La ii república

Tema 7:
“LA SEGONA REPÚBLICA”

Història. 2on Batxillerat
Curs 2011-2012

SITUACIÓ PRÈVIA
• Recordem la situació:
- El rei Alfons XIII va forçar la dimissió del dictador
Miguel Primo de Rivera en gener de 1930.
- El general Berenguer, nomenat pel rei, va assumir
el govern per dirigir la transició cap a un sistema
parlamentari. Aquest període es coneix com a
“dictablanda”.
- En agost de 1930 es signa el “Pacte de Sant
Sebastià” on republicans, socialistes i
nacionalistes preparen l’adveniment de la
República.

SITUACIÓ PRÈVIA
• En desembre de 1930, després per tant del
“Pacte de Sant Sebastià”, es va produir un intent
de cop d’estat republicà per part dels capitans
Galán i García Hernández a Jaca (“Aixecament de
Jaca”). El cop va fracassar i tots dos van ser
afusellats.
• Això va motivar un canvi de govern: Alfons XIII va
escollir a l’almirall Aznar com a nou cap de govern
en gener de 1931. Aznar va convocar eleccions
municipals pel 12 d’abril.

SITUACIÓ PRÈVIA
Els capitans Fermín Galán i Ángel
García Hernández. L’almirall Juan Bautista Aznar.

SITUACIÓ PRÈVIA
• Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931
es van convertir en un plebiscit a favor o en
contra de la República; o, del que és el mateix, a
favor o en contra del rei Alfons XIII.
• Les forces republicanes van aconseguir la victòria
a 41 de les 50 capitals provincials i van guanyar a
totes les ciutats grans.
• El primer en proclamar la República va ser
l’ajuntament d’Eibar (Guipúscoa), el 14 d’abril.
Hores més tard ho van fer València, Sevilla,
Barcelona i altres ciutats.

SITUACIÓ PRÈVIA
• Es va convocar un consell de ministres
d’urgència i el rei, Alfons XIII, va renunciar al
càrrec. Aquell mateix dia va fugir cap a
Cartagena (Múrcia) amb la intenció d’exiliar-se
a Itàlia.

LLISTAT DE FORCES POLÍTIQUES
DURANT LA II REPÚBLICA
• Partits monàrquics o contraris a la República (tots ells
de dreta):
- Renovació Espanyola (Calvo Sotelo). Monàrquics
alfonsins conservadors.
- Comunió Tradicionalista. Monàrquics carlins.
- Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalistes, JONS
(Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo). Feixistes.
- Falange Espanyola (José Antonio Primo de Rivera).
Feixistes.
[Des del 1934 Falange i JONS es van fusionar: neix FE i
dels JONS].

• Partits republicans d’àmbit estatal:
- Acció Republicana (Manuel Azaña). Progressistes, demòcrates i
republicans. ESQUERRA
- Partit Radical-Socialista (M. Domingo). Socialistes moderats.
ESQUERRA
- Al Servei de la República (J. Ortega y Gasset). Progressistes.
ESQUERRA
- Partit Radical (Lerroux). Populistes de centre. CENTRE
- Dreta Liberal-Republicana (N. Alcalá Zamora). Republicans de
centre-dreta. CENTRE
- Partit Agrari. Republicans i demòcrates de dreta. DRETA
- Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, CEDA (J.M. Gil
Robles). Republicans de dreta. DRETA

• Partits i organitzacions obreres, partidaris de la República (excepte
els anarquistes, apolítics):
- Confederació Nacional del Treball, CNT. (A. Pestaña, F. Montseny).
Sindicat anarco-sindicalista. ANARQUISTES
- Federació Anarquista Ibèrica, FAI (B. Durruti, F. Ascaso). Grup anarco-
comunista. ANARQUISTES
- Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE (Indalecio Prieto i Julián
Besteiro). Partit marxista reformista. SOCIALISTES
- Unió General de Treballadors, UGT (F. Largo Caballero). Sindicat
socialista, vinculat al PSOE. SOCIALISTES
- Partit Comunista d’Espanya, PCE (J. Díaz i D. Ibárruri “La Pasionaria”).
Partit marxista prosoviètic. COMUNISTES
- Partit Obrer d’Unificació Marxista, POUM (J.Maurín). Partit marxista
trotskista. COMUNISTES

• Partits nacionalistes (partidaris de la República):
- Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i
Lluís Companys). Independentistes catalans d’esquerra.
- Lliga Regionalista [des del 1933, Lliga Catalana]
(Francesc Cambó). Nacionalistes catalans moderats de
dreta.
- Partit Nacionalista Basc, PNB (J.A. Aguirre).
Nacionalistes bascos moderats de dreta.
- Organització Republicana Autonomista Gallega, ORGA
(Casares Quiroga). Nacionalistes gallecs moderats
d’esquerra.

