1. El invertebrats
Títol de la lliçó 5.
Noms i comnoms: Núria Mires, Gerar
lazaro
Ariana Trapé i Diego rodriguescame-
lo.
Classe: 1 ESO C
Data: Gener 2015
2. Els porífers.
La majoria són marins, però n’hi ha alguns que viuen a l’aigua dolça. El seu cos te forma de
sac i està perforat per bastants porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A l’interior hi
ha una cavitat atrial que comunica a l’exterior per unorifici anomentat òscul. Un tros
d’esponja es pot originar una nova esponja.
Ex 1 pàg 76
A quina característica delcos d’una es-
ponja fa referència el nom de porífer?
Als porus.
Ex 2 pàg 76
En que es diferencien un pòlip i una
medusa? En que s’assemblen?
Diferencies: En la forma del cos i en que
una medusa és un celenterat i no un porífar.
Sembances: En que els dos són animals
marins i no tenen òrguens ni aparells.
Ex 24 pàg 86
Dibuix d’una esponja i el recorregut de
l’aigua.
Ex 25 pàg 86
Celenterats: Medusa (f.medusa), coralls
(f.pòlip)
Poréfers: Coralls.
Els celenterats
Gairebé tots són marins pero n’hi ha alguns que viuen a l’aigua
dolça. Presenten simetría radial (el seu cos eestà dividit per diver-
sos plans de simetria). Tenen el cos tou, amb una única obertura
evoltada de tentacles. L’obertura comunica amb el seu estòmag,
que es diu cavitat gastrovacular. Són carnívors. Poden presentar
dues formes d’organització corporal molt diferents:
-Forma de pòlip: Forma de sac tubular, amb l’obertura a l’extrem
superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. Alguns viuen indivi-
dualment, o agrupats en colònies.
-Forma de medusa: Tenen forma de paraigua amb l’obertura a l’ex-
trem inferior del cos. Viuen o nadant o surant per l’aigua.
Els porífers i
els celenterats
són animals
d’una organi-
tzació molt
sencilla per-
què no tenen
ni orguens ni
aparells.
Esponja, animal porífer.
5. Els animals invertebrats
1. ELS PORÍFERS
I ELS CELENTE-
RATS
Medusa, animal celenterat,
3.
4. Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
-Els mol·luscos tenen simetria bilateal.
Tenen el cos tou i dividit en tres regions: el cap, la massa visceral
i el peu
El peu es musculós i el fan servir per nadar, reptar o exavar,
segons el tipus de mul·lusc
El seu cos està cobert per una fina membrana, anomenada
mantell
Com són les funcions dels mol·luscs?
Respiren per mitjs de brnquies es a dir son aquatics mentra que hi ha
un grupo.
Tenen una alimentació molt variada.
En moltes espècies l’enbrió que surt del ou es transforma directement
en adult mentre quee en molts altres de l’ou en surten larbes.
Els mul·luscs es divideixen principalment en:
-gasteropodes: tenen un cap ben desenbolupat amb quatre tentacles en els dos tentaclesmés grans hi tenen els ulls. El seu
peu es musculos i el fan servir per reptar els marins respiren per branquies i els terrestres per mitja d’un pulmó,
-Bivalves:com el seu nom ja indica tenen dues valves que obren i tenquen i que formen la conquilla la majoria són aquatics
hi n’hi ha de marins no tenen cap diferencia tenen el peu petit en forma de destral que els serveix per escavar
-Els cefalòpodes: tenen el cap ben desenbolupat amb ulls grossos. El seu peu es conberteix en tentacles que envolten la
boca per exemple un calamar.
Grups de mol·luscs
6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs?
El fan servir per nadar, reptar o excavar, según el tipus de mol·lusc
7.Quines són las parts principals del cos d’un mol·lusc
El peu i tenen simetría bilateral.
Informació de la foto
Un cargol es un mol·lusc que es molt vabos i lent
5. Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Presenten simetría bilateral
Tenen el cos cober per el que es diu exosquelet
Tenen apèndix articulàdes
La inmensa majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tó-
rax i l’abdomen. Alguns tenen el cap i el tronc fusionats en un de sol,
format per el cefalotórax.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen una alimentació molt variada depen de la seva manera de viura n’hi ha que en són carnivors, d’altres hervivors i també de ca-
ronyaires…
Són ovipars i la facundació es interna. En el process de la metamorfosi es converteix en un individu adult. Per creixer and de treures el
escalet intern i crear-ne un de nou aquest process s’hel anomena muda.
Es clasifiquen en: insectes, aràcnits, crustacis i miriàpodes.
Les abelles es un clar exemple de un que té exoesquelet
10.Busca en els termes clau l’origen de artròpode
Grup d’animals que estan coberts per un exoescalet
11.Quina funció te l’exoesquelet dels artròpodes?
Fer que el canvïn i així creixin per mitja del process anomeat muda
12.Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomea aquest procés?
Per poder créixer i s’anomena mudar la pell o l’exoescalet.
Un cranc un escorpí i un escarabat són artròpodes. Construeixen el grup més nombrós d’animals
6. Com són els artròpodes.
Els insectes
Són el grup més nombrós d’animals del món. Viuen en tots els
medis (terra, aigua, aire, etc…). Presenten simetría bilateral.
Tenen el cos cobert de un exoesquelet compost per una substàni-
cia anumenada quitina.
Tenen l’apèndixs articulats (potes, entenes, etc...) .
La mojoria tenen el cos dividit en tres zones : el cap, el tórax l’ab-
domen. Uns tenen cefalotórax (cap, torax fucionats ). Els orguens
dels sentits están mol desenvolupats. Els ulls podes ser simples
(ocels), o compostos.
