Relats per al concurs Diàleg 16

1. Hi ha un soroll que t’amoïna, mires a la teua esquerra i veus a un grup gran de
jóvens. Et crida l'atenció una xica pèl-roja i blanca de pell. El seu nom
és Elisabeth i la seua rialla es pot escoltar tres vagons més enllà. Sembla forta,
els seus talls en el braç no mostren el mateix.
La xica pèl-roja que no para de riure trenca en llàgrimes cada nit, odia el món i
s'odia a ella mateixa. Vol desaparéixer, tot i això una abraçada i unes paraules
d'ànim serien suficients per a fer-li seguir avant.
Sempre ha volgut estudiar dret, somiava esdevindre la millor advocada de
Barcelona, en canvi ara altra idea ronda al seu cap; el suïcidi. Decideixes alçar-
te, fer-li una abraçada i dir-li que si opta per donar-li una oportunitat a la vida,
no sols serà la millor advocada de Barcelona, sinó que li oferiran treball
en Clifford Chance , un prestigiós bufet de Regne Unit, però arribes
tard. Elisabeth i el seu gran grup han abaixat del metro. Mires per la finestra
i l'albires al final, com de costum. Prompte arribarà a casa i trencarà el seu
silenci amb l'impacte del seu fràgil cos contra el sòl.
Andrea Sanz

2. Continua entrant gent. Entren una parella d'ancians, d'entre 60-65 anys, però
molt jóvens ambdós. S'assenten davant meua. La dona porta a la mà una
carpeta roja, sembla que és del metge. Sí, és del metge, ja que té
receptes,proves,resultats... Però el metge no és per a ella, sinó per al seu
marit, assegut a la seua vora. Aparentment pareix trobar-se en bon estat, tot i
això han d'anar al metge per assabentar-se dels resultats d'unes proves
realitzades fa uns 15 dies. Per fora, l'home sembla estar bé, però té un càncer
d'estómac amb metàstasi i allò pitjor, no té cap solució. Aquesta
notícia, afectarà profundament la seua família, per a qui és com un pilar, el
patriarca . No s'ho esperen, però desgraciadament no viurà gaire temps...
Avui que va cap a l'hospital en metro, serà l'últim dia com qualsevol altre ,.
serà ingressat i ja no tornarà a eixir més d'aquell lloc. Li faran proves per a
intentar salvar-lo, tanmateix esdevindran inútils, progressivament se n'anirà
Omar Salinas Lucas
Només entrar per la porta del vagó repares en un noi. Pareixia molt pensatiu,
ens fitava com si fóra un escriptor de novel·les i estiguera fent-li’n una
personalitzada a cada passatger. Ara estarà pensant en una novel·la que
contacte de forma directa amb el lector, fent que s’hi identifiqui, per descomptat
versarà sobre gent que viatja al metro.
El novel·lista no baixa en cap estació, es dirigeix cap a la universitat a un diàleg
amb estudiants sobre la seua última novel·la de misteri. De segur que vol un
canvi en la seua novel·la, però... què li haurà fet canviar la seua visió sobre el
món?
Fa unes setmanes va rebre una notícia. Li comunicaren que havien assassinat
un amic seu. Impossible averiguar l'assassí No es sabia amb certesa qui havia
sigut, però tot havia estat plantejat des de molt abans. Després de tot no volia
continuar amb la mateixa temàtica d’escriure novel·les sobre assassinats.
Arribàreu a l’última estació i baixàreu ambdós. Ell es dirigirà cap a la universitat
a fer una xarrada sobre una novel·la que ja no l’interessa. Vaig pensar en com
et canvia la vida per sempre l’assassinat del teu millor amic.
Sara Jurado

