invertebrats

1. ELS ANIMALS
INVERTEBRATS

2. EL REGNE DELS ANIMALS
Els animals són organismes pluricel·lulars
eucariotes de nutrició heteròtrofa.
Els animals es classifiquen en dos grans grups
segons presentin o no un esquelet intern amb
columna vertebral. La columna vertebral és un
conjunt de peces, les vèrtebres que es troben
articulades entre si i s'estructuren en forma d'eix
longitudinal.
Aquests dos grups d'animals són els vertebrats i
els invertebrats.

3. Els animals vertebrats són aquells que presenten
un esquelet intern amb columna vertebral
.Pertanyen a aquest grup els peixos, els amfibis,
els rèptils , les aus i els mamífers.
Els animals invertebrats són aquells que no tenen
columna vertebral. Pertanyen a aquest grup els
porífers, els cnidaris, els anèl·lids, els mol·luscs,
els artròpodes i els equinoderms.

4. ELS PORÍFERS
Els porífers són un grup d'invertebrats de vida
aquàtica. Presenten formes irregulars, entre les
quals destaquen les que s'assemblen a un sac. Els
animals d'aquest grup reben el nom comú
d'esponges.
La majoria de les esponges presenta una
consistència tova i elàstica.
Els porífers presenten a la superfície del seu cos un
o dos orificis grans, els òsculs,i molts orificis petits,
els orificis inhalants. L'interior del seu consta
d'unes cambres internes on troben unes cèl·lules
flagel·lades anomenades coanòcits.

5. Els coanòcits absorbeixen l'aliment present a
l'aigua que circula per l'interior de l'esponja. Per a
fer-ho, aquestes cèl·lules produeixen, gràcies al
moviment dels seus flagels, una circulació d'aigua
que entra a través dels orificis inhalants, travessa
les cambres internes i és expulsada pels òsculs.

6. ELS CNIDARIS
Els cnidaris són un grup d'invertebrats de vida
marina proveïts de cèl·lules urticants. Al llarg de
la seva vida, la majoria dels cnidaris presenta
dues fases diferents : la fase de medusa i la de
pòlip.
En les meduses, habitualment, el cos té forma de
paraigua . Presenten la boca a la part inferior,
com també uns tentacles amb cèl·lules urticants
que produeixen substàncies tòxiques.
Les meduses poden viure flotant lliurement al
medi aquàtic.

7. Els pòlips tenen forma de sac. A la part superior
de l'animal trobem la boca i els tentacles amb
cèl·lules urticants.
Els pòlips viuen fixos sobre una superfície i en
alguns casos s'agrupen individus diferents formant
el que aparentment sembla un únic organisme, les
colònies.
Tots els cnidaris s'alimenten de petits animals que
capturen amb els tentacles i dirigeixen cap a la
boca . A l'interior de l'animal es troba la cavitat
gastrovascular, un buit en forma de sac on es
digereix l'aliment.

8. La majoria dels cnidaris presenta el cos tou. Alguns
pòlips , els corals creen una estructura calcària
rigida

9. ELS ANÈL·LIDS
Els anèl·lids són invertebrats de vida terrestre i
aquàtica,de mida petita i de cos allargat i cilíndric.
El cos d'aquest invertebrats és tou i està dividit en
molts segments en forma d'anells. En els primers
anells es troba la boca i en els últims, l´anus. Al
costat de la boca, alguns anèl·lids presenten un
ulls senzills i altres òrgans receptors.
Molts anèl·lids presenten en la majoria dels seus
anells uns filaments rígids que es fan servir per a
desplaçar-se. Aquests invertebrats també es
desplacen per mitjà de moviments ondulatoris
del cos.

10. Podem classificar els anèl·lids en tres grups:
Els poliquets tenen uns segments a la part apical
diferenciats de la resta del cos i unes quetes
variades i abundants. S'acostumen a trobar als
fons marins.
Els oligoquets presenten les quetes agrupades i en
un nombre reduït. Molts són terrestres i es
coneixen amb el nom de cucs de terra.
Els hirudinis no presenten quetes. Reben el nom
comú de sangoneres.

12. ELS MOL·LUSCS
Els mol·luscs són un grup d'invertebrats tant de
vida aquàtica com terrestre, amb el cos tou i, per
regla general , protegit per una closca.
Habitualment, aquests animals tenen el cos dividit
en tres regions: el cap, la massa visceral i el peu.
Al cap es troben els ulls, els tentacles tàctils i
altres receptors sensorials.
Al cap també es situa la boca. A dins trobem la
ràdula, una espècie de llengua dentada molt
resistent que amb el seu moviment provoca la
trituració dels aliments i en facilita la ingestió.

