1. Ainhoa González Serrano
3r ESO B

3. Índex
0. Introducció.....................................................................................................1
1. Definició.........................................................................................................2
1.1. Necessitats bàsiques i funció........................................................2
1.2. Hotel ... és un habitatge?...............................................................3
1.3. Activitats...........................................................................................5
2. De la cova al gratacel..................................................................................6
2.1. Evolució de les estructures artificials............................................6
2.2. Evolució dels habitatges..................................................................7
2.3. Activitats.............................................................................................8
3. Com es fa una casa?.....................................................................................9
3.1. Pensar.................................................................................................9
3.1.1. Aspectes importants....................................................................9
3.1.2. Projecte arquitectònic..................................................................9
3.1.2.1. Part escrita......................................................................12
3.1.2.1.1. Memòria....................................................................12
3.1.2.1.1.1. Plànols i escales.........................................12
3.1.2.1.1.2. Simuladors..................................................20
3.1.2.1.1.2.1. Sweet home 3D....................................20
3.1.2.1.1.2.2. Smallblueprinter....................................20
3.1.2.1.1.3. Maquetes......................................................21
3.1.2.1.2. Plec de condicions....................................................21
3.1.2.1.3. Pressupost.................................................................22
3.1.3. Normes a seguir: qui les posa?.................................................22
3.1.4. Activitats....................................................................................... 23
3.2. Fer.........................................................................................................24
3.2.1. Ordre..............................................................................................24
3.2.2. Parts i subparts.............................................................................24
3.2.3. Materials.........................................................................................26
3.2.4. Propietats mecàniques.................................................................28
3.2.4.1. Forces.................................................................................28
3.2.4.1.1. Escalars i vectors........................................................28
3.2.4.1.2. Newtons........................................................................29
3.2.4.1.3. Representacions i composició...................................29
3.2.4.2. Propietats dels materials...................................................30
3.2.4.3. Esforços .......................................................................31
3.2.4.4. Estructures...........................................................................32
3.2.4.4.1. Definició i tipus..............................................................32
3.2.4.4.2. Naturals vs artificials....................................................33
3.2.5. Activitats............................................................................................34
3.3. Comprovar...............................................................................................35
3.3.1. Cèdula d’habitabilitat.......................................................................35
3.3.2. Activitats............................................................................................36
4. Conclusions..........................................................................................................37
5. Solucionari............................................................................................................38

5. 0. Introducció
Aquests llibre tracta de l’habitatge, explica principalment que és, les funcions,
com es fa, que es necessita per fer una casa...
També hi ha uns exercicis al final de cada apartat per comprovar si ho has entès i
tu saps,
1

6. 1. Definició
L'habitatge és un lloc tancat i cobert que es
construeix perquè sigui habitat per persones.
Aquestes edificacions ofereixen refugi als
éssers humans i els protegeixen de les
condicions climàtiques adverses, a més de
proporcionar intimitat i espai per guardar les
seves pertinences i desenvolupar les seves
activitats quotidianes.
http://definicion.de/vivienda/
1.1. Necessitats bàsiques i funció
Una casa o habitatge és un edifici o la part d'un edifici que serveix d'habitació per
als humans. La casa, formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte,
serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemències
meteorològiques i de possibles intrusos humans o animals.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa
L’habitatge es una necessitat bàsica de les persones perquè ho necessitem per
descansar, per alimentar-nos, per tindre intimitat, per rentar-nos,estudiar, guardar
la roba i les nostre coses. La funció de l’habitatge es donar-nos sobretot protecció.
2

7. NORMES D’HABITABILITAT I DE SEGURETAT
 Un habitatge es complet quan es compost, com a mínim, per una sala,
una o mes habitacions i una cambra higiènica
 Les superfícies útils mínimes son: 32m2 per al total de l’habitatge, 12m2
per a la sala, 10 m2 per a una habitació i 6 m2 per a la resta d’habitacions
 L’alçada del sostre ha de ser, com ha mínim, de 2,50m, excepte a les
cuines, cambres higièniques, distribuïdors i rebedors, on pot ser de
2,10m.
 A la cambra Higiènica hi ha d’haver un vàter, un rentamans i una dutxa
o banyera.
 L’edifici ha de tenir un ascensor si hi ha dos o mes pisos, i dos ascensors
si hi ha sis pisos o més.
 La porta d’accés a l’habitatge i la de la sala han de tenir una amplada
mínima de 0,80m; la resta de portes, 0,70 m. L’amplada mínima dels
passadissos és de 0,90m.
 Ha de tenir instal·lació d’aigua freda i calenta, sistema d’evacuació
d’aigües residuals i instal·lació eléctrica, de telèfon, de televisió i radio i
per rentar roba.
 A la cuina hi ha d’haver una pica i un aparell de cocció, i ha d’estar
preparada per posar-hi un sistema d’extracció de fums.
TECNOLOGIA 3, projecte fluvia, J. Joseph, J. Regales, R, Hoyos, F.
Garafano
1.2. Hotel ... és un habitatge?
L’hotel és un edifici planificat i condicional per allotjar a persones
temporalment. Molts hotels ofereixen servies com restaurant, piscina,
zones esportives i alguns guarderies. Hi ha alguns que ofereixen wi-fi.
3

8. Hi ha tres tipus de hotels:
 Els familiars que s’han dissenyat per
gaudir-los a qualsevol època de l’any i
sovint estan situats a primera línia del
mar.
 Els hotels gastronòmics es
caracteritzen per la se va oferta
gastronòmica exclusiva, la seva
cuina és esmerada i creativa amb
influencia internacional als seus
restaurants amb molts plats de
estils diferents i amb molta varietat de vins.
 Els hotels de convenció que s’han
dissenyat amb el objectiu de poder
realitzar convencions i reunions. Les
sales de aquest hotels es
caracteritzen pels seus espais
amplis i per estar equipats amb tots
els mitjans tecnològics per celebrar-hi qualsevol mena
d’esdeveniment.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hotel
En resum l’hotel no esta pensat per viure allà sempre, encara que hi ha
persones que s’han passat molts anys vivint en un mateix hotel.
L’hotel compleix totes les normes per poder considerar-se un habitatge.
4