Apartat 1: “La proclamació de la
II República i el període constituent”
• Espanya es va quedar en situació de “buit de
poder” per la marxa del rei. Va sorgir un govern
provisional format per les forces polítiques
signants del “Pacte de Sant Sebastià”:
republicans de qualsevol tendència, socialistes i
nacionalistes.
• El mateix 14 d’abril del 1931 van proclamar la II
República Espanyola. El president provisional de
la República seria el dretà Niceto Alcalá-Zamora.
• El govern provisional va convocar eleccions a
Corts Constituents pel dia 28 de juny.

• Les primeres mesures del govern provisional van ser:
- Declarar una amnistia general pels presos polítics
(amnistia vol dir llibertat).
- Declarar les llibertats polítiques i sindicals.
• El dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),
Francesc Macià, va proclamar pel seu compte la
República Catalana, dins d’una “Federació Ibèrica”. Es
va saltar els acords del Pacte de Sant Sebastià.
• Enviats del govern provisional van negociar amb Macià
que, a canvi de la creació de la Generalitat de
Catalunya, va renunciar a la seva República Catalana.


Macià proclamant la
República Catalana el
14 d’abril del 31 al
balcó del Palau de la
Generalitat de la Plaça
Sant Jaume de
Barcelona.

• Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny
van tenir una gran participació a Espanya (70 %).
- Va guanyar la coalició formada per republicans
d’esquerra i PSOE amb 250 diputats de 464.
- Els partits de centre (Partit Radical de Lerroux i
Dreta Liberal-Republicana d’Alcalá Zamora) van
obtenir 100 diputats.
- La dreta va obtenir només 80 diputats.
- ERC va obtenir 30 escons, guanyant les eleccions
a Catalunya, molt per davant de la Lliga.

• El primer president electe de la II República va ser Manuel
Azaña, d’Acció Republicana.
• La Constitució del 1931 va ser aprovada en desembre. Era
democràtica i molt progressista:
- Sufragi universal masculí per majors de 23 anys.
- Contemplava l’existència de governs autònoms.
- Poder legislatiu amb una sola cambra, les Corts.
- El poder executiu quedava dividit entre el cap d’Estat
(President de la República) i el cap de govern (President
del Consell de Ministres).
- Declaració de drets i llibertats.
- Estat laic (desvinculat completament de l’Església).

Apartat 2: “La conjuntura econòmica
dels anys 30”
• La II República va coincidir amb una greu crisi
econòmica mundial, nascuda amb el crack de la borsa
de Nova York en 1929.
• A Espanya, però, la crisi no va afectar tant com a altres
estats europeus (l’economia espanyola continuava sent
massa agrària i endarrerida). La crisi va afectar sobretot
en la disminució de les exportacions de vi, cítrics, oli
d’oliva, ferro i altres minerals.
• El govern republicà va devaluar la pesseta. Amb
aquesta mesura els preus dels productes espanyols
eren baixos i molt competitius, però les importacions
sortien molt cares.

Apartat 2: “La conjuntura econòmica
dels anys 30”
• El problema econòmic més greu durant la II República
va ser la desconfiança dels empresaris amb la nova
situació política. Es van fer poques inversions i els més
rics van depositar les seves fortunes a bancs
estrangers.
• La tensió social entre treballadors i empresaris va anar
creixent fins a la guerra i va perjudicar molt l’economia.
• A Catalunya es va mantenir la indústria tèxtil i altres
indústries més recents, com l’electricitat i el petroli. Els
problemes a Catalunya eren l’escassa producció
agrària i la manca d’un sector financer propi per la
caiguda del Banc de Catalunya en 1931.

