1. 1. El regne dels animals
2. Característiques dels vertebrats
3. Els mamífers
4. Els ocells
5. Els rèptils
6. Els amfibis
7. Els peixos
8. Una analísi científica.
CARLES CLOTET
DANIEL BLANES
GEMMA FERRÉ
DANIELA MACIAS
Gener 2013
1r ESO
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013

2. 4. Els animals vertebrats
1. EL REGNE El regne dels animals agrupa organismes pluricel·lulars, eucariotes, amb nutrició heteròtrofa, una gran
DELS ANIMALS
sensibilitat i capacitat de desplaçament.
Vertebrats i InverteBrats
·Són pluricel- ANIMALS VERTEBRATS. Son el que tenen una columna vertebral que forma part d’un esquelet intern
o endosquelet.
lulars.
·Tenen cel·lules ANIMALS INVERTEBRATS. No tenen columna vertebral. N’hi ha que no tenen esquelet com els cucs
i les meduses i d’altres que tenen un esquelet extern (exosquelet), com els insectes i els crustacis.
EUCARIOTES
·Tenen nutrició
heteròtrofa.
·Son carnívors,
herbívors i om-
nívors.
·Tenen una
gran sensibilitat.
·Són capaços
de desplaçar-se.
Imatge de és un vertebrat amb una llarga columna
La Girafa animal vertebrat L’oruga és un invertebrat que no té cap esquelet.
vertebral.
Altres caracterítiques
Les cèl·lules euca- No tots els animals poden desplaçar-se, alguns viuen fixats al
riotes tenen el sòl. Com els pòlips o lesesponges.
seu material
genètic a l’interior
d’un nucli, que
està delimitat per
una membrana.
Un endoesquelet és un esquelet intern del qual forma part una columna ver-
tebral, i un exoesquelet és un esquelet extern. Té endoesquelet el mono i té
exoesquelet el cranc, per exemple.

3. 2. CARACTERÍSTIQUES DELS VERTEBRATS
Tenen un esquelet intern o endosquelet, del
qual forma part la columna vertebral. Els vertebrats es clasifiquen en
quatre grups: els mamíers, els
ocells, els rèptils, els amfibis i els
peixos.
Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el
tronc i la cua .Meitats Simètriques
Si observem externament un vertebrat,
veurem que es pot dividir en dues mei-
tats, dreta i esquerra, son meitats simètri-
ques.
Tenen extremitats articulades que poden Aquest tipus de divisió tan sols es pot fer
tenir forma de potes, ales o aletes. mitjançant un pla, només hi ha dues mei-
tats simètriques. S’anomena simetria bila-
teral.
Tans sols és externa ja que la distibució
dels organs a l’interior del cos no és
simètrica.
Tenen un sistema nerviós molt desenvolupat.
L’element principal és l’encèfal, que es troba Al regne dels animals hi ha altres tipus de
al cap, protegit pel crani. Al cap també es simetria . Alguns invertebrats, com l’es-
concentren la major part dels òrgans dels trella de mar es pot dividir en meitats
sentits. simètriques per mitjà de diversos plans
diferents. És la simetria radial.
Mentre que en els invertebrats podem
Presenten simetría bilateral. El seu cos es pot
trobar diversos tipus diferents de sime-
dividir en dues meitats idèntiques per mitjà tria,(bilateral, radial o, fins i tot no pre-
d’un únic pla. sentar simetria com és el cas de les es-
ponges) tots els vertebrats presenten
únicament simetria bilateral.
Tots els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.
És una simetria que només es pot fer mitjançant un pla i, per tant, només hi ha dues meitats simètriques.
No tots els animals tenen aquest tipus de simetria. Alguns invertebrats poden tenir simetria radial o no tenir-ne.
La simetría tan sols és externa. Els vertebrats presenten únicament simetria bilateral.

