4. PERÒ TAMBÉ HI HAVIA UN DRAC VERD I DOLENT QUE ES VOLIA MENJAR LA PRINCESA.
5. EL DRAC VA DIR: "NYAM, NYAM!!! QUINA GANA!!! ET MENJARÉ !!!" I LA PRINCESA VA CRIDAR: SANT JORDI!!! AJUDA'M!!! QUINA POR!!!
6. VA ARRIBAR EL CAVALLER SANT JORDI AMB UN ESCUT I UNA LLANÇA A LA MÀ, I...
7. ... VA LLUITAR AMB EL DRAC DIENT: DRAC, DOLENT QUE FAS POR A LA GENT!!! PUM, PAM, PIM!!! I VA MATAR AL DRAC AMB UN TALL DE LLANÇA AL COLL
8. DE LA SANG DEL DRAC VA NÉIXER UNA ROSA VERMELLA I LI VA REGALAR A LA PRINCESA.
9. Diu que diu que una vegada, en una antiga ciutat, la gent vivia espantada per por d’un terrible drac. Esclafava les masies, calava foc als sembrats, i es menjava les persones totes crues i a grapats. La pobra gent de la vila, per poder-lo apaivagar, han decidit de portar-li cada dia el seu menjar. Han dit: - Farem una rifa entre els joves de la ciutat, i serà un àpat del monstre el que designi l’atzar. Fet el sorteig la princesa ja n’ha tret la sort fatal. I ni el rei, que ha de dar exemple, no li pot pas perdonar. La fera surt de la cova, ja ensuma el seu menjar, ja s’hi acosta fent bromera, bramulant i bavejant... Un cavaller entra en escena i esperona el cavall blanc. Allibera la princesa, i es planta davant del drac. Al cor li clava una llança i a espasa li talla el cap la gola del monstre aboca un doll de foc i de sang. Sant Jordi ha matat l’aranya. La princesa s’ha salvat. La princesa, i tot un poble: quina gran festa a ciutat! És la fira de les roses, festa dels enamorats; també és el dia del llibre i el patró dels catalans. Ramon Carreté Abril 1992
