1. Nom: Ainhoa
Cognoms: González Serrano
3 ESO B
Col·legi Jardí
Profesor: Gerard Matis
1

2. Índex
1. Entrega de feines...........................................................................................3
2. Analitzem les feines ......................................................................................4
3. Valoració del trimestre..................................................................................6
4. Apunts ...........................................................................................................7
4.1. Bloc..........................................................................................................8
4.2. Apunts moodle...................................................................................... 16
5. Activitats.......................................................................................................21
5.1. Sweet Home............................................................................................22
5.2. Informe d’inspecció................................................................................23
5.3. Britge builder..........................................................................................24
5.4. Concurs pont..........................................................................................26
5.5. Probles en graelles..................................................................................28
5.6. Miniunitat 1............................................................................................40
5.7. Miniunitat 2............................................................................................43
6. Exàmens (P.E.P).............................................................................................44
7. Taller..............................................................................................................54
7.1. Diagrama d’operacions...........................................................................55
7.2. Llista d’eines............................................................................................56
7.3. Llista de materials...................................................................................59
2

3. No contestis amb monosíl·labs, ara és el moment de justificar-te.
1. Entrega de feines:
o He entregat les feines a temps?
 Quines sí? Sweet Home, Informe d’inspecció, Bridge builder, concurs
pont , 20 problemes amb graella, miniunitat1
 Quines no? Per què? La miniunitat 2, per que no vaig entrar al moodle
i no ho vaig veure que s’havia de entregar, però si que ho he fet i esta
posa’t en aquest dossier. I de taller no vaig entregar cap de les tres
feines pel moodle per que no em vaig donar compte el dia que s’havia
de enviar però també esta fet però la llista de materials no la tinc per
que s’encarregava de fer-ho la meva companya de grup i no m’ho a
enviat.
o He aprofitat el temps de classe? Jo crec que si que en la majoria de classes he
aprofitat el temps.
o He estudiat pels exàmens? Quant? Com? Si. Els dos dies abans de fer l’examen
estudiant les formules.
o He treballat amb els companys per resoldre els meus problemes?
 En quines activitats? En fer el pont i per els 20 problemes en graella
 Amb qui? Amb la Natàlia fato i altres que no recordo.
 Quins resultats vas obtenir amb el treball en grup? Els resultats del
treball en grup han sigut molt bons per que amb les persones que he
anat son molt treballadores i fan el que toca.
o Has treballat fora d’hores de classe per fer la feina?
 Quantes a la setmana? (aprox.)Depèn del treball que he hagut de fer
com per el pont van ser dues tardes mes o menys unes 6 hores i per
fer els 20 problemes en graella també unes 5 o 6 hores.
o Has millorat les feines entregades un cop has conegut la nota, en què t’has
equivocat…etc?
 En quines activitats? En el sweet home
 En quines no? Per què? En totes les demes.
o Has fet alguna cosa per pujar nota? (fer més coses de les que el professor/a
demanava? No
3

4. 2. Analitzem les feines:
Explica quan les vas fer, quantes sessions vas tenir, amb qui ha vas fer, quins resultats
vas obtenir, què podies haver millorat...
- Bloc cada setmana el tenim que actualitzar
- Sweet Home 3d
- Plantilles casa
- Llistats d’eines i materials
- Diagrama d’operacions
- Joc de ponts (nivells 1 a ...)
- Concurs de ponts vam tindre una setmana i ho podria haver fet millor fen que
peses menys
- Miniunitat I vam tindre 4 dies
- Miniunitat II
- Graelles vem tindre una setmana i les podria haver fet millor
- P.E.T I en una sessió
- P.E.T II part d’una classe i tota una tarde
- ...
4

5. 3. Valoració del trimestre:
 Què has après?
He après a utilitzar un nou programa Sweet Home 3D. Que es un habitatge les
parts d’un habitatge, que son les estructures, que ha de tenir un habitatge per
que es consideri habitable, que es la superfície útil que son les parets mestra
els tipus de forces que hi ha, les diferents estructures naturals que existeixen, a
fer problemes en una graella.
 En què has millorat?
He millorat a fer diagrama de operacions i a aprendre apunts millor
 Quines coses has de millorar encara?
A fer millor els problemes en una graella
5

6. 6

7. 1.1. Bloc
http://ainhoa20.blogspot.com.es
El primer dia va ser el 13/9/12. El professor ens va fer una introducció del que anàvem a fer
aquest any. Ens va explicar que a taller farem una casa que existeix de veritat però nosaltres la
fem a escala, s'hauria de fer amb fusta o cartró. I per començar a fer la maqueta haurem de
entregar: -Llista de materials -Llista d'eines -Plantilles -Diagrama d'operacions A mes a mes ens
va explicar les normes dels portàtils i ens va dir un programa antirobatori que cada 5 minuts fa
una foto quan tel roben per saber qui el te i per localitzar-lo. I per últim ens va donar les
contrasenyes per entrar al curs del moodle de tecnologia i taller.
19/9/12
Es el segon dia de classe i el professor ens a explicat el que anàvem a fer a tecnologia. Haurem
de fer com un llibre nosaltres sols buscant informació per diferents pagines webs i també amb
llibres, haurem de posar imatges i si volem podem posar exercicis però posant també les
respostes ho en el mateix exercici o al final del llibre com a solucionar-hi, tot això ho farem
amb un índex que ens passarà el professor i l'haurem de numera. S’entregarà mes o menys per
desembre o gener. Ens va recordar que era el procés tecnològic ( pensar, construir i
comprovar). I en acabar la classe ens va demanar que per el seguen dia ens descarreguéssim el
programa SWEET HOME 3D.
20/9/12
Es el tercer dia de classe i el professor va explicar dibuixant en la pissarra, com serien les mides
de la maqueta i de la casa real agafant les de les plantilles que estan a escala i passant-les a la
realitat.
Per passar les mides de les plantilles a la maqueta es te que multiplicar per dos, que això
significa que cada un mil·límetre de la plantilla són dos de la maqueta (escala 1:2).
Per passar de la maqueta a la realitat es te que multiplicar per 50, que això significa que cada
un mil·límetre de la maqueta són 50 mil·límetres en la realitat escala (1: 50). I per passar de les
plantilles directament a la realitat es te que multiplicar per 100, que això significa que cada
un mil·límetre de la plantilla son 100 de la realitat (escala 1:100).
La majoria de vegades el 1 és refereix al dibuix.
Hi ha tres tipus de escales:
-Escala d'ampliació: 2:1 (s'ha ampliat el dibuix)
-Escala de reducció: 1:2 (s'ha reduït el dibuix)
-Escala natural: 1:1 (no s'ha fet res)
La resta de classe ens la ha deixat per els que no s'havien descarregat el programa del sweet
home 3D i per anant provant el programa per fer la nostre casa amb les mides reals per al
proper dijous.
7