13. La massa visceral conté la major part dels òrgans
i està recoberta per una capa que segrega una
substància dura, o cutícula. En la majoria dels
mol·luscs, aquesta cutícula es desenvolupa fins a
formar una conquilla amb la qual l'animal es
protegeix. La cavitat paleal és un replec de la
massa visceral en la qual es troben els òrgans
respiratoris.
El peu és una massa musculosa que pot
presentar formes diverses segons el tipus de
desplaçament.

14. Entre els mol·luscs trobem diferents tipus
d'alimentació. Molts,com el musclo filtren l'aigua
per a alimentar-se de plàncton i matèria orgànica
en suspensió; alguns com el cargol, es nodreixen
de plantes; i d'altres com el calamar, cacen altres
animals.
Podem distingir tres grans grups de mol·luscs: els
gasteròpodes, els cefalòpodes i els bivalves.
Els gasteròpodes presenten un cap destacat i
proper a la massa visceral. Acostumen a tenir una
conquilla molt desenvolupada en forma d'espiral.
El peu és molt destacat i el fan servir per
arrossegar-se.

15. Els cefalòpodes tenen el cap i el peu molt
desenvolupats. En la majoria la conquilla es
reduïda i està situada a l'interior de l'animal . El
peu es troba dividit en tentacles proveïts de
ventoses. Imprescindibles en la captura de preses.
Els bivalves presenten un cap diferenciat de la
resta del cos. La conquilla acostuma a estar
dividida longitudinalment i dóna lloc a dues parts
simètriques, o valves, que es tanquen per a
protegir així el cos de l'animal.

17. ELS ARTRÒPODES
Els artròpodes són un grup d'invertebrats, tan
terrestre com aquàtics, generalment de pocs
mil·límetres de mida, tot i que alguns poden
arribar a mesurar més d'un metre.
Els artròpodes es distingeixen per tres
característiques principals: esquelet extern, cos
dividit en segments i apèndix articulats.
L'esquelet extern és una estructura rígida que
recobreix el cos . Està compost per una
substància anomenada quitina que compleix la
funció de protegir el cos, com també d'aïllar els
òrgans interns de les condicions ambientals.

18. La presència d'un esquelet extern rígid dificulta el
creixement dels artròpodes. Perquè pugin créixer,
es produeix la muda ,que consisteix en la
substitució periòdica de l'esquelet extern per un
altre més gran.
El cos dels artròpodes està conformat per
diferents segments articulats entre si.
Generalment els segments s'agrupen en tres
regions : el cap, el tòrax i l'abdomen.
Els apèndixs articulats es poden formar en cada
segment i presentar una gran varietat de
funcions.

19. Al cap es troben els ulls i la boca i , prop d'aquesta
última, una sèrie d'apèndix: les mandíbules i les
maxil·les, que els serveixen per a esmicolar els
aliments, i les antenes, que són tipus d'apèndixs
sensitius.
Al tòrax i a l'abdomen s'insereixen els apèndix
especialitzats en els distints tipus de locomoció .
La seva alimentació és molt diversa: uns mengen
plantes,d´altres s'alimenten dels animals que
capturen i alguns són paràsits.
Podem distingir quatre grans grups d'artròpodes:
crustacis, miriàpodes, aràcnids i insectes.

20. Crustacis
Són aquàtics amb el cos dividit en dues parts: el
cefalotòrax i l'abdomen.
El cefalotòrax presenta dos parells d'antenes.
També tenen closca .Aquesta closca conté uns
pigments que, amb la seva coloració , ajuden a
ocultar l'artròpode d'altres animals .
Els últims segments de l'abdomen formen una
estructura de cua anomenada tèlson.
Miriàpodes
Són terrestres amb el cos compost per
nombrosos segments agrupats en cap i tronc.
Al cap hi ha sempre un parell d'antenes. Al tronc,
presenten dos parells de potes a cada segment.

21. Aràcnids
Són de vida terrestre i cos dividit en cefalotòrax i
abdomen.
A la part anterior del cefalotòrax trobem un parell
de quelícers per davant de la boca; es tracta d'uns
apèndixs amb forma de pinça utilitzats per
l'alimentació. Al costat dels quelícers tenen un
altre parell d'apèndixs anomenats pedipalps , que
tenen funció sensorial. També tenen quatre
parells de potes.

22. Insectes
Són principalment terrestres i cos dividit en tres
regions : cap, tòrax i abdomen.
Al cap destaca la presència d'un parell d'antenes,
dos ulls i una boca. El tòrax presenta sempre sis
potes i moltes vegades té ales.

24. ELS EQUINODERMS
Són marins d'aspecte molt variable .
Tenen un esquelet intern format per plaques
rígides situades just per sota la pell,
Tenen un sistema ambulacral. Aquest sistema
intervé en la locomoció i actua com un senzill
sistema circulatori.
Aquest sistema consta d'un canal circular del
quan parteixen diversos conductes radials.
D'aquests conductes surten nombrosos apèndix,
denominats peus ambulacrals, que arriben a
l'exterior a través dels orificis que presenta
l'esquelet intern i acaben en una ventosa.