Apartat 3: “La Generalitat de Catalunya
i l’Estatut d’Autonomia”
• Els partits nacionalistes bascos i gallecs no van tenir
grans resultats a les eleccions municipals d’abril del
1931. En canvi, el bon resultat d’ERC, va propiciar la
ràpida elaboració d’un Estatut d’Autonomia (una
constitució catalana que regulés l’autogovern de
Catalunya).
• L’encarregat d’elaborar l’estatut va ser el govern
provisional de la Generalitat dirigit pels republicans. El
20 de juny de 1931 es va donar a conèixer un
avantprojecte de l’Estatut. Els ajuntaments catalans
havien d’aprovar-lo o refusar-lo el mes d’agost. La
majoria va donar el sí. Es va aprovar, doncs, l’Estatut de
Núria (va ser elaborat en aquest indret del Pirineu).

• L’Estatut de Núria es caracteritzava per:
- La sobirania residia en el poble de Catalunya i la
República espanyola havia de ser federal.
- El català seria llengua oficial.
- La Generalitat de Catalunya podria recaptar impostos i
ocupar-se de l’ensenyament, la sanitat, la justícia, les
obres públiques i tenir la seva pròpia policia.

• L’Estatut no va agradar gens als sectors de la dreta
espanyola. A més, la Constitució de desembre no
era federalista i imposava l’oficialitat del castellà.
Després de moltes discussions, les Corts
espanyoles van aprovar un Estatut d’Autonomia
català en setembre del 1932.
• L’Estatut definitiu acceptava català i castellà com a
llengües cooficials i retallava les competències de
la Generalitat reduïdes a l’administració de justícia,
una policia pròpia i poques atribucions més.

• El fet de que la majoria d’obrers catalans fossin simpatitzants de la CNT
(anarquistes) va fer que no existís cap partit polític obrer com passava
a la resta d’Espanya amb el PSOE (els anarquistes eren apolítics). Això
afavoria als partits nacionalistes.
• Esquerra Republicana de Catalunya era el partit majoritari des del
1931. El carisma de Francesc Macià i Lluís Companys va aconseguir el
recolzament de la petita burgesia barcelonina i de bona part de la
pagesia catalana.
• La Lliga Regionalista va perdre força amb la democràcia. Continuava
gaudint del recolzament de la burgesia industrial catalana. La Lliga va
acceptar la nova legalitat republicana.
• A Catalunya van existir fins a sis partits socialistes o comunistes, però
no tenien gaire força. Els més importants van ser el Partit Obrer
d’Unificació Marxista (POUM), marxistes revolucionaris (comunistes)
desvinculats de l’estalinisme i el Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), comunistes prosoviètics.

• Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van ser
en novembre de 1932. Va guanyar ERC amb 56 escons d’un
total de 85; la Lliga va obtenir 16 diputats.
• El primer president de la Generalitat de Catalunya
contemporània va ser Francesc Macià (que va morir en
Nadal de 1933); Lluís Companys seria el President del
Parlament. La Generalitat, això sí, va desaparèixer en
octubre de 1934.
• La Generalitat va crear institucions econòmiques i socials:
d’ estadística, caixes d’estalvi, experimentació
agrària, contra l’atur, serveis socials... Es van crear
escoles, instituts, la UAB, museus, colònies d’estiu, es va
publicar el diccionari de la llengua catalana, es van publicar
diaris en català, etc.

Lluís Companys (ERC). President del Parlament de
Francesc Macià (ERC). President de
Catalunya i de la Generalitat la Generalitat de Catalunya

Apartat 4: “El bienni reformista o
bienni d’esquerres” (1931-1933)
• El govern republicà sorgit en desembre de
1931, un cop aprovada la Constitució, estava
presidit per Manuel Azaña (Acció
Republicana), i estava format per una coalició
de republicans d’esquerres i PSOE.
• El seu objectiu va ser engegar tota una sèrie
de reformes per tal de democratitzar i
modernitzar la societat espanyola.


Manuel Azaña (1880-1940).
Primer president de la II República.
Llicenciat en Dret, massó, escriptor de
prestigi i polític republicà d’esquerres.

• La Reforma de l’Exèrcit: Azaña sabia que la República podria
desaparèixer amb un cop militar. L’Exèrcit espanyol tenia
excessiva presència a la vida política i calia democratitzar-lo.
- Va reduir el nombre d’efectius i va acabar amb la macrocefàlia
(excés d’oficials). També va garantir per llei l’obediència de
l’Exèrcit al poder civil.
- Altres mesures van ser obligar als oficials a jurar fidelitat a la
República o retirar-se amb el sou íntegre (la meitat ho van
deixar), tancar institucions militars conservadores o crear la
Guàrdia d’Assalt (una policia militaritzada fidel a la República).
• La reforma militar, lluny de servir els interessos de la República,
va enfrontar als militars africanistes amb el nou govern; el cop
d’estat del 1936 és la millor mostra.