9. 1.3. Activitats
1. Completa les oracions següents:
a) ______ és un lloc que serveix per_________ i _________ dels
perills exteriors, proporciona ________, es pot _________ les
_______ per que es un lloc segur. Com la casa té diferents parts
es pot fer perfectament _____ _______ dins la casa.
2. Em podries explicar que és l’habitatge? I un hotel? Hi ha alguna
diferencia?
3. Creus que una caravana també se li pot considerar un habitatge?
Per que ? Sabries dir un altre exemple com aquest que es pugui
considerar habitatge? Justifica-ho
5

10. 2. De la cova al gratacel
2.1. Evolució de les estructures artificials
 Els primers pobladors cap al 13000 aC. ja construïen les seves tendes
amb carcasses (estructures) de bastons de fusta sobre els que col·locaven
pells d’animals.
 Cap al 8000 aC. ja construïen ponts amb materials molt senzills: troncs de
fusta sobre pilars de pedra plana.
 Cap al 500 aC, ja s’utilitzaven materials forts i resistents, com la pedra.
Llavors es cercava la perpetuïtat de les obres, sense tenir en compta ni les
despeses ni el temps que tardessin en fer-les. Per poder pujar cada pedra al
lloc oportú es muntaven estructures paral·leles (bastiment) construïdes amb
fusta generalment.
 Cap al 140 aC. els romans utilitzaven una estructura bastant popular i
resistent en la construcció dels seus aqüeductes. Així aconseguien
transvasar aigua entre llocs d’altituds semblants separats per valls o zones
baixes. Eren estructures formades per blocs de pedra perfectament
treballada per picapedrers experts. La seva forma i disposició evitaven
l’enderroc degut al seu propi pes i al de l’aigua.
 Cap al 100 dC. molts ponts que hi havia a les ciutats solien tenir cases
damunt ells i en els seus laterals. El material fonamental que empraven en la
seva construcció era la pedra. També es fabricaven grans vaixells de fusta
amb una estructura interna específica que permetia una major resistència a
l’impacte de les ones.
 A partir de l’Edat Mitja per a la construcció d’esglésies i catedrals el tipus
d’estructura emprat es basava, en la majoria de casos, en una combinació
de columnes i parets de pedra que subjectaven el pes de tot l’edifici. La fusta
ja no solia forma part de l’estructura de l’edifici.
 En el segle XVIII fou construït el primer pont d’acer (sobre el riu Severn, a
Anglaterra). Té una longitud de 30 m i en la seva construcció s’empraren 387
tones de ferro colat. A partir d’aquí l’acer va començar a desplaçar a la pedra
en la majoria de construccions que requerien estructures com element de
subjecció.
 Segle XX: per al transport d’energia elèctrica des dels centres de producció
fins als llocs de consum és necessari disposar d’estructures resistents,
capaces de suportar grans pesos i de garantir la seguretat de persones i
animals que passin vora elles. El material amb el que es construeixen les
torres d’alta tensió està format, principalment, per perfils d’acer galvanitzat i
6
pintat.
6 http://xurl.es/v9o2r

11. Evolució dels ponts
L’evolució de les estructures artificials són importants ja que amb elles i els
avanços dels materials es pot millorar la manera de fer les cases.
2.2. Evolució dels habitatges
 L’origen de la arquitectura es situa en l’antiga Mesopotàmia i a
Egipte. Els arquitectes es dedicaven exclusivament a les grans
obres com temples i palaus.
 L'arquitectura Grega destaca l’aspecte estètic i la unificació
d’estils els més importants el Dòric, el Jònic i el Corinti. Està
dedicada bàsicament a la construcció de temples i altres edificis
sagrats.
 L'arquitectura Romana destaca per la construcció de palaus i
temples obres civils com ponts, aqüeductes i amfiteatres.
Primeres construccions d’habitatges amb unes distribucions
estudiades.
 El romànic s X a XIII es un estic molt sever, i funcional, destaca
per la utilització de l’arc de mig punt i la bovera de canó
suportats per grans parets.
 El gòtic s XIII a XV estructures més lleugeres, utilització de l’arc
ogival, present en palaus, monestirs, universitats i catedrals.
 El renaixement sXV i XVI estil de línies simples inspirat en les
construccions gregues i romanes.
 El barroc estil posterior al renaixentista molt carregat en
l’ornamentació.
 El modernisme moviment que es dona principalment a
Catalunya a finals del sXIX i principis del XX.
 Arquitectura contemporània comença a mitjans del sXX,
destaca per les línies simples i la utilització de nous materials.
http://www.xtec.cat/~jsolson7/eso/L'habitatge/habitatge.htm
7

12. 2.3. Activitats
1. És important l’evolució de les estructures artificials? Per que?
2. Quines diferencies hi ha en els edificis del barroc i les
contemporànies?
3. Relaciona:
Egipte  utilització de l’arc
de mig punt i la
bovera de canó
Gregs  Estils de
línies simples
Romans  Estils: el Dòric,
el Jònic i el Corinti
Romànic  estructures
més lleugeres
Gòtic  ponts,
aqüeductes
amfiteatres
Renaixement  molt carregat
Barroc  temples i palaus
Modernisme  línies simples i la
utilització de nous
materials
Contemporània  moviment que es dona
principalment a Catalunya
8

