1. Els clústers com a eina de reforç de la
competitivitat: experiències a nivell europeu
i mundial
Alberto Pezzi
ACC1Ó – Direcció General d’Indústria
Departament d’Empresa i Ocupació
Generalitat de Catalunya
Membre de la Junta Directiva TCI Network
Barcelona, 23 de novembre de 2012
0
2. Índex
1. Introducció
2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat:
fonaments i evolució
3. La política de clústers a Europa: marc de suport i
tendències recents en algunes regions de referencia
4. Conclusions
1
3. Índex
1. Introducció
2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat:
fonaments i evolució
3. La política de clústers a Europa: marc de suport i
tendències recents en algunes regions de referencia
4. Conclusions
2
4. Introducció
BOLOGNA (Itàlia)
Via degli orefici
Via seterie
Via calzolerie
…
BARCELONA
Carrer argenteria
Carrer dels assaonadors
Carrer dels sombrerers
Carrer dels escudellers
…
3
6. Introducció
Font: J. Nadal, Atlas de la Industrialización en España
1750-2000, Barcelona 2003
Font: Googlemap, 2009
T. Megía, Informe situació sector clúster pell a Igualada
nforme intern del OPI-SIE no publicat 2008
7. Introducció
Iniciativa clúster
Organització / Associació clúster
“Les iniciatives clúster són esforços
organitzats per incrementar el
creixement i la competitivitat dels
clústers en una regió, involucrant
les empreses del clúster, el govern
i/o la comunitat de recerca”
Les organitzacions de clúster són
entitats que gestionen i representen
una iniciativa clúster.
Una organització de clúster no ha de
tenir membres necessàriament, però
proporciona serveis als participants de
la iniciativa clúster.
Clúster (“wild cluster”)
“Els clústers són concentracions
geogràfiques d’empreses
interconnectades, proveïdors
especialitzats i de serveis,
empreses en indústries
relacionades, i institucions
associades en àrees específiques
que competeixen però alhora
també cooperen.”
Örjan Sölvell, Göran Lindqvist &
Christian Ketels a The Cluster
Initiative Greenbook (2003).
Michael E. Porter (2008)
Associations
Unió d’adobadors
CEC-FECUR
Gremi de Blanquers
Warehouse
Buyers
S
L
A
U
G
H
T
E
R
H
O
U
S
E
S
Technological
Centres
AIICA
Mapping
Footwear industry
Raw materials
(recolectors)
Leather tanners
Fontanellas i Marti
Vidal Bosch
Curtidos Badia
Una associació de clúster és una
entitat legal sense ànim de lucre que
aglutina empreses i altres actors
involucrats en iniciatives de clúster
Mentoring
Implementation
Anlysis
Monitoring
Institutionalization
Evaluation
Apparel industry
Goes SA
Torras SA
(...)
Other end-users
Cleaning and
tanning
Adovinbe
Chemical
products
6
8. Índex
1. Introducció
2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat:
fonaments i evolució
3. La política de clústers a Europa: marc de suport i
tendències recents en algunes regions de referencia
4. Conclusions
7
9. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
“Yet Germany’s cutting edge has an
ancient blade.
The country’s Mittelstand clusters of
firms, which often specialise in niche
areas of manufacturing, developed in
the late 19th century”
The Economist, April, 14th, 2012
8
10. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
Where China scores
“Li & Fung, a Hong Kong firm that helps companies find
suppliers in Asia, says in a recent research
report that clusters like Shenzhen are “an integral
Part of China’s international competence in
manufacturing”. It counts more than 100 industrial
clusters in China—including one, in Zhuji in
Zhejiang province, that just makes socks.
It consists of more than 3,000 small and medium-sized
enterprises in the production chain for socks.
As long as China’s clusters maintain their edge,
these jobs, whether producing iPads or socks,
will not go back to America or Europe”.
The Economist, April, 21st, 2012
9
11. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
Per què els clústers han tingut tant d’èxit com eina per
al desenvolupament econòmic regional?