8. 26/9/12
El professor ens a explicat que de les cases no es el mateix la superfície construïda que
la superfície útil.
La superfície construïda son els metres quadrats de la casa contant el que ocupa les parets, i
la superfície útil es la que pots utilitzar per posar mobles o per poder caminar. Normalment
quan tu firmes un contracte per comprar-te una casa et posen el preu de
la superfície construïda per que així guanyen mes diners, es una forma de enganyar-te Però
per comprovar si tan dit la veritat pots anar al registre de propietat i pagant uns diners et
poden donar informació d'aquesta casa, com per exemple qui la va construir, quants metres
quadrats fa, si te encara una hipoteca.
També em parlat de les zones d'una casa, hi ha de dos tipus:
-Les privades, que són: dormitori (descans), lavabo (higiene), sala de estudi (treball).
-Les comunitàries, que són: cuina (que també serveix per treballar), sals de estar
(viure), passadís (pas)
També hi ha algunes cases que com a mínim tenen dues habitacions que una es el lavabo i
l'altre esta tot junt que això es diu un lot.
26/9/12 (taller)
Em estat tota l'hora de taller fen el sweet home 3D alguns l'estaven arreglant i uns altres
l'estaven començant després de que passes casi una setmana.
27/9/12
Avui ja s'hauria de haver entregat el sweet home 3D.
Em estat parlant dels blocs per que tenim que fer una espècie de diari de cada dia que tenim
tecnologia o taller, haurem de explicar que em fet durant la classe i que ens ha explicat el
professor.
Un bloc es un lloc que es va iniciar de forma periodística per si hi havia un periodista en un lloc
pogués explicar el que estava veien en aquell moment i que altre gent o pogués llegir i
comentar la noticia.
Normalment un bloc es millor anar-ho renovant per que si no es queda molt antiquat i ja no
serveix per a res.
La noticia mes nova surt la primera i les mes antigues van baixant.
3/10/12
Avui em repassat els errors més comuns que ha tingut la gent al fer el sweet home:
La casa fa 125 m2 i molta gent a fet cases molt mes petites o molt mes grans, i si el que et vol
comprar la casa veu que falten metres les tas timan si ta dit que ho facis duna manera ho tens
que fer com tu ha dit ell.
De la paret 6 hi ha una porta o finestra que fa la funció de porta que arriba fins al terra i fa 2
metres de llargada i 0'7 m d'amplada. De la paret 5 hi ha dos finestrons que arriben fins al
terra i la majoria s'ha equivocat. La paret que te la forma "rara" te quatre finestres i una es
8

9. mes petita es la meitat que les altres perquè es la del lavabo i la del lavabo no cal que sigui
molt grossa per que no es necessita molta llum, hi ha lavabos que no tenen ni finestres perquè
no calen però aquest lavabos tenen un extractor perquè se’n vagi la pudor. En el gruix de les
parets també s'han equivocat bastants persones, perquè no totes són iguals, les parets mes
importants son les que aguanten la casa fan 15 cm i les parets que no són tan importants fan 5
cm. L'escala molta gent no la ha posat en el rebedor i la a posat al costat d'una porta impedint
el pas o davant de l'entrada que al obrir la porta de casa ja et trobis amb l'escala. Les portes
s'havien d'obrir d'una manera i es podia canviant fent-li doble clic a sobre i donant-li a simètric
molta gent no ha fet això. S'havia de posar una columna en el porche.
Per la setmana que ve tenim que fer d'inspectors de l'ajuntament comprovant la casa d'un
company nostre, en aquest cas el que ve abans de nosaltres en la llista i ens preguntarà sobre
el informe.
4/10/12
Avui hem repassat les feines que estaven fetes i entregades:
- Bloc que es suposa que la gent ja ha penjat la seva direcció al moodle i ja l’actualitza’t.
-Sweet home 3D ja esta entregat i corregit i qui vulgui el podrà tornar a enviar corregit quan
es sàpiga els errors que a fet.
També em parlat del llibre digital del habitatge. Ens ha penjat el índex en el moodle amb
alguns enllaços que ens podran ajudar a l'hora de fer el llibre. En el capítol 1 haurem de fer
la definició de habitatge, dir si totes les cases es consideren habitatge, quan han evolucionat.
El llibre hauria de estar tan be que si anéssim a una editorial ens el poguessin imprimir, encara
que si ho féssim no podríem per que seria una copia.
Es fa en format Word i desprès a l'hora de enviar l'arxiu definitiu o haurem de passar a format
PDF.
Alguns dies ens explicarà alguna cosa dels temes del llibre i altres nomes ens deixarà l'hora per
buscar informació amb l'ordinador o llibres de text o revistes, i cada un ser temps el professor
anirà revisant el que anem fent.
Es podran posar activitats desprès de cada apartat, però amb les respostes. I si
volem també podem posar un examen al final de cada tema amb un solucionari al final del
llibre.
Tots els llibres hauran de ser uniformes, es a dir, amb la lletra tota igual i de la mateixa
mida, excepte els títols. Les imatges les podem fer nosaltres però si les
agafem d'Internet haurem de posar la URL. No passa res si es copien textos d'altres pagines
posant de on las extret, es pot posar al final del text o en el peu de pagina.
Els llibres de text de classe a partir de la setmana que ve ens els podem emportar però avisant
al professor i escrivint-lo en una llista com en les biblioteques
10/10/12
Avui a classe el professor ha explicat 4 feines.
- La primera era de les TIC-TAC, em de tindre l'ordinador bé per poder utilitzar-lo dins del
9