13. 3. Com es fa una casa?
Per fer una casa s’han de seguir tres passos:
3.1. Pensar
3.1.1. Aspectes importants
És important abans de començar decidí on la vols fer, en quina ciutat o
terreny es pot fer. El terreny s’ha de comprovar, també s’ha de tindre en
compte el clima de el lloc on fem la casa i tot això s’ha de fer un anàlisis
geotècnic. Per fer l’anàlisi s’ha de fer dues coses importants:
 Netejar el terreny, es a dir, retirar tots els arbres, matolls, roques
i altres coses innecessàries.
 Després, s’ha de anivellar el terreny per que es pugui construir
be la casa.
http://www.xtec.cat/~jsolson7/eso/L'habitatge/habitatge.htm#construccio
Un altre de les coses que s’ha de tenir en compte és estar amb
comunicació amb l’exterior per si hi ha problemes que puguis avisar i
tindre serveis públics aprop com hospitals, parades d’autocar.
3.1.2. Projecte arquitectònic
En el camp de l'Arquitectura , un Projecte Arquitectònic és el conjunt de
plànols, dibuixos, esquemes i textos explicatius utilitzats per a plasmar (en
paper, digitalment, en maqueta o per altres mitjans de representació) el
disseny d'una edificació, abans de ser construïda. En un concepte més
ampli, el projecte arquitectònic complet comprèn el desenvolupament del
disseny d'una edificació, la distribució d'usos i espais, la manera d'utilitzar
els materials i tecnologies, i l'elaboració del conjunt de plànols, amb detalls i
perspectives.
9

14. I el més important es aconseguir abans de fer res, el permís de
construcció que es el més difícil de fer de tot, del procés de fer un edifici.
Els principals documents necessaris per obtenir el permís de construcció:
- DOCUMENTS DE PROPIETAT: Aquest document és on apareix el nom del
propietari o els propietaris del terreny.
- CERTIFICACIÓ D'IMPOSTOS: Aquest document prové de l'oficina de
govern, i verifica que no només som amos d'un tros de terra, i estan al dia
els pagaments d'impostos de propietat.
- PLÀNOLS CONSTRUCTIUS: Són els plans de construcció que inclouen
entre d'altres el següent:
 Plànols dels fonaments i estructures que estaran en contacte amb
el subsòl.
 Plànols elèctrics que són on apareixen dibuixats tots els contactes o
preses de corrent, enllumenat, apagadors, accessoris, etc.
 Els plànols de fontaneria o plomeria són molt importants perquè és
aquí on s'indiquen per on es condueix la canonada d'aigua freda i
aigua calenta així com el drenatge, els mobles de bany, cuina,
rentat, etc.
 HVAC o aire condicionat i calefacció on es mostren els conductes,
diagrames, etc.
 Plànols del conjunt i aprovació zonal aquest pla mostra la ubicació
de la casa, camí d'entrada, així com el perímetre de l'envoltant de
l'edifici. http://xurl.es/yuzxl
Tots aquests documents els te que tindre el promotor per entregar
al ajuntament per que l’ajuntament li doni el permís de construcció i
pugui començar a construir. Els documents no els fa el promotor ( el
que compra la casa) si no va a un arquitecte per que li dissenyi la
casa com el promotor vol. Quan s’aconsegueix el permís de
construcció et donen dos documents un que et guardes i un altre
que tens que penjar en les obres en un lloc on es vegi per que els
policies sapiguen que aquella obra es legal. Els que construeixen la
casa són moltes persones les que intervenen com per exemple:
10

15. paletes, instaladors, fusters,guixeres, armadors, dissenyadors....
Però el més important es el que dirigeix a totes aquestes persones i
diu que es el que tenen que fer que es el cap d’obres i si es el
mateix qui a dissenyat els planols se li diu arquitecte tècnic. I
finalment l’ajuntament va a comprovar si realment s’ha fet com en
els documents.
Permís de construcció:
11

16. 3.1.2.1. Part escrita
3.1.2.1.1. Memòria
En el projecta d'un habitatge junt amb els plànols, també es confecciona
una memòria on es detalla els tipus de materials, detalls referents a la
construcció i cost econòmic de l’obra.
http://www.xtec.cat/~jsolson7/eso/L'habitatge/habitatge.htm
3.1.2.1.1.1. Plànols i escales
Els plànols serveixen per fer la representació gràfica de totes
les parts de un edifici. I per que càpiga els esbossos en el full es
fa a escala. Tots els plànols han de seguir unes normatives per
facilitar-li el treball al arquitecte:
 Els plànols han d'estar dibuixats en una escala
normalitzada per a una correcta visualització. Poden ser
a escala d'ampliació, natural o de reducció. A més,
poden estar representades de forma numèrica o de
forma gràfica.
 Tots els plànols han d'estar acotats de manera correcta.
 Els símbols gràfics han de ser fàcilment identificables,
facilitant d'aquesta manera una posterior lectura.
 Tot i que es poden realitzar a mà, actualment els plànols
s'acostumen a fer amb l'ajut de potents programes de
disseny gràfic per ordinadors.
Tipus de plànols:
 Plànol de situació o emplaçament indica el lloc on esta ubicat
l’edifici en relació a carrers, places, urbanitzacions etc.
12

17.  Plànol de fonaments indica la forma i tipus de fonaments, així
com la xarxa de desguàs, arquetes i connexió amb la xarxa de
clavegueres.
 Plànol de façanes representa les diferents façanes de l’edifici.
 Plànols de plantes de distribució descriu la distribució interna
de l’edifici, separacions, accessos, mobiliari, etc.
 Plànol de coberta representa la teulada o el terrat de l’edifici i
altres elements constructius com: xemeneies, tubs de ventilació,
antenes, etc.
13

18.  Plànol de secció és una vista en alçat d’un tall de l’edifici,
permet veure aspectes com les alçades interiors.
 Plànol d’instal·lacions mostra les diferents instal·lacions
d’aigua, gas i electricitat, TV, telèfon, etc.
Electricitat:
Tots aquest plànols poden incloure detalls constructius a diferent escala
per facilitar-ne la seva representació.
14

