"Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)", VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: “El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban (XV-XVIII)”. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma, 1989.

1. CORS I COMERÇ A MENORCA.
LA COMERCIALITZACIÓ
DE LES PRESES
(1778-1781 )
Al llarg del segle XVIII el cors assolirà una expansió que no coneixia als
per Íodes anteriors, afavorit pels britànics aleshores establerts a l'illa (entre 17131756,1763-1782 i 1798-1802). Fins la guerra de l'any 1740 dita navegació consistia
fonamentalment
en captures fetes a les aigües immediates a Menorca, d'una
manera més bé espontània I i sovint relacionada amb les crisis de subsistència.
Malgrat que abans del període 1740-48 també trobem veritables naus corsàries, és
en les esmentades dates quan es produeix l'arrencada d'aquesta activitat, per
arribar al seu sostre cap a finals de segle, entre els anys 1778-1781 i 1799-18012•
Per més que la historiografia menorquina tradicionalment ha donat un paper
destacat al cors, els treballs publicats al respecte són mínims. A l'Arxiu Històric de
Maó hom disposa de fonts variades, però quantitativament
desiguals; es tracta
d'una poca documentació de caire privat referent als bastiments corsaris, actes
notarials, el Diari de Mahó- manuscrit degut a Antoni Roca, capità mercant i
empleat de sanitat-, i els registres de Sanitat (patents i quarantenes)
etc. De fet
encara manca molt per consultar.
La guerra de l'any 1778
De 1778 a 1781, el port de Maó va viure una intensa activitat corsària, com
a resultat de l'extensió a Europa del conflicte entre Gran Bretanya i les seves
colònies de Nord-Amèrica.
(1) LOPEZ NADAL, G.: EI corsarisme mallorquí
forçat, Mallorca, 1986, pp. 143-157.367-370.
a la Mediren"ànea occidelllaI1652-1698:
un comerç
(2) HERNANDEZ SANZ. F.: "Un corsario menorquín (1779-1781)", Revista de Menorca, 1924.
RIUDAVETS TUDURI. l'.: HislOria de la lsla de Menorca, Maó 1888, pp. 320.327.

2. Conseqüentment
augmentà la marineria amb el transvasament de treballadors d'altres activitats i les aportacions de gent de fora (vegeu Taula lI), al temps
que s'establien nous comerciants per aprofitar la conj unt ura. La J unta de Govern de
l'illa, creada pel govern borbònic, ens descriu aquesta situació l'any de la conquesta
de Menorca (1782):
" ...en tiempo de Paz ascendia su numero a oc/zocientas y cinquenta
(mariners), . cuio trabaxo mantenian setecientas familias; sin contar los
Patrones y Capitanes de las embarcaciones que sustenta ban las suias.
Con motivo de la Guerra y Corso que han seguido llegaron a mas que a
duplicarse pues a la espen en cia y cebo de lo que repartian apenas /zubo oficial
oArtesano y tal vez aun Labrador que con preferencia no se metiese a corsario
o marinero abandonado su taller"3.
Inicialment l'enemic era França, però després s'incorporaren
a la guerra
Espanya -a mitjans de 1779- i Holanda a finals de 1780-. Els 55 corsaris
menorquins4 capturaren 225 preses declarades bones, conduint-ne al port de Maó
179, mentre la resta de corsaris britànics n'aportaren 43, el que fa un total de 222,
valorades en brut en uns dos milions de pessos de vuit5• Les preses més nombroses
correspongueren
a vaixells sota pavelló francés -un 43%- i espanyol-un 30%-, fet,
potser, afavorit per la proximitat de l'illa a les costes dels esmentats països. No
obstant això, i encara que les preses franceses conserven el primer lloc en quant al
valor, amb el 36%, són les holandeses i escandinaves, amb una mitjana de 20-25
mil pB. (= "pesos") cadascuna, seguides de les franceses i italianes, 7-9 mil pB, i
finalment les espanyoles superant lleugerament els dos mil p8. (vegeu Taula I).
Cal considerar si era rendible, quan es comprovà el seu baix valor, la presa
d'una gran part de les naus espanyoles que foren capturades.
Els armadors
prefereixen els bastiments
francesos, com ho expressà Ramon Ballester en les
intruccions que donà al capità del xabec corsari "Succes": "Las Presas Francesas
son de mes valor en general, y no es tant perillos el cl1lsar sobre aquelles Costas,
perque les Fragatas francesas no són de tant camí, con los Corsaris o Xabechs
Espallols. Por esto sempre que se puga cn/sar sobre la France sera lo millor, y segons
el temps i las Cassas podra tenir alli, fera alguna passada per Espail/la y Mallorca".