4. 3. ELS MAMÍFERS
Com són els mamífers Grups de mamífers
Tenen el cap unit al tronc pel coll, tenen cua i Monotremes.
orelles, tenen quatre extremitats daptades al Com l'ornitorinc.
tipus de locomoció, poden ser potes aletes o Són ovípars. Te-
nen bec però no
ales. El cos està cobert de pèl i a la boca hi tenen dents
tenen llavis i dents.Tenen nombroses glàndu-
les, però les més característiques són les
mamàries que produeixen llet. Marsupials. Com
el cangur. Es
desenvolupen a
la bossa marsu-
Com són les funcions dels mamífers pial
Són homeoterms, que vol dir que són capaços
de mantenir la temperatura del cos constant i
Placentaris.
independent del medi. Respiren per pulmons i Com el gat. Es
tenen una alimentació molt variada. La fecun- desenvolupen al
dació és interna i les cries es desenvolupen al ventre matern
ventre de la mare, és a dir, són vivípars. Les
cries s’alimenten amb llet materna.
Els mamífers reben aquest nom
L’ésser humà. perquè tenen unes glàndules
Els éssers humans som mamífers. El desenvolu- mamàries que produeixen llet per
pament de l’inteligència i la nostra capacitat alimentar a les cries.
per modificar el medi fan que poguem viure en
qualsevol zona del planeta. No tenim cua.Tenim Bípede vol dir que l’ésser humà
quatre extremitats, adoptem una postura dreta adopta una postura dreta, i per
i caminem recolzats sobre les dues cames, és a tant, camina recolzat sobre les dues
dir som bípedes.Tenim poc pèl al cos.Tenim cames.
moltes glàndules sudorípares per refrigerar el
cos quan la temperatura és elevada. Les dones Les persones fem servir diferents
desenvolupen glàndules mamàries que produei- tipus de llenguatges, el més utilitzat
xen llet per alimentar als nadons que són molt és el llenguatge parlat.També exis-
indefensos.Tenim el cervell molt més desenvolu- teix el llenguatge dactilològic, el
pat que la resta de mamífers i ens comuni- braiile, el de signes, l’escrit, el visual,
quem per mitjà de diferents llenguatges. etc.

5. 4. ELS OCELLS
Com són els ocells
Tenen el cos aerodinàmic adaptat a volar. El cap
Becs dels ocells
està unit al cos pel coll.Tenen quatre extremitats, les
del darrere en forma de pota, cobertes d’escates i la
majoria amb quatre dits. Les del davant tenen forma Aligot. Bec cor-
bat i fort. Caça
d’ales. El cos està cobert de plomes, formades per preses i n’es-
un eix o raquis que s’uneix al cos pel canó i del qual quinsa la carn.
surten barbes a tots dos costats. Els ossos són vuits i
l’estern rep el nom de barca.Tenen el bec corni i no
tenen dents.
Oreneta. Bec
curt i de gran
Com són les funcions dels ocells
obertura. Cap-
Poden regular la temperatura corporal, són homeo- tura insctes
mentre vola.
terms. Respirenper pulmons conectats a unes cavi-
tats plenes d’aire anomenades sacs aeris, que els
ajuden a mantener-se volant. Són ovípars, és a dir
es reprodueixen per mitjà d’ous que coven fins que Bernat. Bec
llarg i punxegut.
neix el pollet. L’alimentació és variada i en depèn la
Pesca peixos en
forma del bec. aigües poc fon-
des.
Els ocells i els rèptils són ovípars amb fecundació interna. Els ocells coven
els ous fins que neix el pollet, en canvi els rèptils no els coven.
Ànec. Bec pla
Les caracterítiques dels ocells que els ajuden a volar són que tenen els i ample. Filtra
ossos buits, i això fa que tinguin un cos més lleuger per facilitar el vol, i l’aigua i en
tenen unes cavitats plenes d’aire anomenades sacs aeris que afavoreixen
la respiració i els ajuda a mantener el vol. reté l’aliment.
Els ocells tenen el bec corni que vol dir que té una textura semblant a la
de una banya.
El passarell menja gra; el pica-soques busca insectes preforant fusta; el Gall. Bec curt i
bec d’’alena busca insectes a l’aigua; i l’aligot esquinça carn fort S’alimenta
de gra que ha
de trencar.
Raquis Parts de la ploma

