7. DILEMA 2 UN JUTGE US DEMANA ASSESSORAMENT: Una dona de 53 anys interposa una demanda a la Justícia per a que se li permeti “morir dignament”. Té una greu malaltia que li provoca forts dolors i deformacions físiques i sol·licita el suïcidi assistit, que no és legal al seu país. És ètic proporcionar a algú la mort? Té dret una persona a renunciar a la seva vida?
9. GABINET D'ASSESSORAMENT FILOSÒFIC El gabinet d'assessorament consisteix en utilitzar la filosofia per acompanyar i consultar en una reflexió dialogada, orientada a clarificar les inquietuds, conflictes o reptes de les persones. L'ús de la filosofia per resoldre els problema es remonta a l'antiga Grècia. En la vida se'ns presenten situacions complicades que és necessari resoldre-les el qual és precís conèixer les diferentes opcións o els coneixements per tal de prendre la decisió.
10.
11. Bioètica: ètica de les ciències de la vida. De la bioètica surt la biotecnologia, que posseeix un cert domini damunt la reproducció , l'herència i el cervell que aquet domini insereix damunt les persones amb uns certs drets, raons i llibertats . Podem seguir definint la bioètica com el diàleg disciplinar damunt les situacions creades per el progrés biomèdica i la seva repercussió damunt la societat tant en el present com en el futur.
12.
13. - De precaució: decidir l'acció amb els coneixements científics del moment i donada la certesa del fet. S'ha de valorar el risc.
14. - De responsabilitat: no s'ha d'iniciar una acció que tengui repercussions més endavant.
15. ÈTICA I MORAL DEL DILEMA La moral és un conjunt de judicis relacionats amb el bé i al mal, imposats per dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes tant bons com dolents En el nostre dilema podem veure que el problema moral es tracta de la norma establerta sobre l'eutanàsia, es a dir, si està permés la mort assistida; en canvi, el problema ètic es pot identificar com el perquè d'aquesta norma i les diferentes qüestions entorn a aquesta norma sobre la mort assistida sobre la seva legalitat.
16. NOTÍCIES SOBRE EL DILEMA Chantal Sabiré, va demanar el suicidi assistit ja que sofria unes greus deformacions facials en el seu rostre a causa d'un càncer que no la deixaven tenir una vida agradable. La justícia va denegar la seva petició perquè la autenacia esta prohibida en el seu país i no ho troben etic. Al dia següent de la petició va ser trobada morta per causes desconegudes. http://www.elpais.com/articulo/internacional/autopsia/aclara/causas/muerte/Chantal/elpepuint/20080321elpepuint_12/Tes
17. http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100226elpepisoc_5&type=Tes&anchor=elpepisoc La fiscalia britanica deixa una porta oberta pel suicidi assistit a n'aquestes persones que no es podem valer de elles mateixes i en que nomes en una situació greu poden demanar le suicidi assistit a les autoritats . http://www.elpais.com/solotexto/articulo.html?xref=20100318elpepusoc_3&type=Tes&anchor=elpepusoc Una jove de 31 anys ha demanat que la desconectin del respirador al dur 25 anys conectada i demana el dret de poder triar per a ella mateixa. El gabinet metge ha aceptat la seva petició però en Suècia està prohibida l'eutanàcia.
26. En primer lloc, cal que més enllà de totes les diferències culturals es reconegui el dret del malalt a la veritat. L a veritat sempre ha de accedir mitjançant una relació entre dues personen la que el judici del professional vagi acompanyat de la voluntat d'obrir-se a l'altre. En segon lloc, la societat ha de reconèixer com un imperatiu ineludible el respecte incondicional de les decisions del malalt. ambé aquí l'equip sanitari ha de guiar al pacient i presentar totes les solucions possibles. L'equip sanitari i en especial el metge, mai poden, ni deuen, prendre la decisió de tractar o no tractar sense acord previ amb el pacient aquesta voluntat ha de ser respectada encara que el malalt ja no estigui en condicions de prendre decisions. En tercer lloc, cal promoure un desenvolupament accelerat de les cures pal·liatives, no només en institucions sinó també a domicili. No hi ha cap justificació possible i vàlida per deixar patir inútilment a un moribund. No hi ha cap mèrit humà a prolongar el patiment. A més, amb els coneixements actuals, rars són els casos en què és impossible controlar eficaçment. Han d'aclarir certes ambigüitats jurídiques. El metge ha de poder administrar sense por a demandes judicials totes les cures pal · liatives que exigeix l'estat del pacient, encara que impliquin una reducció de la seva expectativa de vida.
28. OPINIONS AL DILEMA Marc: C reu que la mort digna hauria de ser legal, perquè si la persona ho vol sense importar-li el resultat hauria de ser una cosa bona que beneficia al pacient. Lluís : Creu que deixar morir una persona és un acte no moral per lo tant està mal fet i no s'hauria de legalitzar a cap país. La persona hauria a esperar a morir mentres el doctors l'intenten salvar.
29. Vicent: E stà a favor de la llei aprovada a Gran Bretanya, que afirma que la mort digna només es pot realitzar a persones majors d'edat , perquè pots decidir el teu futur clínic si estàs en una situació fatal per la vida, mentre que si ets un menor no, perquè troben que no tens prou capacitat mental per a saber el que et convé. Sergi: També pensa com en Vicent que si ets menor , no pots decidir amb prou conciència, i ,si ets un major d'edat tens prou capacitat per elegir el teu futur. També creu que el tema de la família de l'afectat també pot influir en la desició final, per decidir si pot morir o no.
30. DESICIÓ AL DILEMA Per decidir el resultat final no ens ha costat molt perquè tots els membres del grup esteim a favor però els que si ens ha fet debatre ha sigut sobre si hi ha de haver condicions o no. Consultant el nostre gabinet d'assessorament i havent vist unes quantes notícies relacionades amb el tema, hem decidit que l'eutanàsia hauria de ser legal. Hem basat la nostra opinió segons els escrit de Sampedro. Sampedro va ser un malalt tetraplègic que va estar trenta anys al llit i reclamava l'eutanàsia, que no va arribar a conseguir. Ell pensava que desde el moment en que la persona adquiria conciència ètica té dret a renunciar a la seva vida, primerament perquè està capacitada per pensar amb el valor de la seva vida i també perquè està capacitada per sebre les conseqüències de renunciar a ella conscientment. Respecte a les condicions sobre l'eutanàsia defensam les de Gran Bretanya.
31.
32. 2n dia: repartir-nos la feina entre els diferents membres del grup i començar a treballar sobre el dilema
33. 3r dia: acabar primera activitat i acabar la segona juntament amb tots els membres del grup.
34. 4t dia: repartir-nos la trecera i quarta activitat entre els membres i començar a eleborar el powerpoint.
35. 5t dia: acabar activitats i seguir eleborant el powerpoint.
36. 6è dia: repasar totes les activitats i possibles falls realitzats durant el treball.
37. 7è: debatre sobre el dilema per tal de poder treure una decisió per donar la resposta al jutge.
38. 8è: acabar els darrers retocs al powerpoint i a les activitats.