19. Símbols:
 Símbols d’elements constructius:
 Símbols d’elements de cuina i safareig
15

20.  Símbols de mobiliària
 Símbols d’aparells sanitaris
16

21.  Símbols elèctrics
 Símbols d’elements elèctrics
17

22.  Altres símbols
18

23. L’escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i
la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc,
o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el
dibuix, per la de la realitat. Hi ha tres tipus:
 Escala natural. És quan la mida física de l'objecte
representat en el pla coincideix amb la realitat. Existeixen
diversos formats normalitzats de plans per a procurar que la
majoria de peces que es mecanitzen, estiguin dibuixades a
escala natural, és a dir, escala 1:1
 Escala de reducció. S'utilitza quan la grandària física del pla
és menor que la realitat. Aquesta escala s'utilitza molt per a
representar piecerío (E.1: 2 o E.1: 5), plànols d'habitatges (E:
1:50), o mapes físics de territoris on la reducció és molt més
gran i poden ser escales de l'ordre de E.1: 50.000 o E.1:
100.000. Per conèixer el valor real d'una dimensió cal
multiplicar la mesura del pla pel valor del denominador.
 Escala d'ampliació . El pla de peces molt petites o de detalls
d'un pla s'utilitzen l'escala d'ampliació. En aquest cas el valor
del numerador és més alt que el valor del denominador és a
dir que s'haurà dividir pel numerador per conèixer el valor
real de la peça. Exemples d'escales d'ampliació són: E.2: 1 o
E.10: 1
19

24. 3.1.2.1.1.2. Simuladors
3.1.2.1.1.2.1. Sweet home 3D
Un dels programes que utilitzarem per dissenyar la casa és el Sweet Home 3D,
programari lliure que ens permetrà no només dibuixar el plànol, sinó visualitzar la
casa en 3D. Sweet Home 3D és una aplicació
lliure per dissenyar interiors, ajuda a situar els
mobles, triar color i textures a les parets, et deixa
triar el color del terra i els dels mobles etc.
3.1.2.1.1.2.2. Smallblueprinter
Un altre programa per veure com quedaria la casa es el
smallblueprinter. Podràs crear els plans del teu habitatge en 5 minuts, i
si és un habitatge de 30 metres.
Podràs crear plans d'una manera
senzilla amb només arrossegar els
envans, les portes i les finestres. El
millor de tot és que després podràs
veure la teva creació des de diferents
vistes, plana, isomètrica o 3D. Un cop
acord amb el resultat del teu treball
podràs moure't per dins de casa
nostra com si estiguessis dins d'un
videojoc. Si després del teu passeig
virtual per la casa no tens res a
modificar, podràs imprimir-la.
http://xurl.es/f5qzn
20

25. 3.1.2.1.1.3. Maquetes
Una maqueta és la reproducció física "a escala", en tres dimensions, en general,
en mida reduïda, d'alguna cosa real o fictici. També poden existir models de
grandària gran d'algun objecte petit i fins microscòpic representats en alguna
espècie de maqueta.
Altres definicions de maqueta, amb variants en el sistema de presentació són:
els diorames, els vehicles teledirigits o autocontrolats, com automòbils, trens
i vaixells, etc. El maquetisme pot ser estàtic
(model estàtic) o model dinàmic o de
moviment (models telecontrolats).La maqueta
no solament pot ser "a escala" sinó també
representa la simulació de qualsevol cosa en
un altre material (per exemple la maqueta d'un
telèfon mòbil feta en cartró), sense l'acabat ni
l'aparença real.
http://xurl.es/18783
3.1.2.1.2. Plec de condicions
El plec de condicions és el document que completa el projecte
tècnic, i on s'hi exposen totes les clàusules i condicions que
s'accepten al realitzar un projecte. El contingut d'aquest document
inclou; l'execució de l'obra, senyalització d'obra i instal·lacions, els
treballs no autoritzats i defectuosos, els treballs nocturns, etc.
Considerant tots els aspectes del plec de condicions, el podem
dividir en diferents plecs més concrets. Aquests són;
 Condicions tècniques: Com les fases del procés de
producció de l'objecte, els diferents controls de qualitat, etc.
 Condicions econòmiques: Les quals inclouen la forma i els
terminis de pagament dels clients.
 Condicions legals: Compostes per un resum de la normativa
que ha de complir el producte.
http://xurl.es/zkyxr
21

26. 3.1.2.1.3. Pressupost
El pressupost econòmic és un document que conté la informació
econòmica corresponent al projecte en qüestió que es vol desenvolupar.
S'organitza per partides i serveix per calcular el cost total. En la majoria
dels casos, les partides més importants són les que corresponen a mà
d'obra, materials, energia, impostos i transport i maquinària.
http://xurl.es/gei8q
3.1.3. Normes a seguir: qui les posa?
Per fer un edifici o una casa cal tenir en comte unes normes, que
son les següents:
 Normes específiques de cada municipi (regulació municipal
al PGOU)
o altura màx. del edifici
o nombre màx. de plantes
o tipus de façana
o la volada dels balcons
o distància mín. al perímetre
o parcel·la mín.
 Normes de caràcter general
o superfície mín. del habitatge de nova construcció 32
m2
o superfície mín. de les estances
- menjador-sala d’estar 12 m2
- habitacions 10 m2 una i 6 m2 per la resta
o amplària mín. de les portes, passadissos, escales...
o altura mín. de cada divisió horitzontal
o condicions de cuines i banys
o totes les dependències han de disposar d’obertures a
l’aire lliure.
o instal·lacions
 Normes de seguretat
o sistema d’evacuació de l’edifici
o separació entre les diferents instal·lacions (llum,
aigua, gas...)
o nombre màxim de persones
o senyalització
http://xurl.es/z32vw
22