Tampoc és partidari de retenir els neutrals, de no ésser un cas molt clar, per contra,
això no inclou els qui van de Mallorca a Lisboa i d'Espanya a Gènova6• Malgrat tot,
van agafar petits "barcos" espanyols, valorats en quasi ·200 ps, que deixaven un
benefici pels armadors de sols 35 pB, i fins i tot llaüts de pesca de menys valor. Per
recuperar la inversió era necessari que el valor brut de les preses, de dues a quatre
(3) CARRERAS
RIERA, L.: "'Avance de un estudio sobre comercio e industria de Menorca", Revista
de Menorca, 1916, pp. 351-52.
(4) HERNANDEZ
SANZ, F.: "Un corsario ..."
(5) PONS VILA, l.F.: "EI corsarismo menorquín durante la segunda dominación britanica", Diario
Menorca, 13 i 14 de febrer de 1787.
(6) HERNANDEZ
SANZ, F.: "Un corsario ..."

3. per viatge7, tripliqués la quantitat aportada en armar el corsari,
i que es
compensés el poc valor de les espanyoles amb captures d'altres pavellons.
francès
espanyol
genovès, napolità, venecià
holandès
suec. danès
altres
Total
115
80
30
19
17
7
268
840.000
190.000
265.000
510.000
375.000
115.000
2.295.000
* Totes les aportades
a Maó i les fetes pels menorquins
i conduïdes fora de l'illa
Font: Arxiu Historie de Maó. Universitat (=AH.M.U.),
nQ 284. "Llibre el qual W!1Ie una nota dels
Corsaris armals en Menorca, y de las Presas que fal'an dUl'a!1lla Guerra comensada
en esle any de 1788".
Per contra, disposem d'alguns testimonis de l'època en què se' ns parla del
perjudici que el cors menorquí provocava al comerç espanyol. EI marquès de
Sollerich (1780), informà al comte de Floridablanca
que els menorquins havien
sortit en cors contra els espanyols, fent moltes preses. L'esmentat comte en carta
als ministres de Guerra i Marina (1781), qualifica de "continuo ipel7liciosísimo"
el cors fet des del port de Maó, al qual anomena "nidode ladrones", queixant-se que
"todo el Mediterr(meo esta infestado, el comercio perdido y nuestra navegación
sinlibertad"8. No hem d'oblidar, emperò, que el cors menorquí fou una de les raons
adduïdes per justificar la conquesta de l'illa.
Si bé és cert que els corsaris menorquins obstaculitzaven el comerç de les
costes mallorquines o catalanes9, el mateix es pot dir dels espanyols que dificultaven
el proveïment de l'illa, com va passar a principis de 1780, i que perseguien els
mercants maonesos fins a la mateixa bocana del port. L'insuficient collita de blat de
l'any 1779 provocà una greu carestia, agreujada pel fet d'ésser "insiel10 que los
Cmgos de Grano que se esperanllegassen en la lsla a causa de los Corsarios enemigos
que estan Clllsando sobre la lsla". Per fer front a la situació, el governador Murray
"ordenó a todos los corsarios de esta lsla de con du cir en ella todos los Bastimentos
de qualquier Nacion fueran que en (c)olltrarian durante el Cms cmgados de Trigo,
o Cevada"lü el 28 de gener de 1780. La falta de queviures continuà i el Vicari
General concedí permís per menjar carn durant la quaresmall.
(7) PONS VILA. J.F.: "EI corsarismo ..."
(8) TERRON l'ONCE. J.L.: "La reconquista de Menorca por el duque de Crillon. 1781-1782". Museo
Militar Smi Felipe. Menorca. 1981; apendix, documents nQ 4 i nQ 2.
(9) HERNANCEZ
SANF, F.: "Jornal del Corsari St. Antony de Padua", Revista de Menorca, 1929.
(10)Arxiu Historic de Maó (=AH.M.),
Universitat, nQ 285.
(11) AH.M.
Universitat, "Diari de Malló del Capità Antoni Roca", de 9-II-1780 a 10-III-1780.