Perquè tenen avantatges intrínsecs per
les empreses i la comunitat
- Contribueixen a incrementar la
productivitat
- Milloren la capacitat d’innovació i la
difusió del coneixement tàcit (o
contextual)
- Estimulen la creació de noves
empreses especialment a partir
d’empreses ja presents (spin-offs)
Michael E. Porter, 1990
10
12. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
Evolució historica cluster maquinaria per a l’envasat de Bolonia
1920
1930
1940
SASIB
Arca
Carpigiani
Preci
Flli Zucchini
1950
ICA
Cevolani
Corazza
CAM
O.M. Billi
C&M
FIMA Menegatti
1960
Farmomac
Grandi
STM
Famar
Zambelli
Marchesini Ferriani
N. Fima
Zanasi
Wrapmatic
Cassoli
SM Mod.
Zamboni
MG2
BCF
BTB
BFB
Smabo
1970
PIMI
Pantecnica
MAB
Carnatic
CVM
AM
1980
Montpack
Baumer AmoteK
Impak
Tecnotrend
1990
Vame
Font: Curti- Grandi, 1997
Tinarelli
Empreses creades per alumnes Scuole Aldini Valeriani
11
13. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
Per què els clústers han tingut tant d’èxit com eina per
al desenvolupament econòmic regional?
Perquè tenen avantatges intrínsecs per
les empreses i la comunitat
- Contribueixen a incrementar la
Perquè són una realitat present en el
territori i permeten economies d’escala en:
- Entendre el negoci i les seves
problemàtiques (estratègia)
productivitat
- Milloren la capacitat d’innovació i la
difusió del coneixement tàcit (o
contextual)
- Estimulen la creació de noves
empreses especialment a partir
d’empreses ja presents (spin-offs)
- Actuar en un grup homogeni d’empreses
facilitant el canvi estratègic
Perquè poden representar un instrument
d’intel·ligència estratègica de la política de
competitivitat
Perquè poden servir per endreçar i dissenyar
altres polítiques horitzontals
Els clústers acceleren la formació de capital social
12
14. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
IL·LUSTRATIU
NO EXHAUSTIU
INICIATIVES CLÚSTER ARREU DEL MÓN
Aprox. més de 1.400
iniciatives a nivell
mundial (USAID)
Regions
seleccionades i
països amb
iniciatives de
desenvolupament
basades en
clústers
ABAST:
NACIONAL
REGIONAL
LOCAL-CIUTAT
Aprox. 1.500
organitzacions clúster a
nivell Europeu
(font: ECO - European
Cluster Observatory)
Emília-Romanya
Toscana
(polítiques basades
en districtes
industrials) ....
1980
1990
Arizona
Catalunya
Chihuahua
Escòcia
Euskadi
Massachussets
1992
Àustria
Campeche
Jordània
Mèxic
Sud-Àfrica
Roine-Alps
....
Christchurch
Nova Zelanda
Sonoma
Costa Rica
Marroc
1997
....
Pakistan
Kazakhstan
Polònia
….
Paraguay
Río Negro (AR)
….
Suècia
Turquia
Lituània
Barcelona 22@
França
Estònia
Dinamarca
República Dominicana
Eslovènia
Regne Unit
Minas Gerais (BR)
...
2001
2003
2006
2012
Font: base dades iniciatives clúster TCI, recerca TCI
13
15. 2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat: fonaments i evolució
90’s
Fins 1990
Iniciatives incipients
en el marc de les
polítiques industrials
d’algunes regions
especialment al nord
d’Itàlia a nivell de
districtes industrials
Ex. ERVET centri servizi
a la regió d’EmíliaRomanya
Disseny i implementació
de diversos programes de
reforçament competitiu
basats en clústers
conseqüència de la
publicació de “The
Competitiveness Advantage
of Nations”:
Identificació de clústers
(Colòmbia, Portugal, etc.)
Mapejat i implementació
d’iniciatives de reforçament
competitiu (País Basc,
Catalunya, Califòrnia, etc.)
Creació i consolidació
d’organitzacions a nivell de
clúster (País Basc, etc.)
Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses
Principi SXXI
Clúster com a eina per a
estructurar polítiques
horitzontals i d’innovació
(Eslovènia, Suècia, etc.) o
per a donar un nou impuls
al desenvolupament
territorial en un marc
comú (França, etc.).