27. 3.1.4. Activitats
1. Senyala la frase correcta:
 Abans de construir una casa s’ha de...
a) Fer els plànols
b) Avisar a l’ajuntament
c) Escollir el terreny
 Dins del projecte arquitectònic hi ha....
a) Plànols, dibuixos, llista de materials i eines i
diagrama d’operacions
b) plànols, dibuixos, esquemes i textos explicatius
c) plànols , diagrama d’operacions i textos explicatius
2. Com s’aconsegueix el permís de construcció?
3. Per què serveixen els plànols?
4. Digues quatre tipus de plànols i descriu-los.
5. Quants tipus de escales hi ha? Descriu-les
6. Quina diferencia hi ha entre una maqueta i un
simulador?Quin creus que es el millor?
7. Que inclou el plec de condicions?
8. Quants tipus de normes hi ha?
23

28. 3.2. Fer
3.2.1. Ordre
Per construir una casa cal seguir un ordre lògic, per que no pots
començar per exemple amb la teulada o amb les parets directament.
1. Els fonaments
2. L’estructura
3. Les cobertes
4. Els tancaments
5. Les instal·lacions
6. Els revestiments
7. Els acabats
3.2.2. Parts i subparts
Fonament-- Són els encarregats de recollir tots els esforços que
suporta l'estructura de l’edifici i de transmetre'ls cap a terra. La seva
dimensió i tipus depenen de les càrregues de l'edifici i de les
característiques del sòl. S’excaven rases on es col·loquen les
armadures d'acer i es reomplen de formigó per a construir les sabates
sobre les que s'assentaran els pilars i parets mestres. Quan el terreny
és poc consistent es fan lloses mentre que si el terreny té certa
fonadària es fan pilons.
Estructura. És la que fa la funció d'esquelet de l'edifici i li dóna rigidesa.
És l'encarregada de suportar tots els esforços que incideixen sobre
l'edifici produïnt deformacions, ja siguin càrregues pel propi pes, dels
elements que formaran part de l'edifici, les càrregues per mobiliari i les
càrregues produïdes per fenòmens naturals com el vent, la neu o, fins i
tot, els moviments sísmics.
 Estructura vertical. Està formada pels pilars construïts de
formigó armat, acer o fusta i per les parets mestres fetes de
totxos o geros.
 Estructura horitzontal. Està formada per les
o Bigues de formigó armat que formen part del forjat
que suporten sostres, teulades o terrasses.
o Jàsseres o bigues principals d’acer o formigó
armat, de grans dimensions per a aguantar altres
bigues i forjats.
o Forjat o elements que formen els sostres. Consten
d’una alternança de bigues i revoltons units per una
malla d’acer corrugat i formigó.
24

29.  Estructura d’acer. Es tracta d'una estructura més
lleugera i elàstica que s’usa per a la construcció de
gratacels o naus
Cobertes. Protegeixen els habitatges dels fenòments atmosfèrics com
la pluja i la neu. Hi ha 2 tipus de cobertes:
 Teulades: Construïdes amb pendent amb un entramat de
teules sobre forjat o un suport de bigues i encadellats
protegits per una capa aïllant.
 Terrats i terrasses: Construïdes en pla sobre un forjat
protegit amb una capa de tela asfàltica i recobert amb
rajoles de ceràmica o gres.
Tancaments Són els encarregats de separar les diverses estances
entre elles i de l’exterior. S’han de tenir en compte les obertures per a
les portes, les finestres i els balcons, i els accessos a través d'escales o
ascensors. Segons en es disposin tenim diferents tipus de tancaments:
 Façanes. Són les parets encarregades de separar
l’habitatge de l’exterior. Sol ser una paret doble de
totxanes o geros a l’exterior, un envà a l’interior i material
aïllant entremig.
 Parets mitgeres. Són les encarregades de separar dos
habitatges veïns. Solen ser de totxanes o geros.
 Envans. Distribueixen espais interiors dins d'un
habitatge. Són parets primes (5-10 cm de gruix) fetes
amb mitges totxanes o encadellats.
Instal.lacions -- Els habitatges requereixen d'un bon nombre
d'instal·lacions que poden ser vistes o bé encastades per dins les parets
o per sota el paviment de terra per a quedar més integrades a
l'habitatge i no molestar estèticament. Entre les principals instal·lacions
tenim:
 Aigua
 Gas
 Electricitat
 Calefacció/Refrigeració
 Desguàs i sanejament
 Telefonia
 Domòtica
25

30. Revestiments i acabats-- Alguns dels elements constructius,
especialment els de tancament, requereixen tot un seguit d'operacions
d'acabat i revestiment com ara:
 Enguixat de sostres, parets i envans.
 Enrajolat amb rajoletes de ceràmica vidrada de les parets
de la cuina i bany.
 Pavimentació de terres amb morter i rajoles, terrasso,
parquet...
 Recobriment de façanes amb pedra natural, arrebossat o
esquerdejat amb morter, cotegran...
 Muntatge de portes i finestres, baranes...
 Instal.lació d’endolls, aixetes, mobles de cuina...
 Pintar o empaperar parets i sostres...
http://www.xtec.cat/~mbanere6/habit.html
3.2.3. Materials
 Materials petris - Els materials petris van ser els primers materials utilitzats pels
éssers humans en la construcció.Són els formats per pedres i terres que
s’extreuen de la naturalesa i que s’usen en la construcció directament amb o
sense transformacions. De vegades es barregen amb altres materials similars o
aigua o bé es couen
o Petris naturals - Són les roques i pedres que s’extreuen de la natura i
s’usen directament, un cop els han donat la forma i les dimensions
adequades. Han estat molt emprades des de l’antiguitat. Alguns
exemples són: Pissarra, Granit, Marbre i Àrids com la sorra.
o Petris transformats - Són aquells que, un cop extrets, són sotmesos a
diversos processos de transformació (trituració, barreja, descomposició
per escalfament …) Amb aquestes transformacions els materials
canvien les seves propietats originals. Alguns exemples són: els
ceràmics, els aglomerats i els conglomerats.
 Ceràmics – Són mescles de terres argiloses, pastades amb
aigua, modelades per extrusió i cuites en forns a 700 ºC, en
unes instal·lacions anomenades bòbiles. Els
materials ceràmics són fràgils però resistents
a la compressió i a la intempèrie.
Procés d’obtenció dels materials ceràmics:
26