4. Per armar un vaixell corsari es constituïa una societat entre agents, armadors
i interessats -que aportaven el capital i la nau- d'una part i capità i tripulació de
l'altra. La companyia estava dirigida pels agents, que proveïen al vaixell de tot
alio necessari pel "crus", s'encarregaven de tramitar l'adjudicació de les preses ide
comercialitzar-les.
A canvi obtenien un 5% sobre el valor en brut de les captures
(no sempre), i el que els corresponia, com a la resta d'interessats, en proporció
del diners invertits.
Els beneficis nets es repartien per parts iguals entre els
armadors i la tripulació. El capità, que rebia un altre 5% sobre el valor en brut,
distribuïa la part corresponent a la tripulació d'acord amb els pactes a què arribava
amb els mariners i oficials en enrolar-losI2.
Una bona part de les classes altes i mitjanes de Maó inverteixen en els
armaments en cors: comerciants, nobles, clergues, patrons de la marina mercant,
pagesos (amitgers o arrendadors),
mestres artesans, membres de professions
liberals, etc.; com també britànics i inmigrants jueus, grecs o italians, encara que
els menorquins corren amb la part principal de les inversions. En els cinc armaments que he consultat, corresponents a tres vaixells, "Nostra Senyora del Roser"l3,
"Succes"'
¡ "Sant Antoni de Padua"15, el nombre d'interessats envolta els 35 i
l'aportació de capital els 6.600 p8, mentre que l'armament i nòlit, de vaixells
comercials trobem un nombre menor d'implicats. Retornant al cors comprovem
com l'abundant participació propicià les imposicions no molt elevades, que en un
80% de casos no arriben als 200 pB, per bé que la resta dels associats
contribueixen amb quasi el 70% del capital. Una actitud freqüent consistia en la
diversificació de la inversió en diferents vaixells, seguint el costum comercial,
al temps
que, reiteradament,
es participava en altres activitats mercantils,
relacionades o no amb el cors (vegeu Taula IV). EI Magh• Dr.D". Miquel Geroni
Ruby i Squella és un bon exemple del que fins ara hem exposat, en interessar
la quantitat total de 550pB. en l'armament de 6 corsaris, de finals de 1778 a mitjans
de 1780 -en què mor-16•
Desconeixem, sovint, a una part dels associats en els armaments donat que
hi participen sota el nom d'altres. És el cas del corsari "La Maria" -desembre
de 1778-, en què sota el nom de Ramon Ballester hi inverteixen alguns dels seus
(12) PONS VILA, J.f.: "Contribución al estudio del corsarismo menorquin ell elsetecienlos. El viaje
del jabeque '''San Antonio de Padua" a las ordenes del cap a F¡'ancesc Maspoch (1780)". MaYllrqa
nO 21,1985-1987.
PONS VILA, J.F.: "El corsarismo ..."
HERNANDEZ SANZ, F.: "Un corsario ..."
HERNANDEZ SANZ, F.: "Jornal del Corsari ..."
(13) AH.M. Protocols Notarials, llibre nO60 (Ramon Ballester)
(14) HERNANDEZ SANF, f.: "Un corsario ..."
(15) PONS VILA, lf.: "Contribución ..."
AH.M. Universitat nO285.
(16) AH.M. Protocols Notarials. llibre nO266, Inventaris (Andreu Vila).

5. familiars, o el del "Sant Antoni de Padua" -d'abril de 1780-, en què sota el del patró
Antoni Seguí (agent) i el.Qr. Gabriel Seguí trobem 9 interessats que aporten 630
p8.
TAULA II.
Venda en pm1s que corresponen a mariners del corsali
"Sant Antoni de Padua"
Capità Francesc Tudlll'Í; Annament 19-X1780 /18-Il-1781
13-X-1780
4-XII-1780
27-11-1781
16-11I-1781
21-11I-1781
21-11I-1781
22-11I-1781
23-11I-1781
1. Neto
M. Mus
F. Camèli
J. Smyth
J. Ansaldo
A Putitxi
J. Quebedo
F. Pons
P. Ginard
J. Ginard
J. Conqui
S. Brudo
S.Z. Galfon
A Bayne
A Bayne
A Bayne
15
40
105
106
280
205
126
230
1/2
1/2
I
1 1/4
2
2
11/4
2 1/4
63
63
126
157
252
252
157
283
48p8
23 "
21 "
51 •.
28
47
29
53
"
"
"
"
a: de Livorno; b: alemany; e: de Triest; d: jueu de Maó; e: anglès de Maó
Font: AH.M., Protocols Notarials, llibre nO61 (Ramon l3allester)
AI-l.M., Universitat nO 285.