10. centre, es a dir, haurem de tindre el nom en el ordinador que hi ha en el moodle i posar-ho en
el nostre perfil com la MAC de l'ordinador que es pot mirar en la caixa del portàtil o dins
del portàtil en un lloc, i també haurem de ficar el nou codi del karsperski. Apart de això el
kasperski ha de estar actualitzat, també el usuari que s'utilitza nomes per el cole ha de tindre
contrasenya i el usuari argo també però la contrasenya ha de ser la que ens va dir en primer
d'ESO i també haurem de tindre el netsupport.
-La segona feina es el bloc que es suposa que ja s'ha enviat l'enllaç al moodle i s'ha actualitzat.
-La tercera cosa es el llibre digital que hauríem de començar a fer, i podem començar per la
part que vulguem. Aquest dossier conta molt de la nota d'aquest trimestre i potser que ens
pugui servir de xuleta en el examen.
-La quarta feina es el taller no es podrà començar a fer res fins que estigui bé el diagrama
d'operacions, llistat d'eines, llistat de material i plantilles això es en grup i després
individualment el sweet home 3d.
10/10/12
Per avui s'havia de fer una feina que era l’ inspecció de la casa en 3d d'un company. ( En el
bloc esta penjada la tasca)
11/10/12
Avui a classe el professor no ha pogut vindre i ha vingut un altre a substituir-ho. Ens ha deixat
tota l'hora per fer alguna de les quatre coses que va explicar el profe en la classe anterior. Jo
he estat aprofitant l'hora per actualitzar el portàtil i he ajudat a una companya amb el bloc
perquè no sabia com es podien penjar fitxers de word.
17/10/12
Aquest dia vaig faltar a classe i per tant no tinc apunt d’aquest dia. Però una companya m'ha
deixat copiar els seus del seu bloc (http://judithgonzalez20.blogspot.com.es)
El professor ens ha donat l'opció de poder posar la URL del Bloc al Moodle , per les persones
que encara no ho han fet. Desprès una vegada les persones que han posat la URL, podem
avançar i fer lo del següent dia :
- Actualitzar i revisar el Bloc.
-Revisar el llibre digital.
- Farem un roda aleatòria de netbooks.
En el bloc s'ha de posar TOT.
En el moodle hem de tenir també la llicencia del Kaspesky.
10

11. Per buscar la direcció MAC, la web que està posada en el Moodle te una error i en canvi de
cdm a de ser cmd
18/10/12
Avui a classe el profe ens a explicat com podem posar alguns enllaços a les paraules o a les
imatges. També ens a explicat com fer que una URL que es massa llarga, la puguem fer mes
curta que és amb un programa que es diu XURL. És la pagina següent: http://xurl.es/
El profe ens ha recordat que s'han de posar activitats al llibre digital i el solucionari al final. I
que hi ha molts programes per fer exercicis com el Hot potatoes.
Ens ha deixat els últims tres quarts per avançar el llibre digital per que avui es tenia que enviar
el que havíem fet fins ara, i havíem d'enviar-ho abans de les dotze de la nit.
Quan quedava mitja hora han vingut dos persones de la església per explicar-nos coses sobre
la confirmació, i per això em perdut un quart d'hora.
24/10/12
Avui a classe el professor ens a explicat que teníem una setmana per fer en grups de dos o de
tres per fer un pont de més de 50 cm de llarg només de paper i es podia utilitzar fil de cotó,
celo i cola de barra. Sota del pont em de posar un ganxo per que es pugui enganxar l'ampolla
de aigua per comprovar quan pes aguanta el pont. (En el bloc esta penjat el document amb
les bases inicials del concurs)
24/10/12
Per la tarda teníem que fer desdoblament i a mi em tocava laboratori però la professora no ha
vingut i tots els alumnes de 3 ESO B ens em quedat a classe acabant el diagrama de
operacions, llista d'eines, llista de materials i plantilles. Jo he arreglat el diagrama de
operacions.
25/10/12
Avui ens a deixat el professor tota la classe de tecno per adelantar qualsevol feina que sigues
de tecno. Jo he estat parlant amb el meu grup del pont per avera com o podíem fer i desprès
em estat jugant al joc de fer ponts.
31/10/12
Avui el professor ens a ensenyat a resoldre problemes amb una taula amb aquest exemple:
11

12. Ens a explicat aquesta manera de resoldre problemes amb aquests passos, i si els aprenem
mentalment que ens anirà molt bé en la vida.
I si en els problemes no es posen les unitats tot el problema esta malament. Si en el problema
esta malament les operacions o els resultats no descompta molt per que es una cosa que ja
sabíem fer i pot ser un error en una suma o en una resta. El que de veritat comte en el
enunciat, el problema, la formula i la estratègia.
També ens ha dit que es molt important que tot al final estigui amb la mateixa unitat perquè
no es pot sumar Kg amb g, es com intentar sumar peres amb pomes, no es pot.
Després ens a explicat una part del llibre digital: Les estructures
Les estructures: són un conjunt de peces que dona forma i per aguantar forces
De la casa, la biga es una estructura que aguanta el forjat. Les columnes i les parets mestres
també o són. (les portes no formen part de la estructura de la casa)
Força: Acció capaç de deformar coses i/o moure coses sense canviar la composició
Pes: es un tipus de força que noten els objectes per l'acció de la gravetat.
Força magnètica: si que varia depèn de on estiguis.
Les forces es mesuren en newtons (N)
ex: 3 Kg són 30 newtons.
Tots els objectes tenen massa (Kg) i depèn de on estiguis tens un pes o un altre. Per exemple si
estàs en la terra peses mes que si estàs en la lluna per que la terra te més força de gravetat és
de 9,8. El newtons en aquest cas es calcula multiplicant 9,8 per la massa.
Les magnituds son coses que es mesuren i necessites una xifra i una unitat.
Dos tipus de magnituds les escalars (xifra i unitat) i les vectorials (van cap a una direcció)
Escalars exemples: temperatura, massa...
Vectorials exemples: força, velocitat, desplaçament...
31/10/12
Avui a la tarda em tingut desdoblament i el meu grup em estat acabant de fer la llista de
12

13. materials, les plantilles, el diagrama de operacions i em triat qui sweet home entregàvem. A
les 17:15 em entregat els ponts de paper i els em portat al taller.
7/11/12
Avui a classe de tecno el profe ens a fet com una petita prova per repassar els problemes amb
graelles que vam treballar la setmana passada Eren dos problemes amb graelles i uns altres
dos sobre les estructures artificials i les naturals. Ens deixava 8 minuts per a cada problema,
podríem utilitzar l'ordinador i el llibre, però nomes calia utilitzar l'ordinador per que al llibre no
hi sortia el que necessitàvem.
Al acabar les proves el profe ens havia deixat el temps que quedava per acabar i repassar els
altres problemes.
A mi em va anar bastant malament, i a la classe en general també.
El profe va sortir enfadat per que no ho havíem fet com ell o demanava.
8/11/12
Avui el profe nomes entrar va apuntar un dels problemes de graelles que vam fer el dia
anterior en la prova.
El profe estava molt enfadat per que les proves havien sigut un desastre, ningú ho havia fet bé,
va dir que va ser molt fàcil corregir-les per que moltes estaven malament o en blanc.
El problema deia una cosa així:
Si el home mes fort del mont aixeca 300 kg, quin es el treball que realitza parat? I desplaçant-
se 10 metres?
El problema el vam fer entre tota la classe amb la ajuda de el professor, i la resposta era:
Parat el treball realitzat era 0 per que com no hi ha desplaçament no hi ha treball. I desplaçant-
se 10 metres el treball realitzat es de 29400 J.
L'altre problema amb graella era:
Quanta força pot fer l'home més fort del món?
La solució en aquest cas la havíem de buscar i la resposta es 3253,6 N
13

