1. Alba López Aubach
Comunicació oral, escrita i digital
Què és el codi escrit?
Diferències entre oral i escrit
Per poder comparar el codi oral i escrit ho podem fer de dos mètodes diferents, aquests són:
- Comparar les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d’identificar les
característiques pròpies d’un grup. La comunicació oral és immediata en el temps,
mentre que la escrita és diferida. Aquests tipus de característiques es refereixen a les
contextuals (espai, temps,…)
- Comparar les característiques gramaticals (adequació, coherència…) dels textos orals i
dels escrits. Segons aquestes característiques són textuals, perquè fan referència al
missatge, és a dir, al text.
Diferències contextuals
Canal oral
Canal escrit
A través de l’oïda el receptor entén el text A través de la vista el receptor compren el
text (canal visual)
El receptor percep les idees successivament El receptor percep les idees simultàniament
Espontaneïtat: L’emissor no pot esborrar el Elaboració: L’emissor pot fer i desfer el text
que ha transmès, però si rectificar i el tantes vegades com cregui necessari
receptor ha de comprendre el text en el
moment de la seva emissió
Comunicació immediata: Àgil i ràpida Comunicació diferida en el temps i en
l’espai
Comunicació efímera: els sons es poden Comunicació duradora: les lletres perduren
percebre només en el moment en què es en el paper
troben en l’aire
S’utilitzen els codis no verbals Pocs codis no verbals
L’emissor pot rectificar la seva emissió No interacció
segons la reacció del receptor (interacció)
Context extralingüístic El context no és important

2. Diferències textuals
Canal oral Canal escrit
Adequació Procedència dialectal de Ús freqüent de l’estàndard
l’emissor
Temes generals, grau de Associat a temes específics
formalitat baix i propòsits
subjectius
Coherència Selecció poc rigorosa de la Selecció molt precisa de la
informació informació
Més redundant Menys redundant
Estructura del text oberta Estructura tancada
Estructures poc Estructures estereotipades
estereotipades
Cohesió Menys gramatical Menys gramatical
Utilització d’elements Utilitza pocs elements
paralingüístics (ritme, paralingüístics
velocitat...)
Codis no-verbals Pocs codis no-verbals
Referències exofòriques Alt ús de referències
(context, situació) endofòriques
Gramàtica (fonologia i grafia) Ús de contraccions, elisions, No incorpora formes
coixins fonètics...
Gramàtica (morfologia) Solucions poc formals Solucions formals
Gramàtica (sintaxi) Estructures sintàctiques Ús d’estructures més
simples complexes i desenvolupades
Frases inacabades Absència de frases
inacabades
Variació de l’orde dels Ordre més estable
elements de la frase
El·lipsis freqüents El·lipsis menys freqüents
Gramàtica (lèxic) Lèxic no marcat formalment Lèxic marcat formalment
Pocs mots amb significats Freqüència molt alta
específics
Repetició lèxica Eliminar la repetició lèxica
amb sinònims
Ús de proformes i Usar mots equivalents i
hiperònims. precisos
Ús de tics lingüístics Absència d’aquests elements
Ús de mots crossa Tendència a eliminar-los
Ús d’onomatopeies Ús molt escàs
L’oral és l’objecte dels estudis, mentre que l’escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.
Segons el tipus de lector (familiar o desconegut, individual o col·lectiu), l’escrit és més
col·loquial o més formal. Segons el tipus de text (descripcions, narracions,etc) l’escrit té una
estructura o una altra. Segons si el tema de què s’escriu és més general o més especialitzat
s’utilitza un lèxic més específic o no.

3. L’execució oral d’un escrit pot ser de diverses maneres:
- Escrit per ser dit com si no fos escrit: és l’execució oral d’un text que ha estat escrit
per ser dit, en el qual és important que el receptor no noti que ha estat escrit. Per
exemple; guions de televisió, obres de teatre...
- Escrit per ser dit: És l’execució oral d’un text que ha estat escrit per ser dit, en el qual
no és important que el receptor hi reconegui algun tret de l’oral. Per exemple; els
parlaments dels polítics , quan no improvisen.
- Escrit no necessàriament per ser dit: És l’execució oral d’un text que ha estat escrit
per ser llegit. Per exemple; la lectura en veu alta d’un diari íntim o d’una carta.
- Dir per ser llegit com si fos escrit: Són textos produïts oralment, que després es
transcriuen per escrit i que el receptor llegeix com si es tractés d’un escrit genuí.
- Dit per ser llegit: Són textos emesos oralment que es presenten escrits al lector. Per
exemple: entrevistes, debats, que publiquen els diaris i les revistes.