1. GRUP 1 paviments : Cristina, Óscar, Pitu
Document elaborat, com a suport
per al grup de treball
Gener 2014

2. Des de la reixa de l’escola veiem
l’entorn. Una finestra que podem obrir!

3. Farem possible la transformació

4. Els Paviments
Elements per a l’estructura i disseny de
l’espai exterior de l’escola.
Alguns criteris…

5. • PRIMER CRITERI: Funcionalitat
Paviment per a la convivència interior, exterior i l’entorn
Paviment per a la plantació sostenible, erosió, desnivells…
Paviments de diferents textures per a jocs de moviment, de repòs, de
silenci…(distribuïdor de propostes)
Paviments renovables amb coherència als jocs que s’han d’anar modificant
Compliment normatiu, sabem el que no volem que passi
• SEGON CRITERI: Estètic
Pensar en el conjunt i en els seus entorns
Conèixer el que no volem, cautxú, etc.
•TERCER CRITERI: Elecció del paviment
Trobar-se totes les comissions. Coordinar les diferents propostes, vegetació,
jocs, serveis
Consultar diferents professionals

6. Primer pas: observació del
subsòl per donar respostes
amb coherència als criteris
?????????????????????

7. el drenatge,
el desguàs,
la qualitat de les terres per al
seu cultiu

8. S’entolla? On van les aigües quan
plou? Com recollir l’aigua? Els
pins… on estan les seves arrels?
Quina qualitat de subsòl tenim per
la plantació?

9. Segon pas: preveure
reg ?????????????????????

10. S’han de preveure els punts d’aigua pel rec
de la vegetació, per la zona de jocs, per les
necessitats fisiològiques d’infants i adults:
beure, rentar-se les, mans, wc...
S’han de planificar també els punts de llum,
les preses d’electricitat per quan calgui
endollar algun aparell (cd, amplificador...)

11. Tercer pas: criteris per a
l’elecció del paviment
?????????????????????

12. Pensar en materials que ens permetin
crear espais diferenciats i fer possibles
les diverses propostes.

13. El paviment exterior ha de tenir una superfície de continuïtat amb l’interior.
A ser possible, ha de poder ser una extensió més de l’espai interior dels
grups. La sorra, la terra o les graves és millor evitar-les.
Cada grup ha de poder obrir les portes i, tant les mestres com els infants,
han de tenir una visió des de dins del que passa fora i viceversa.
Un bona comunicació entre els espais interiors i exteriors afavoreix que es
faci vida dins i fora.

14. Transició de la pavimentació de
ciment amb un desnivell abans
de la grava d’ull de perdiu

16. • Davant d'una entrada a l'aula o a l'entrada general
de l'escola proposem terres compactes
antilliscants. Espais multifuncionals: per tenir
taules, bancs, cadires, per pintar, per fer teatre…
Hem de veure l’entrada com un porxo que acull!
Consultar algun
arquitecte paisatgista.
Ens han parlat de
solucions que fins avui
eren desconegudes.
Espai dissenyat per Nuno Almeida arquitecte paisatgista

17. Algunes
imatges que
han captat
els nostres
ulls a
diferents
indrets

27. l
Sovint ens trobem amb un subsòl que no té un bon drenatge, amb les
runes de l’obra com a base. Aquests dos punts són unes de les
primeres actuacions que hem de fer per assegurar un bon paviment i
una bona terra de base.

29. • Desestimem el cautxú per la seva dificultat higiènica.
• Quan plou tarda molt a assecar-se i quan fa sol absorbeix tanta
escalfor que no permet utilitzar l’espai perquè el terra crema.
• Quan és humit, si els infants el toquen els poden que quedar
tenyides les mans i les robes. Hauríem de saber molt bé quin tint
conté i el seu grau de toxicitat.
• Quan s’utilitza sota els gronxadors o estructures semblants,
acostuma a barrejar-se amb el sauló i genera un efecte contrari a la
protecció.
• La seva estètica no és fàcil d’harmonitzar en un entorn natural.
El cautxú està present a moltes escoles com a material tou per protegir
els infants de les caigudes. Però els inconvenients que observem i el
seu progressiu deteriorament amb el pas del temps ens aconsellen
descartar-lo.

30. El cautxú no ens permet plantar. És brut
i amb el temps es deforma.
És molt car i demana manteniment.

31. El paviment de ciment i la sorra no són
compatibles ja que provoquen relliscades.
Constantment s’ha d’estar netejant.

32. La gespa és cara i difícil de mantenir. HI ha altres plantes
entapissants més indicades i més sostenibles que la gespa.
Descartem la gespa artificial que dóna una problemàtica similar a
la del cautxú.

33. Algunes plantes entapissants
sostenibles i que toleren ser
trepitjades

34. La Lippia, combinada amb altres plantes, pot ser una
bona opció . No cal segar-la.

36. La Dichondra tampoc cal segar-la,
es pot trepitjar i resisteix les secades.

38. Combinació interessant per al porxo
o per a contrast d’ambients

39. A la zona pavimentada hi poden anar les bicis o els cotxets.
A la zona de fusta, els jocs, activitats o trobades més tranquiles.

40. Alguns exemples de transformació

41. OBSERVACIÓ:
Necessitat de canvi del
parterre i dels materials.
EBM Cavall Fort de Sant Cugat

42. Canvis realitzats…

43. • S’ha tret el cautxú i davant la sala dels més
petits s’ha posat fusta.
• Per motius econòmics, la posada de fusta es fa
en vàries fases.
• S’ha fet l’opció de separar la zona dels nadons
amb una petita muntanyeta amb arbustos i grans
còdols.

44. Traient el cautxú hem creat un ambient amb moltes possibilitats. Hem pogut
plantar, hem creat delimitacions amb jardineres. L’espai amb les plantes
distribueix les propostes.

45. EBM Céspedes Sant Adrià del Besos

46. EBM Xiquets i Xiquetes de Valls

48. EBM L’Esquirol de Barcelona

49. EBM de L’Arbós

50. Un cop ens allunyem d’aquest primer espai en
contacte amb les sales de joc, podem començar a
treballar les superfícies de terra amb diferents
materials i geometries, sorres, graves, terra
vegetal o jardí...
Són paviments que poden formar part de porxos i
jardí creant àrees que generen diferents ritmes de
moviment i d’activitats.

53. Als límits de la fusta,
del ciment o d’altres
paviments, podem
sembrar una
combinació de
plantes rústiques
com la Lippia,
Dichondra, etc.
També es poden
delimitar amb
arbustos.

54. Podem pensar moltes combinacions amb fusta

64. Esperem que la presentació pugui ajudar a fer
possible espais sostenibles i rics de possibilitats amb
harmonia amb la natura com a aposta pedagògica.
Per a qualsevol consulta podeu posar-vos en
contacte amb nosaltres:
Carme Cols ccols@xtec.cat
Pitu Fernàndez jfernanq@xtec.cat
www.elsafareig.org