És difícil esbrinar el resultat dels armaments, i quins foren els beneficis
obtinguts tant pels inversors com per la tripulació. En la majoria d'ocasions els
corsaris aconseguiren retornar al port de Maó amb alguna captura17• Tanmateix,
això no implicava beneficis donat que el valor de !e.s preses podia no cobrir les
despeses de l'armament,
o podia augmentar-les,
com succeïa amb les càrregues
d'algunes naus neutralsl8, que els exposava a indemnitzacions o a elevats dispendis.
Si tot anava bé, emperò els interessats podien triplicar o quadruplicar la seva
inversió.
El repartiment
dels beneficis que corresponen a la tripulació presenta el
problema que nombrosos mariners venien les parts que els corresponien (o porció),
des d'abans de salpar fins el moment de ''ferpm1s i qUal1S". D'aquesta forma els
diners generats pel cors poden passar a persones que no hi estan directament
relacionades, o almenys modificar la distribució dels guanys. És el cas del capità
del corsari "Sant Rafael", Jaume Vives, que comprà en acabar el crus (1-1781) als
seus propis mariners 381/2 parts, per 2.833 p8. 6r.19• El benefici mitjà obtingut pels
compradors envoltava el 20-30% (vegeu Taula II).
(17) PONS VILA, J.F.: "El eorsarismo ..."
(18) Vegeu nota nQ 6
(19) AI-I.M. Protocols Notarials, llibre nQ 266 (Andreu
Vila)

6. Després d'aquesta breu visió del cors menorquí cal recordar que és la
comercialització de les preses i dels efectes que transportaven el que centra
l'interès de la present comunicació. La principal font la constitueixen els llibres de
protocols dels notaris Ramon Ballester i Andreu Vila, de 1779 a 1781, on s'hi troba
enregistrada la venda de gairebé el 20% de les preses condemnades pel Tribunal
del Vice-almirallat de Menorca. És precís, però, considerar el fet que moltes
transaccions
es degueren
formalitzar
mitjançant
un contracte
privat,
i
difícilment n'arribem a tenir notícia. Les dades de què disposam, encara que no
ens permeten d'arribar a un coneixement complet d'aquesta activitat, almenys fan
possible d'establir alguns punts d'interès, advertint, però, que la comunicació sols
preten donar a conèixer els primers resultats d'una recerca en procés; per això serà
forçós de revisar-los en properes ocasions.
El port de Maó mostra una forta activitat pel que fa a la venda de preses,
però la gran abundància d'aquestes no deten la importació de bastiments de
Gènova, Niça o fins i tot de Marsella20. Les vendes de naus no relacionades amb
el cors, que representen el 25% d'aquests intercanvis,
estan controlades pels
genovesos, que intervenen en dues terceres parts de les transaccions, si bé la
majoria dels compradors resideixen a l'illa, com Sebastia Biale o Josep Bianqui.
Les preses eren venudes en pública subhasta o mitjançant un corredor, tot
i que predominava la primera forma. La subhasta es duia a terme, generalment, dins
el termini d'un mes a partir de la condemna del Tribunal del Vice-almirall per
l'encantador diplllat de l'illa, o pels mateixos agents del corsari captor. En els
protocols dels notaris Ballester i Vila, entre 1779 i 1781, es contabilitzen 32 vendes
de preses per part dels agents i 18 revendes, si bé quatre d'aquestes corresponen
a la venda per parts d'una nau21•
La comercialització de les preses corresponia,
com s'ha dit abans, als
agents i aquests eren, majoritàriament, menorquins o en tot cas anglesos establerts
a Maó, com lames Niven & Gibbons, o Adam Wilkie (Comissari de Queviures de
les Tropes
Britàniques de Menorca),
que també actuaven comissionats pels
interessats en els corsaris armats fora de l'illa que portaven preses a Maó. Capitans,
patrons i negociants eren els protagonistes d'aquestes transaccions, fora d'algun
mestre artesà o advocat, això sí, agent de corsari, i per tant venedor.
Els compradors sovint actuaven com a cap d'un grup d'inversors, o,
simplement, eren intermediaris, comissionats per negociants, majoritariament
de
Livorno, com Joan Baptista Stefanini, genovès, i Guillem Maglioni, de Livorno, que
van adquirir tres naus per compte de Cario Vicent Venuli & Companyia,
de
(20) A.l-l.M.