14. Això ens va portar mitja hora la següent el que vam estar fent era sobre formes que es podien
trobar a la natura que també sortia en una pregunta de la prova de el dimecres.
Vam arribar a a aquestes figures:
 ESFÈRICA:sol,pedres,fruites...
 CILÍNDRICA:tronc de l'arbre,ossos...
 HEXAGONAL: rusc de les abelles,algunes cèl·lules,closca de la tortuga...
 PUNXA-ANGLE:les punxes de les roses. dels cactus...
 OVAL: els ous,així no roden i no els poden perdre.
 FRACTAL: fulles,arrels
 PARÀBOLA: orelles
Alguns exemples:
14/11/12
Aquest dimecres era vaga i en la classe vam ser molt pocs i el profe va apuntar a la pissarra el
següent:
-Problemes graella (15/11)......................................en paper
-Test-Avalua't tecno 3r (15/11).................................moodle
-Miniunitat-Avalua't tecno 3r (18/11).........................moodle
-Miniunitat II-Avalua't tecno 3r (18/11).......................moodle
-Concurs ponts-previa eliminatòria (16/11).................taller
-Actualitzar bloc
-Llibre digital
D'aquestes tasques podíem triar la que volguéssim, jo vaig decidir adelantar els problemes
amb graella, vaig fer uns 3.
14

15. 15/11/12
Avui a la tarda li havíem de entregar els problemes amb graella al profe. I ens havia deixat
aquella hora per avançar la miniunitat de tecno que s'havia de entregar el diumenge, encara
que moltes persones la van aprofitar per acabar alguns problemes que encara no havien fet.
21/11/12
Avui em estat corregint els problemes de graelles dels companys de l'altre classe. La primera
mitja hora em estat corregint nomes un problema que era el primer que no estàvem segurs de
quina era la resposta correcta per que en la web posava que el treball realitzat era de 0 J desde
el punt de vista de la maleta i l'altre resposta era 39,2 J desde el punt de vista de la persona. Al
final em donat per valides les dues respostes per que les dos eren correctes depèn de com
o miressis.
L'altre mitja hora vam continuar corregint els problemes posant en cada casella:
-Bé: que es que ho tenia tot correcte
- Regular: que es que ho tenia bé però amb coses incorrectes
- Malament: que es que ho tenia tot malament, ho en blanc.
Al acabar la classe el profe va dir que la setmana que bé hi hauria examen, però no va dir el
dia.
22/11/12
Vam continuar corregint els problemes i vam corregir uns 4 o 5.
El profe ens va dir que si no s’ havem o no podem per que ens falta
una incògnita intentéssim buscar una altre manera de trobar la solució que no sigui amb la
formula de sempre.
Ens va dir que el dimecres seguiríem corregint els problemes per repassar i el dijous i hauria
examen.
15

16. 1.2. Apunts moodle
ESTRUCTURES METÀL-LIQUES
Forces
Representació de forces
Forca es l’acció que aplicada sobre un cos que hi origina un canvi en l’estat de moviment, de
repòs, o be el deforma. Els efectes d'una forca sobre un cos son diferents segons la direcció i el
sentit amb que s’hi aplica. Les mateixes forces aplicades de maneres diferents produeixen
també efectes diferents. La unitat de mesura de la força en el sistema internacional és el
newton (N) ,en ocasions també s'utilitza el quilopond (kp) o quilogram-força, que equival a 9,8
N. Les forces es representen gràficament per mitja d’unes fletxes anomenades vectors. La
longitud de la fletxa representa el mòdul de la forca, la posició correspon a la direcció i la
punta al sentit.
Suma de forces
Els vectors (es a dir, les forces) que tenen el mateix sentit se sumen:
A +B =
En canvi, els que tenen diferent sentit es resten i es mante el sentit del mes gran.
A +D =
Conclusió vectors els vectors del mateix sentit es sumen i vectors de sentit contrari es resten.
Mètode gràfic per sumar forces que concorren sobre un cos.
Mètode
Hem de posar el final d’un vector amb el començament del següent, l’un darrere de l’altre.
Desprès unirem l’inici del primer amb el final de l’últim i l’obtindrem el vector resultant.
Interpretació del resultat Si a l’hora de sumar forces coincideix el començament del primer
vector i el final de l’últim, la resultant valdrà zero.
● La figura obtinguda es un polígon tancat.
● Indica que el cos esta en equilibri.
● Es a dir: com si no se li apliques cap forca.
Acció i reacció
Quan exercim una forca sobre un cos (acció), aquest ens la torna igual, però en sentit contrari
(reacció). El principi d’acció reacció també s'aplica a les estructures. Així per exemple, quan
una biga fa forca en una paret, aquesta fa una altra forca igual, però de sentit contrari (reacció)
a la de la biga. Les potes d'una taula fan forca contra el terra i el terra fa una forca (reacció)
igual però en sentit contrari.
16

