Ensenyament en contextos multilingües. Estudi comparatiu de la llengua catalana i el romanès.

1. Universitat Catòlica de València
“Sant Vicent Màrtir “
Seu Xàtiva, 142X
Grup nº3, components:
MªCarmen Ballester Ballester
Reme Calbo Maronda
Ana Llopis Blesa
Isabel Llopis Blesa

3.  Ambues llengües pertanyen a la branca
indoeuropea, són llengües romàniques,
derivades del llatí.
 Tant la llengua Romànica com el territori es va
dividir en dos blocs:
L’ oriental, on es trova el romanès i l’italià
L’occidental, on es trova , el castellà, el català,
el portugués, l’occità, el francès, el sard i el reto-
romànic.

4. Lletra Fonema Pronuncia aproximada Exemples
A /a/ a en nas Patru (=) “quatre”
Ă /ə/
Vocal neutra, com la de
l'anglès above
Insula (insule) “isla”
â, î /ɨ/ So intermedi entre /i/ i /o/ mână ['mɨnə] "mà"
B /b/ b en valència Bine (=) “bé”
C
/k/ (davant -a , -o, -o) c en calaix Copac (=) “arbre”
/ʧ/ (davant -i, -i) tz en agutzil face ['faʧi] "fer"
“Ch” /k/ K en ketzal xip [kip] "manera"
D /d/ d en dama Domn (=) “senyor”
E
/e/ /e/ en elefant elefant (=) “elefant”
/₌e/ (/=e/ semivocal) caliu A escrie [ascrije] "escriure"
/je/
ye- (en alguns casos al principi
de paraula)
ex: gerani
el ['jel] "ell"

5. F /f/ f en fetge foc [fok] "foc"
G
/ɡ/ (davant -a , -o, -o) g en gat i en gos galben ['galben] "groc"
/ʤ/ (davant -i, -i) g en general i en metge ger [ʤer] "escartxa"
Gu /g/ gu en guerra ghid [gid] "guia"
H /h/ Aspirada, “hobie” hârtie [hɨr'tie] "paper"
I
/i/ i en ciri mic [mik] "petit"
/j/ i en japonès iarbă ['jarbə] "herba"
/ʲ/
Palatalització de la consonant
final
bani ['banʲ] "diners"
J /ʒ/ g en gens jos [ʒus] "a baix"
K /k/ k en kimono
kilogram [quilo'gram] ("quilogra
m")
L /l/ l en làmina Gol (gol) “buit”
M /m/ m en mà Mare (=) “gran”
N /n/ n en nord nimic [ni'mik] "res"
O
/o/ o en solitud Copil (=) “nen”
/o̯/ /o/ semivocal noapte ['no̯apte] "nit"
P /p/ p en part Cap (=) “cap”
R /r/ r en cara Spor (=) “augment”
S /s/ s en "sal" Scrisoáre (=) “carta”
Ş /ʃ/ sh en (show) şapte ['ʃapte] "set"

6. T /t/ t en talp Tot (=) “tot”
Ţ /ʦ/ tz en aguditza
ţuică ['ʦwikə] "un tipus
d'aiguardent"
O
/o/ o en molt Copil (=) “nen”
/w/ o semivocal en Paula nouă ['nowə] "nou"
V /v/ v vampir Voi (=) “vosaltres”
X /ks/ x en dacsa Arhaic (arkxaic) “arcaic”
Z /z/ z (s sonora) en zoo zid [zid] "mur"

7. Català Romanès Català Romanès Català Romanès
Masculí a Femení:
Acabat en
cons.onant + -a
Vocal + -na
-au --- -ava
- Eslau: eslava
T - d
C - g
P - b
F - v
-oleg + a
Canvia u x v
Dupliquen l x l·l
Canvia article
Sufix –essa
-ina, -iu
El mateix
substantiu, canvia
l’article
Masculí
Acabats en:
. Cons.-- -i
. –i
. –o -i
. -ǎ
Femení a masculí
Acabat en:
-a -- -ot
Radical diferent
Ex: cavall, egua
Sufixes:
-aire, -ista,
-cida, són
invariables
Alguns afegeixen
mascle i femella
Els substantius
provinents de adj.
Son invariables .
Exemple:
El belga- La belga
Femení
Acabats en:
-ǎ ---- -i
-i ---- -i
-ea ---ele
Neutre
ø
Neutre
Acabats en:
. Consonant -uri
. –o-- -i, -uri