• La qüestió religiosa: Azaña també va voler limitar el poder
de l’Església en la vida social espanyola. La Constitució del
1931 garantia la llibertat religiosa i que l’Església no rebés
diners de l’Estat. Es van prendre una sèrie de mesures:
- Dissolució dels jesuïtes (pel seu vot d’obediència al Papa);
es van nacionalitzar els seus béns.
- Llei de Congregacions (maig del 1933): l’Estat podia
dissoldre qualsevol altre ordre religiós si contrariava a la
República; cada ordre tindria uns béns limitats.
• Aquestes mesures i la crema de convents al maig del 31
van iniciar tot un seguit de campanyes antirepublicanes
per part de l’Església, dirigides pel cardenal Segura.

Francisco Vidal i Barraquer, bisbe català. Es va declarar a El cardenal Pedro Segura, d’ideologia conservadora, va
favor de la República i de les seves reformes. oposar-se a les reformes anticlericals de la República.

• La reforma agrària: l’objectiu d’aquesta reforma era acabar amb el
predomini del latifundisme al camp espanyol per millorar les
condicions de vida de la pagesia. Espanya tenia 8,5 milions de
persones el 1931; més de 4 milions eren pagesos, i més de 2 milions
eren jornalers.
- Els primers decrets van ser la prohibició de finalitzar els contractes
d’arrendament, l’establiment de salaris mínims i de la jornada laboral
al camp de vuit hores.
- La Llei de Reforma Agrària va arribar en setembre de 1932. Es van
expropiar molts latifundis per repartir les terres entre els pagesos.
L’Estat indemnitzaria als propietaris només en determinats casos. L’IRA
(Institut de Reforma Agrària) s’encarregava de tot.
• Els resultats de la reforma agrària van ser limitats. La burocràcia era
massa lenta i només 12.000 famílies se’n van aprofitar. La manca de
diners per pagar les indemnitzacions i els recursos legals que van
presentar els propietaris també van dificultar els repartiments.

• L’obra educativa i cultural:
- La República va fomentar una educació universal i
obligatòria(gratuïta), progressista, laica, mixta i
estatal.
- Es van crear 10.000 escoles i es va doblar el pressupost
en ensenyament.
• També es va potenciar la cultura per apropar-la al
conjunt de la ciutadania. Es van finançar “Missions
Pedagògiques” on un grup d’intel·lectuals portava les
biblioteques, el cinema, la música o el teatre a les
zones rurals. Un exemple és la companyia teatral “La
Barraca”, de Federico García Lorca.


Imatge del poeta i autor teatral granadí
Federico García Lorca (1898-1936).
Va ser assassinat pels franquistes al
començament de la Guerra Civil per
ser homosexual i partidari de la República.

• Les reformes laborals: el Ministre de Treball era el
socialista Largo Caballero, que va dirigir una sèrie de
reformes per tal de millorar les condicions de treball.
- La Llei de Contractes de Treball regulava les negociacions
col·lectives.
- La Llei de Jurats Mixtos permetia l’arbitratge en un
conflicte entre obrers i patrons d’un jurat format per
representants de totes dues parts.
- Es va reduir la jornada laboral agrícola a vuit hores i es van
instituir assegurances socials.
• Però la classe treballadora espanyola va quedar decebuda
amb les reformes, que considerava insuficients. Aquest fet
va intensificar la conflictivitat sindical durant aquests anys.


Francisco Largo Caballero va ser
dirigent del sindicat socialista UGT
i, més tard, polític del PSOE.
Durant la II República va ser
Ministre de Treball i President del
govern.
Es va oposar a la influència
soviètica durant la guerra. Va
morir a l’exili.

• Els anarquistes van aprofitar la llibertat sindical republicana per
propiciar la revolució amb vagues generals i l’establiment de
comunes llibertàries (parcel·les de terra o fàbriques administrades
cooperativament pels treballadors).
• La FAI de Juan García Oliver, Buenaventura Durruti i Francisco
Ascaso encapcelava el sector més radical i revolucionari de
l’anarquisme espanyol (el faisme).
• Els incidents més destacats van ser la sublevació de miners de l’Alt
Llobregat i l’incident de Casas Viejas (Cadis), al 1933. En tots dos
casos els anarquistes van declarar la fi de l’Estat i l’establiment del
“comunisme llibertari”. La repressió de la Guàrdia Civil i la Guàrdia
d’Assalt va ser molt contundent.
• De la CNT en va sorgir un moviment més moderat i col·laborador
amb la República, el trentisme. El van signar 30 dirigents cenetistes,
com Àngel Pestaña o Joan Peiró.


