llinars del Vallès, aproximadament
en el límit oest del seu terme municipal, entre els nuclis de Llinars del Vallès i Cardedeu, a 15
km del nucli urbà de Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental, a 48 km de
Barcelona, i a 23 km del Circuit de Catalunya (Montmeló).
Un cop modificat el Planejament Urbanístic, es preveu poder-hi ubicar un circuit de Karting,
amb els seus corresponents serveis i instal·lacions complementàries, homologat per la
Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), per acollir-hi competicions internacionals.
Actualment no existeix a Catalunya cap circuit de karting d’aquestes característiques. Per
aquest motiu durant aquest temps s’han realitzat diverses gestions amb la FIA, encaminades a
poder complir totes les directrius fixades per la normativa d’aquest organisme, que puguin
permetre l’homologació tipus “A” internacional d’aquest circuit, apte per a la realització de
campionats del món. També s’han realitzat gestions amb el Consell Català de l’Esport de la
Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Llinars del Vallès, El Consell Comarcal del Vallès
Oriental i amb les diverses companyies de serveis, que hauran d’abastir aquest sector.
Per tal d’iniciar els treballs encaminats a la construcció de les instal·lacions del circuit de
karting, s’està redactant la Modificació Puntual del planejament del municipi de Llinars del
Vallès, amb l’objectiu de fer-lo compatible amb aquesta proposta, encaminada a la construcció
del Circuit de karting Catalunya, Circuit Internacional que podrà albergar curses del campionat
del món, que es preveu que disposi d’un circuit de velocitat, l’edifici administratiu i de serveis,
l’àrea tècnica corresponent, la zona de paddock (circuit de lloguer quan no hi hagi cursa) i les
instal·lacions complementàries necessàries per el desenvolupament de l’activitat.
-3-

5. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Per a la realització del present estudi es tindrà en compte la normativa existent i vigent,
obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació al mateix.
La normativa actualment vigent i aplicable que es tindrà en compte en la redacció d’aquest
estudi és la següent.
Normativa específica d’avaluació d’impacte ambiental
- Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Generalitat de Catalunya
(DOCG 1000, 03/06/1988)
- Real Decreto 1131/1988 de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la
ejecución del Real Decreto Legislativo 1320/1986, de evaluación de impacto ambiental.
Normativa de l’Estat (BOE 239, 05/10/88).
- Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Generalitat de Catalunya (DOCG 1807,
11/10/93).
- Real Decreto-Ley 9/2000, de 6 d’octubre, de modificación del Real Decreto Legislativo
1320/1986, de 28 de juny, de evaluación del impacto ambiental (BOE nº 241, 06/10/2000)
Normativa complementària
- Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals. Generalitat de Catalunya (DOGC 556,
28/06/85), modificada pel D. leg. 11/1994, de 26 de juliol (DOCG 1927, 29107/94).
- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural.
Generalitat de Catalunya (DOCG 1714/1993).
- Llei 3/1988 de Protecció dels Animals. Generalitat de Catalunya (DOCG 967, 18/03/88),
modificada parcialment per la Llei 3/1994, de 20 d’abril (DOCG 1890, 29/04/94).
- Ordre de 16 de maig de 1993, per la qual s’amplia la relació d’Espècies Protegides a
Catalunya (DOCG 1730, 5/4/93).
- Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de Protecció de Plantes
de la Flora Autòctona de Catalunya (DOCG 493, 12/12/1984).
- Directiva 92/43CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals i de la
Fauna i Flora Silvestres (DOCE L-206/7, 22/07/1992).
- Decret 214/87, de 9 de juny, sobre Arbres Monumentals. Generalitat de Catalunya (DOCG
857, 29/06/87).
- Decret 12/89, de 17 d’abril, sobre declaració d’Arbredes Monumentals d’Interès Comarcal i
d’Interès Local. Generalitat de Catalunya (DOCG 1150, 2/06/89).
-4-

6. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
- Decret 64/1995 de 7 de març de Prevenció d’Incendis Forestals. Generalitat de Catalunya
(DOCG 2022, 10/03/1995).
- Decret 130/1998, de 12 de maig, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis
forestals en les àrees d’influència de carreteres. (DOCG 2656, 9/6/98).
- Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la
protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOCG 833, 29/04/87).
- Directiva 97/62/UE, de 27 d’octubre, en relació al millor coneixement i definició dels hàbitats
naturals i les espècies.
- Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21de mayo de 1992, relativa a la conservación de los
hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.
- Directiva 2001/42, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes
sobre el medi ambient.
- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del
medi nocturn.
Normativa urbanística
- DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei
d'urbanisme.
- DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme
Normativa municipal
- POUM del Municipi del Llinars del Vallès.
2.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI
L’objectiu del present Informe de Sostenibilitat Mediambiental Preliminar (ISA) és realitzar
l’avaluació ambiental de la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès, d’acord amb
l’article 70 del Reglament de la LUC. En concret es preveu el següent:
1. Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla.
2. Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada.
3. Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada.
4. Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius,
sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de
l'ordenació proposada sobre el medi ambient.
-5-

7. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals
inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre
objectius ambientals establertes
6. Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una
ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació
global del pla
El present informe ambiental s’adjunta a la documentació per a la tramitació de la Modificació
Puntual del Pla General del municipi de Llinars del Vallès en sòl no urbanitzable d’acord amb la
Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme.
3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Es tracta d’una modificació puntual del POUM vigent del municipi de Llinars del Vallès, en la
qual es preveu modificar la qualificació que tenen els terrenys que formen part de l’àmbit,
actualment qualificats com a sòl no urbanitzable, claus 23 (protecció de les connexions
biològiques), 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals i 26b (zona
d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles).
El sector que es preveu requalificar, d’aproximadament 13,24 Ha, té els terrenys repartits
segons les claus indicades anteriorment, en la següent proporció:
- Clau 23 (protecció de les connexions biològiques). .................................................. 6,62 Ha
- Clau 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals .................... 4,85 Ha
- Clau 26b (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles).................. 1,77 Ha
L’objecte de la Modificació Puntual del POUM és definir una nova zona, en sòl no urbanitzable,
que correspondria íntegrament a l’àmbit que es requalifica, i que estaria qualificada com a
“Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor”. Dins d’aquest àmbit és on es preveuria
la construcció de les instal·lacions del Circuit de Karting de Catalunya.
Per altra banda, cal fer esment que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona no indica que la
zona en estudi tingui un especial valor ni paisatgístic ni mediambiental, qualificant-lo, espai de
protecció preventiva del mosaic agroforestal.
Les característiques generals de la Modificació Puntual que es proposa són les següents:
Dades Generals
Classe obra : Modificació Puntual del POUM en sòl no urbanitzable
Qualificació actual : Sòl no urbanitzable, claus 23, 26a i 26b
Nova Qualificació : Sòl no urbanitzable. Nova clau.
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Superfície : 13,24 Ha
Localitat : Llinars del Vallès
Comarca : El Vallès Oriental
La Modificació Puntual afecta dues parcel·les cadastrals:
-6-

8. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
- 35 (a,b,c) del polígon 16 de Llinars del Vallès.
- 36 (a,b,c,d) del polígon 16 de Llinars del Vallès.
Figura 1. Ortofotomapa de la zona d’estudi
Taula 1. Informació cadastral parcel·la 35
Localización Polígono 16 Parcela 35
PLA DE CARDEDEU. LLINARS DEL VALLES (BARCELONA)
Superficie suelo 49.557 m2
Cultivos
Subparcelas Clase de Cultivo Intensidad Productiva Superficie (Ha)
a CR Labor o labradio regadio 01 4,6516
b I- Improductivo 00 0,0985
c CR Labor o labradio regadio 01 0,2056
Taula 2. Informació cadastral parcel·la 36
Localización Polígono 16 Parcela 36
PLA DE CARDEDEU. LLINARS DEL VALLES (BARCELONA)
Superficie suelo 84.185 m2
Cultivos
Subparcelas Clase de Cultivo Intensidad Productiva Superficie (Ha)
a I- Improductivo 00 0,1085
b CR Labor o labradio regadio 01 2,4980
c I- Improductivo 00 0,2588
d CR Labor o labradio regadio 01 2,4385
e MM Pinar maderable 01 1,7777
f CR Labor o labradio regadio 01 1,3370
-7-

9. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Àrees que s’integren
La Modificació del planejament afecta majoritàriament a una superfície agrícola de conreu de
secà i regadiu, delimitada pel sud, per la línia de Ferrocarril entre Barcelona i Portbou, pel nord
per un camp de cultiu de secà, per l’est i l’oest per una zona boscosa de pi blanc i alzina.
Els objectius del present Informe Mediambiental són els següents:
- Definir les característiques fonamentals del medi físic i natural afectat per l’emplaçament.
- Efectuar una previsió del tipus i magnitud dels impactes ambientals.
- Efectuar una avaluació mediambiental
- Donar una sèrie de recomanacions a tenir en compte per incorporar en la Modificació del
POUM, a fi de minimitzar els efectes negatius sobre el medi.
4.- DEFINICIÓ DE L’ENTORN DEL PROJECTE
La zona objecte d’estudi està situada al terme municipal de Llinars del Vallès, al oest del
municipi entre els nuclis de Llinars del Vallès i Cardedeu, a 15 km del nucli urbà de Granollers,
capital de la comarca del Vallès Oriental i a 48 km de Barcelona.
La zona objecte del present document està formada per un mosaic agrícola de camps de
conreu de secà (cereal) i regadiu, amb interaccions de bosc mixte de pi blanc (Pinus
halepensis) i alzina (Quercus ilex).
Es tracta d’un entorn molt influenciat per la presència humana, que té com a més properes, a la
part nord, est i oest, les poblacions de Llinars i Cardedeu, i a la part sud un polígon industrial,,i
diverses vies de comunicació, com són la línia de ferrocarril entre Barcelona i Portbou,
l’autopista AP-7, el TGV i la variant C-251.
La ubicació geogràfica de l’àrea d’estudi es presenta en els plànols de Situació (1/25.000).
També s’adjunten els plànols d’Emplaçament topogràfic (1/10.000) i ortofotomapa (1/5.000).
Les coordenades UTM de la zona (centre) d’estudi són les següents:
UTM X: 448340
UTM Y: 4609416
5.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL
SECTOR DE PLANEJAMENT
La zona on es pretén ubicar el citat projecte, es troba qualificada com a No Urbanitzable, al
POUM del municipi de Llinars del Vallès. Concretament tot aquest sector té les següents
classificacions:
- Clau 23 (protecció de les connexions biològiques)
- Clau 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals
- Clau 26b (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles)
-8-

10. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5.1.- DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA
SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR I DEL SEU ENTORN, D’ACORD AMB EL PLA
D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL QUE ES DESENVOLUPA, I ELS
ESTUDIS ADDICIONALS I CONSULTES EFECTUADES.
El POUM del municipi de Llinars del Vallès, aprovat definitivament, condicionat per la Comissió
Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 18 de setembre de 2002, i en data 21 de gener de
2003, no disposa d’Informe de Sostenibilitat Ambiental.
Atès que no es disposa d’aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental del Planejament
Urbanístic, s’inclou a continuació l’estudi del medi físic.
5.1.1.- CLIMATOLOGIA
La zona d’estudi participa de les característiques climàtiques del Vallès més proper que se situa
a la falda del Montseny.
L’estació meteorològica que situa més a prop a l’àmbit d’actuació és l’estació Montmeló, a partir
de la qual s’ha procedit a realitzar la descripció climàtica d’aquests àrea, ja que té una similitud
de clima amb l’àmbit del present estudi
UTM X: 437165 UTM Y: 4600195
Altitud 75 m. Mesura del vent: 10 m
Tot seguit es presenta una taula amb els valors de les temperatures mitjanes anuals, la mitjana
de les temperatures màximes anuals i la mitjana de les temperatures mínimes anuals en
aquesta estació.
Taula 3. Principals dades climàtiques de l’estació de “Montmeló” (Gencat, 2002)
Resum any 2002
Precipitació total acumulada: 545,0 mm
Temperatura mitjana: 15,8 °C
Mitjana de les temperatures màximes: 23,5 °C
Mitjana de les temperatures mínimes: 9,7 °C
Temperatura màxima absoluta: 38,5 °C ( 20/07/02 )
Temperatura mínima absoluta: -2,5 °C ( 20/01/02 )
Velocitat mitjana del vent: 1,9 m/s
Direcció dominant: E
Humitat relativa mitjana: 78 %
Irradiació global mitjana diària: 14,3 MJ/m2
-9-

11. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
30 150
25 125
Precipitació (mm)
Temperatura (°C)
20 100
15 75
10 50
5 25
0 0
-5 -25
Precipitació T mitjana
35
30
peratura (°C)
25
20
15
10
Tem
5
0
-5
Mitjana de T mín. Mitjana de T màx.
45
40
35
Temperatura (°C)
30
25
20
15
10
5
0
-5
-10
-15
T mín. absoluta T màx. absoluta
Figura 2. Dades temperatura estació meteorològica.
- 10 -

12. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
30
27
24
21
18
15
12
9
6
3
0
Dies de glaçada (T mín =< 0°C)
N N
7
30% NW
6
NE
NW NE 5
20% 4
3
2
10% 1
W 0 E
W 0% E
SW SE
SW SE
S
Velocitat mitjana del vent per a cada direcció
S (m/s)
Rosa dels vents
Figura 3. Dades glaçades i vent estació meteorològica.
El clima de la zona on s’ubica el present estudi és segons l’índex d’humitat de Thornwaite: 0 a
20 subhumit (C2)
L’evaporació potencial de la zona d’estudi és de 712 a 855 mm Mesotèrmica II (B'2)
5.1.2.- QUALITAT ATMOSFÈRICA
Segons la Direcció General de Qualitat Ambiental, no hi ha cap estació de mesura de la Xarxa
de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) en el municipi
de Llinars del Vallès. Les estacions més properes són les de Santa Maria de Palautordera
(08259) i la de Sant Celoni (08202).
L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula sobre els nivells d’immissió dels
contaminants SO2 , NO2 , PST , O3 , CO, i PM10 per l’estació de Sant Celoni és el
següent:
- 11 -

13. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Figura 4. Dades Índex Català de Qualitat de l’Aire.
Segons l’anuari 2008 de Qualitat de l’aire a Catalunya del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la zona 2, corresponent al Vallès i Baix Llobregat, “els
nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el sulfur
d’hidrogen, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són
inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent.
Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel, no s’han superat els valors objectiu
establerts a la legislació.
L’ozó troposfèric presenta valors inferiors als valors objectiu establerts per a la protecció de la
salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2010, però sí presenta superacions de l’objectiu
a llarg termini de protecció de la salut humana i també de la protecció de la vegetació, ambdós
d’aplicació l’any 2020. D’altra banda, en aquesta zona no s’ha superat en cap ocasió ni el
llindar d’informació a la població ni el llindar d’alerta en aquesta zona.
Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha detectat
una disminució dels nivells d’immissió en general, tot i que s’han detectat 7 punts de
mesurament (5 menys que l’any anterior) amb superació del valor límit anual i el valor límit diari
respecte els 22 punts de mesurament de què es disposa en aquesta zona. La caracterització
de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport (emissions
de contaminants pels tubs d’escapament i resuspensió) i localment, determinades indústries i
activitats extractives.
Pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen s’ha superat l’objectiu anual de qualitat de l’aire per
a l’any 2008 (valor límit anual més marge de tolerància) en 3 punts de mesurament (1 més que
l’any anterior), ubicats en àrees de trànsit i industrials, respecte els 11 punts de mesurament de
què es disposa en aquesta zona. No s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor
límit horari més marge de tolerància a cap punt de mesurament. Aquests nivells s’han
mantingut sense canvis significatius respecte l’any anterior.
- 12 -

14. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire respecte les partícules en suspensió de
diàmetre inferior a 10 micres en aquesta zona, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Decret
152/2007, de 10 de juliol, ha aprovat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire per als
contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10
micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de
protecció especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig”.
El mapa de capacitat de CO del Vallès determina que la zona d’estudi té una capacitat alta.
Figura 5. Mapa capacitat CO del Vallès.
5.1.3.- SOROLL
El soroll es defineix com una alteració física de l’aire produïda per les vibracions mecàniques de
la matèria. Quan aquesta alteració és susceptible de produir molèsties al receptor es defineix
com a soroll. La magnitud de so percebuda pel receptor rep el nom de sonoritat i es defineix
com la sensació subjectiva que percep l’oient i depèn, principalment, de la intensitat i la
freqüència del so.
La qualitat acústica d’una zona està determinada per les condicions físiques, urbanístiques i de
les característiques de les activitats que es realitzen dins d’aquesta, per la qual cosa la
caracterització dels nivells d’immissió obliga a analitzar les possibles relacions entre les fonts
emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat.
La zona d’estudi s’ubica al costat l’eix Ferroviari i l’autopista AP7, amb uns nivells de soroll
continu equivalent inferior a 65 dB de dia , tal i com es pot observar en el plànol que s’adjunta.
- 13 -

15. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Figura 6. Mapa sorolls zona estudi.
5.1.4.- HIDROLOGIA
L’àmbit de la Modificació Puntual pertany a la conca del Besós. Cardedeu i Llinars del Vallès
desaigüen les seves aigües al riu Mogent efluent del Besós. La zona desguassa les seves
aigües pertany a dues petites conques, que aboquen al riu Mogent. A la part oest es forma una
petita conca de desguàs superficial, que no disposa d’aigües permanents i que conforma el
torrent Figueres. A la part oest de la zona d’estudi desguassa al torrent del Fou, aquest sí amb
aigües pràcticament permanents, que transcorre a uns 330 metres del sector objecte d’aquest
informe.
El riu Mogent es troba situat a la part sud dels terreny que s’estudien, i abans de l’autopista A-7,
darrera la línia ferroviària i el polígon industrial, aproximadament a uns 300 metres, i seguint
una traça més o menys paral·lela al sector, d’est a oest.
El punt corresponent de la xarxa de control d’aigües superficials del Departament de Medi
Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya es troba situat al riu Mogent, al municipi de
la Roca del Vallès (443563, 4604722). En la següent taula es descriuen les dades més
significatives corresponents als controls efectuats en els últims anys.
- 14 -

16. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Taula 4 Dades mitges dels controls d’aigües superficials del riu Mogent corresponents s
l’any 2006. (Font: Gencat, 2009)
Valor
Any Estació Descripció variable Tipus Variable Origen Codi Valor Màxim Mínim Unitats
Puntual
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,1-tricloroetà 1,1,1-tricloroetà Manual 2612283 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,2,2-tetracloroetà 1,1,2,2-tetracloroetà Manual 2073966 0,5 (1) 0,50 0,50 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,2-tricloretà 1,1,2-tricloretà Manual 1748472 2,5 (1) 2,50 2,50 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1-dicloroetà 1,1-dicloroetà Manual 2032236 3 (1) 3,00 3,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1-dicloroetilè 1,1-dicloroetilè Manual 2437017 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,3-triclorbenzè 1,2,3-triclorbenzè Manual 2211675 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,4-triclorobenzè 1,2,4-triclorobenzè Manual 2103177 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,4-trimetilbenzè 1,2,4-trimetilbenzè Manual 2028063 2 (1) 2,00 2,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-benzantracè 1,2-benzantracè Manual 2207502 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-Diclorobenzè 1,2-Diclorobenzè Manual 2374422 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-Dicloroetà 1,2-Dicloroetà Manual 2094831 3 (1) 3,00 3,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-dicloropropà 1,2-dicloropropà Manual 2658186 2 (1) 2,00 2,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3,5-triclorobenzè 1,3,5-triclorobenzè Manual 1744299 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3,5-trimetilbenzè 1,3,5-trimetilbenzè Manual 2061447 2 (1) 2,00 2,00 µg/l
1,3-diclorobenzè
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3-diclorobenzè Manual 2136561 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
(método VOX)
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,4-Diclorobenzè 1,4-Diclorobenzè Manual 2203329 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDD 2,4'-DDD Manual 1614936 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDE 2,4'-DDE Manual 1422978 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDT 2,4'-DDT Manual 1155906 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-butanona 2-butanona Manual 2332692 30 (1) 30,00 30,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-clorotoluè 2-clorotoluè Manual 1990506 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-hexanona 2-hexanona Manual 2274270 15 (1) 15,00 15,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-pentanona 2-pentanona Manual 1760991 30 (1) 30,00 30,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 3-pentanona 3-pentanona Manual 2395287 30 (1) 30,00 30,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDD 4,4'-DDD Manual 1936257 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDE 4,4'-DDE Manual 2558034 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDT 4,4'-DDT Manual 1719261 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4-clorotoluè 4-clorotoluè Manual 2541342 1 (1) 1,00 1,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4-metil-2-pentanona 4-metil-2-pentanona Manual 1811067 20 (1) 20,00 20,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acenaftè Acenaftè Manual 2441190 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acenaftilè Acenaftilè Manual 2641494 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Butil Acetat de Butil Manual 2666532 15 (1) 15,00 15,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Metil Acetat de Metil Manual 2007198 50 (1) 50,00 50,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Propil Acetat de Propil Manual 2645667 30 (1) 30,00 30,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat d'Etil Acetat d'Etil Manual 2633148 40 (1) 40,00 40,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Vinil Acetat de Vinil Manual 2729127 150 (1) 150,00 150,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat d'Isobutil Acetat d'Isobutil Manual 2595591 15 (1) 15,00 15,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetona Acetona Manual 2345211 175 (1) 175,00 175,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetonitril Acetonitril Manual 1973814 125 (1) 125,00 125,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acrilonitril Acrilonitril Manual 1890354 75 (1) 75,00 75,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent a-hexaclorociclohexà a-hexaclorociclohexà Manual 2574726 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alaclor Alaclor Manual 2411979 2 (1) 2,00 2,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alcohol Isobutílic Alcohol Isobutílic Manual 2224194 100 (1) 100,00 100,00 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Aldrin Aldrin Manual 2036409 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alumini dissolt Alumini dissolt Manual 2416152 0,3383 (1) 2,96 0,10 mg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Amoni Amoni Manual 1669185 5,425 11,27 2,10 mg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Amoniac no ionitzat Amoniac no ionitzat Manual 2470401 0,2753 0,62 0,08 mg/l NH3
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Antimoni dissolt Antimoni dissolt Manual 1873662 0,005 (1) 0,01 0,01 mg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Antracè Antracè Manual 2178291 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Arsènic dissolt Arsènic dissolt Manual 2357730 0,0038 (1) 0,01 0,00 mg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Aspecte Aspecte Manual 2967031 3,8182 6,00 2,00 Unitats
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Atrazina Atrazina Manual 1944603 21 21,00 21,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Bari dissolt Bari dissolt Manual 2382768 0,3144 0,81 0,12 mg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzè Benzè Manual 1806894 0,875 (1) 1,00 0,75 µg/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(a)pirè Benzo(a)pirè Manual 1802721 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(b)fluorantè Benzo(b)fluorantè Manual 2307654 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(ghi)perilè Benzo(ghi)perilè Manual 2445363 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(k)fluorantè Benzo(k)fluorantè Manual 2257578 5 (1) 5,00 5,00 ng/l
b-
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent b-hexaclorcociclohexà Manual 1915392 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l
hexaclorcociclohexà
2006 QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Bicarbonats Bicarbonats Manual 2674878 304,94 394,50 242,70 mg/l HC03
- 15 -

17. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Referent als abocaments, els valors analítics de l’any 2006 determinen que el riu ja té una
pressió important.
La zona d’estudi correspon a la unitat hidrogeològia “Depressió del Vallès. Aqüífer al·luvial del
Mogent”. No es tracta de cap aqüífer protegit. El pou més proper de la xarxa de control d’aigües
subterrànies del DMAH es troba en el propi municipi Llinars del Vallès amb el codi 8106/1,
corresponents als pous vells del municipi, i coordenades UTM: 450500, 4609900.
Taula 5 Dades mitges dels controls d’aigües subterrànies dels pous vells de Llinars del
Vallès corresponents als anys 2005/08. (Font: Gencat, 2009)
Valor
Any Estació Descripció variable Tipus Variable Origen Valor Màxim Mínim Unitats
Puntual
2005 QLSub - P.Vells De Llinars Conductivitat (camp) Conductivitat Manual 1210 1.210,00 1.210,00 µS/cm
2005 QLSub - P.Vells De Llinars pH (camp) pH Manual 6,8 6,80 6,80 u.pH
2005 QLSub - P.Vells De Llinars Potencial Redox (lab) Potencial redox Manual 176 176,00 176,00 mV
2005 QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de l'aigua (lab) Temperatura de Manual 17,8 17,80 17,80 ºC
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Amoni Amoni Manual 0,15 (1) 0,26 0,04 mg/l
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Conductivitat (camp) Conductivitat Manual 1056,5 1.106,00 1.007,00 µS/cm
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrats Nitrats Manual 27,6 32,50 22,70 mg/l
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrits Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N02
2006 QLSub - P.Vells De Llinars pH (camp) pH Manual 7,08 7,10 7,06 u.pH
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Potencial Redox (lab) Potencial redox Manual 170,5 192,00 149,00 mV
2006 QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de l'aigua (camp) Temperatura de Manual 17,2 18,40 16,00 ºC
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Amoni Amoni Manual 0,21 0,21 0,21 mg/l
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Conductivitat (camp) Conductivitat Auto Generada 1075 1.075,00 1.075,00 µS/cm
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrats Nitrats Manual 26,1 26,10 26,10 mg/l
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrits Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N02
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Oxigen dissolt (camp) Oxigen dissolt Auto Generada 5,29 5,29 5,29 mg/l
2007 QLSub - P.Vells De Llinars pH (camp) pH Auto Generada 7,22 7,22 7,22 u.pH
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Potencial redox (lab) Potencial redox Auto Generada 167 167,00 167,00 mV
2007 QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de l'aigua (camp) Temperatura de Auto Generada 15,8 15,80 15,80 ºC
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Amoni Amoni Manual 0,15 (1) 0,20 0,10 mg/l
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Conductivitat (camp) Conductivitat Auto Generada 1066 1.196,00 936,00 µS/cm
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Fosfats Fosfats Manual 0,16443 0,20 0,13 mg/l P2O5
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrats Nitrats Manual 13,2 15,70 10,70 mg/l
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Nitrits Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N02
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Oxigen dissolt (camp) Oxigen dissolt Auto Generada 1 2,00 0,00 mg/l
2008 QLSub - P.Vells De Llinars pH (camp) pH Auto Generada 6,5 7,00 6,00 u.pH
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Potencial redox (lab) Potencial redox Auto Generada 180 190,00 170,00 mV
2008 QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de l'aigua (camp) Temperatura de Auto Generada 16 16,00 16,00 ºC
(1) Valors per sota del límit de detecció
Destaca per ser una aigua amb una alta conductivitat i per tant amb un alt contingut de sals.
El municipi de Llinars del Vallès, segons el Decret 476/2004, es troba inclòs en l`àrea 2, zona
considerada vulnerable a la contaminació per nitrats.
5.1.5.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
El Vallès Oriental forma part del conjunt geològic Serraval·lià-Vallesana, que constitueix el
sector central de la conca del Mogent, formada per materials geològics que pertanyen a la era
del Quaternari, on afloren en especial roques sedimentàries.
La zona d’estudi està formada per argiles, gresos i conglomerats del Paleogen en el període
Oligocè-Miocè (NMag).
- 16 -

18. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Figura 7 Mapa geològic de la zona d’estudi (Font: ICC)
Llinars del Vallès no està inclòs en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.
Les activitats extractives més properes es troben a una distància superior a 3 km.
5.1.6.- EDAFOLOGIA
El terreny on s’ubica la zona d’estudi està composat majoritàriament per argiles, gresos i
conglomerats que el fan apte per al conreu.
Una part de l’àrea d’estudi no es troba cultivada i es troba classificada com a erm. Una altra
part, que havia estat un terreny de cultiu, es denota alguna antiga activitat de moviment de
terres, amb una zona replenada, que no es troba contemplada el registre d’activitats extractives
abandonades del Departament de Medi Ambienti i Habitatge.
5.1.7.- FAUNA
• El sector d’estudi encerclat per poblacions, polígons industrials i vies de comunicació,
fa que la fauna que es pugui trobar a la zona sigui escassa, pel fet de no disposar de
connectors biològics amb altres zones.
Cal considerar que al sud s’hi troba el polígon industrial de Can Capeta, la via fèrrea,
l’autopista, el TGV i diverses carreteres, per l’oest el nucli del municipi de Cardedeu, per
l’est el nucli del municipi de Llinars del Vallès i pel nord el nucli del municipi de Sant Julià
d’Alfou.
- 17 -

19. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Per aquest motiu la única fauna que pot coexistir en la zona d’estudi és fauna associada al
curs del torrent del Fou, atès que pràcticament és la única via de comunicació faunística
amb la resta d’espais faunístics, i per tant tot i que es tracta d’una àrea de camps de conreu
envoltada de bosc de pi blanc i alzina no s’hi poden trobar totes les espècies presents al
Vallès.
• Rèptils:
o Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)
o Serp blanca (Elaphe scalaris)
o Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
o Gripau comú (Bufo bufo)
• Mamífers:
o Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
o Rata cellarda (Eliomys quercinus)
o Musaranya (Crocidura russula)
o Esquirol (Sciurus vulgaris)
o Guineu (Vulpes vulpes)
o Porc Senglar (Sus scrofa)
o Talpó (Microtus duodecimcostatus)
• Ocells:
o Cucut (Cuculus canorus)
o Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)
o Tallarol gros (Sylvia borin)
o Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
o Trencapinyes (Loxia curvirostra)
o Merla (Turdus merula)
o Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
o Mallerenga carbonera (Parus major)
o Tudó (Columba palumbus)
o Astor (Accipiter gentilis)
o Esparver (Accipiter nisus)
- 18 -

20. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
o Gamarús (Strix aluco)
o Mussol banyut (Asio otus)
Pel que fa referència als peixos que puguin trobar-se a la zona d’estudi, cal esmentar que
aquestes rieres no disposen d’aigua permanent, i per tant la presència de peixos és
pràcticament nul·la.
5.1.8.- VEGETACIÓ I FLORA
La zona d’estudi comprèn una superfície total de 13,24 hectàrees, amb una orografia ondulada.
Es tracta d’un paisatge amb una alta influència de l’activitat humana, amb la presència molt
propera de nombrosos nuclis de població, urbanitzacions, polígons industrials i infraestructures
de comunicació.
La vegetació de l’àmbit d’estudi està formada per un mosaic agrícola, bàsicament de secà, amb
interaccions de bosquines de pi blanc (Pinus halepensis), alzina (Quercus ilex) i algun exemplar
de roure (Quercus sp). A les zones de ribera, bàsicament dins l’àmbit del torrent del Fou, la
vegetació de les bosquines es combina amb pollancres (Populus nigra i Populus alba).
L’activitat agrícola al llarg del temps ha deixat alguna empremta en quan a la massa arbòrea,
deixant algun exemplar de fruiters de secà.
La majoria de la superfície de la zona d’estudi està composada per camps de cultiu i erm, que
ocupa una superfície total d’unes 11,1 Ha. La resta de la finca està formada per bosc de pi
blanc i alzina, 1,8 Ha i camins i espais improductius, 0,34 Ha
Es tracta d’una zona delimitada per l’oest, per l’est i pel sud per bosquines de pi blanc (Pinus
halepensis) i alzina (Quercus ilex), pel sud també per la via fèrrea i pel nord per camps de cultiu
de secà.
Hàbitats d’interès comunitari de vegetació i flora presents al municipi
La zona d’estudi no disposa de cap hàbitat d’interès comunitari prioritari inclosos en l’Annex I
de la Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa relativa a la conservació dels hàbitats naturals i
de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats).
Es tracta d’una zona amb alzinars i carrascars, qualificat com a no prioritari.
5.1.9.- PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC
Pel que fa a l’existència de patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, no es detecta
presència ni vestigis d’aquest; De de tota la informació consultada, tampoc se’n cita la seva
presència a la zona d’estudi.
5.1.10.- USOS DEL SÒL
Aquesta informació s’ha extret dels plànols d’usos del sòl i de cartografia dels hàbitats de
Catalunya (http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia). De la consulta
d’aquests plànols s’obté que la totalitat de la zona es denomina com a “conreus herbacis de
secà”.
- 19 -

21. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5.1.11.- INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ
L’àmbit que s’estudia és proper a un gran quantitat d’infraestructures de comunicació, la
majoria bàsiques en la vertebració de l’eix Nord-Sud del nostre país.
La zona d’estudi es limita al sud amb la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou. Més cap al
sud s’hi troba l’autopista AP7, la carretera C-35 i la línia del TGV a França. A l’oest, a una
distància d’uns 1.000 metres la zona urbana de Cardedeu. Al nord, a una distància d’uns 500
metres, el barri de Bellavista (Cardedeu), i a uns 1.300 metres la zona urbana de Sant Julià
d’Alfou. A l’est, a una distància d’uns 800 metres l’àrea urbana de Llinars del Vallès.
Dins la finca de la zona d’estudi s’hi troben actualment diverses edificacions agrícoles
dedicades a la cria de cavalls, i una bassa de reg. Tota la zona d’estudi està envoltada d’una
tanca cinegètica perimetral d’1,8 metres d’alçada, que impedeix la lliure circulació de la fauna.
Pel que fa a camins públics, la zona d’estudi està vorejada per la seva cara nord per un camí
de 3 metres, en bastant mal estat de conservació, camí destinat a la pròpia activitat agrícola de
la zona.
En la zona d’estudi no es localitzen senders de llarg recorregut o camins ramaders de llarg
recorregut.
Existeixen nombroses línies elèctriques de mitja i alta tensió en l’entorn de la zona d’estudi.
Molt proper a la finca, segueix paral·lel al torrent del Fou, un col·lector municipal d’aigües
residuals i la xarxa d’aigua potable.
L’habitatge més proper, separat per una important massa boscosa, és troba situat a l’oest, a
uns 200 m dels terrenys, i a uns 450 m de la pista de karting. La topografia de la zona fa que se
situï a l’altra banda de la carena, on es preveu la instal·lació del circuit, de forma que quedi a
resguard del principal focus emissor de sorolls. Per altra banda, l’habitatge es troba separat de
la zona d’estudi, per una important massa boscosa, a l’altra banda del torrent de Figueres.
L’accés a la part més alta de la finca es realitza a través de la carretera intermunicipal que
uneix Cardedeu amb Llinars del Vallès (antiga C-251m PK 8,80). En aquest punt comença el
camí del torrent Figueres, camí en terres i d’una amplada aproximada d’uns 3,50 m, que té una
longitud aproximada d’uns 500 m fins a l’entrada on s’ubiquen les edificacions agrícoles.
També es pot accedir a la finca des de la mateixa carretera anterior, aproximadament des del
PK 8,65, a través del camí del Ramader, que segueix una traça propera al torrent del Fou, i que
també dóna accés als magatzems de l’Editorial Reverter, situats a uns 150 metres a l’est, de la
part més baixa de la finca. Aquest camí, en més bon estat, i d’una amplada propera als 4,00 m
permet accedir a la zona sud-est de la finca.
Des d’aquest punt, i per l’interior de la parcel·la hi ha un camí estret d’uns 3,00 m, que
comunica amb els edificis agrícoles, seguint inicialment una traça força paral·lela a la línia del
ferrocarril, que s’enfila cap a la part alta, per trencar a 90º i ja amb un lleuger pendent arribar
fins l’altra accés del camí de Figueres.
- 20 -

23. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5.1.12.- ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS
El terme municipal de Llinars del Vallès té una superfície de 27,74 km2, amb una població de
8.839 habitants (any 2008).
La distribució de superfícies a l’any 1999 era la següent:
- Superfície forestal 547 ha
- Superfície agrària (SAU) 465 ha
- Superfície patures permanents 16 ha
- Altra superfície agrària 22 ha
La superfície total agrària i forestal a l’any 1999 era de 10,5 km2 equivalent al 38 % de la
superfície del municipi.
La principal font d’ocupació és els sector de serveis, seguida de la construcció, el comerç i la
indústria, i per últim l’activitat agrària.
Hi ha diverses indústries al terme. Entre aquestes es troben empreses del ram del metall, de
mobles, del tèxtil, químiques, d’energia i aigua, i de productes alimentaris.
Les dades per a la realització d’aquest apartat s’han extret de la següent adreça electrònica:
http://www.idescat.cat
5.1.13.- RISC D’INCENDI FORESTAL
Segons els mapes de combustible i d’inflamabilitat del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya la zona d’estudi està caracteritzada per tenir risc baix
en els camps de conreu i risc alt en les bosquines de pi blanc i alzina, tal i com es pot observar
en els plànols adjunts.
5.1.14.- ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS
Segons el plànol d’Espais Naturals de Protecció Especial, consultable a través de
www.gencat.es/mediamb/sig/bases.html, no hi ha cap Reserva Natural Integral, Parc
Nacional, Reserva Natural Parcial ni Parc Natural a la zona d’estudi.
Segons el plànol d’Espais D’Interès Natural, consultable a través de
www.gencat.es/mediamb/sig/bases.html, no hi ha cap espai inclòs al PEIN en la zona
d’estudi.
Per altra banda, cal fer esment que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona no indica que la
zona en estudi tingui un especial valor ni paisatgístic ni mediambiental, qualificant-lo, espai de
protecció preventiva del mosaic agroforestal.
La zona d’estudi no està inclosa en cap espai de la xarxa natura 2000.
- 21 -

24. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5.2.- OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS
PEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL.
L’article 282 del POUM del municipi de Llinars del Vallès estableix les següents finalitats per a
sòl no urbanitzable:
a) Protegir aquests sòls dels processos d'urbanització de caràcter urbà.
b) Preservar i promocionar la millora de les explotacions agràries i forestals.
c) Protegir els elements naturals més destacats o que defineixen l'aspecte global del
territori, preservant-ne els valors ecològics i paisatgístics.
d) Fixar sobre aquest sòl la divisió de les diferents zones i sistemes que l'integrin i
establir-ne la seva respectiva regulació normativa.
e) Establir la regulació dels diversos usos i les diverses activitats que es puguin
admetre en cada zona del Sòl No Urbanitzable així com específicament en
determinats emplaçaments concrets de forma que no malmetin els valors que es
pretén mantenir i potenciar, i impedir la implantació d'aquells usos o activitats que
siguin incompatibles amb la destinació definida per a aquests sòls en aquest Pla
General.
f) Fixar, allí on la regulació de cada zona ho permeti, les definicions, paràmetres,
característiques i condicions per l'admissió de les edificacions destinades a
construccions agrícoles, instal·lacions d’interès públic i social així com aquelles
destinades a l'execució i el manteniment de les obres públiques.
g) Impedir els processos patològics d'urbanització.
h) Sistematitzar la localització d'activitats relacionades amb el lleure,
compatibles amb les funcions essencials del sòl no urbanitzable.
L’article 284 del POUM del municipi de Llinars del Vallès estableix el desenvolupament del Pla
General amb els següents objectius:
a) La millora del medi rural.
b) La protecció i regeneració de conreus i espais forestals.
c) La protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals.
d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal.
e) La protecció i la millora de les vies i camins rurals.
f) I d'altres finalitats anàlogues.
5.3.- CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER A LA
REDACCIÓ DEL PLA, D’ACORD AMB ELS PUNTS ANTERIORS I AMB ELS
PRINCIPIS I DIRECTRIUS ESTABLERTES PELS ARTICLES 3 I 9 DEL DL 1/2005.
5.3.1.- SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ
1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat
i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el
seu entorn.
- 22 -

25. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
2. Establir la zonificació i els usos dels sectors, preservant els valors naturals i
analitzant la connectivitat biològica entre els sòls no urbanitzables
3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada
dels usos del sòl i de la mobilitat.
5.3.2.- CICLE DE L’AIGUA.
1. Prevenir els riscos de contaminació a les aigües superficials i freàtiques.
2. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai urbanitzat.
3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’edificació.
4. Preservar i millorar la continuïtat del flux i la qualitat de l’aigua.
5. Evitar la construcció de noves infraestructures de tractament d’aigua
5.3.3.- AMBIENT ATMOSFÈRIC
1. Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les pròpies
edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic.
2. Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.
3. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.
4. Preservar el benestar de les persones, minimitzant els impactes acústics. Mantenir
la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació.
5. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne
els fluxos hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l’impacte negatiu sobre els
organismes vius.
6. Minimitzar la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport
d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el
paisatge.
5.3.4.- GESTIÓ DELS RESIDUS
1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny adients per a la reutilització i la
recollida selectiva dels residus, posant especial èmfasi en els residus especials.
2. Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida
electiva dels residus i, en general, les operacions de gestió.
3. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar
els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la
reutilització i el reciclatge.
5.3.5.- SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ.
1. Fomentar la eficiència energètica dels edificis
2. Fomentar l’ús de materials reciclats de la construcció en les tasques d’urbanització
- 23 -

26. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
5.3.6.- BIODIVERSITAT URBANA, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI
NATURAL EN GENERAL.
1. Garantir la connectivitat biològica entre espais del sòl no urbanitzable
2. Fomentar la naturalització de l’espai urbanitzat.
5.3.7.- QUALITAT DEL PAISATGE
1. Garantir la preservació de les unitats paisatgístiques en sòl no urbanitzable
2. Integrar paisatgísticament els equipaments del Pla
6.- ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES
6.1.- ALTERNATIVES GENERALS CONSIDERADES PER A L’ORDENACIÓ GLOBAL
DEL SECTOR
L’estudi d’ubicacions d’una activitat com pot ésser la del circuit de Karting de Catalunya, s’ha de
plantejar dins d’una òptica que supera el nivell municipal, cal centrar-se en un àmbit superior
com és el del territori de Catalunya. Les instal·lacions que es preveuen realitzar han d’estar ben
comunicades, a nivell d’infraestructures, i ben situades a nivell de possible població
potencialment usuària. Necessitem d’una superfície mínima propera a les 12 Ha i, a nivell
ambiental, no ha de suposar cap impacte que no sigui moderat sobre el medi ambient.
La ubicació escollida dotada d’immillorables comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril,
propera a Barcelona, amb una població potencial usuària molt elevada, i a més a més, en una
comarca com el Vallès Oriental, que ja disposa del Centre més important per a Esports del
Motor, com és el Circuit de Velocitat de Catalunya, situat a Montmeló, a 23 km del circuit de
Karting de Catalunya que es proposa, reuneix aquestes característiques.
A més, a més, la zona on es preveu ubicar el circuit no toca cap massa forestal, ja que no es
preveu afectar la zona de bosc de la finca i té unes característiques ambientals, descrites
anteriorment, que no pressuposen cap impacte important, ja que el sector escollit és troba ja
afectat per l’activiat humana, amb un polígon industrial proper i unes infraestructures de
comunicació molt potents.
L’estudi de les zones urbanitzades del municipi i la dels municipis veïns s’ha fet de forma global
per tal d’ubicar aquesta instal·lació amb els següents condicionants:
- Ubicació en zones relativament allunyades de nuclis de població a efectes de l’impacte
acústic
- Facilitat de comunicació a través de les carreteres actuals
- Ubicació de línies elèctriques per al subministrament d’energia properes
- Ubicació de xarxes d’aigua i de sanejament properes
- Minimització de les afeccions al medi natural
- 24 -

27. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
6.2.- AVALUACIÓ AMBIENTAL D’ALTERNATIVES
Analitzant el POUM vigent del municipi de Llinars del Vallès i totes les consideracions
ambientals de la zona d’estudi es determina que la millor alternativa considerada per a la
ubicació d’un circuit de Karting al municipi, tenint en compte criteris de mobilitat sostenible,
facilitat d’accessos, equidistància entre nuclis de població o zones habitades, la connectivitat
biològica de totes les àrees forestals i agrícoles, les infraestructures necessàries per a una
activitat d’aquesta tipologia i la resta de consideracions medi ambientals, es pot concloure que
l’alternativa d’ubicació plantejada respon a l’alternativa que té menys impacte global.
L’alternativa plantejada representa la millor alternativa que compleix els condicionants de
l’apartat anterior.
6.3.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA
SELECCIONADA
La Modificació Puntual que es proposa preveu l’ocupació d’un sòl agrícola i una part de sòl
improductiu, envoltada de bosquines de pi blanc i alzina, que li configuren una protecció visual i
actústica.
El desenvolupament del Pla s’adapta a les característiques ambientals preexistents del sector i
el seu entorn, atès que només s’afecten sòls agrícoles situats al costat de la via fèrria i
envoltats de nuclis de població, fet que li configuren una baixa permeabilitat faunística, encara
que el POUM de Llinars del Vallès ho defineixi com a sòl no urbanitzable de protecció de les
connexions biològiques.
La mobilitat del sector es preveu efectuar-la pels camins existents, des de la carretera de
Llinars del Vallès a Cardedeu, i les escomeses elèctriques a través de les diverses línies d’alta
tensió existents dins l’àmbit del sector, ja que per l’interior de la finca i transcorre una línia
elèctrica de M.T.
No s’han descrit riscs naturals i tecnològics en el sector objecte de la Modificació del Pla.
La Modificació del Pla previst no preveu un gran consum d’aigua, ja que només cal abastir els
serveis de les edificacions del circuit. Existeix una xarxa d’aigua potable molt propera al sector,
a uns 300 m aproximadament i també una xarxa de sanejament municipal, prop del marge del
torrent del Fou, que permetrà conduir les aigües residuals a l’EDAR. Referent al tractament de
les aigües procedents de la plataforma del circuit, caldrà preveure un sistema de
sedimentació/flotació de les aigües de pluja i per vessaments accidentals.
La Modificació del Pla suposarà un increment de producció de CO pel consum dels motors de
competició, malgrat la FIA controla l’emissió dels tubs d’escapament. Atès que es tracta de
poca incidència dels karts i que la zona té capacitat per admetre un nivell més alt de CO, es
preveu que l’increment d’aquest contaminant no sigui significatiu.
En quant a la contaminació acústica, la orientació de la topografia de la zona on es vol
implantar el circuit, orientació sud-est, fa que la major part del soroll es dirigeixi cap al polígon
industrial de Llinars del Vallès i cap a l’autopista, essent la pròpia orografia natural qui apantalli
els nuclis de Llinars i Cardedeu.
- 25 -

28. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
La presència de massa forestal a la zona Oest i Est de l’àmbit que s’estudia ajudarà a crear
també l’efecte pantalla vers el soroll.
Cal fer esment que la FIA estableix control sobre les emissions acústiques dels karts, limitant el
valor màxim que poden emetre.
Tot i així caldrà fer un estudi acurat dels receptors principals per tal de determinar el grau
d’afecció.
En cas que s’apliqui il·luminació exterior, caldrà aplicar lluminàries que minimitzin la
contaminació lumínica amb compliment de la legislació vigent. Seria recomanable allunyar les
zones il·luminades de les bosquines.
Dins l’àmbit del sector s’hi troben ubicades diverses línies elèctriques de mitja tensió, no essent
necessari la construcció de noves escomeses elèctriques. Per aquest motiu la contaminació
electromagnètica no es veu alterada
Els residus generats de la pròpia activitat de competició de motor, seran de dos tipus: un propi
del paddock, on es reparen els cotxes de competició, on es generaran en alguns casos residus
especials, i els altres, els propis de l’activitat humana, residus banals. S’haurà de preveure
punts de recollida i gestió de residus, sobretot pel que fa als residus especials. La Modificació
del Pla haurà de preveure l’obligació de gestionar degudament els residus generats.
El desenvolupament del sector comportarà la construcció d’un nou edifici, vials urbanitzats i
zones pavimentades. S’haurà de preveure l’ecoeficiència de tots aquests elements, preveient
les mesures d’estalvi i eficiència energètica.
La Modificació del Pla no suposa un canvi significatiu en la permeabilitat ecològica, atès que es
tracta d’una zona que actualment ja té dificultats altes de permeabilitat, degut a que es tracta
d’un espai agrari envoltat de nuclis de població, polígon industrial i vies de comunicació que fan
que tingui una comunicació molt limitada amb la resta d’espais agrícoles i forestals.
No s’afecta el Patrimoni Natural en general pel fet d’ocupar una superfície de cultiu i una zona
improductiva que ja es troba alterada per l’activitat humana. Existeixen diverses edificacions
d’àmbit ramader, una bassa de reg i una tanca cinegètica perimetral. El camp de cultiu, situat al
costat sud oest del Pla, actualment es troba improductiu. S’observa en ell una antiga activitat
extractiva i un replè de la part més baixa, fet que li dona unes característiques naturals de baixa
qualitat.
Els objectius paisatgístics de la Modificació del Pla s’han de centrar en preservar la qualitat
paisatgística de la zona on es desenvolupa, havent per tant d’integrar els edificis de nova
construcció, tant en volumetria com en tipologia com en cromatografia, evitar l’aparició
d’elements nous que alterin la qualitat del paisatge, com són línies elèctriques, línies
telefòniques, xarxes de telecomunicacions, etc.
- 26 -

29. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Tots els elements s’hauran de dissenyar de manera que minimitzin l’impacte paisatgístic,
preveient les volumetries, tipologies constructives, materials utilitzats i cromatografies de les
noves edificacions, així com l’amplada i el tractament dels vials d’accés i de les plataformes
d’aparcament.
Cal remarcar que la Modificació del Pla no afecta cap espai d’interès natural, ni de la xarxa
natura 2000, ni tampoc d’interès geològic.
7.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ
ADOPTADA
a) Descripció esquemàtica del contingut del pla amb expressió de les seves
determinacions estructurals i d’aquelles altres amb possibles repercussions
significatives sobre el medi ambient (qualificació del sòl, sistemes, ordenació d’usos i
de l’edificació, obres d’urbanització, etc.), així com dels components o vectors
ambientals involucrats.
b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte
d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005,
identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes
addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, residus i similars,
com a conseqüència de la delimitació del sector.
c) Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la
millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les mesures d’aplicació directa
del pla com dels projecte d’urbanització derivats.
La Modificació Puntual del Pla, té com objectiu la instal·lació del circuit de karting i les seves
instal·lacions annexes: edifici, paddok, rehabilitació edificis existents, aparcaments, etc.
La topografia de la zona fa que la zona objecte del Pla es trobi dividida en dues vessants,
partides per una petita carena. El costat de oest de la carena s’hi ubicaran els aparcaments i es
rehabilitarà els edificis existents per l’allotjament de l’escola de pilots. A la part de la carena,
però a una cota més baixa, s’hi ubicarà, l’edifici de serveis i Control de Cursa i paddock, que
alhora apantallaran el circuit dels habitatges més pròxims del costat nord-oest, juntament amb
la pròpia carena. A la vessant del costat est s’hi ubicarà el circuit, que és la vessant que
s’orienta cap al polígon industrial de Llinars del Vallès i cap a l’autopista.
L’accés es preveu realitzar-lo per dos camins existents, el camí del Ramader i el camí del
torrent Figueres.
El disseny del circuit incorpora totes les normes establertes per la Comissió Internacional de
Karting-FIA.
Les mesures que s’hauran d’adoptar per al foment i millora del medi ambient en general,
hauran d’anar encaminades en minimitzar l’impacte acústic, l’impacte paisatgístic i la protecció
dels cursos d’aigua superficials.
- 27 -

30. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
Caldrà incorporar mesures d’estalvi i eficiència energètica, sobretot pel que fa a les
edificacions.
Atès que existeixen infraestructures a l’entorn del sector, com són les xarxes d’aigua potable,
de sanejament i de línies elèctriques, la Modificació del Pla no comporta un increment
significatiu de demandes de nous recursos naturals.
8.- DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI
AMBIENT
8.1.- QUALITAT ATMOSFERICA
L’efecte sobre la qualitat atmosfèrica és la producció d’emissions dels motors dels karts,
bàsicament de CO. Atès que el sector té capacitat per rebre emissions d’aquesta tipologia
sense alterar significativament les condicions del medi i que les emissions seran molt reduïdes,
l’impacte és moderat.
En qualsevol cas els motors hauran de complir la legislació vigent en matèria d’emissions, i les
limitacions que imposa la FIA.
8.2.- SOROLL
El desenvolupament del Pla Especial que completi la Modificació Puntual del POUM, haurà de
preveure mesures correctores per tal de garantir els nivells acústics permesos a la població.
En quant a la fase d’explotació els karts hauran de complir la normativa vigent en matèria de
sorolls i vibracions.
En concret la reglamentació de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) reglamenta el
soroll que pot emetre un kart (article 18 i 19) i obliga a la utilització d’un tub d’escapament
homologat.
Els Karts de competició tenen motors de poca cilindrada (125 CC) i poca potència (35 CV).
A la zona de paddock es preveu situar un circuit de karts de lloguer aprofitant l’espai que queda
lliure quan no es realitzen curses. No es té en consideració pràcticament la contaminació
acústica d’aquests motors, ja que són de quatre temps, i no fan més soroll que qualsevol
vehicle del parc automobilístic normal
No es preveu una producció de sorolls que faci incrementar significativament els nivells
acústics zonals a excepció de moments puntuals de cursa, atès que els karts no es preveu que
generin uns nivells sonors més elevats que el tràfic de vehicles per l’autopista AP-7.
Tenint en compte que el focus d’emissió en general se situarà en el circuit de velocitat, aquest
s’ha ubicat en la orientació sud-est del sector per tal que el fluxe del soroll es dissipi cap a
l’autopista i el polígon de Llinars del Vallès. Amb el disseny plantejat la pròpia orografia
apantalla l’efecte sonor cap als municipis de Cardedeu i Llinars.
- 28 -

31. Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès
Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor
També la ubicació dels edificis nous produeix aquest efecte, de forma que es preveu que
aquests actuïn com atenuant del soroll emès.
També és important fer esment que es limitarà l’horari de funcionament de les instal·lacions,
per tal que, sobretot en horari nocturn es garanteixi un nivell sonor poc important. De forma
general, l’horari que es preveu s’utilitzi en les instal·lacions entrarà dins l’interval comprès entre
les 10:00 i les 21:00 h.
8.3.- HIDROLOGIA
La zona d’implantació del circuit està allunyada de cursos d’aigua permanent. Tot i així, atès
que els vehicles a motor contenen olis, refrigerants i altres substàncies perjudicials pel medi
ambient, cal instal·lar algun sistema de control de vessaments accidentals.
També cal preveure instal·lacions de recollida, emmagatzematge i gestió dels residus
especials.
Els impactes sobre la hidrologia també poden ésser deguts a l’aportació d’aigües parcial o
totalment contaminades a la llera pública dels edificis. Per aquest motiu s’haurà de connectar al
col·lector d’aigües residuals municipal existent que condueix les aigües a una EDAR,
assegurant així que l’abocament es farà complint la legislació vigent.
8.4.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
El Pla no afecta a cap àrea d’interès geològic de Catalunya.
En quant a la geomorfologia, durant la fase de construcció es preveu un canvi significatiu sobre
les condicions geomorfològiques de la zona atès que es preveu la generació de terraplens i
desmunts en el traçat del circuit. El Pla ha de preveure la necessitat d’efectuar revegetacions
amb espècies autòctones, per tal d’evitar l’erosió i reduir l’impacte visual.
8.5.- FAUNA
Un dels aspectes que afecta més directament la fauna terrestre i avifauna és la tala de
vegetació amb la conseqüent destrucció d’hàbitats. Però atès que el les instal·lacions es
desenvolupen en una zona amb absència de vegetació, i que la connectivitat biològica del
sector és pràcticament nula en l’actualitat, degut a que es tracta d’una zona envoltada de nuclis
de població, polígon i d’infraestructures de transport, que ja provoquen un accentuat efecte
barrera sobre la fauna, l’impacte causat per la destrucció d’hàbitats és molt poc significatiu.
8.6.- VEGETACIÓ I FLORA
El Pla permet salvaguardar totes les comunitats de Pinus halepensis, Quercus sp. i Quercus
ilex atès que se situa sobre camps de conreu i superfícies improductives.
La Modificació Puntual no afecta a cap hàbitat d’interès comunitari ni cap exemplar d’arbre
catalogat.
- 29 -