8. CATALÀ
Masculí plural
Norma general + -
s
Acabats en:
-a queda -es
-ga “ -gues
-gua “ -ques
-qua “ -gües
-ça “ -ces
- ja “ -ges
-tja “ tges
ROMANÈS
Masculí
plural
En –i
CATALÀ
Femení plural
Acabat en:
-a Vocal tònica
+ -ns
Excepcions sols +
-s
Alguns tenen
doble plural,
acabats en vocal
tònica + s formen
plural + -os.
dupliquen s
ROMANÈS
Femení plural
En -i, -ele
CATALÀ
Neutre
ø
ROMANÈS
Neutre
Acabats en:
. Cons.- -uri
. –o-- -i, -uri

9. CATALÀ ROMANÈS
CONJUGACIONS Hi han 3 conjugacions 10 Conjugacions agrupades en IV grups
MODES: Temps
verbals
INDICATIU
Present
Pretèrit imperfet
Pretèrit plusquamperfet
Pretèrit perfet simple
Pretèrit indefinit
Pretèrit anterior
Pretèrit perfet
perifràstic
Pretèrit anterior
perifràstic
Futur perfet
Condicional simple
Condicional compost
SUBJUNTIU
Present
Pretèrit perfet
Pretèrit imperfet
Pretèrit plusquamperfet
IMPERATIU
Afirmatiu
Negatiu
PARTICIPI
Si
INFINITIU
Simple
Compost
GERUNDI
Simple
Compost
INDICATIU
Present
Imperfet
Plusquamperfet
Perfet
Passat
Futur 1
Futur 2
Futur 3 I 4
Futur anterior
SUBJUNTIU
Present
Perfet
Condicional
Condicional Perfet
IMPERATIU
Afirmatiu
Negatiu
PARTICIPI
Passat I supí
INFINITIU
INFINITIU PERFET (compost)
GERUNDI
Normal

10. Nombre Gènere Sufix Exemples
Singular
Masculí /
Neutre
Cons. + -
ul
bărbat "home" → bărbatul "l'home"
-i + -ul ochi "ull" → ochiul "l'ull"
-o + -l muzeu "museu" → muzeul "el museu"
-i + -li câine "gos" → câinele "el gos"
Femení
-ă → -a casă "casa" → casa "la casa"
-i + -a noapte "nit" → noaptea "la nit"
-ie → -ia femeie "dona" → femeia "la dona"
-a, -ea, -
i + -ua
stea "estavella" → steaua "l'estrella"; zi "dia"
→ ziua "el dia"
Plural
Masculí Plural + -i prieteni "amics" → prietenii "els amics"
Femení /
Neutre
Plural + -li
cărţi "llibres" → cărţile "els llibres"; teatre "teatres"
→ teatrele "els teatres"

11.  Possesius, al català van davant del substantiu, mentre que al romanès van al darrere
com a sufix.
Les terminacions són: -ului, -lor, -i; «professorlui».
 Possesiu pronominal, segueix al nom: «meu» que vol dir el meu i «săo» que vol dir seu.
 Els demostratius, al romanès sols hi ha dos formes, el de
proximitat «acest» que vol dir aquest i el de llunyania «acel»
que vol dir aquest o aquell.
 Els adjectius qualificatius són iguals a la resta de llengües romàniques, concordant en
gènere i nombre amb el nom. La seua posició és després del nom, quan precedeix pren
l’article sufixat.
exemple: «un professor bun» que vol dir un professor bo.

12. Casos
Primera persona Segona Persona Tercera persona
Singular Plural Singular Plural
Singular Plural
masc fem masc fem
Nominatiu Eu noi el teu voi el ea ei ele
Acusatiu
(àton)
mă (m-) ne et vă (v-) îl (l-) O îi (i-) li
Acusatiu
(tònic)
Mine noi tine voi el ea ei ele
Datiu (àton)
îmi (-el
meu)
ne (-ni) îţi (-ţi)
vă (v-, -vaig
veure)
îi (-i) li , li
Datiu
(tònic)
Mie nouă ţie vouă lui Ei lor

13.  L’ordre bàsic sol ser, subjecte-verb-complements. A
vegades el subjecte va darrere amb verbs de
moviment, canvi d’estat o posició, o l’apreciació.
 En el cas del romanès, un complement indirecte pot
anar en el mateix cas que un complement del nom.
Exemple: Envia la carta dels pares/ Envia la carta als
pares.
 El complement indirecte precedeix al directe.
 En les preguntes el subjecte va darrere del verb.