31.  Aglomerats – Són materials transformats mitjançant varis
processos i es presenten en forma de pols. Aquests materials es
barregen amb aigua i adquireixen plasticitat, que després d’un
cert temps de presa (enduriment) es tornen consistents.
S’utilitzen com a mitjà d’unió entre altres materials o per lluir
interiors. Els aglomerats més importants són el guix, la calç i el
ciment.
 Conglomerats – Quan els materials petris aglomerats es
barregen amb aigua, sorra i o grava formen una mescla plàstica
que s’endureix a poc a poc i que permet unir els materials amb
molta solidesa i resistència. Els materials conglomerats més
utilitzats en la construcció són el morter i el formigó
 Altres materials
o Metalls
 Acer – és un aliatge de ferro i carboni, dur, dúctil, mal·leable, i
tenaç. El podem trobar en l’actualitat com a component del
formigó armat en forma de varetes corrugades o bé en forma de
perfils a la fabricació de bigues, columnes, pilars (de U,
de I o doble T, de I amb ales amples, de T, de L...) i també
formant estructures i cobertes
 L’alumini - és un metall molt lleuger i molt abundant a la natura
però difícil i car d’obtenir pur. No es resistent als esforços per
això no es pot utilitzar per a estructures en la construcció.
S’utilitza per a baranes i per a marcs de portes i finestres.
 El coure: és molt bon conductor tèrmic i elèctric, dúctil,
mal·leable i resistent a la corrosió. Amb aquestes propietats el
coure es ideal per fer canonades per a les conduccions de
líquids i gasos i per a cables elèctrics. Antigament les
canonades d’aigua es feien de plom, en l’actualitat està prohibit
per ser perjudicial per als éssers vius.
o Fusta – La fusta és un material lleuger, fàcil de treballar i de transportar,
bon aïllant elèctric i tèrmic però té inconvenients com per exemple: pot
ser atacada pels fongs i insectes, la humitat la podreix i es pot cremar.
Per tot això cal tractar-la amb pintures i vernissos per evitar problemes
de conservació i donar-li un acabat millor. Per a la construcció de
determinats objectes no es fa servir la fusta natural, sinó fusta artificial
com l’aglomerat i el contraplacat.
o Vidre – És una barreja de sorra, sosa i pedra calcària que es fon a 1500
ºC. El material fos, a mesura que es refreda, passa per un estat porós
moment en què se li dóna la forma desitjada (800 ºC). Quan es refreda
27

32. completament el vidre té les següents propietats: transparent, dur, fràgil,
resistent als agents atmosfèrics. En la construcció d’habitatges el vidre
s’usa normalment a les finestres, portes, prestatges, recobriments
exteriors d’edificis moderns i elements decoratius. Hi ha diferents tipus
de vidres com: el vidre armat, el vidre de seguretat, vidre doble, el
vitrall..
o Plàstics – Són cada vegada més utilitzats en la construcció. S’obtenen
generalment de derivats del petroli i tenen les següents propietats:
aïllants, lleugers, barats, i no necessiten manteniment.
o Pintures – Són materials que es fan servir per al recobriment i
tractament superficial d’una gran varietat d’objectes con per exemple
materials ceràmics, fustes, ferro i en especial les parets interiors i
exteriors dels edificis. Les pintures tenen dues finalitats: una de
decorativa i una altra de protectora. Hi ha diferents tipus de pintures i cal
escollir la adequada segons el tipus de material que vulguem pintar.
http://xurl.es/kxlu7
3.2.4. Propietats mecàniques
3.2.4.1. Forces
Força: Acció capaç de deformar coses i/o moure coses sense canviar
la composició. Unitat de força: Newtons
Pes: es un tipus de força que noten els objectes per l'acció de la
gravetat.
Força magnètica: si que varia depèn de on estiguis.
(font: explicat per el professor a classe)
3.2.4.1.1. Escalars i vectors
Les magnituds son coses que es mesuren i necessites
una xifra i una unitat.
Dos tipus de magnituds les escalars (xifra i unitat) i les
vectorials (van cap a una direcció)
Escalars exemples: temperatura, massa...
Vectorials exemples: força, velocitat, desplaçament...
Del vector tot depèn de la direcció i del angle.
-si van igual...es sumen
-si van en direcció contrari...es resten
-si formen un angle de 90...fem servir el sistema
28

33. de Pitàgores
-si no formen cap d'aquests angles
anteriors,utilitzarem la fòrmula del paral·lelogram
(font: explicat per el professor a classe)
3.2.4.1.2. Newtons
Un newton és igual a la quantitat de força necessària en el buit per a
donar a una massa d'un quilogram una acceleració d'1 metre/segon2
Això es pot expressar matemàticament com:
Aquesta definició es basa en la relació entre forces i acceleracions
que es desprèn de la segona llei de Newton:
http://xurl.es/q4cvh
3.2.4.1.3. Representació i composició
Aparell de mesura: dinamòmetre
Les forces es representen amb un vector (és una magnitud vectorial),
es important saber el punt d’aplicació, la intensitat, el sentit i la direcció
http://xurl.es/jrpjz
29