Definició d’un marc per la
política de clústers a nivell
europeu.
Cluster Mapping Project
Green book
Consolidació
d’organitzacions
professionals a nivell de
clúster
ECO
Avui
La política de clústers es
converteix en
“mainstream” en un
gran nombre de regions
i països
La UE reconeix els
clústers com a eina
fonamental per la millora
de la competitivitat.
Els clústers es
converteixen en l’eix
fonamental de les
polítiques regionals i de
competitivitat en un gran
nombre de països: Brasil,
Xile, Alemanya, etc.
14
16. Index
1. Introducció
2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat:
fonaments i evolució
3. La política de clústers a Europa: marc de suport i
tendències recents en algunes regions de referencia
4. Conclusions
15
17. 3. La política de clústers a Europa: marc de suport i tendències recents en algunes
regions de referencia
Més de 2.000 clústers
regionals
38% de l’ocupació a nivell
europeu concentrada en
clústers
Aprox. 1.500
organitzacions clústers (*)
130 programes específics
de suport a clústers en 31
països
Fonts: EC, ProinnoEurope, The concept of
clusters and cluster policies and their role for
competitiveness and innovation: main
statistical results and lessons learned, 2008,
(*) European Cluster Observatory, 2011..
16
18. Els clústers a Amèrica Llatina: més de 70 agències i organitzacions promovent iniciatives a nivell de
clúster
•Peru Compite - Consejo Nacional de
Competitividad
• CONFIEP - Confederación Nacional
de Instituciones Empresariales
Privadas
• CDI - Centro de Desarrollo Industrial
• MINKA Peru
• AOPEB - Asociacion de Organizadores de
Productores Ecológicos de Bolivia
•CEPAD, Centro para Participación y
Desarrollo Humano Sostenible
• AIPE - Asociación de Instituciones de
Promoción y Educación
• Consejo Departamental de Competitividad
de Cochabamba
•DIPRODE - Dirección de Proyectos
de Desarrollo
• PACPYMES - Programa de apoyo a
la competitividad y promoción de
exportaciones de la pequeña y
mediana empresa
• FEDEINDUSTRIA
• CONINDUSTRIA Confederación
Venezolana de
Industriales
• Centro Nacional de
Competitividad
• MIFIC – Ministerio de
Fomento, Industria y
Comercio
• Consejo Nacional de • Sistema Nacional de Competitividad
Competitividad
• Ministerio de Comercio, Industria y
• Ministerio
de Turismo.
industrias
y • Comisiones Regionales de Competitividad
productividad
•Cámara de Comercio de Bogotá
• Cámara de Comercio de Medellín para
Antioquía
• Programa Nacional de
Competitividad - Honduras
Compite
• SEBRAE - Serviço Brasilero de Apoio às
Micro e Pequenas Empresas MBC –
• Movimento Brasil Competitivo BNDES – O
Banco Nacional do Desenvolvimento
• Banco do Nordeste FIEMG –
• Federação das Indústrias do Estado de
Minas Gerais
• SEBRAE MG - Serviço Brasilero de Apoio às
Micro e Pequenas Empresas de Minas
Gerais
• FIEP - Federação das Indústrias do Estado
de Parana
•Governo do Estado de São Paulo Secretaría de Desenvolvimento
• FUNTEC - Fundación Mexicana para la
Innovación y Transferencia de Tecnología
en Pequeña y Mediana Empresa
• CODECH - Consejo para el Desarrollo
Económico del Estado de Chihuahua
• DESEC - Desarrollo Económico del
Estado de Chihuahua
• Gobierno de Nuevo León
• CORFO
• SERCOTEC - Servicio de Cooperación
Técnica CNIC –
• Dirección de competitividad
• Consejo Nacional de Innovación para la
empresarial/Subdirección
de
• Corporación Vitivinícola
Competitividad
Encadenamientos productivos
•Ministerio de Producción
• Agencias Regionales de Desarrollo
• ADEC-Agencia para el Desarrollo Económico
Productivo
de la Ciudad de Córdoba
• Ministerio de Economía, Industria y Comercio
• AGEDEL- Agencia para el Desarrollo
•CONACOM - Consejo Nacional de Competitividad de
• Consejo Nacional de Competitividad