L’incident de Casas Viejas (Cadis)
es va resoldre amb l’incendi de
les cases i l’afusellament dels
anarquistes amotinats, per part
d’efectius de la Guàrdia Civil i la
Guàrdia d’Assalt republicana. Van
morir més de 30 homes, entre ells
el líder de la revolta, Francisco
Cruz, conegut com “Seisdedos”.
Aquest succés va ser una de les
principals causes de la caiguda del
poder de Manuel Azaña.

Apartat 5: “El bienni conservador”
(1933-1936)
• El govern republicà d’esquerres tenia dos fronts oberts:
- per un altra costat, els obrers i camperols pobres, molt
polititzats i descontents amb unes mesures que consideraven
insuficients o que, simplement, no havien modificat la seva
situació.
- per un costat els sectors de la dreta espanyola, els rics i
poderosos (l’Església, l’Exèrcit i la burgesia agrària), descontents
amb les reformes. En agost de 1932 el general Sanjurjo va
protagonitzar un intent de cop d’estat fallit contra la República.
• Davant aquesta situació de descontent general, Manuel Azaña
va presentar la seva dimissió en juny de 1933. Va dissoldre les
Corts i va convocar eleccions generals pel mes de novembre.

(1933-1936)
• A les eleccions de novembre del 1933 van guanyar els partits
de centre i dreta.
• Es va formar un govern de coalició entre el Partit Radical de
Lerroux, la Dreta Liberal-Republicana d’Alcalá Zamora, el
Partit Agrari i altres grups minoritaris i polítics independents.
• El nou president de la República seria Niceto Alcalá Zamora, i
el President del Consell de Ministres, Alejandro Lerroux.
• Els partits més dretans, com la CEDA de Gil Robles (el partit
republicà de dretes més radical que de fet va ser el més
votat), no va formar part de la coalició, com tampoc els partits
monàrquics, dividits entre els alfonsins de Calvo Sotelo
(Renovació Espanyola) i els carlins de Comunió Tradicionalista.

(1933-1936)
Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora
(Partit Radical) (Dreta Liberal-Republicana)

(1933-1936)
• Tampoc en formarien part els grups
d’ideologia feixista que tenien cada cop més
força: les JONS o la Falange Espanyola de José
Antonio Primo de Rivera.
• A més, cal afegir els sector més antirepublicà
de l’Exèrcit. En 1933 es creà l’UME (“Unió
Militar Espanyola”), organització clandestina
de militars dretans contraris a la República.

(1933-1936)
José Antonio Primo de Rivera
(Falange Espanyola) El general José Sanjurjo

(1933-1936)
Les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalistes
eren un partit polític espanyol nascut en
1931 inspirat en el Partit Feixista italià de
Mussolini i en el nacional-socialisme
Alemany de Hitler. Nacionalisme espanyol,
autoritarisme, partit únic, sindicat vertical i
la substitució del concepte “raça” pel
catolicisme, eren les bases de la seva ideologia.
Els seus líders van ser Ramiro Ledesma (admirador de Hitler) i Onésimo Redondo (catòlic
radical). Eren partidaris de la violència; els seus simpatitzants van cometre atemptats contra
sindicalistes d’esquerres. Les JONS es van unir a Falange Espanyola en 1934, partit d’ideologia
molt semblant. Falange va néixer en 1933 fundada per José Antonio Primo de Rivera, fill de
l’ex-dictador Miguel, ja mort. Ledesma va abandonar FE i de les JONS per discrepàncies amb
José Antonio.

(1933-1936)
Ramiro Ledesma (JONS) Onésimo Redondo (JONS)

(1933-1936)
• El nou govern republicà conservador tenia un clar objectiu:
desmuntar les reformes fetes pel govern d’Azaña; en
primer lloc, la Reforma Agrària:
- es van tornar les terres als latifundistes i
- es va decretar la llibertat de contractació i de salaris al
camp.
• Es va signar un nou concordat amb la Santa Seu on l’Estat
es comprometia a destinar un pressupost anual a l’Església.
• Es va amnistiar als militars que van participar al cop
d’estat de Sanjurjo.
• Es va reduir el pressupost en educació.
• Es va paralitzar el projecte d’Estatut d’Autonomia pel País
Basc.

