La tortuga mediterrània

1. LA TORTUGA MEDITERRÀNIA
Núria Vàzquez
Ariadna Vega
Pau Roset
Guillem Travé

2. El nom científic de la tortuga mediterrània o tortuga de terra és Testudo
Hermanni. És una de les vuit espècies de tortuga classificades
tradicionalment dins el gènere testudo, juntament amb espècies properes
com la tortuga marginada.

3. Regne: Metazoa
Classe: Reptilia
Sèrie: Deuterostomia
Ordre: Chelonii
Família: Testudinidae
Gènere: Testudo
Espècie: Hermanni

4. La tortuga Mediterrània és una espècie paleàrtica que només
està al sud d’Europa. La regió en que viuen s’estén des de
Espanya fins a Romania, incloent-hi les illes del mar Mediterrani.
Habita en diferents zones d’Espanya, França, Itàlia, Bòsnia-
Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Montnegre, Macedònia,
Bulgària, Romania i Grècia.

5. Normalment, són grogues i negres. Les femelles són més
grosses que els mascles, tenen la cua més petita, i la zona
ventral de la closca és aplanada, mentre que la dels
mascles és còncava. Hivernen enterrades a la sorra o a llocs
amb vegetació abundant. Poden pesar fins a 2’5 kg.

6. Es tracta de rèptils purament herbívors. Els exemplars
salvatges viuen en un hàbitat que es caracteritza
per llargs períodes de sequera que els obliga a
alimentar-se d'herbes seques. En aquests casos,
complementen la seva dieta menjant-se artròpodes
o cargols; aquests últims se'ls mengen pel calci que
aporta la closca. A vegades també mengen
excrements o petits trossos de carronya. El seu
aliment és principalment vegetarià encara que la
complementa amb certs invertebrats
ocasionalment.

7. Són animals de gran longevitat, i se'n coneixen molts
exemplars centenaris. Arriben a la maduresa sexual
quan tenen aproximadament deu anys, els mascles
abans que les femelles. Les Testudo són ovípares que
ponen els ous en forats excavats al sòl per la femella
amb les potes del darrere. Les femelles de T.
hermanni ponen ous dues o tres vegades a l'any,
entre maig i juny. El nombre d'ous depèn de la mida
de l'exemplar, però són entre tres i vuit per posta.

8. Les tortugues mediterrànies corren el risc de
desaparèixer en estat salvatge sobretot a causa de
factors antropogènics com ara: l'agricultura
mecanitzada i l'ús de pesticides, el trànsit, els
incendis, la destrucció del medi ambient, la
urbanització, la captura il•legal i l'amenaça de nous
predadors (sobretot per culpa de la introducció als
anys vuitanta de senglars hongaresos, més grans
que els autòctons.
La captura de tortugues com a aliment per humans
sembla inexistent tot i que segons Vetter en algunes
regions rurals de Bulgària la tortuga mediterrània
encara forma part de la cuina local.

9. Un dels principals problemes de que es morin, és
culpa de la pèrdua o degradació dels hàbitats en
que viu a causa de incendis forestals, de manera
que perden el menjar, o es cremen a l’incendi.
També ha passat molt, que les tortugues hagin sigut
atropellades o esclafades per cotxes. Hi ha vegades
que s’han mort a causa de haver sigut animals de
companyia, quan els amos no les han cuidat bé o
venent-les il•legalment, perquè actualment, és difícil
poder tenir una tortuga mediterrània a casa. S’ha
demostrat que quan hi ha poblacions petites és
molt més fàcil que es morin totes. És difícil que siguin
devorades, ja que la seva closca és molt dura. Però
hi ha animals que són més llestos i es mengen només
unes parts, i deixen la closca. Aquests animals solen
ser les rates, els gats, les gavines....

10. Des de fa alguns anys, la prohibició de capturar
exemplars salvatges ha incitat els afeccionats a
dedicar-se a la cria de diverses espècies de Testudo i
avui en dia el nombre d'exemplars en captivitat és
molt superior al d'exemplars salvatges. Tanmateix, en
alguns països, els esforços dels criadors són en va a
causa d'una legislació que encara no ha canviat
per adaptar-se a aquesta nova situació.