Agrupació d'astronomia i ciència del Pla de l'Estany.

1. Contaminació lumínica
Document elaborat a partir de materials creats per IDA (en
col·laboració amb NOAO, NSF e IYA Dark Skies Awareness) i Cel Fosc.
El nostre agraïment a l'Agrupació Astronòmica Corunyesa Ío

2. • Recordarem la història de la il·luminació exterior
i el seu propòsit.
• Repassarem carrers, els seus tipus de làmpades
i llums.
• Sabrem més sobre l'impacte nociu de la llum
artificial a la nit.
Al llarg d'aquesta sessió ...

3. La nit

4. Durant segles el paisatge nocturn ha
estat definit per la Lluna i les estrelles.
Les nits de lluna plena eren
relativament brillants i les de Lluna
Nova, bastant fosques.
Per als habitants de les ciutats els
darrers 100 anys de paisatge nocturn
tenen que veure més bé amb edificis,
carrers i espais oberts il·luminats.
Podria haver un punt d'acord, un punt
mig?
El paisatge nocturn

5. Història
La il·luminació dels carrers tal com ho
coneixem va començar fa uns 300 anys, amb
l'ús de làmpades d'oli col·locades damunt de
pals de fusta
Al segle XVIII les làmpades d'oli se seguien
usant però els pals de fusta van passar a ser
de ferro
A principis del XIX es van començar a utilitzar
les làmpades de gas i, més tard, al XX es va
generalitzar l'ús de làmpades elèctriques.

6. La il·luminació exterior avui
Carrers i carreteres
Parcs
Estadis
Aparcaments
Ornamental
Residencial i edificis
Passeigs i carrils-bici

7. • Proporcionar un ambient segur a nit.
• Estendre l'ús dels parcs i passeigs a nit.
• Realçar llocs històrics o singulars.
• Millorar el desplaçament per carretera i a les
cruïlles.
Propòsit de la il·luminació exterior

8. – Incandescents
– Fluorescents
– De descàrrega d'alta intensitat
• Entre elles: vapor de mercuri, halogenurs
metàl·lics, sodi d'alta pressió i sodi de baixa
pressió.
– Díodes d'emissió de llum (LED)
• La tecnologia LED és relativament recent
Tipus de làmpades
Sodi d'alta
pressióLàmpada
compacta
fluorescent
Sodi de baixa
pressió

9. • Tradicionalment, les més comunes a
les nostres llars.
• Empren el corrent elèctrica per a
escalfar un fil fi de tungstè dins
d'un bulb de vidre per a produir
llum.
• Tenen una vida curta.
• Converteixen la major part de
l'energia en calor en comptes de
llum.
Incandescents

10. • Molt usades en establiments
comercials.
• La producció de llum es deu a
l'emissió de fluorescència d'un gas
a baixa pressió pel pas d'un corrent
elèctrica.
• Són de 3 a 4 cops més eficients que
les làmpades incandescents i duren
10 cops més.
• Produeixen fins a 100 lúmens per
watt (aproximadament).
Fluorescents

11. • S'utilitzen principalment per la il·luminació
de grans superfícies.
• Proporcionen una major eficàcia i un temps
de servei més llarg.
• Els més comuns són els halogenurs
metàl·lics i sodi a alta pressió.
– Halogenurs metàl·lics – 100 lúmens/watt
– Sodi a alta pressió – 150 lúmens/watt
Descàrrega d'alta intensitat

12. • També es considera una làmpada de
descàrrega d'alta intensitat, però amb
característiques especials.
• Per a ús a l'exterior.
• És la forma més eficient d'il·luminació
artificial.
• Manté la sortida de llum millor que
altres làmpades.
• Tecnologia vella.
• Produeix 200 lúmens per watt.
Descàrrega d'alta intensitat contínua.
Sodi a baixa pressió

13. • Muntades sobre columnes: s'usen als carrers,
aparcaments, carrils-bici, passeigs.
• Projectors muntats a les parets: s'usen sobre
tot per seguretat.
• Pilones lluminoses: s'empren en camins i per
il·luminació de superfícies.
• Llums encastats: s'empren en camins,
enterrades o en d'altres estructures.
Tipus de llums

14. Óscar
Blanco

15. • Qualsevol efecte negatiu sobre les persones i el
medi ambient derivat de la llum artificial.
Què és la contaminació lumínica?
→ Resplendor del cel, enlluernament, llum que va on no hauria
d'anar (a casa del veí, cap el cel)...

16. Il·luminació exterior

17. • Millorar la visibilitat, no impedir-la.
• No produir enlluernament.
• Integrar-se al paisatge nocturn,
no ocupar-lo per complet.
• No permetre que la llum passi a
les propietats d'altri.
• Tenir un pla rector.
La il·luminació exterior hauria de ...

18. • Proporcionar un ambient segur.
• Crear vies segures pel trànsit, els ciclistes i els
vianants.
• Facilitar l'ús nocturn dels espais oberts.
La il·luminació exterior hauria de ...