(1933-1936)
• Com a resultat del gir cap a la dreta de la política
republicana, el PSOE i la UGT es van radicalitzar de la
mà de Francisco Largo Caballero, partidari de retornar
al marxisme i de no pactar amb els partits republicans
d’esquerra. En front de Largo Caballero estava
Indalecio Prieto, del sector més moderat del PSOE.
• Els anarquistes i el PSOE van començar a col·laborar
iniciant una campanya de vagues contra el govern de
Lerroux.
• La CEDA de Gil Robles va aprofitar aquesta situació de
desordre per entrar al govern amb tres ministres
(1934).

(1933-1936)
Indalecio Prieto, representant del sector més José María Gil Robles, líder de la CEDA, partit
moderat del PSOE durant la II República que va guanyar les eleccions del 1933

(1933-1936)
• Les relacions entre el govern de Lerroux i la Generalitat no
eren bones. La Generalitat (governada per Esquerra
Republicana) va voler reduir un 50% la renda que havien de
pagar els rabassaires als propietaris. [El sindicat agrícola
“Unió de Rabassaires” era proper a ERC].
• Poc després, el Parlament català va aprovar la “Llei de
Contractes de Conreu” (1934), que permetia als pagesos
arrendataris accedir a la propietat de la terra que
treballaven.
• La Lliga Catalana es va posicionar a favor dels propietaris i
va demanar ajut a les institucions espanyoles, que van
anul·lar la llei immediatament. La Generalitat no va
acceptar aquesta decisió.

(1933-1936)
• La conflictivitat obrera i pagesa es va accelerar
amb l’anomenada “Revolució d’octubre del
1934”. En el moment en que la CEDA va entrar al
govern, els miners asturians es van armar i van
prendre els ajuntaments i les casernes de la
Guàrdia Civil per decretar la fi de la propietat
privada i les diferències de classe.
• Es va decretar l’estat de guerra i es va enviar a la
Legió, comandada pel general Franco, per acabar
amb la situació. La repressió va ser molt dura
amb 1.000 miners assassinats i 30.000 detinguts.

(1933-1936)
Detinguts per la Guàrdia Civil durant la Revolució asturiana d’octubre del 1934

(1933-1936)
• El conflicte rabassaire va portar al nou president
de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a
proclamar (per segon cop) la República catalana
dins una República Federal Espanyola el 6
d’octubre del 34.
• També es va declarar a Catalunya l’estat de
guerra. La rebel·lió institucional, acompanyada de
vagues convocades per la Unió de Rabassaires i la
UGT, va ser sufocada. Van haver-hi 3.500
detencions, incloent la de Companys.

(1933-1936)
• La CEDA va adquirir més pes al govern després de la
Revolució d’octubre. El govern va decretar una sèrie de
mesures:
- suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- Es van tornar els béns als jesuïtes.
- Es va nomenar a Francisco Franco cap de l’Exèrcit
- i a Gil Robles ministre de guerra.
• Les discrepàncies internes en el govern entre el Partit
Radical (Lerroux) i la CEDA (Gil Robles), les revoltes a
Astúries i Catalunya i els escàndols de corrupció al si
del Partit Radical van animar al president, Niceto Alcalá
Zamora a convocar eleccions per febrer del 1936.

(1933-1936)

El jove legionari Francisco Franco
Bahamonde (1892-1975).
Militar gallec, va arribar a ser el
general més jove d’Europa (amb
només 34 anys) gràcies a les guerres
al Marroc. Dirigent de la dretana
Acadèmia Militar de Saragossa (que
va tancar Azaña), responsable de la
lluita contra la Revolució asturiana
d’octubre del 34 i cap de l’Exèrcit
espanyol durant el bienni conservador.

Apartat 6: “El triomf del Front Popular”
• De cara a les eleccions de febrer del 1936 les forces
polítiques d’esquerra van unir les seves forces. Aquesta
coalició de republicans d’esquerra, socialistes i
comunistes va rebre el nom de “Front Popular”.
• A Catalunya es va crear el “Front d’Esquerres”, una
coalició dins el Front Popular formada per ERC i la resta
de partits catalans d’esquerra. En el seu programa
figurava:
- l’amnistia per Companys i la resta de presos polítics,
- el restabliment de l’Estatut d’autonomia o la
- Llei de Contractes de Conreu.