Económico de Eldorado
Costa Rica
• Gobierno Mendoza
• ADEMI - Agencia para el Desarrollo Económico
Puerto Rico
de Misiones
• PRONACOM - Programa Nacional
• Pro Río Negro Agencia de Desarrollo
de Competitividad
• ONPEC - Paraguayan Organization
• Compañía de Fomento
for Competitiveness Strategy
Industrial (PRIDCO)
Font: RedLac, 2011
17
19. 3. La política de clústers a Europa: marc de suport i tendències recents en
algunes regions de referencia
Un nou marc per la política de clústers a nivell europeu
Capacitació i
formació
Estadística i serveis
European Cluster
Observatory
Cluster Excellence
EU initiative
Recomanacions
a nivell de polítiques
Incentius &
eines
Visibilitat
European Cluster
Policy Group
European Cluster
Alliance
INTERREG Networks
Cluster Innovation
Platforms (CIP)
Regions of Knowledge networks (FP7)
Font: European Commission, DG Enterprise&Industry, 2009
18
20. 3. La política de clústers a Europa: marc de suport i tendències recents en algunes
regions de referencia
PRINCIPALS REPTES DE FUTUR
QUE S’HA FET FINS ARA
Concepte de “world class clusters”
(COM 1998)
•
•
European cluster alliance 2006
European cluster observatory 2007
Creació de programes i institucions per
a promoure la excel·lència
•
cluster-analysis.org
•
Apostar per a la excel·lència
•
European Cluster Excellence Initiative
(2009-2012)
Analitzar i promoure el paper dels
clústers en les polítiques de millora
de la competitivitat
•
•
•
Internacionalització de les iniciatives
clúster
European Cluster Collaboration Platform
(2007)
Transnational Alliance of Clusters
Towards Improved Cooperation Support
– TACTCIS (2009-2012)
European Cluster Quality Label
European Cluster Excellence Foundation
clustercompetitiveness.org
•
European Cluster Association
clustercollaboration.eu
Enfocament cross-sectorial i industries
Emergents
•
European Forum for Clusters and
Emerging Industries
Del suport als clústers a la seva millor
utilització en les polítiques de millora
de la competitivitat
•
•
RIS3
Internacionalització
19
21. 3. La política de clústers a Europa: marc de suport i tendències recents en algunes
regions de referencia
Where the cluster winds are blowing in Europe
(2012)
Anàlisi de les polítiques de clústers en 28 països i regions europees
Tendències principals:
• Evolució del concepte de clúster com a “policy tool”
• Utilització dels clústers en els processos de “open Innovation” i de
internacionalització
• Implementació intel·ligent i integració de les polítiques relacionades
amb clústers
• Millora costant de les iniciatives clúster:
•
•
•
•
cooperació clústers / estructures de coneixement
professionalització
avaluació
...
www.eca-tactics.eu/page/tactics-final-reports
20
22. Índex
1. Introducció
2. Els clústers com a eina de millora de la competitivitat:
fonaments i evolució
3. La política de clústers a Europa: marc de suport i
tendències recents en algunes regions de referencia
4. Conclusions
21
23. 4. Conclusions
- El clúster es un instrument i no un objectiu final
- Treballar en clau clúster permet entendre millor el
funcionament dels negocis, els seus reptes estratègics i
estructurar el diàleg entre empreses i administració
- Importància del learning by doing
- Capacitat d’enfortir l’entorn de negoci i sedimentar
estructures de coneixement especialitzades
22
24. 4. Conclusions
Catalunya: un ecosistema de clústers
Administració treballant en clau
clúster des de 1992
Seu mundial del TCI Network
Altre administracions locals
llançant iniciatives clúster
1.000 empresaris actius
en iniciatives clúster
Altres subjects:
consultores especialitzades,
serveis legals, comunicació, etc.
Escoles de negoci
formant clúster managers
i liderant iniciatives clau en Europa
23