17. Moments
Que et passa quan puges al gronxador de palanca amb algú mes pesant que tu? Doncs, que et
passes tota l’estona penjat i sense tocar de peus a terra. Per solucionar això, situem el teu
amic mes a prop del punt de suport del gronxador de palanca i comprovaràs que podràs fer-lo
pujar i baixar. El moment ens dona la informació necessària de l’efecte que causa una forca
sobre una estructura, ja que relaciona la força i la distància. Podem calcular el moment en
funció de la forca i de la distancia: Moment = Forca * Distancia
M=F*D
Equilibri
Si exercim dues forces iguals, però en sentit contrari sobre un cos, aquest no es mourà perquè
les dues forces s’equilibren. Es a dir la suma de forces val zero i el cos esta en equilibri. La
palanca esta en equilibri perquè els moments son iguals però en sentit contrari. Es a dir que la
suma de moments val zero. Conclusió:
perquè un cos estigui en equilibri, la suma de les seves forces i la dels seus moments han de
ser igual a zero.
Σ F = 0 (suma de forces = 0)
Σ M = 0 (suma de moments = 0)
Centres de gravetat
Col·loca’t un llisto sobre un dit per un punt que no sigui la meitat del llisto i veuràs com cau.
Això es perquè la forca del pes del llisto no te la mateixa direcció que la forca del dit i,
aleshores, ens apareix un moment que tendeix a fer caure el llisto. Hi ha un punt en el llisto
que es el centre, de manera que si poses el dit en aquest punt, tindrem el la peca en equilibri.
Hem trobat el centre de gravetat de la peca. El centre de gravetat d’un cos es aquell punt que
agafem per contrarestar-ne el pes sense que caigui.
Determinació del centre de gravetat
Hem de trobar de manera experimental el centre de gravetat d'un full. D'entrada construirem
una plomada amb un fil i un pes. Posem la plomada en un punt del full, com es veu en el
dibuix, i desprès tracem una línia per on passa el fil. A continuació posem la plomada en un
altre punt del full, tal com es veu en el dibuix, i tornem a dibuixar una altra línia per on passa el
fil. El punt en que es creuen les dues línies es on es troba el centre de gravetat. Per determinar
el centre de gravetat d’una figura geomètrica regular nomes ens hem de fixar en els eixos de
simetria de la figura. El centre de gravetat es just a la intersecció dels dos eixos.
Centre de gravetat i estabilitat
Conèixer on esta situat el centre de gravetat en les estructures es forca important perquè això
farà que siguin estables o inestables. La torre de la figura esquerra. Encara que estigui
inclinada es tracta d’una estructura estable perquè la línia d’acció del centre de gravetat cau
dins de la base de la torre. Si la torre es continua inclinant, arribarà el moment en que la línia
17

18. acció del centre de gravetat sortirà de la base i serà una estructura inestable que, per tant,
caurà.
No et recorda una torre molt famosa? A l’hora de dissenyar una estructura, cal tenir-ne
localitzat el centre de gravetat, ja que ens determinarà si es una estructura estable.
Si al inclinar la figura el centre de gravetat puja la figura és estable, al contrari si el centre de
aixa és inestable.
Esforços a les estructures
Elasticitat
Elasticitat es la propietat que tenen els cossos de retornar a la seva forma inicial un cop s'han
suprimit les forces que n'han originat la deformació. L'elasticitat es una característica pròpia de
cada material. Tots els materials son mes o menys elàstics, exemple: el ferro, la fusta, el
formigó o els plàstics. Es gracies a això que quan hi ha terratrèmols alguns edificis o ponts
resisteixen malgrat haver variat per uns segons la forma. Els edificis i els ponts es mouen
durant els terratrèmols.
Límit elàstic
Si anem estirant un cos, comprovarem que com mes forca fem, mes s'allarga, fins que arriba
un punt en que es trenca o es deforma; haurà superat el seu límit elàstic. Es important que a
l'hora de construir qualsevol estructura metàl·lica no se sobrepassi aquest límit, ja que llavors
quedaria deformada o s'enfonsaria.
Esforç i resistència
Quan apliquem una forca a un cos diem que esta sotmès o suporta un esforç. Quan un cos
suporta be un esforç sense trencar-se o deformar-se excessivament, diem que es resistent o
que te resistència a un tipus d’esforç. La resistència d'un cos a un esforç depèn bàsica ment de
tres factors:
● del tipus de material
● de la seva forma i dimensions
● del tipus d’esforç
Tensió mecànica o esforç unitari
La secció d'una barra es la superfície que es veu en un dels extrems o en un tall transversal fet
en una part de la barra. La relació que hi ha entre la forca que ha de suportar i la secció d'un
cos l'anomenarem esforç unitari o tensió mecànica i la representarem amb la lletra grega
sigma s.
s = F/S
on
s = esforç unitari o tensió mecànica N/m2 (en kp/cm2),
18

19. F = forca interna o esforç resistent N (o en kp)
S = secció m2 (o en cm2 )
En el sistema internacional la unitat és el N/m2 Newton/metre quadrat. No obstant els
arquitectes i enginyers empren kp/cm2 . El kilopond (kp) equival a la força d'1 kg.
El concepte de tensió mecànica es essencial a l'hora de calcular estructures ja que ens donarà
una idea de les seccions que hauran de tenir els seus elements.
Tipus d'esforços
Observa les bicicletes i la seva estructura (quadre) Les dues son una mica especials, però La
pregunta es: quina es mes resistent. Oi que es la de la dreta? Això es perquè a l'hora de fer-ne
el disseny, els fabricants han estudiat com aniran repartides les. diferents forces. Quan es
construeix una estructura cal preveure quins tipus d’esforços haurà de resistir cadascuna de
les parts. Els tipus d'esforç dependrà de com s'apliqui la forca.
Hi ha cinc classes d’esforços:
● Esforç de tracció
● Esforç de compressió
● Esforç de flexió
● Esforç de cisallament
● Esforç de torsió
Els esforços fonamentals son: el de tracció i el de compressió, els altres no deixen de ser una
combinació mes o menys complexa d'aquests dos, però tots depenen de la manera d'aplicar
les forces.
Esforç de tracció
Si un cos esta sotmès a forces oposades que tendeixen a allargar-lo, es diu que suporta un
esforç de tracció.
Esforç de compressió
Si un cos esta sotmès a unes forces que en deixen a aixafar-lo es diu que esta sotmès a un
esforç de compressió.
Esforç de flexió
Quan una o mes forces s'apliquen sobre l'eix longitudinal d'un cos i tendeixen a corbar-lo o
doblegar-lo, diem que esta sotmès a un esforç de flexió. Com mes curta es una barra i mes
gran es el seu cantell, la seva resistència a la flexió serà major. Per qüestions de seguretat la
curvatura d'una biga sotmesa a flexió no ha de sobrepassar un valor determinat. Aquest valor
te el nom de fletxa màxima i es la distancia màxima que hi ha entre la biga sense flectir-se i en
produir-se la flexió.
19

20. Resistència al cisallament
Observa un cargol per subjectar dues peces metàl·liques d'una estructura. Aquestes tendeixen
a tallar el cargol com si fessin de tisores, es a dir, estan fent un esforç tallant o de cisallament.
El cargol ha de tenir resistència al cisallament.
Esforç de torsió
Es l’esforç que provoquen les forces que tendeixen a que un cos giri o es torci.
Formes de les estructures
Estructures rígides
Una característica comuna de totes les estructures metàl·liques es que estan construïdes a
partir de barres de secció variable que s'uneixen per diferents mètodes com ara soldadura,
reblons o cargols. El motiu es perquè així s'estalvia material i s'aconsegueixen estructures
resistents i mes lleugeres.
l'enquadrament de barres,
● ha de resistir els esforços a que esta sotmesa.
● ha d'assegurar la rigidesa de tot el conjunt.
Una estructura es rígida quan al sotmetre-la a esforços, no canvia de forma. Quan dissenyem
una estructura haurem d'assegurar que sigui rígida. Una estructura formada per la unió de
barres formant quadrats no constitueix una estructura rígida. Ara be, si aquest quadrat el
dividim en dos triangles, afegint una o dues barres en diagonal, obtenim la rigidesa desitjada.
Les estructures rígides estan construïdes a partir de barres formant triangles. Un altra manera
de donar rigidesa a una estructura es utilitzant cartel-les. Una cartel-la es una planxa metàl·lica
de forma triangular que es posa en els vèrtexs de les estructures. A una estructura formada
per quadres li podem donar rigidesa posant dues cartel-les en dues de les seves arestes, tal
com mostra la figura.
Conclusió
Una estructura metàl·lica articulada ens queda assegurada si enquadrem les barres formant
triangles. Es a dir, si l'estructura està triangulada.
20