3. L'home que tracta de semblar ordinari
La majoria de nosaltres tractem de presentar trets especials que ens facen lluir
diferent, tanmateix, l'home que s'asseu enfront teu procura ser el més corrent
possible. Els seus estudis demostren un grandiós potencial, en canvi, pertànyer
a l'ètnia més temuda i rebutjada del seu temps no ajuda per trobar feina. Va
clàssic però elegant, amb vestit de jaqueta, amb especial precaució per tenir
parença d'occidental. Hui assolirà el seu objectiu.
L'home que tracta de semblar ordinari serà l'últim entrevistat i, després d’una
llarga conversa, serà nomenat supervisor de la planta de potabilització d'aigua.
Tornarà joiós a casa, sense saber que aquesta satisfacció serà efímera. En
arribar, trobarà la porta entreoberta i li sorprendrà la presència de la policia
nacional. Li serà confiscat el seu portàtil sense cap justificació i es reunirà amb
la seua família a la saleta.
Tres dies després es decretarà la retirada de la vigilància. Els titulars sorgiran
per tot arreu: «Un infant escriu que viu a una "casa terrorista" per una falta
d'ortografia». El nen no tornarà a escriure amb tranquil·litat i temerà per sempre
la seua imaginació. L'home que tracta de semblar ordinari trobarà les portes del
nou treball tancades.
Sofia López Rius

4. Pots observar com entren al metro dos homes. Calcules que el més jove deu
tindre uns 40 anys i el més vell al voltant de 75. Ets segur que són pare i fill.
Viatgen en el metro per a reunir-se amb l'esposa del fill , són pares des de tan
sols fa vint mesos. La família viatjarà a Astúries la setmana pròxima per a
passar un agradable cap de setmana. O això creuen. Ambdós, pare i fill, eixiran
amb el nadó, de vint mesos a passejar per la platja, a contemplar el fort
temporal marítim de la zona. Mentres intentaran passar un estret pas rocós,
l'ancià, que en eixos moments portarà al xicotet en braços, serà colpejat per
una onada i el perdrà. Els dos homes, intentaran sense èxit recuperar-lo.Seran
víctimes d'una crisi nerviosai hauran de ser hospitalitzats. El més jove portarà
tota la seua vida en la consciència aquell fatal accident i mai aconseguirà
recuperar-se. L'ancià morirà a les tres setmanes per una fallida cardíaca.
Julia Matura
L’ individu que es troba al costat de l’home ample d’espatlles observa les
persones que són al vagó. Repara ara en mi. Per la seua forma d’escrutar-ho
tot és escriptor. Es dirigeix al centre, per celebrar amb la núvia la publicació del
seu llibre El cor de la ciutat: comprarà un anell de compromís, li demanarà
matrimoni aquesta nit i es casaran. Però en el futur, ell la descobrirà als braços
del metge més atractiu de Barcelona, l'atzar és el que té. Es divorciarà,
abandonarà l’editorial, es reinventarà com a professor de Literatura i coneixerà
la seua futura dona. serà pare, i novament l’atzar el reunirà amb la seua ex a
l’hospital. Els tres es convertiran en amics, però quan la dona mora de càncer,
ell s’oblidarà de l’ex i viurà sol, observant sempre per la finestra el trànsit del
carrer. Veurà alguns dels que ara són ací i, pot ser a mi eixint del metro com
avui, en què m’he citat amb un noi que el meu oncle ha contractat per fer-se
càrrec del negoci familiar. I així, recordarà el moment en què el vaig mirar des
de damunt del pont pensant si tal vegada hauria d’haver-li dit que no haguera
comprat l’anell. Ara ja és massa tard.
Cristina Benítez