34. 3.2.4.2. Propietats dels materials
Ens descriuen el comportament dels materials davant els esforços (forces)
que intenten estirar-lo, aixafar-lo, doblegar-lo, tallar-lo o trencar-lo amb un
cop sec.
a) Resistència:
És la capacitat que té un material per suportar forces sense trencar-se.
b) Tenacitat i Fragilitat:
Tenacitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de suportar cops sense trencar-
se.
Ex: l’acer.
Fragilitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de trencar-se fàcilment amb un
cop.
Ex: el vidre.
c) Elasticitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de recuperar la forma original
després d’haver estat deformats per un esforç.
Ex: una goma elàstica.
Límit elàstic --> deformació permanent
d) Plasticitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se deformar (donar
formes diferents sense que es trenqui).
Ex: la plastilina.
- Ductilitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se estirar en fils molt
prims.
Ex: el coure.
- Mal·leabilitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de deixar-se transformar en
làmines molt primes.
Ex: or, alumini..
e) Duresa:
És la capacitat que tenen alguns materials de no deixar-se ratllar.
Ex: diamant.
Un material tou és aquell que es deixa ratllat fàcilment.
Ex: Guix.
http://xurl.es/cz5ik
30

35. 3.2.4.3. Esforços
Les forces o esforços que actuen sobre les estructures
s’anomenen càrregues. Exemple: L’estructura d’una nau industrial
suporta les càrregues de pes, vent, neu o seismes, i les transmet
mitjançant els fonaments al terra. Les estructures es realitzen diversitat
de materials resistents com pedra, fusta, acer, formigó armat, etc.
Tipus d’esforços a que es poden sotmetre els cosos o estructures:
 Tracció
 Compressió
 Flexió
 Torsió
 Cisallament
Tracció.- Un cos està sotmès a un esforç de tracció
quan les forces que actuen sobre ell tendeixen
a estirar-lo (augmentar la longitud).
Compressió.- Un cos està sotmès a un esforç de
compressió quan les forces que actuen sobre ell
tendeixen a acurtar-lo (reduir la longitud).
Flexió.- Un cos està sotmès a un esforç de flexió
quan les forces que actuen sobre ell tendeixen
a doblegar-lo. La flexió és un esforç compost ja que
part de l’element actua a compressió (redueix
longitud) i part actua a tracció (augmenta la longitud)
separades per una línia neutra central.
Torsió.- Un cos està sotmès a una força de torsió
quan les forces que actuen sobre ell tendeixen
a torçar-lo.
31

36. Cisallament o tallant.- Un cos està sotmès a un
esforç de cisallament o de tall quan les forces que
actuen sobre ell són de sentit contrari i tendeixen
a tallar-lo.
http://xurl.es/tuq2t
3.2.4.4. Estructures
3.2.4.4.1. Definició i tipus
Una estructura es un conjunt resistent i estable d’elements
capaços de suportar forces i transmetre-les als punts de suport.
Les estructures formen part de la nostra vida. Des que es va
construir la primera cabanya o barraca fins als nostres dies, les
estructures no han deixat de evolucionar i sense elles cap
objecte , màquina o edifici compliria la se va funció.
Hi ha molt tipus d’estructures. Normalment es classifiquen en
naturals o artificials, però també es pot classificar en estructures
resistents o en estables.
 Estructures naturals
 Estructures artificials
o Massives –Són estructures en les quals
predominen una gran concentració de material. Es
caracteritzen per ser estables i molt pesants.
o De voltes – Hi predominen els arcs , les voltes o
les cúpules amb elements de subjecció i suport.
o Tramades – Estan formades per un conjunt de
perfils de fusta , acer o formigó que s’entrecreuen
entre elles.
o Triangulades – Es formen mirant molts triangles
que construeixen xarxes planes o espacials.
http://xurl.es/tmqhl
32

37. 3.2.4.4.2. Naturals vs artificials
Les estructures naturals són aquelles que no han estat construïdes
per l’ésser humà si no que apareixen a la natura de forma espontània.
Tots els éssers vius tenen també la seva pròpia estructura. Ja siguin
animals o vegetals tots tenen algun suport o estructura que els permet
desenvolupar-se en el seu medi. L’estructura dels animals vertebrats és
el seu esquelet.
Estrustures artificials
Des dels inicis dels temps els homes han anat desenvolupant
estructures i sistemes estructurals que li han permès resoldre els seus
problemes o necessitats. En cada època de la nostra història, els
homes han construït les estructures amb els materials i tècniques de
què han disposat, i tot i que avui dia semblin antiquats els mètodes i
materials emprats, la majoria de les nostres estructures actuals se
segueixen basant en els mateixos principis fonamentals.
http://xurl.es/v9o2r
33

38. 3.2.5. Activitats
1. Ordena.
L’estructura
Les instal·lacions
Els acabats
Les cobertes
Els revestiments
Els fonaments
Els tancaments
2. Quines són les principals propietats dels materials?
3. Digues quins esforços són?
4. Digues 3 exemples de estructures naturals i 3 d’artificials.
34

39. 3.3. Comprovar
Finalment l’últim pas per fer una casa es comprovar-ho tot. I per això es fa
la cèdula d’habitabilitat.
3.3.1. Cèdula d’habitabilitat
És un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica
que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa
vigent. Aquest document és imprescindible per obtenir el subministra
d’aigua, gas i electricitat per part de les companyes corresponents.
http://www.xtec.cat/~jsolson7/eso/L'habitatge/habitatge.htm#construccio
Que conte?
La cèdula d'habitabilitat conté la superfície útil de l'habitatge i el llindar
màxim d’ocupació segons els paràmetres que marca la normativa vigent,
així com les estances i els espais que el componen en el moment de la
seva emissió. A la cèdula no apareix el nom del propietari, ja que la seva
validesa permet diferents canvis d'ocupants.
Quan caduca?
La cèdula d'habitabilitat caduca als 15 anys de ser atorgada, transcorregut
aquest termini és obligat sol·licitar-ne una de nova.
http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8dula_d'habitabilitat
35