Jordi Làdico,
ps, al capità
(21) A.H.M.
Protocols Notarials, llibre nO61 (Ramon Ballester) 15-XII-1780
grec establert a Maó, comprà a Marsella (VIII-1780) el bergantí "Sant Llorens",
Miquel Angel Cavasso, i fou conduït a Menorca pel capità Concillero. genovès.
Protocols Notarials, llibres nO60,61,62,265 i 266.
per400

7. Livorno. I encara que la majoria són italians, no falten menorquins o residents a
l'illa que desenvolupin aquesta tasca, com Pere Vanrell (per Llorens Lipy de
Gènova), Isaac Cansino (per Otto Franck & Companyia de Livorno i Lluis
Duseigneur de Gènova), o Josep Bianqui (per Guiliano Taucci de Livorno).
Fins a l'estiu de 1779, quan es declarà la guerra entre Anglaterra i
Espanya, els mallorquins i catalans freqüentaven el port de Maó, tant per comprar
preses o efectes, com fent escala-és el cas dels mallorquins amb oli cap a Marsella. Aixi el patró Gia realitzà dos viatges a Mallorca, en un mes, amb el seu xabec
carregat amb efectes provinents de captures i, endemés, adquirí una presa (vegeu
TAULA III).
TAULA III.
Preses o efectes apressats que surten del port de Maó
Dala
Càrrec
25-02-1779
14-03-1779
17-03-1779
25-03-1779
29-03-1779
13-04-1779
13-04-1779
13-04-1779
13-04-1779
22-04-1779
26-04-1779
18-06-1779
20-06-1779
22-06-1779
30-0dt- I779
15-09-1779
22-09-1779
06-02-1780
10-03-1780
10-03-1780
Presa
mercaderies
Destinació
genovès·
presa
presa
mercaderies
mercaderies
mercaderies
mercaderies
mercaderies
mercaderies
mercaderies
efecles
Pavelló
presa
presa
presa francesa
presa francesa
presa francesa
presa
mercaderies
presa espanyola
presa espanyola
presa espanyola
genovès
genovès
mallorquí"
raguscu
danès
venecià
venecià
raguseu
mallorquí"
venecià
cat./mall.
català
calalà
mallorquí
grec· *
danès
genovès
grec
grec
Gènova
Mallorca
Gènova
Livorno
Livorno
Livorno
Gènova
Mallorca
Livorno
Barna/Mall.
Barcelona
Barcelona
Mallorca
Tunis
Livorno
Livorno
Livorno
• Capilà Joan Sans, vaixell menorquí sola pavelló genovès .•• Patró Gia.
". bric adquiril pel capilà Dessen a Nicola Alexiano el 7-09-79
(vegeu Taula .. Revenda de Prcses")
FonI A.J-I.M. Universitat. "Diari de Mahó del capirà Antoni Roca"
Gènova i Livorno constituïen la principal destinació
on eren conduïts pels patrons de les esmentades ciutats i, en
grecs. Altrament els menorquins participen intensament en la
revendre-les, dedicar-les de nou al comerç, o desballestar-les
fusta, de la qual l'illa sempre en tenia necessitat (de 1779 a
i Bartomeu Parpal estigueren associats per realitzar aquesta
dels vaixells presos,
ocasions, també pels
compra de naus, per
per aprofitar-ne la
1781JoanRobertson
feina).

8. La revenda produïa un interessant benefici, que generalment superava ci
50% de la inversió inicial. El preu mitjà de les naus venudes pels agents se situa cap
els 675 pB, mentre que les revendes pugen als 1200 pB. Com a element de
comparació cal considerar que les naus no relacionades amb el cors venudes en
aquest període tenen un preu que envolta els 1.025p8 També participaven en
aquesta activitat alguns inmigrants establerts a l'illa, com el grec Nicola Alexiano,
súbdit rus, o el jueu Isaac de Salvador Cansi no.
Una part important de les preses adquirides pels menorquins retornaven
a l'activitat comercial no forçada, participant
en viatges a Gènova, Livorno o
Gibraltar, com les naus "Sant Antoni de Padua" (60 tones) i "Sant Lluís Gonzaga"
(120 tones), propietat dels Srs. Tomas Adams, Pere Pola, genovès, Moisès de
Salvador Cansino, jueu, residents tots ells a Menorca, i els Srs. Legingston &
Trumbell &Comp.,
de Gibraltar,
"Nostra Senyora dcl Roser",
de Vicent
Delatorre, "La Maria" de Narcís Panedas, o "La Verge de la Guardia", de J. Lion,
cas que a continuació es tractarà més detalladament.