19. • Significa aprofitar millor els recursos naturals i estalviar
energia i diners.
• No significa il·luminar menys o pitjor. Abans el contrari,
l'objectiu és il·luminar millor les viles i ciutats emprant
llum artificial només on calgui, així quan es necessita,
en quantitat suficient i no excessiva i amb l'espectre
adequat.
Evitar la contaminació lumínica

20. Llums apantallats

21. Els llums sense apantallament produeixen
●
Resplendor cap el cel
●
Enlluernament
Importància dels llums apantallats

22. Intrusió lumínica: la llum
artificial envaeix l'interior
dels habitatges.
St. Cugat del Vallès, 1998. Font: Cel Fosc
← Madrid, 1999. Font: Cel Fosc.
Problemes de la llum sense
apantallament

23. Empitjora la
seguretat vial i
ciutadana: produeix
enlluernaments,
zones d'ombra
indesitjades, etc. Per
exemple, la làmpada
que enlluerna a la
dreta del camí va ser
instal·lada per
protegir els
estudiants per la nit.
Mireu la següent
imatge...
Problemes de la llum sense
apantallament

24. On està l'
estudiant?

25. • La llum que s'emet fora del lloc a on es necessita és
energia malgastada i són diners malbaratats. La
il·luminació exterior mediambientalment responsable
redueix aquesta despesa.
• Abaix, Escondido Education Center abans (a l'esquerra) i
després (a la dreta). Els llums innecessaris del teulat
només servien per augmentar la factura de la llum, no per
millorar la seguretat de l'aparcament.
Problemes de la llum sense
apantallament

26. • Els animals i plantes viuen un
ritme basat en cicles de 24 hores.
Els animals -inclosos els peixos-
poden desorientar-se per
l'excessiva il·luminació artificial
de la nit.
• La llum artificial interfereix amb
la migració, l'aparellament, la
busqueda d'aliment i la son.
Impacte negatiu a la natura

27. • La llum que penetra als nostres
dormitoris altera el patró de son.
• La llum que enlluerna pot cegar
o reduir la visió nocturna.
• Investigacions recents van
descobrir l'efecte negatiu de la
llum artificial a la nit sobre el
nostre relax biològic.
• → L'exposició a la llum de la nit inhibeix la
secreció de melatonina, utilitzada per una
gran varietat de funcions a l'organisme.
Impacte negatiu a la salut humana

28. • La contaminació lumínica ens
impedeix gaudir del gran espectacle
que és el cel nocturn i de l'immens
patrimoni cultural associat.
• El firmament és a més un gran laboratori natural en el que
treballen un gran número de professionals. La investigació
astronòmica porta aparellada una important indústria que
ens deu la tecnologia dels telèfons mòbils; la tecnologia
de les imatges mèdiques (raigs X, ressonàncies
magnètiques, etc) o els satèl·lits de comunicacions.
Impacte negatiu a l'astronomia

29. Aquest és el cel que a l'hivern ens roba la llum artificial.
Impacte negatiu a l'astronomia

30. St. Cugat del Vallés,
1998.
Dilapidació de recursos
La mala il·luminació malgasta energia i diners sense obtenir el
profit desitjat. Per exemple, els molt comuns “fanals globus”
desaprofiten més de la meitat de la llum que produeixen al
dirigir-la cap el cel,
on no es precisa.

31. • Segons les estimacions del projecte “Cities at night”
[http://www.citiesatnight.org/], cada any a Espanya es
gasten 950 milions d'euros en la il·luminació nocturna.
Dilapidació de recursos

32. • Incloure la contaminació lumínica a l'agenda pública i
entendre-la com un problema greu però de fàcil solució.
• Introduir en els sistemes d'il·luminació mecanismes de
reducció de flux a partir de certes hores de la nit.
• Emprar el “sentit comú” en la definició dels horaris
d'encesa i apagat (inclosa la il·luminació ornamental).
• Canviar els llums existents per altres més eficients i menys
contaminants (i procurar que aquesta major eficiència
produeixi estalvi).
• Adaptar les normatives i instruccions municipals per evitar
la contaminació lumínica pública i privada.
Què pot fer un Ajuntament ?

33. Solucions

34. La il·luminació exterior ha d'estar totalment
apantallada. això significa que no s'emet llum per
damunt d'un angle de 90 graus.
Solucions

35. • Temporitzadors
• Reguladors d'intensitat
• Sensors de moviment.
*Els sensors de moviment a un
aparcament o a una casa són a
més a més un mecanisme d'alerta
davant d'activitats fora d'hores.
Solucions

36. Solucions
En igualtat de condicions, un vidre pla
contamina menys que un de corbat

37. Solucions
Una bona orientació evita la intrusió lumínica i
envia la llum a on cal: la via pública

38. Exemples d'il·luminació exterior
Óscar Blanco

39. Il·luminació encastada
mal feta,
il·luminació encastada
ben feta.

40. Il·luminació totalment
apantallada a un aeroport

41. Il·luminació no apantallada a
un caixer automàtic

42. La llum apantallada redueix
l'enlluernament
La imatge inferior és una prova
d'il·luminació apantallada
en un carrer. A la dreta, els
mateixos llums presentats en
comparació amb els llums
existents no apantallats.

43. • Gràcies per l'atenció, i
pensat que “cel fosc” no
significa “ciutat fosca”.
• Significa estalvi de
recursos, protecció del
medi ambiente i protecció
de la salud!