6. 5. ELS RÈPTILS
Quatre grups de rèptils
Com són els rèptils
Ofidis.
Serps Són vertebrats terrestres, tot i que n’hi ha que són marins, i que
terrestres i alguns i passen una gran part del temps a l'aigua. Els rèptils te-
aquàtiques. nen quatre extremitats en forma de pota que surten del tronc
lateralment que fa que s'hagin d'arrossegar per caminar. Les
serps no tenen extremitats. Tenen el cos cobert d'escates dures i
unides entre si que els protegeix de la dessecació. Els llangar-
Saures.
daixos i les serps, quan creixen, muden de pell i es desprenen de
Sargantanes, llan- l'anterior, procés que rep el nom d'exuviació. Les tortugues tenen,
gardaixos, cama- a més a més, una closca.
leons i dragons.
Com són les funcions dels rèptils
Quelonis. Els rèptils són animals que no es poden regular la temperatura
Tortugues terres-
corporal, i això fa que aquesta depengui de la del medi. Els ani-
tres i aquàtiques.
mals d'aquest tipus s'anomenen poiquiloterms.
Respiren per pulmons. La majoria són carnívors. Tenen dents amb
les quals capturen les preses, tot i que les tortugues tenen un bec
corni. Moltes serps tenen ullals connectats a glàndules que pro-
dueixen verí.
Crocodilians.
Són ovípars amb fecundació interna. Els ous estan protegits per
Cocodrils i caimans una coberta dura (closca) que evita que es deshidratin, i els pro-
genitors no els coven. Algunes serps són ovovivípares; és a dir, l'ou
es desenvolupa a l'interior de la femella.
Els dinosaures. Aquells grans rèptils
Els rèptils d’avui en dia no són tan grans com els dino-
saures pequè els rèptils vénen dels amfibis que aban-
donaren l’aigua degut a la sequera. A l’extinció dels
dinosaures només van sobreviure els de menor ta-
many, com ara ocells, cocodrils, llangardaixos i serps
degut a les restriccions d’aliment.
A més els grans dinosaures creixien molt més ràpid
que els rèptils durant la seva primera etapa de vida.
Gran dinosaure

7. 6. ELS AMFIBIS
A fons
Com són els amfibis
Tots són terrestres, encara que les primeres etapes de a vida La femella pon els
les passen a l'aigua i d'adults viuen en zones humi- ou a l’aigua i el
mascle els fecunda.
des .Tenen quatre extremitats en forma de pota.En les gra-
notes, les posteriors estan molt desenvolupades, i això els
permet fer salts força grans.Tenen la pell humida, fina i nua.
En alguns casos, tenen glàndules amb verí.
Les granotes i els gripaus no tenen cua en estat adult i
s'anomenen anurs. En canvi, les salamandres i els tritons,
De cada ou surt
tenen cua i reben el nom d'urodels.
unj capgròs d evida
aquàtica, amb
branquis i cua.
Com són les funcions dels amfibis
Són poiquiloterms i per això no poden viure en llocs
Es desenvolupen
fred. Els adults respiren per pulmons i a través de la les potes i desapa-
pell, i les larves o capgrossos respiren per brànquies. reixen gradualment
la cua i les bràn-
La major part són carnívors quan són adults i els quies.
capgrossos són hervíbors. La majoria són ovípars i
ponen els ous a l’aigua. Alguns són ovovivípars. Els
anurs tenen fecundació externa i els urodels la te-
nen interna. Són els únics vertebrats que presenten La granota adulta
metamorfosi. és de vida terres-
tre, té quatre potes
i pulmons.
Les granotes tenen fecundació externa. Diferències entre capgròs i granota
La metamorfosi és el conjunt de canvis que experimenten molts animals, des que surten Capgròs Granota
De l’ou fins que es converteixen en adults, com ara de capgròs a granota.
Vida aquàtica Vida terrestre
Els amfibis tenen la capacitat de poder respirar per pulmons i a través de la pell. I això fa que Brànquies Pulmons
puguin estar fora de l’aigua repirant pels pulmons i també poden viure dins l’aigua perquè
poden transportar l’oxigen a través de la pell. Amb cua Sense cua
Sense potes Quatre potes
Primer va l’ou, després hi va el capgròs amb cua i sense potes, després el capgròs
Amb potes i per últim la granota adulta. Tenen respiració branquial mentre es troben en
La fase de capgròs.
El capgròs té una alimentació hervíbora i menja plantes aquàtiques, algues i detritus. La granota és carnívora i menja insectes, larves i
petits vertebrats.
Al llarg de la metamorfosi el capgròs es torna marró i li comencen a créixer les potes del darrere, més endevant li creixen les davanteres,
se li fa petita la cua i es desenvolupen els pulmons. Creix fins a ser una granota.