Abans de concluir el present apartat vull remarcar el paper dei port de Maó
com a lloc de comercialització de preses en moments que a l'illa no hi havia activitat
corsària. Es tracta de naus que els menorquins adquirien a Alger,
i que,
majoritàriament,
s'haurien de relacionar amb ci comerç del blat que duien a
terme22• Així el capità Baselini va comprar dels algerins un gànguil napolità carregat
de blal, que parlí de Maó el novembre de 1776 cap a Carlagena,
sola el
comandamenl de Joseph Vinent. El patró Pere Carreras conduí a Maó, l'octubre
i el novembre de 1785, una goIeta i un bric portuguesos amb càrrega de farina i
blat, pels algerins23• EI patró Bartomeu Escudero, el 1782, per poder viatjar arn b
major seguretat al Magreb comprà a Alger una pollacra que havien presa els
barbarescs, que posà sota pavelló algerià i de Jcrusalem2-l.
EI corsari "Nostra Senyora del Roser" comandat pel capità Domènec
Manenl, amb una tripulació de 53 homes i armal amb dos canons, sortí a creuar
de l'abril a l'agost de 1780, i prengué dues naus espanyoles que foren conduïdes al
port de Maó el 24 i el 28 de maig. Així mateix participà amb el "Sanl Antoni de
Padua" en l'aprehensió d'una tercera, francesa25• La vàlua de les captures fa pensar
que obtingué beneficis, de no existir despeses extraordinàries26.
(22) MARl PUIG. A: "EI comerç dcl blat al pon de Maó 1792-1802". Estudis d'Historia Econòmica,
Palma de Mallorca. 1989-2 (en premsa).
(23) AH.M. Universitat "Diari de Malló dcl Capità Intoni Roca".
(24) RAMIS I RAMIS. 1.: ';Varones ilustrcs de Menorca". Maó. 1817.
(25) AH.M .. Universitat, nO284. "L1ibrc el qual conte una nota dcls Corsaris armats en Menorca y de
las presas que faran durant la Gucrra comensada en est e any de 1778".
(26) AI-eLM. Universitat nO284. ci valor assignat a Ics preses pel "L1ibrc" csmentat a la nOIa a. si bé no
és exacte. en general s'aproxima molt als pocs preus de venda conegUIs.

9. La primera presa,
el pinc "Sant Salvador" valorat en 30.000 pB, que
transportava cacau, bala i balot, fou condemnada com a bona pel Tribunal del Vicealmirallat el 22 de juny i venut el 12 de febrer de 1781 als genovesos Antoni
Concillero, capità (1/4), iMiquel Angel Cavassa & Germans, negociants (3/4), per
1.150 pB.
Ara bé, és la segona presa la que ens interessa per observar la seva reinserció
en els circuïts comercials. Es tracta del llondro català "La Verge de la Guàrdia",
avaluat en 800 pB,i que portava una càrrega de bótes buides. Fou venut el 28 de
setembre de 1780 per Josep Pauly, mestre fuster i agent del capità Manent, a
Antoni Portal is, negociant, per 253 pB i 6 r. Portal is, poc després, el 24 del mes
següent, ven el llondro al patró Joan Lion per 425 pB.27 vaixell ha incrementat en
El
171 pB. el seu valor amb la revenda, i encara foren necessaris 187 p8. més per
equipar-lo costant als armadors un total612 p8Sr., ei que representa més del doble
del seu preu inicial.
EI mateix dia de la venda es firmà un contracte de companyia per de Maó
a Gibraltar, amb un fons de 4.234 p8, entre el Sr. Antoni Portal is, negociant, el notari
Ramon Ballester i el patró Joan Lion. Es preveu la venda de la nau i la càrrega i
s'assigna al capità un salari de 25 pB. el mes i un 5% sobre els beneficis28. Tres dies
abans el patró Lion havia enrolat vuit mariners com a tripulació per l'esmentat
viatge, a raó de 16 pB. el mes, dos d'assegurats i un d'avançat.