21. 21

22. 1. Amb el programa sweet home 3D fer una casa del que seria la maqueta que hem de
fer al taller però amb les mides reals de la casa que existeix de veritat.
22

23. INFORME D’INSPECCIÓ
Aquest es l’informe de errors que a te el sweet home de la Judith González
-Les parets estan totes malament menys la paret numero 2 que es la única que esta
mes o menys ven col·locada perquè esta 2 cm torçada la part del menjador. La resta
de parets tenen el gruix i l’alçada be però no estan ven col·locades i hi ha parets que
son mes curtes i unes altres que son mes llargues. Les parets 3 i 4 són 40 cm mes
petites de lo que haurien de ser. La paret 13 es 60 cm mes petita de lo que hauria de
ser i la paret 9 es 40 cm mes gran. Hi ha algunes parets que no es toquen i queden
espais i altres que es passes com la paret 8 es passa per els don costats.
-Les superfícies no estan ven col·locades no encaixa amb les parets i de algunes
habitacions es menja uns quants metres quadrat i d’altres que es passa. Però això no
pot estar be per que com les parets no estan be la superfície ja no pot estar be.
-El fons de les portes i les finestres es mes gran que les parets i es veu com
sobresurten de les parets.
-L’altura dels finestrons del menjador estan malament perquè fan 2 metres i ella les ha
fet amb 1.35cm. L’amplada de les portes de dins de la casa es de 70 cm i ella a posat
de 80 cm com la de l’entrada.
- En el porxo falta una columna.
23

24. 1. Jugar al joc: Bridge Builder
Nivell 1
24

25. Nivell 4
25

26. 1. Fer un pont de paper
3r CONCURS BRIDGES
COL·LEGI JARDÍ 2011-2012
BASES
Sobre els participants:
- Alumnes que facin 3r d’ESO.
- Els ponts s’hauran de fer en grups de DOS a TRES persones
- Cada participant només podrà pertànyer a un sol grup.
Sobre el pont:
- Els materials seran:
o Paper usat/fil prim de cotó
o Cel·lo/cola de barra
- El pont tindrà a la seva part inferior una baga o anella metàl·lica. Tindrà com a objectiu
ser el suport on el col·locarà el cable i el pes-prova.
- El pes-prova serà una ampolla d’aigua buida.
CONDICIONS:
I. El pont serà avaluat en un 10% pel seu disseny estètic i en un 90% per la seva
resistència, (obtinguda dividint el pes màxim suportat pel pont abans de col·lapsar
entre el pes del pont).
Exemple:
a. pes del pont: 0.250 Kg
b. pes de càrrega: 5.15 Kg
c. resistència= pes càrrega/pes del pont= 5.15/0.25 =20,6
II. El pes màxim del pont serà de 2 kg.
III. El pes mínim que haurà de suportar el pont és el del pes de tara: (el pes del cable i del
pes-prova)
IV. El pont haurà de tenir un espai buit de 50 cm entre suport i suport.
V. El pont haurà de tenir un camí de pas de mínim 5 cm d’ample, 4 cm d’alt i 50 cm de
llarg (per tal que passi un cotxe de joguina)
VI. Les dimensions màximes permeses del pont seran:
 Llarg: 65 cm
 Ample: 18 cm
 Alt: 25 cm
26

27. VII. Cada pont haurà d’estar nombrat en un dels seus extrems amb una etiqueta de paper
o cartolina de 5 x 9 cm, on hi apareixerà:
 El nom del pont.
 Noms dels integrants/arquitectes.
 Nom del grup (si en té).
VIII. El ponts acabats s’entregaran :
a. El dia 1 de desembre entre les 17:15 i les 17:30 al taller del Centre.
IX. Els ponts seran col·lapsats (provats fins al seu trencament) i avaluats un dia a
concretar i els participants poden veure la prova per donar fe dels resultats.
X. Al Moodle es crearà un grup amb el nom que aparegui en l’etiqueta (veure punt VII) i
s’enviarà una foto del pont acabat (en format .jpg)
XI. Tots els alumnes han de participar en el concurs (excepte PINACLE)
XII. Quedaran exclosos del concurs (amb nota ZERO) aquells ponts que no compleixin
algun dels punts anteriors.
Pont final:
27

28. Fes els següents problemes en la graella treballada a classe. S’hauran de tenir fets
per d’aquí SET dies en format paper.
1. Caminem 2 m aguantant una cartera de massa 2 kg. El treball fet val:
2. La potència d'un motor és de 5 CV. Això equival a una potència en unitats del
Sistema Internacional de:
3. Una persona arrossega un objecte per terra fent una força horitzontal constant de
98 N. Si el treball total és de 1176 J, quina distància ha recorregut?
4. Un cotxe de 1300 kg de massa parteix del repòs i assoleix una velocitat de 22 m/s. El
treball realitzat val:
5. Si doblem la velocitat d'un cos de massa m, la seva energia cinètica és:
6. Un saltador d'altura,de massa 85 kg, s'eleva fins a 2,20 m. L'energia potencial que ha
adquirit és:
7. Un cos de massa 8 kg, es troba a una certa alçada. El cos té una energia mecànica de
400 J. Si en la caiguda i degut al fregament es perden 90 J, amb quina velocitat arriba a
terra?
8. Es deixa caure un cos de massa 20 kg des d'una altura de 12 m. L'energia cinètica a 8
m d'altura val:
9. Un cotxe de 1500 kg va a una velocitat de 50 km/h. Quina serà la seva energia
cinètica?
10. Des d'un pla inclinat de 2m d'altura, es deixa anar un cos de massa 1 kg que arriba
al final del pla amb una velocitat de 5 m/s. L'energia dissipada val:
11. a) Sobre un cos actua una força horitzontal i constant de 80 N i el desplaça 8 m en
la mateixa direcció i sentit. Calcula el treball realitzat per aquesta força.
b) Calcula el treball que es fa en aixecar des del terra fins a una altura de 15 m un cos
800 kg de massa.
12. Un home arrossega 9 m un carretó de massa 6 kg per una superfície horitzontal,
mitjançant una corda que forma un angle de 30º amb l'horitzontal i ho fa amb una
força constant de 30 N. Si la força de fregament val 5,9 N, calcula:
a) el treball fet per l'home
b) el treball fet per la força pes
c) el treball fet per la força de fregament
28