5. UN MIRACLE INESPERAT
El sudafricà que viu a Espanya amb els seus dos fills i la seua dona, no sap
que el dia de “la grossa de Nadal” , li tocaran cinc-cents mil euros, i a més el
seu germà li donarà una altre premi, treballarà per fi, després de dos anys
d’inactivitat!
El sudafricà que viu a Espanya amb els seus dos fills i la seua dona , malviu a
un dels barris més pobres de Barcelona. Ni ell ni la seua dona treballen i no
tenen suficients diners per a alimentar als seus fills ni tampoc per a pagar-los
una bona educació.
Un dia gèlid, tota la família es dirigia cap al centre de Barcelona, com feien tots
els dies. Després d’agafar un lloc còmode per pindolar, encara que la gent
passava sense amollar cap euro. Però de sobte un home va posar un bitllet de
loteria per a la grossa. Podien guanyar cinc-cents mil euros!
El dia del sorteig va arribar, i la sort de la família canvià, no sols va guanyar els
diners,sinó que també el germà sudafricà el convidà a treballar a la seua
fàbrica de Barcelona durant tota la seua vida.
Gràcies a aquell desconegut , la seua vida es capgirà.
Juan Ramírez Casas
CASUALITAT O DESTÍ?
Estaves asseguda, ací, davant de mi, en la tercera destinació que anava fins
Plaça Espanya, el teu xiquet a punt de nàixer irromprà en qualsevol moment.
Era l'últim dia abans d'agafar-te la baixa per maternitat. Et fa tanta pena deixar
els teus xiquets amb un substitut. En la mà portaves un paper on havies escrit
tot el que volies que el nou professor fera amb els teus alumnes.
Però hi ha una sacsejada al vagó i el paper cau a terra, vas fer l'intent
d'agafar-lo, però, el teu fill t'ho impedeix. De sobte, un home molt atractiu prop
de tu se n'adonà i ràpidament l'agafà i te'l lliurà amb un somriure. En eixe
moment comences a recordar la mort del que anava a ser el teu marit i el pare
del teu fill, en mala hora agafà aquella maleïda moto...

6. El que cap dels dos sospiteu, és que més tard us trobareu altra vegada, al
despatx, llegint aquell paper. El que tampoc no sabieu és que entre reunió i
reunió, cupido intervindà i es convertirà en el pare perfecte.
Carmen Torralba
Abans d’arribar a Cornellà dos homes entren el metro, la situació és prou
intensa, ja que l’aspecte d’ú d’ells és molt cridaner. Porta un barret negre i alt,
presenta un esmoquin negre i un maletí amb el nom de Cobrador del FRAC.
L’home al qual acompanya presenta la mirada perduda, feia uns anys era
empresari de construcció amb molt de prestigi, tanmateix la crisi ho capgirà tot.
Els treballadors i proveïdors de l’empresari reclamaven els diners que feia dos
mesos que no cobraven Els problemes s’incrementaven, l’empresari va
hipotecar totes les seua propietats, fins que va tancar l’empresa. Les diverses
discussions amb la seua dona van fer que finalment també perdera allò que
més s'estimava .
Quan pensava que res més li podia ocórrer va aparèixer el Cobrador del Frac,
conseqüència de no pagar als proveïdors. En el metro l’antic empresari ja ha
decidit el seu destí. Un dilluns a mitja tarda en totes les notícies apareixeran
diversos vídeos del metro de Cornellà, mostrant el suïcidi d’un home amb
mirada perduda i un Cobrador del FRAC desapareixent entre la multitud.
Maria Martínez Belmar

7. L' home silenciós, de mirada curiosa m’esguardava com si estiguera analitzant-
me.
Va nàixer a València, tot i que el seu fat era la Ciutat Comtal. Ignora que més
prompte que tard investigarà en els millors hospitals d' Europa o que arribarà
a estar nominat junt al seu equip al Nobel de Medicina.
D’estudiant va treballar de valent, va aprendre molt més del que estava escrit
als llibres i va desenvolupar un sisè sentit per detectar malalties a una persona
aparentment sana.
Possiblement aquesta intuïció l’impedeix deixar d’escrutar-me i alguna cosa li
provoca desgrat. Pot ser estiga embarassada. Naixerà malalt? Mai m' atreviré a
preguntar-li. Ni ell em dirà res, però des d’eixe moment coneixerà la natura de l'
ésser que tinc dins meva.
Després d’esdevenir millor de la seva promoció, va traslladar-se a l' Hospital
Universitari Vall d' Hebron de Barcelona fa menys d' una setmana i encara no
coneix molta gent.
La seva mort serà tràgica. Per descomptat ho desconeix. És un enamorat del
del triatló i serà precisament sobre una bicicleta on el sorprenga la mort. Un
temerari conductor l’atropellarà.
Qui sap, si en comptes de despullar la teva vida, tal vegada li hages
tu despullat la seva...
Javier Méndez