1. ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL
UNA INTRODUCCIÓ AL MODEL DE PAGAMENT-PER-ÈXIT PER FINANÇAR RESPOSTES
MÉS EFICIENTS I EFICACES A REPTES SOCIALS.

2. 2
INDEX
1. Perquè és necessària una nova perspectiva
2. Els mecanismes de finançament actuals
3. Els bons d’impacte social
4. Beneficis del model
5. Els primers Bons d’Impacte Social al món
6. Referències en premsa
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

3. 3
Per què és necessària una nova perspectiva?
Els estats inverteixen anualment milers de milions d’euros
per respondre a reptes i problemes socials. Però, en la
majoria de casos, tenim poc coneixement de l'eficàcia de la
inversió. El rendiment s’avalua poc sovint i quan es fa, es
tendeix a avaluar el nombre de persones ateses i la
quantitat dels serveis prestats, en lloc dels resultats que
s'aconsegueixen.
Alhora, els ajustos de pressupostos porten sovint a no
invertir en la prevenció, fins i tot quan se sap que això
comportarà majors despeses en posar-hi remei en el futur.
Aquesta situació també amenaça d'ofegar la innovació:
com es poden invertir recursos per provar noves idees quan
ni tan sols podem pagar el que ja estem fent?
I simplement, no estem avançant prou ràpid per fer front
als problemes socials creixents. La crisi i l’atur està
augmentant les demandes socials mentre que els ingressos
públics van minvant. De la reincidència de presos a la
preparació escolar, de l'obesitat a l’envelliment actiu, hi ha
una dramàtica mancança de solucions provades,
sostenibles i escalables.
Els mecanismes de finançament actuals
Imaginem per un moment que els governs definissin les
poblacions d'alta prioritat, que mesuressin periòdicament
els resultats aconseguits per aquestes poblacions, que
experimentessin finançant intervencions enfocades a
assolir els resultats, i que creessin una cultura de millora
contínua en què els agents són responsables d'aconseguir
els millors resultats possibles a través d’intervencions
provades i noves estratègies innovadores. Malauradament
aquesta no és la realitat de la inversió social. Hi han tres
característiques dels mecanismes actuals de finançament
que inhibeixen la innovació:
§ Els pressupostos se centren en el pagament d’inputs en
lloc de pagar per assolir resultats. La inversió social es
centra en pagar per una quantitat de serveis més que
per aconseguir uns resultats.
§ Els pressupostos es construeixen de manera retros-pectiva,
construint-se entorn al finançament de les
mateixes coses que van ser finançades l'any anterior
amb petits ajustos per inflació. En alguns casos, fins i tot
Com es pot invertir en
provar noves idees
quan ni tan sols
podem pagar el que
ja estem fent?
Els pressupostos se
centren en el
pagament d’inputs en
lloc de pagar per
assolir resultats.
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

4. 4
es requereixen que els mateixos proveïdors es contractin
any rere any per oferir exactament els mateixos serveis,
siguin quina sigui la seva eficàcia.
§ Els horitzons temporals són massa curts. És difícil que
amb horitzons temporals de 3-4 anys es duguin a terme
inversions preventives que podrien oferir importants
estalvis en els pressupostos futurs, sobretot si aquests
estalvis es generen en una legislatura posterior.
Els governs de tot el món estan començant a reconèixer la
necessitat d'un nou enfocament dels serveis socials que posi
l'èmfasi en la identificació d'idees innovadores, posant a
prova la seva eficàcia, i amb capacitat de portar a suficient
escala les intervencions que tenen èxit alhora de solucionar
els problemes socials. Els principals obstacles per aquest
nou enfocament són la manca de finançament per avançat,
la incapacitat per mantenir l'enfocament en el rendiment i
en mesurar-lo adequadament, i la reticència a assumir
riscos que implantar una intervenció prometedora però no
provada. El model dels bons d’impacte social està dissenyat
per superar aquests obstacles.
Els bons d’impacte social
El model de bons d'impacte social és un innovador i
prometedor enfocament que combina els pagaments per èxit
i la disciplina de mercat. Té el potencial de millorar els
resultats obtinguts, superar els obstacles a la innovació
social, i fomentar les inversions en serveis de prevenció que
generin estalvi. Aconsegueix això (a) dirigint els fons públics
cap a aquelles intervencions que demostren clarament del
seu impacte en les poblacions prioritàries, amb resultats
rigorosament mesurats, (b) transferint el risc de fracàs del
programa al sector privat, i (c) facilitant la identificació
d’intervencions que millors resultats donen per portar-los a
escala.
En el model més comú dels bons d’impacte social, el govern
contracta una entitat o empresa per obtenir els serveis
socials. El govern paga l'intermediari per l'assoliment d’uns
objectius o fites relacionades amb els resultats que es volen
obtenir (en alguns casos no paga res fins que
s’aconsegueixin els resultats. En altres hi han pagaments
parcials en general menors). El rendiment es mesura
rigorosament mitjançant la comparació dels resultats de les
El finançament per
avançat, la incapacitat
per enfocar-se en el
rendiment i mesurar-lo,
i l’aversió a assumir
riscos són els
principals obstacles a
la innovació.
Els bons d’impacte
social és un model de
pagament per èxit.
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