Alguns són hervívors, d’altres carnívors, etc… La majoria tenen
els dos sexes separats (femella i mascle). Són ovípars i alguns pre-
senten la metamorfosi. Alguns muden (es desprenen del exoes-
quelet i en formen un de nou).
Es classifiquen en: insectes, aràcnnids, crustacis i miriàpodes.
Aparells bucals dels insectes
Boca mastegado-
ra i xucladora de
les formigues.
Boca xucladura
de les papallones.
Boca mastegadora
i llepadora de les
abelles.
Metamorfosi de la papallona monarca:
De cada ou neix una larva, anomenada eruga,
que després de un período de creixement, pas-
sa un etapa en la qual s’embolcalladins d’un
capoll, que es diu crisàlide i experimenta un
seguit de canvis fins que es converteix en pa-
pallona.
Larva de papallona.
Crisàlida de papallona.
Larva després de la metamorfsi
(papallona).
Ex 13 pàg 81 Ex 29 pàg 86
Perquè creus que els insectes també a) Identifica quin és un anèl·lid i quin una eruga.
s’anomenen hexàpodes? L’A és una eruga i el B un anel·lid.
Perquè hexàpode vol dir que te 6 potes i els b) Semblançes: Els dos són de mides semlants.
insectes tots tenen 6 potes. Diferencies: L’eruga és un insecte i l’anel·lid un cuc.
14 pàg 81 Ex 37 pàg 87
Com respiren els insectes? Els animals següents ex consideren insectes socials:
Respiren per les tràquees, uns tubs situats b) Papallones, arnes i escarabats.
a l’abdomen o al tòrax.
Boca picadora i
xucladora del mos-
quit.
7. Els aràcnids
Informació de la
foto
Informació de la
foto
(Fer les activitats 15 a 18)
Els aràcnids
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotórax i l’abdamen. Al
cefalotórax tenen dos quelícer, que els serveix per menjar, dos pedipal-
pa, amb funcío defensiva i tàtica i quatre parells de potes. Respei-
ren per tràquees
Els crustacis
Tenen el cos dividit en el cap, el tórax i l’abdomen, tot i en molts cosas el
cap i el tórax están units formant el cefalotórax.
Al cap hi tene dos parells d’antenes
Aquet animal in-
vertebrat per tan-
ya el grup del
arànids. La
Aquet animal per-
tany a la familia
dels crustaci tene
tene
(Fer les activitats 15 a 18)
Els miriàpodes
Tenen el cos allargat i format pel cap i el
tronc, amb un nombre variable de segments
iguals. A cada segment poden tenir un parell
de potes, com en el cas dels centpeus, o dos
parells de potes, com tene milpeus.
Aquet animal es
del grup dels mi-
riàpodes.
8. Com és el cos dels equinoderms
7. Els equinoderms
Les funcios dels equinoderns són:
Simetria radial
Esquelet intern
No tenen el cap diferenciat
Com són les funcions dels equinoderms
Els equinoterns es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’a-
quest grup d’animals, l’aparell ambulacral.
Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell amulacral.
Son animals carnívors, s’alimenten de petits custracis i de
mol·luscs.
Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes
espèieshermafrodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen
unes larves que fan la metamorfosi, es converteixen en adults.
Grups d’equinoderms
Ateroïdeus:
19– Busca en els conseptes clau el ssignificat del terme
equinodern.
Tipus d'animals marins invertebrats i radiats, amb el cos cobert de
punxes, al qual pertanyen les estrelles de mar, els eriçons, etc.
20– Què és l’aperell ambulacral? Quina funció fa?
L’aparell ambulacral es un conjunt de canals i vesícules distribuïts pel
cos dels equinoderms, pels quals circula l'aigua de mar.
Equinoïdeus:
Ofiuroïdeus:
Holoturioïdeus
Crinoïdeus
9. A fons
Els insectes constividus més nombrós. Es coneixen molts tupus d’insectes els més importants són aquests:
Himenòpters. Tenen dos paerlls
d’ales membranoses, tot i que alguns
no en tenen. L’aparell bucal està
adaptat ès llapar, mossegar xuclar
líquids. En societats organitzades
Díipters. Tenen un parell d’ales mem-
branoses, les posteriors están reduïdes
a òrgans que mantenen l’equilibri quan
volen, anomentats balancins. L’aparell
bucal és xuclador
Coleòpters. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors són gruixudes
durs i opaques i les tenen plagades
sota les primeres quan están en
repòs. L0aparell bucal és mossega-
dor
Dermàpters. Tenen dos parells
d’ales molt curtes i le posteriors
molt grosses i membranoses, plaga-
des sota les primeres en estat de
repòs. L’aparell bucal és mastegador.
Ortòpters. Tenen dos parells d’ales,
les anteriors endurides i les posteriors
plegades sota les primeres. L’aparell
bucal és mastegador.
Heteòpters. Tenen dos parells
d’ales. Lesanteriors tenen una part
enguixida i les posteriors són mem-
ranoses. La boca està adaptada per
perforar i per xuclar.
Ledipòptes. Tenen dos parells
d’ales membranoses amb escates.
L’aparell bulucal és xucador, i està
enrotllat en estat de repòs.
Odonats. Tenen dos parells d’ales
estretes grosses membranoses. L’apa-
rell bucal és mastegador.
Sifonàpters. No tenen ales. Les
potes están edaptades per fer salts.
La boca és xucladora i està adaptada
per perforar la pell.
