1. Definición: del griego syn – junto y aesthesia - sensación.
Biol - Sensación secundaria o asociada que se produce en una parte del cuerpo a
consecuencia de un estímulo aplicado en otra parte de él.
2. El perquè
de la
Jornada
Poètica...
El primer dia que vam parlar sobre la
Jornada Poètica va ser per a qüestionar-nos
PERQUÈ fem aquestes jornades a l’escola.
Els infants tenen clar que l’escola es diu
Miquel Martí i Pol i que aquest personatge
que dona nom a la nostra escola era un
poeta famós.
Però encara queden algunes preguntes que
ens generen dubte...
- En Miquel Martí i Pol va construir
l’escola?
- Ha vingut a veure la nostra escola?
- Està viu?
- Quants anys fa que es va construir la
nostra escola?
Així que per contestar aquestes preguntes,
va venir la Maria José un dia a la classe i
vam poder parlar de tot això i molt més.
3. Què és la poesia?
Hèctor: Com un conte.
Noa: Com un conte,
però amb rima.
Hugo: Con rima, como:
me aburro, pues
cómprate un burro.
Irati: Que acaba igual la
última paraula.
4. Aquest curs, la
Jornada Poètica
es diu:
SinÉs?tèsia
Però... Què vol dir
aquesta paraula?
Claudia: Como el cine.
Adrián: Algo del cinema.
Guiu: Alguna cosa del cos.
Gerard: Deu ser alguna malaltia.
Noa: Una pastilla. Perquè la meva àvia es
pren una cosa semblant.
Adrià: Dice “estrella” y “estesia”.
Mayla: Va de decir SI porque al principio
pone SI.
Hugo: A mi, mi madre me ha dicho que va
sobre una parte del cuerpo.
Gerard: A lo mejor significa POESIA en otro
idioma…
5. Deixem oberta la pregunta per a qui vol investigar a casa i en un altra sessió
veiem un vídeo on explica diversos exemples del que és la SINESTÈSIA. Un dels
exemples és aquest: hi ha dues imatges (les que veieu a continuació) i hem
d’associar dos noms a les imatges...
Qui és en KIKI i qui és en BUBA?
Aquesta pregunta forma part dels estudis d’un psicòleg alemany: Wolfgang Köhler. L'explicació és que tant la
forma de la lletra K, com el seu so entretallat, recorda a la forma angulosa i estrident de la figura de l’esquerra,
Kiki. En canvi l’altre figura, en Buba, té una pronunciació que suposa una consecució de sons; no una repetició,
sinó una evolució, donant lloc a una figura continua i ondulada.
L’explicació a aquest fenomen es comprèn des del concepte de SINESTÈSIA.
6. ALGUNES RESPOSTES DELS INFANTS
Kiki el de punxes i Buba l’altre.
I jo crec que són nenes.
Irati
8. TALLERS DELS SENTITS:
OÏDA
Per últim, hem descobert que mitjançant el sentit
de l’oïda també podem sentit emocions. Per a
descobrir-ho, hem escoltat dos trossos d’àudio de
dues persones que parlaven. En el primer tros, hi
havia un home del temps explicant que quin
temps faria durant tota la setmana. En el segon
àudio hi havia la veu d’una persona que ens
coneix moltíssim: l’Anna Comas. Ens ha gravat un
missatge preciós i l’hem escoltat molt
emocionats/des!! A l’acabar d’escoltar-lo hem anat
a veure-la i fer-li una abraçada gegant!
En aquest taller hem estat reconeixent
objectes mitjançant el seu so. I som uns
experts!!
També hem estat parlant de les qualitats
del so: fort o fluix, agut o greu...
13. JOAN BROSSA
Joan Brossa i Cuervo fou un poeta, dramaturg i
artista plàstic català, encara que ell denominava
com a «poesia» tot el que feia. Aquest any es
celebra el centenari del seu naixement i la nostra
classe li hem volgut fer un homenatge a la Jornada
Poètica.
En Joan Brossa era un home molt sinestèsic i la seva
obra és molt extensa. Té molta varietat de materials i
les seves obres es poden veure en diversitat
d’espais, però sobretot a la Fundació Brossa que hi
ha a Barcelona.
El que més destaca són els POEMES VISUALS.
Nosaltres hem volgut fer un en que representàvem
que tanquem les nostres pors en una gàbia.
16. kandinsky
A través d’un conte (El so dels
colors) hem conegut aquest pintor
abstracte. Kandinsky era un nen rus
que s’avorria molt fins que la seva
tieta li va regalar unes pintures. Des
d’aquell dia no va deixar de pintar.
EL que tenia de particular era que
quan pintava escoltava sons i quan
escoltava sons s’imaginava colors...
Tot un sinestèsic!
“¡Mirad lo que hice! — gritó Kankinsky
¿Es una casa? — preguntó su tía
¿Es una flor? — preguntó mamá
¿Qué se supone que es? — preguntó papá
¡Es música! — exclamó Kandinsky, danzando
por toda la casa con su pintura”
17. PINTEM AMB
LA MÚSICA
La família de l’Hèctor ens
ha dut una cadira per a
poder assajar el nostre
poema I ens l’ha deixat
pintar… entre tots/es
hem aconseguit una
OBRA D’ART!!