5. 5
Introducció al concepte dels bons d’impacte social (BIS)
persones a què es refereix el proveïdor de serveis en relació
amb els resultats d'un grup de comparació o control que no
s'ofereix el serveis.
Si la organització contractada no aconsegueix assolir els
objectius definits, el govern no paga. Els pagaments fixen un
objectiu mínim a aconseguir, i un nivell màxim de pagament
en cas de superar els objectius. La organització contractada
obté els fons per implantar les intervencions a través de
capital d’inversors privats (amb un doble ànim: comercial i
filantròpic) que proporciona el finançament per la
implantació a canvi dels pagaments que el govern faria si
s’aconseguissin els objectius. La organització contractada
utilitza aquests fons operatius amb proveïdors de serveis
per oferir les intervencions necessàries per aconseguir els
objectius.
Beneficis del model
Per l’administració pública, aquest model permet transferir
el risc de la innovació a inversors privats, genera recursos
per la inversió en prevenció, i ofereix un camí eficient per
aconseguir resultats en les poblacions objectiu. Això no és
Administració
pública
Inversors
privats
5. Retorn de
capital +
interessos
Entitat
contractada
1. Inversió
2. Capital
operatiu
4.
Pagament
s per èxit
Proveïdors de
serveis
3. Resultats i estalvi
en despesa social
més que un contracte basat en el rendiment. Si el projecte
té èxit, l’administració paga l’import acordat. En alguns
casos l'assoliment dels objectius pot produir estalvis
pressupostaris que, en part o totalment, compensen el cost
dels serveis.
Si la organització
contractada no
aconsegueix assolir
els objectius definits,
el govern no paga.
Els BIS permeten
transferir el risc de la
innovació a inversors
privats, generen
recursos per la
prevenció, i ofereix un
camí eficient per
aconseguir resultats
en les poblacions
objectiu.
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

6. 6
Introducció al concepte dels bons d’impacte social (BIS)
Per proveïdors de serveis, empreses i entitats, aquest model
és atractiu per què proporciona un finançament estable de
diversos anys i comença una relació amb el govern que pot
permetre operacions d'escalar ràpidament si el proveïdor és
capaç de demostrar l'eficàcia del programa.
Els inversors (comercials i filantròpics) se senten atrets pel
model ja que proporciona avaluacions d'acompliment
rigoroses de les iniciatives que estan finançant. I també
veuen un retorn econòmic de la seva inversió, adequat al
risc que agafa.
Primers BIS al món
§ El primer pilot del BIS s’ha dut a terme al centre
penitenciari de Petersborough, Regne Unit. L’entitat
SocialFinance va firmar un contracte amb el ministeri de
Justícia, per proporcionar serveis de prevenció de la
reincidència per 3.000 reclusos amb penes curtes durant
sis anys. Han recaptat 6,5 milions d’€ d’inversors per
finançar la prestació de serveis a través d'una altra
organització no lucrativa: St Giles Trust. El govern
pagarà a SocialFinance només si la taxa de reincidència
cau almenys 7,5% en comparació amb la taxa de
reincidència d’un grup de presos similars en altres
presons que no reben la intervenció.
§ Altres projectes al Regne Unit utilitzen els BIS per
tractar altres problemes socials, com els de persones
sense sostre, proporcionar un major suport als joves en
situació de vulnerabilitat, i en persones en l’atur de llarga
duració.
§ Als EUA, el President Obama va crear l’oficina
d’innovació social per, entre d’altres, impulsar els BIS. A
Nova York, s’ha creat un BIS per menors en conflicte
amb la llei amb l’objectiu de reduir la reincidència,
millorar les seves oportunitats i reduir costos de serveis
socials. Hi han projectes de BIS a altres 6 estats,
orientats a persones sense sostre, i joves en situació
d’exclusió social. Finalment, la la Universitat de Harvard
està donant suport tècnic a 28 projectes de BIS a
administracions locals als EUA.
Proporciona un
finançament estable
de diversos anys, i
tenen el potencial de
generar un gran retorn
social i un retorn
econòmic modest però
interessant.
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

7. 7
Crain’s Chicago Business (10/07/2013)
“A new kind of futures contract for Illinois”
The Boston Globe (09/24/2013)
‘Pay for success’ program in Mass. gets boost
WKAR (09/20/2013)
Michigan Tackles Public Ills with Private Funding
Associated Press (09/09/2013)
Michigan will seek investors for social program
Government Executive (07/31/2013)
How Non-Profits and Think Tanks Are Pushing Government to Better
Leverage Data
The Post and Courier (07/18/2013)
Social impact bonds offer great opportunity for South Carolina
Aiken Standard (07/03/2013)
SC as Global Leader in Government Innovation
The New York Times (06/13/2013)
Goldman Sachs to Finance Early Education Program
KDVR (06/11/2013)
Gov. Hickenlooper and Denver Mayor Hancock focus on improving social
issues
Alton Daily News (04/11/2013)
Quinn Explores Social Impact Bonds
Chicago WREX (04/09/2013)
Illinois to be 2nd state to start Social Impact Bond program
Boston Globe (08/18/2012)
Bonds that bring social dividends-
New York Times (08/02/2012)
Goldman to Invest in City Jail Program, Profiting if Recidivism Falls
Sharply
McKinsey on Society Webinar and Q&A (05/15/2012)
From Potential to Action: Bringing Social Impact Bonds to the U.S.
Boston Globe(01/18/2012) $
State may try social impact bonds
WBUR (02/25/2011)
Mass. Companies Encouraged By Call For Social Impact Bonds
The New York Times (02/08/2011)
What Are Social-Impact Bonds?
The New York Times (02/08/2011)
For Federal Programs, a Taste of Market Discipline
The Telegraph
How Britain leads the world in social-good capitalism
The Guardian
Social bond: tackling homelessness through payment by results
The Guardian (23/11/2012)
Social impact bond launched to help teenagers in care and the homeless
REFERÈNCIES EN PREMSA
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS)

8. UpSocial
Carrer de Casp 43
08010 Barcelona
www.upsocial.org
info@upsocial.org
ELS BONS D’IMPACTE SOCIAL (BIS) 8