EI fons es distribueix en el contracte com segueix:
Sr. Antoni Portal is 200 pB
notari Ramon Ballester & Comp. 1.474"
patró Joan Lion 2.650"
però en realitat la situació és més complexa. En primer lloc, el patró Lion no
és el propietari del llondro, el qual pertany per quarts, de 103 pB. 1 r i 9 d., al mestre
Josep Pauly, i als negociants Gabriel Pons i Antoni Portal is, i possiblement
al
notari Ballester, malgrat que la documentació no deixa ciara la identitat del quart
armador, a més, hem de remarcar que els dos esmentats en primer lloc sols
participen en el buc, i també que sota el nom de Ramon Ballester i Companyia
inverteixen en la càrrega:
Magh• Narcís Panedas,
Jurat de Maó, negociant 200p8.
Oil Maní Pons 100"
Sr. Matheu Flaquer 100"
Sr. Pere Antoni Montcada 50"
Desconeixem
com la nau, adquirida pel patró Joan Lion, va esdevenir
propietat dels armadors, no obstant això, l'experiència d'altres vendes fa pensar
que Lion actuà com a simple intermediari i mai no fou el veritable posseïdor del
llondro.
(27) A.I-LM. Protocols Notarials. llibre nO61. (Ramon
(28) A.I-LM. Universitat. nO281 i 286
Ballester)

10. La majoria dels interessats en el buc o en el carregament estan relacionats
amb el cors.
Alguns actuen sota el nom d'altri, és el cas de Martí Pons, cunyat de
Ballester,
i d'altres els trobem associats
diverses vegades, participant com a
noliejadors ara del llondro "La Verge de la Guardia", ja esmentat, ara del pinc "La
Maria" -presa adquirida per Narcís Panedas-, en el viatge que realitzà a Nàpols
el novembre de 1780. Tant llurs inversions en el cors, com les fetes en la inserció
en els circuïts comercials habituals de les preses es poden observar en la taula
següent:
Ramón Ballester
Mateu Flaquer
Narcís Panedas
Josep Pallly
Gabriel Pons
Martí Pons
Antoni POlalis
Pere Antoni Moncada
A:
B:
C:
O:
O:
F:
G:
H:
Agents de corsari
Armadors de corsaris
compra o venda de corsaris
compra o venda de preses
Armadors de "La Verge de la GlIardia"
Interessats en la càrrega
Armadors de "La Maria"
Interessats en la càrrega
Les mercaderies
carregades
per a Gibraltar
són molt variades,
consisteixen fonamentalment en vi (valorat en 910 pS) -quasi tot francès-, brandi
(556 p8), colonials - tabac brasil i sucre (502pS), cuiros -sola i vedells (418 pS),
queviures -porc, patates, cebes- (504 pS), etc., en total 3.238 p8. La documentació
no ens informa sobre la procedència d'aquests gèneres i mentre que una part
poden ésser efectes presos -vi, brandi, colonials,- tot i que no es té d'excloure
la possibilitat que arribessin a Menorca a través de naus o ports neutrals, per
contra, en el cas dels cuiros i alguns queviures -patates, cebes-, cal pensar en la
producció local, gens menyspreablc29, amb la qual es completaria la càrrega.
(29) MARl PUIG, A.: "L'economia de Menorca a les darreries del segle XVIII. Producció i Consum:
dèficit i exedents". Comunicació presentada
a la JJ Trobada d'hislOriadors i arqueòlegs de Menorca,
Maó,1989.

11. La comercialització dels efectes presos
Abans hem vist el possible guany que generava
la comercialització
de les preses -dels bucs-, no obstant això, aportaven sols una mínima part als
beneficis totals de l'empresa, per contra, era la vàlua dels efectes, de les mercaderies
que transportava la nau capturada el que condicionava l'èxit o el fracàs de la
companyia. Les vendes dels efectes són més difícils de conèixer, ja que no es
recorria al notari per formalitzar les transaccions. El procedimemt era el mateix que
se seguia amb les naus, la subhasta pública, a la qual acudien els diversos
col.lectius fins ara estudiats (als interessats en l'armament se'ls descomptava el
valor dels productes lliurats a llur favor en l'encant de la part que els corresponia del
benefici del corsari), si bé hem de destacar, sens dubte, als jueus (Cansino, Cohen,
Conqui), que són els que més sovint apareixen en la documentació consultada.