• La dreta va reaccionar creant al seu cop una coalició: el “Front
Català d’Ordre”, dirigida per la Lliga Catalana.
• A la resta d’Espanya també es va crear una coalició, l’anomenat
“Bloc Nacional”, que aglutinava algunes forces polítiques
espanyoles de dreta: la CEDA i els monàrquics alfonsins i carlins
(tradicionalistes).
• El Front Popular va obtenir un 48% dels vots; el Bloc Nacional un
46,5%; els partits de centre van obtenir només un 5,4%.
L’Espanya rural, la Meseta i el Nord va votar massivament a la
dreta; les ciutats i el litoral mediterrani a l’esquerra.
• A Catalunya la victòria del Front d’Esquerres va ser amb un 59%
dels sufragis i 41 diputats de 54, en front del 41% de vots amb
només 13 diputats del Front d’Ordre.

• Manuel Azaña va tornar a ser nomenat President de la República i el
nacionalista gallec Casares Quiroga va ser escollit President del
Consell de Ministres.
• El govern quedava format per republicans d’esquerra, sense socialistes
ni comunistes (per no molestar a la dreta, que no va pair gaire bé el
triomf tan ajustat del Front Popular).
• Les primeres mesures del govern d’esquerres van ser:
- Amnistia pels presos polítics (uns 30.000) i readmissió dels obrers
acomiadats durant la Revolució de 1934.
- Recuperació de la Reforma Agrària.
- Recuperació de l’Estatut de Catalunya i inici d’elaboració
d’ estatuts pel País Basc i Galícia.
- Allunyament dels generals més dretans i partidaris d’enderrocar la
República amb un cop d’estat: Franco va ser destinat a Canàries i el
general Mola a Navarra (però no van ser destituïts).

Santiago Casares Quiroga, Mola va ser
polític gallec republicà (ORGA).
qui va dirigir
General Emilio Mola el cop d’Estat
contra la
República que
va significar
el començament
de la Guerra
Civil. Un
accident d’avió
Va ser President del Consell va donar a
de Ministres amb la victòria Franco el
del Front Popular.
comandament
de l’Exèrcit
nacional.

• A Catalunya es va restablir la Generalitat amb
Lluís Companys, ja alliberat, com a president.
• ERC i la Lliga Catalana van començar a col·laborar
entre ells (podem dir que van apropar-se al
centre polític); l’anarquisme català s’allunyava del
faisme. Catalunya començava una etapa de certa
calma política i social.
• La primera mesura de la Generalitat va ser
recuperar la Llei de Contractes de Conreu.

• Amb les eleccions del 36 Espanya va quedar partida entre
esquerres i dretes. Les posicions de cada bàndol semblaven
irreconciliables. La dreta no va acceptar els resultats electorals:
- alguns sectors de l’Exèrcit van començar a preparar una
conspiració contra la República.
- L’Església espanyola no va reconèixer el nou govern d’Azaña.
- Els terratinents es van negar a cedir les seves terres amb la
Reforma Agrària.
- La burgesia va treure el capital del país davant la por a una
revolució o una guerra.
• A Catalunya, el clima de tensió política i social era inferior al de
la resta d’Espanya pel col·laboracionisme de la Lliga amb el
govern de la Generalitat i per la moderació dels anarquistes.

• La tensió social anava en augment:
- La Falanage Espanyola tenia un protagonisme creixent. Els
falangistes formaren patrulles armades per agredir als
líders de l’esquerra i imposar l’ordre i els “bons costums”.
Aquesta política planejada per Primo de Rivera va ser
anomenada “dialèctica dels punys i les pistoles”.
- A l’altre costat, els sindicats i partits polítics d’esquerra no
van parar de convocar vagues i d’impulsar la revolució amb
ocupacions de terres. El sector radical del PSOE, dirigit per
Largo Caballero es va declarar revolucionari apropant-se al
Partit Comunista.
• Molta gent va pensar, a la primavera del 1936, que la
guerra civil era inevitable.

La ii república

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a La ii república

Similar a La ii república (20)

Más de ahidalg_04

Más de ahidalg_04 (20)

La ii república