14. VALENCIÀ ROMANÈS
ALUMNES STUDENTI
ARMARI DULAP
BOLÍGRAF STILOU
CADIRES SCAUNE
CARPETA FOLDER
COL·LEGI COLEGIU
COMPANYS COLEGI
ESCOLA ŞCOALᾸ
ESTOIG CAZ
FINESTRA FEREASTRA
GOMA D’ESBORRAR RADIERᾸ
GUIX CRETA
JOCS DE CONSTRUCCIÓ JOCURI DE CONSTRUCTII
JOCS DE FUSTA JOCURI DIN LEMN
LLÀPIS CREION
LLIBRETA CARTEA
MESTRE MASTER
MESTRA PROFESOR

15. LES RUTINES
VALENCIÀ ROMANÈS
A LA CUA! ÎNCE!
ALÇAT! SAVED!
ANEM-NOS-EN! SĂ MERGEM
BERENAR GUSTASE
ESMORÇAR MIC DEJUN
DINAR PRᾸNZ “O” MᾸNCA
ESCOLTEU! ASCULTA!
GUARDEU EL MATERIAL! SALVAŢI MATERIALUL!
GUARDEU EL TORN DE PARLA! PᾸSTRAREA RᾸNDUL SᾸU, DE FRAZA
NO CRIDEU! NU STRINGA!
NO PASSEU! NU TRECE!
POSEU ATENCIÓ! ACORDAȚI ATENȚIE!
RASPALLAT LES DENTS! SPALATUL PE DINTI!
RENTAT LES MANS SPĂLAŢI-VĂ PE MÂINI
SEU-TE! CAPUL SUS!
SILENCI! TĂCERE!

16. ELS NOMBRES
0 ZERO 10 ZECE
1 UNU 20 DOUᾸZECI
2 DOI 30 TREIZECI
3 TREI 40 PATRUZECI
4 PATRU 50 CINCIZECI
5 CINCI 60 S´AIZECI
6 ŞASE 70 S´APEZECI
7 ŞAPTE 80 OPTZECI
8 OPT 90 NOUᾸZECI
9 NOUᾸ 100 O SUTᾸ

17. ELS COLORS
VALENCIÀ ROMANÈS VALENCIÀ ROMANÈS
BLANC ALB NEGRE NEGRU
VERMELL ROSU GROC GALBEN
VERD VERDE BLAU ALBASTRU
MORAT VᾸNᾸT MARRÓ MARO
GRIS GRI GRIS CENDRA CENUŞIU
MATISOS
BLAU CEL BLEU COLOR CREMA CREM
ROSA ROZ VIOLETA VOLET
BEIX BEJ BLAU MARI BLEUMARIN
BRU BRUN GRANAT GRENA
TARONJA PORTOCALᾸ ROSA TRANDAFIR

18. DIES DE LA SETMANA
VALENCIÀ ROMANÈS
DILLUNS LUNI
DIMARTS MARTI
DIMECRES MIERCURI
DIJOUS JOI
DIVENDRES VINIERI
DISSABTE SᾸMBᾸTᾸ, SᾸBETE
DIUMENGE DUMINICᾸ, DUMINICI
ELS MESOS DE L’ANY
ELS NOMS DELS MESOS, TENEN ORIGEN LLATÍ I SÓN DE GÈNERE MASCULÍ
GENER IANUARIE
FEBRER FEBRUARIE
MARÇ MARTIE
ABRIL APRILIE
MAIG MAI
JUNY IUNIE
JULIOL IULIE
AGOST AUGUST
SETEMBRE SEPTEMBRIE
OCTUBRE OCTOMBRIE
NOVEMBRE NOIEMBRIE
DESEMBRE DECEMBRIE

19.  http://madrid.mae.ro/es/romania/942,(947, 945) http://madrid.mae.ro/es/node/735,(732)
 elperiodic.com/.../38889_conselleria-e...
 http:// www.webislam.com/articulos/31866-educación_de_la_comunidad_valenciana_editara_guias_en rumano_y_arabe_de_vocabula.html (Butlletí
d’educació de la Comunitat Valenciana )
 www.xtec.net/lic/nouvingut (Col. Llengua, immigració i ensenyament del Català vol.8)
 http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.7146237d0006f0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=8d24b95169928210VgnVCM1000008d0
c1e0aRCRD&vgnextchannel=8d24b95169928210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
 http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7adbc213f0eaaecb1285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aR
CRD&vgnextchannel=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=0adbd279c3d54210VgnVCM1000008d0c1e0aR
CRD
 LAMUELA, Xavier, El romanès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.
 http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Coleccions/Llengua%20immigracio%20i%20ensenyament%20catala/08romanesc
atala06/llengua_08_romanes.pdf
 http://www10.gencat.net/pres_casa_llengues/AppJava/frontend/llengues_detall.jsp?id=56&idioma=1
 http://www.scribd.com/doc/57478874/TDR-El-Romanes-i-el-Catala
 http://www.orbilat.com/Languages/Rumanian/Grammar/Rumanian-Pronunciation_and_Spelling.html
 http://www.innovib.cat/numero-1/pdfs/20-rec-op.pdf
 http://www.scribd.com/doc/57478874/TDR-El-Romanes-i-el-CatalaEntrevista i video amb dos romaneses, una de les quals és tècnic i membre de
l’escola valenciana, Dariana Gorza.