29. 13. Una grua aixeca un pes de 6000 N, a 10 m d'altura en 30 s. Calcula la potència que
desenvolupa.
14. Un motor té una potència de 4 CV. Quina energia subministra si està en
funcionant 2 hores?
15. Un cotxe va a una velocitat de 70 km/h. Si la massa del cotxe és de 1200 kg,
quan val l'energia cinètica? El cotxe frena i assoleix una velocitat de 40 km/h.
Quina ha estat la variació d'energia cinètica?
16. Un cotxe de massa 1.100 kg, inicialment en repòs, assoleix una velocitat de 20
m/s. Qui és el treball realitzat sobre el cotxe? Quin treball han de fer els frens per
reduir la velocitat del cotxe a 9 m/s?
17. Calcula l'energia potencial que adquireix:
a) un objecte de massa 70 kg, que és a terra, quan es posasobre una
taula de 100 cm d'altura.
b) Una persona de massa 70 kg quan puja al segon pis d'una finca, si
cada pis té una altura de 3m.
18. Calcula l'energia mecànica que té una avioneta de massa 600 kg quan vola a una
altura de 200m, i amb una velocitat de 150 km/h.
19. Un cos de massa 500 g cau des d'una certa alçada i arriba a terra amb una velocitat
de 8,85 m/s. Si no es té en compte el fregament amb l'aire, calcula l'alçada des de la
que ha caigut.
20. Un cos de massa 100 g es llança cap amunt amb una velocitat de 12 m/s. Calcula:
a) L'energia mecànica en el punt de llançament.
b) L'altura màxima a la que arriba.
c) La velocitat que té quan es troba a 4 m d'altura.
29

30. 30

31. 31

32. 32

33. 33

34. 34

35. 35

36. 36

37. 37

38. 38

39. 39

40. MINIUNITAT 1
1.- Investiga perquè es va construir la torre Eiffel, quina utilitat se li va donar, quins
materials s’empraren, ... Descriu la història que va envoltar la seva realització.
La torre Eiffel es va començar a construir el any 1887 a càrrec de l’enginyer Gustave
Eiffel. Es va construir per l’exposició mundial a paris el 1889.
Es volia demostrar les grans capacitats que oferia per a la construcció el ferro (que era
el nou material de moda), amb la torre Eiffel feta d’acer . Es podria dir que era un
experiment científic per provar les capacitats de aquestes noves estructures
metàl·liques . Els artistes de França al no estar acostumats a aquestes noves
tecnologies, es van oposar a que es construís per que semblava un monstre.
Té la forma d'una piràmide quadrangular, la base consta de quatre pilars. Sobre
aquests es recolzen els quatre grans arcs que defineixen, en part, l'estil de la torre. Els
pilars, a mesura que s'eleven, es van inclinant cap a dins fins a constituir un sol cos.
La construcció, que té una alçada de 300 metres, té tres pisos o plataformes amb
miradors, escales i ascensors. A la part més alta del monument es troben habitacions
on va treballar i va viure Eiffel, a més d'una antena de transmissió i una estació
meteorològica.
2.- Anomena 2 animals, dues plantes i dos objectes. Dibuixa’ls i explica quina és la
seva estructura.
D’aquests dos animals i aquestes dues plantes les seves estructures són naturals per
que no han estat construïdes pel home. L’estructura dels animals es l’esquelet i de les
plantes la tija o el tronc.
40

41. D’aquest dos objectes la seva estructura es artificial per que la a creat l’home
3.- Quins foren els primers materials que s’empraren per a la construcció de les
primeres estructures?
Les primeres estructures es van començar a construir cap al any 13000 aC amb
carcasses de pals de fustes amb pells d’animal a sobre.
4.- Quan va començar a emprar-se més la pedra en la construcció?
Al 500 aC trigaven molt de temps en fer-ho i necessitaven ajuda per poder pujar les
pedres. Però al 8000 aC ja van començar a utilitzar la pedra per fer ponts, les
utilitzaven per fer pilars per ficat la fusta a sobre.
5.- Quan es va fer el primer pont d’acer? On?
En el segle XVIII. Sobre el riu Seven a Anglaterra.
6.- Explica com es construïen les esglésies i catedrals a partir de l’Edat Mitja.
El tipus de estructura es basava en una combinació de columnes i parets de pedra que
subjectaven tot l’edifici.
7.- Explica les fases del procés de construcció d’un edifici.
a) Es fan uns grans forats al lloc on es construirà l’edifici i s’hi posen els
ciments (formigó amb barres d’acer al seu interior). Aquests han de
suportar tot el pes de la construcció.
b) Es col·loquen les bigues i columnes (són l’esquelet de l’edifici).
c) S’acaba la construcció amb les parets exteriors, interiors, sostre…
8.- Investiga sobre alguna gran estructura actual (un pont, algun dels gratacels més alt,
...). Explica on es troba, els materials emprats, cerca’n una imatge i alguna curiositat
sobre ell.
El gratacel Burj Khalifa es va començar a construir l’any 2004 i es va acabar l’any
2010, esta en Dubái en emiratos arabes unidos. Va costar 1900 milions fer-ho. M’adeix
828 metres i afins al 526 metres on es troba l’habitació 156 esta fet de formigó reforçat
41

42. i la resta de acer per que es mes lleuger. Té 163 plantes i més de 46 nivells de
manteniment i dos nivells a la base de aparcament i 57 ascensors.
9.- Imagina’t una tenda d’acampar. Dissenya i anota la forma i els materials que es
necessiten per a la seva fabricació.
La seva forma seria com mitja rodona.
Necessitaria: uns tubs de plàstic resistents amb forma de mitja lluna, tela impermeable,
corda i uns claus grans.
Primer el que faria seria ajuntar els tubs amb la corda i una vegada ajuntats clavar les
puntes al terra i desprès ficar per sobre la tela impermeable i amb el claus clavar-la al
terra.
42

