2. Vaig néixer al sud de la Índia, la meva mare em va abandonar al néixer, perquè
no em podia alimentar i sabia que si em quedava amb ella, acabaria
morin, llavors lo que la meva mare va fer es deixar-me, abandonat en un lloc on
passava molta gent i visible, llavors un senyor em va veure i va tindre la bondat
d'acollir-me i donar-me un llar per viure i unes ensenyances per poder llegir i
escriure per poder entendre a la gent.
3. Quan vaig créixer amb 7 anys, vaig començar agafar bastant estima i el vaig
començar a tractar com si fos el meu pare; a la Índia començar una guerra on
comencen a captura nens per fer-los treballar. Jo com cada diumenge anava ala
mesquita a resar amb el meu pare , estàvem resant tan tranquil·lament quant
de copta van trencar els vidres de la mesquita i van començar a dispara al
aire, tothom va començar a cridar i volien sortir perquè estàvem espantats ,però
ala porta hi havia el general Albir que no deixava sortir.jo espantat vaig
començar a resar per la meva viada.
4. En la mesquita els soldats van començar agafar a tots els homes i
nens, per portar-los a un camp de concentració , jo i el meu pare ens
vam agafar de la ma, per tranquil·litzar-nos, perquè podria ser
l’ultima vegada que el veia i vaig resar perquè no ens fessin res de
dolent ni ningun mal.
5. Els militars ens van fer ens van fer pujar en una camioneta militar, plena
de gent. La camioneta es va aturar i jo pensava si em matarien o em
ficarien en un camp de concentració, el que va passar va ser que els soldats
em van portar dins del camp de concentració i allà ens van separa per
homes i per nens. Em van portar a una sala on hi havien molts llits ens
van deixar allà tancats fins la nit.
6. Era de nit i no havia llum , van obrir la porta van entrar com 50 soldats armats. Ens van
ficar 25 en un costat i 25 en un altra i després entra el general Albir i comença a dir : esteu
aquí per protegir el vostre país de la guerra i el que no vulgui estar aquí que aixequi la ma
i ja veurà lo que pesarà, perquè per el nostre país tindríem que donar fins i tot la vida.
7. El general diu: aquí us ensenyarem a disparar, us
ensenyarem lo que es la disciplina dura i pura. Treballareu
de sol a sol el vostre descans serà mínim sempre teniu que
complir lo que es diguin els soldats i no es pot parla amb els
generals o al mirants.
8. M'aixeco a les 6 del mati i als segons entra el general i comença a despertar a
tothom. Ens fan sortir a fora i ens diuen que portem els carros de carregament
militar fins a la següent estació militar que hi havia per les muntanyes,
semblàvem cavalls ,teníem fred ,i gana i l’únic que ens donaven era una mica
d’aigua.
9. Seguíem pujant el carregament i volíem descansar
perquè ja no podíem mes però el general ens deixava i
perquè no paréssim ens donaven fuetades a la esquena.
10. Després de caminar dia i nit, i només alimentant-nos
amb aigua, vam arribar al campament esgotats i allà
ens van rebre uns militars.
11. Aquell dia que vam arribar ,el campament era molt
desolador, les cabanyes eren molt desoladores ja que no hi
havien ni llits. Hi havien nens mes petits que jo, que
estaven treballant en el camp o també es veia com portaven
aliments a la cabanya .
12. Aquell dia em vaig quedar a dormir en el campament
militar, un militar em va agafar de la samarreta i em va
aixecar i em va portar fins la meva cabanya i em va tirar a
dins. Allà hi havien mes nens que em van començar a fer
preguntes de que com em podien haver atrapat i d’on
venia.
13. Em van fer aixecar a les 5 de la matinada i ens van
donar un llesca de pa , i ens van dir que sortíssim amb
el fred i el dolor d'estómac que entrava per el fred per
anar a treballar al camp recollint pomes, taronges i
diferents fruites que no em sabia ni el nom.
14. Jo ja no podia carregar mes aliments ,el cos ja se'm
queia per si sol, de sobta vaig caure i va vindre un
soldat corrents i em va aixecar a fuetades i amb un pal
donant-me cops. A les 3 fuetades em vaig començar a
aixecar sagnant i em va donar una mica d’aigua, però
res més.
15. Aquella nit vaig arribar consternat i furiós al
campament ,ja no podia mes amb el meu cos i vaig
pensar que si així anava a ser la meva vida preferia
morir llavors lo que s em va acudir es escapar-me. Era
com mitja nit vaig sortir silenciosament de la cabanya.
16. Seguia deambulant per el camp buscant una sortida
quan de sopta em va agafar algú per l’esquena i vaig
veure que era un militar i sense dubtar dos segons em
va agafar del coll i em va dispara al ull.
Fi