8. 7. ELS PEIXOS
Com són els peixos
Tenen el cos més ample a la zona central que als
Grups de peixos
extrems, són fusiformes. Les seves extremitats són
aletes, que són dorsals, pectorals, ventrals i una cau-
Condrictis.
dal. Tenen el cos cobert d’escates o denticles. Presen-
ten una línea lateral que detecta les vibracions del Tauró blanc,
medi. Molts tenen una bufèta natatòria que poden tauró Mar-
omplir d’aire per poder controlar la fondària on es tell, el rap,
troben. la manta,
etc.
Com són les funcions dels peixos
No es poden regular la temperatura, són poi- Osteïctis. El
quiloterms. Respiren per mitjà de branquies barb, el lluç,
que están al darrere de la boca. Gairebé tots la sardina,
són carnívors. Són ovípars amb fecundació l’orada, etc.
externa, però alguns tenen fecundació inter-
na i són ovovivípars.
L’aleta que s’encarrega principalment de propulsar el peix és l’aleta caudal.
Els peixos condrictis no tenen bufeta natatòria. Tenen l’esquelet cartilaginós,
la boca en posición ventral, i la pell coberta de denticles, gairebé tots són
marins i grans depredadors. Mentre que els osteïctis tenen bufeta natatòria,
l’esquelet ossi, la boca en posició frontal, la pell coberta d’escates. I viuen en
tots els ambients aquàtics. Són condrictis el tauró, el tauró martell, el rap, la
manta, etc. Són osteïctis el barb, el lluç, la sardina, l’orada, etc.
Les escates d’un rèptil són dures i están unides entre sí. Les escates d’un
peix no són tan dures i es munten les unes sobre les altres.

9. UNA ANÀLISI CIENTÍFICA
La closca dels ous protegeix l’interior de l’ou de les agressions me-
càniques i de la dessecació, també limita el creixement de l’embrió.
Està formada per un materialcoriaci dur pero és porosa, aquesta po-
rositat permet l’intercanvi de gasos amb l’exterior.
Els ocells coven els ous perquè quan els ponen l’embrió no està for-
mat del tot i necessiten una temperatura elevada per al seu total
desenvolupament. En canvi els rèptils no els coven perquè els ous es
retenen dins de la femella fins que es completa el desenvolupament
de l’embrió i en algunes espècies la posta d’ous concorda amb la
desclosa.
Sabem si l’embrió que hi ha en un ou és d’un rèptil perquè té dits a
l’extremitat superior i una cua molt llarga. És la cria d’un vertebrat
perquè té un esquelet intern amb columna vertebral, el cos dividit en
cap, tronc i cua, i les extremitats articulades.
A l’interior de l’ou hi ha un sac amb vitel que serveix per nodrir a
l’embrio. A més té un altre sac que té la funció d’acumular les subs-
tàncies de rebuig. Aquests dos sacs están relacionats amb la funció
de nutrició dels éssers vius.
Forma de les Recobriment Homeoterm/ Tipus de Tipus ali- Tipus de
extremitats de la pell poiquiloterm respiració mentació reproducció
Mamífers Potes, aletes, Pèl Homeoterm Pulmons Molt variada Vivípars
ales
Ocells Potes i ales Plomes Homeoterm Pulmons Molt variada Ovípars
Rèptils Potes Escates Poiquiloterm Pulmons La majoria Ovípars
són carnívors
Amfibis Potes Nua Poiquiloterm Pulmons i a Carnívors Ovípars
través de la
pell
Peixos Aletes Escates o Poiquiloterm Brànquies La majoria Ovípars
denticles són carnívors