40. 3.3.2. Activitats
1. Que és la cèdula d’habitabilitat?
36

41. 4. Conclusions
 Un habitatge és un lloc on avui dia les persones els costaria molt viure
sense una casa, (encara que hi ha molta gent que no te casa per diversos
motius),perquè un habitatge proporciona coses que les persones
necessiten per viure, com per exemple: intimitat, higiene, zones de
descans, zones per treballar i per menjar, i et permet guardar objectes
personals.
 L’evolució dels materials i de les estructures a sigut molt important en la
historia del habitatge perquè gracies aquests avenços les cases ara són
més resistents i més còmodes que abans i es poden fer més grans.
 Per aconseguir construir una casa s’ha de seguir tres passos el primer es
pensar com vols fer la casa, on la vols fer, quans diners et vols gastar i per
tot això es va a un arquitecte que o dissenyi tot, i després es porten els
documents al ajuntament per que et donin el permís de construcció per
començar a construir. El segon pas que hi ha es el de fer que es que una
vegada tens el permís de construcció pots començar a construir la casa. Al
construir-la s’ha de fer com diu els plànols i s’ha de posar el permís fora per
que es vegi, si canvies alguna cosa per mínima que sigui dels plànols s’ha
de avisar al ajuntament i que tu aprovin. I l’últim pas es aconseguir la
cèdula d’habitabilitat que es una vegada acabada la casa l’ajuntament
revisa que sagí fet com diu els plànols i si esta tot correcte et donen aquest
document que es molt important.
37

42. 5. Solucionari
1.3. Activitats
2. a)l’habitatge és un lloc que serveix per refugiar-se i protegir-se dels perills
exteriors, proporciona intimitat, es pot guardar les pertinences per que es un
lloc segur. Com la casa té diferents parts es pot fer perfectament vida
quotidiana dins la casa.
3. – Un habitatge és un lloc que la seva funció principal és oferi protecció, entre
d’altres coses també molt importants.
- l’hotel és un edifici que normalment té moltes plantes amb moltes habitacions
on les persones quan van a visitar algun lloc s’allotgen en un hotel que t’ofereix
el mateix que una casa.
- En el fons no hi ha ninguna diferencia per que l’hotel t’ofereix el mateix que
una casa, però nomes esta pensat per passar uns dies ja que en l’habitació no
tens per cuinar i tens que anar al bufet i no tens tan espai per guardar les
coses.
4. -Si, perquè una caravana també cumpleix les necessitats bàsiques, es el
mateix que una casa però sobre quatre rodes.
-Un vaixell, perquè es el mateix que la caravana i que la casa però enves de
estar sobre la terra, està sobre el mar i és portatil com la caravana.
2.3. Activitats
1. Si, perquè gràcies a l’evolució de les estructures artificials les cases també han
pogut evolucionar i ara són més resistents.
2. El barroc es un estil molt carregat i en la contemporània on hi ha línies simples
3. Egipte – temples i palaus
Grecs – Estils: el dònic, el jònic i el corinti
Romans – ponts, aqüeductes, amfiteatres
Romànic - utilització de l’arc de mig punt i la bovera de canó
Gòtic – estructures més lleugeres
Renaixement – estil de línies simples
Barroc – molt carregat
Modernisme- moviment que es dona principalment a Catalunya
Contemporani- línies simples i utilització de nous materials
38

43. 3.1.4. Activitats
1. c) escollir el terreny
b)plànols, dibuixos, esquemes i textos explicatius
2. El permís de construcció per aconseguir-lo has de anar a un
arquitecte i explicar-li com vols la casa i que ell et fagi els
plànols respectant les normes i una vegada fet els plànols i la
resta de documents es porten al ajuntament i un arquitecte que
treballa en l’ajuntament que revisa els documents per
comprovar que tot segueix les normes i si tot està bé et donen
el permís de construcció.
3. serveixen per fer la representació gràfica de totes les parts de
un edifici
4. plànols de coberta –representa la teulada o el terrat de l’edifici
plànols de fonaments - indica la forma i tipus de fonaments.
Plànols de distribució – descriu la distribució interna de l’edifici.
Plànols de situació – indica el lloc on esta ubicat l’edifici
5. Hi ha 3 tipus:
 Escala natural: Es quan en el pla es representa
l’objecte amb la mateixa mida.
 Escala de reducció: Es quan en el pla es representa la
realitat amb mides mes petites.
 Escala d’ampliació: Es quan en el pla es representa la
realitat amb mides mes grans
6. Una maqueta es una representació gràfica en 3D i un
simulador es una representació en 2D. La millor es la maqueta
per que la pots moure i pots veure si les coses t’agraden com
estan o les vols canviar.
7. l'execució de l'obra, senyalització d'obra i instal·lacions, els
treballs no autoritzats i defectuosos, els treballs nocturns
8. Hi ha tres tipus de normes
39

44. 3.2.5. Activitats
1. Els fonaments
L’estructura
Les cobertes
Els tancaments
Les instal·lacions
Els revestiments
Els acabats
2. Resistència
Tenacitat
Fragilitat
Elasticitat
Plasticitat
Duresa
3.
tracció cisallament
flexió torció
4. Naturals—Esquelet huma, fossils, la forma del troc del arbre
Artificials—Pont, una casa, l’estructura d’un armari
3.3.2. Activitats
1. La cèdula d’habitabilitat és un document que l’ajuntament et
dona quan s’ha acbat de construir la casa, que demostra que
aquella construcció és legal i està feta tal i com deien els
plànols. Aquest document és molt important per que sense ell no
et donen aigua, llum, gas...
40