43. MINIUNITAT 2
1- Cerca al teu entorn exemples d'estructures naturals i estructures inspirades en les naturals.
Arbres, esquelet huma i l’esquelet vertebrats, la closca d’una tortuga,
2- Troba dos exemples de cadascuna de les utilitats de les estructures esmentades.Sabries
trobar altres utilitats.
Arbre: ens proporciona oxigen i del tronc podem extreure paper i es poden fabricar mobles.
Esquelet: ajuda a que el cos s’aguanti dret i ajuda a moures.
Closca d'un animal: protegeix i tapa
3- Com sempre,Cerca exemples proper d'estructures del tipus anterior.N'hi ha més de les que
et penses.
Corals marines,estalagmitas,estalactites, dunas(formacions naturals de sorra)
4- Digues a quins esforços estan sotmesos els elements de les seguents estructures.Raona la
teva resposta.
Figura numero 1
 força
 força
 fa de pont
Figura numero 2
 aguantar pes
Figura numero 3
 agafa la força
 subjecta la força
 aguanta tota la estructura
5- Fixa't de casa a l’ institut quantes estructures veus que utilitzin aquesta tècnica? Elabora una
llista.
arbres, cases, edificis, escales
6- Fixa't en les imatges següents. Digues quines trobes que són més estables i digues perquè.
La primera, la segona i la tercera per que son més estables per les estructures de les seves
bases.
43

44. 44

45. P.E.P 24/10/12
45

46. 46

47. P.E.P 7/10/12
47

48. 48

49. 49

50. Exàmen 29/11/12
50

51. 1. Aparell que mesura les forces dinamòmetre
51

52. 4. És la capacitat que tenen alguns materials de no deixar-se ratllar. Duresa
6. Estructures formades per un conjunt de perfils de fusta, acer o formigó que s’entrecreuen entre elles formant
una espècie d'esquelet. Bastides
8. Una partícula sotmesa a l'acció de dues forces es troba en ...... si ambdues tenen el mateix mòdul, la mateixa
direcció i sentit oposat. Llavors la resultant de les dues forces és zero equilibri
9. Acció capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o produir-li deformacions però sense canviar
la seva composició química. Força
10. És la capacitat que tenen alguns materials de trencar-se fàcilment amb un cop. fragilitat
11. Tipus d'estructures d'armadura que suporten part del pes de la construcció mitjançant cables o perfils que es
fixen a murs o torres molt resistents.
13. És la capacitat que té un material per suportar forces sense trencar-se. resistència
16. Estructures desmuntables i lleugeres. contenen a l'interior l'aire a pressio que subjecta els nervis i la mateixa
estructura.
17. Estrucutures d'armadura que formen una malla o entremat de peces verticals i horitzontals. Els elements
estructurals són les bigues, els pilars o columnes. Exemples: estructures d'edificis, una cadira, un carro de
super...
18. Conjunt d’elements units entre ells, la funció bàsica dels quals és suportar forces exteriors i interiors (quadre de
la bicicleta), aguantar el propi pes (l’esquelet del nostre cos), donar forma (tubs d'una tenda de campanya),
salvar accidents geogràfics (ponts, túnels), protegir un objecte (crani, el xassís d'una màquina), elevar carregues
(grues, torres d'alta tensió, antenes), mantenir l’estabilitat, emmagatzemar (contenidors, depòsits, envasos),
cobrir espais (cúpules, bòvedes, marquesines) ... estructures
21. Tipus de força que doblega un objecte llarg i prim si està sotmès a un esforç de compressió. compressió
22. Característica d'una estructura quan costa que es desequilibri. estable
24. És la capacitat que tenen alguns materials de suportar cops sense trencar-se tenacitat
26. Unitat del Sistema Internacional per mesurar forces. newton
28. Forces que intenten doblegar o corbar un material. Flexió
29. Són la base resistent on recolzen les estructures. fonaments
31. Forces que intenten aixafar un material. (dues forces que van amb la mateixa direcció però amb sentit oposat).
Comprensió
32. Són estructures en les quals predominen una gran concentració de material. Es caracteritzen pel fet de ser
estables, molt pesants i amb superfícies molt amples. Exemple: estructures prehistòriques fetes amb grans
pedres. Massissa
33. Consten de capes fines que tenen una gran rigidesa atesa a la curvatura que presenten. es fer servir com a
carcasses en tota mena d'objectes i en cobertes ondulades. taulades
34. És la capacitat que tenen alguns materials de recuperar la forma original després d’haver estat deformats per un
esforç. elasticitat
Verticals
2. Encara que molts es deformen lleument en aplicar-los una força, aquesta deformacio mai no ha de ser prou
gran per a impedir que el objecte acompleixi la seva funció. aquesta qualitat s'obten soldant les unions, donant
als objectes una forma apropiada i triangulant les estructures de barres; recorda que el triangle es l'única figura
indeformable.
3. Estructures que es formen unint molts triangles que construeixen xarxes planes o espacials. Exemples: una nau
industrial, una bastida, una grua, una torre d'alta tensió o la torre Eiffel. triangulades
5. Direm que un cos està sotmès a un ....... quan li apliquem una força esforç
7. Forces que intenten tallar el material. cisallament
12. És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se transformar en làmines molt primes. Mal·leabilitat
14. Dins de les estructures d’armadura podem veure com sovint aquestes es construeixen a base de ........
52

53. (entenent aquest com un producte laminat, fabricat normalment per ser utilitzat en estructures d’edificació,
d’obra civil,... Poden ser de diversos materials (acer, alumini, fusta,...) i de diferent forma (de doble T o IPN, en
forma de U, perfil angular, en
forma de I, de secció circular, de secció quadrada,...) perfils
15. Són estructures triangulars tridimensionals que combinen les propietats de les voltes i les estructures de barres
cobreixen grans volums.
19. Forces que intenten estirar un material, volen allargar-lo. tracció
20. És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se deformar (donar formes diferents sense que es trenqui).
Plasticitat
23. És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se estirar en fils molt prims. ductilitat
25. Forces que intenten que giri un material. torsió
27. El descobriment de l'arc i la volta ve permetre cobrir espais grans i augmentar els buits de les estructures. Els
arcs i les ......... estan comprimides gràcies a la forma, i on auto portaments, és a dir, se subjecten sense
necessitat d'utilitzar argamassa o ciment entre les parts.
30. Són cables o barres que suporten esforços de tracció i serveixen per augmentar l’estabilitat i resistència de les
estructures tensors
53

54. 54

55. Diagrama d’operacions
55

56. Llista d’eines
56

57. 57

58. 58

59. Llista materials
No la tinc per que la meva companya neus es la que te la llista de materials feta i no me la a
pogut passar.
59