Els deutes incobrables, que obligaven a arribar als tribunals a les compayies
de cors, ens informen sobre els compradors dels efectes, encara que sols d'un petit
grup. Els agents del corsari "Sant Antoni de Padua", en l'armament d'octubre de
1780 a febrer de 1781, Eulàlia Poly i el patró Antoni Seguí, iniciaren un plet contra
els deutors que no concluí fins a la Sentència del Suprem Consell de Guerra de 23
de desembre de 1791, encara que no aconseguiren saldaria totalitat de la quantitat
impagada, de 6.570 p8, que suposava quasi el 10% de les vendes totals.
Alguns dels deutors havien invertit en l'armament, com Dn. L1uis Olivar, el
capità Pau Ginard i Nicola Alexiano, als quals corresponia com interessats 808
p8. al primer i 404 p8. als restants, i devien 1.104p8 (per blat), 401 p8. i 101 p8. (també
per blat), respectivament;
altres no participaren com el grec Nicola de Giorgio
i el jueu Isaac Cansino (l'únic que finalment no pagà), que devien 472 p8 i 4.174 p8
(1.189 pBde tabac). Tots residien a Maó, i tant el blat com el tabac provenien de
dues preses holandeses. Cansino no acostumava a pagar els seus deutes; així de
l'armament del capità Victor li faltaven pagar 1.381 p8 (entregà una lletra de canvi
de 800 p8, però ignor si aconseguiren cobrar-la), i de l'armament del capità
Maspoch 3.319 pB,ambdós, igualment, del corsari "Sant Antoni de Padua"30.
En els protocols notarials trobem uns pocs casos al respecte. Així donc Isaac
de Salvador Cansino adquirí 4 barrils de cotxinilla provinents de la càrrega d'una
pollacra veneciana, presa per Vicent de la Torre, capità de la pollacra corsària
"Santa Agatha", per 4.293 p8. 4r., pagadors en el termini de 5 mesos (IV -1780), i
va satisfer a compte 1.794 p86r.6d. (VI-1780). Els Srs. Niven & Gibbons carregaren
per a Livorno un barril de cotxinilla valorat en 895 pB(provinent de la mateixa
càrrega?) en el pinc "La Verge del Roser", antiga presa propietat de Vicent
Delatorre (VII-1780). Jacob Conqui va treure diverses mercaderies de l'encant
d'una presa holandesa feta pel corsari "Hector", d'un valor de 430 p8, i per pagar
entregà una lletra de canvi de 100 pB. i 20 1/2 parts que té comprades als mariners
de dit corsari (X-1781).

12. Els comerciants menorquins arribaven a Livorno i Gibraltar, transportant
els articles provinents de les preses. Malgrat tot, els neutrals participaven intensament en aquest tràfic. Roca ens informa que bastiments venecians, genovesos,
danesos, i raguseus, conduïen a Livorno o Gènova gèneres de les preses (vegeu
TAULA III).
El volum de mercaderies comercialitzades
i la quantia dels intercanvis,
atrauen als comerciants. En aquest marc té lloc, pel gener de 1781, l'associació de
Bousquet & Companyia, comerciant de Maó, el capita Angelo Garibaldo i el
negociant
Domenico Rompallo
ambdós de Niça. Garibaldo té ordre del Sr.
Rompallo "de comprar en Menorca qualsevolmercaduries
que Iy apare..yera", per
compte d'ambdós i del Sr. Bousquet, "percerç", i d'enviar-les a Niça com feren amb
els vaixells "Sant Antoni", comandat per Garibaldo, i el "Sant Nicolau", pel capità
Francesc de Volto, "ab bandera de Hve11lsalem, y firma del Bey de Alger".
Igualment es pot parlar de l'establiment a Maó de la companyia de Suliman
& Mahomet,
algerins (1-1781), que ens informa de la rendibilitat d'aquestes
operacions.
Així, per a saldar un deute de 4.870 p8. amb Salomon Cohen,
negociant jueu de Maó, li ofereixen associar-sc amb ells (1lI-1781) "(. ..) desitjalll
per saLisfació de dita suma agregaria a la dita CompaI/ia per los dos viatges que havem
enterpres (...) a Marcella", amb el bastiment holandès "Tongste Tahannis", capità
Hans Maache, i la pollacra napolitana "Madona del Rosaria", capità Ginard di
Lauro, actuant de sobrecàrrecs Suliman i Mahomet, respectivament,' cedint Ha
fa var de dit SC//or Salomon Cohen, present, una sizena part, tant de lo que produhiran
las Mercadurias embercades en Mahó permarcella ab ditas dues expedicions, com
en el relOm de Marcella a Maho (...)". EI guany que es pot esperar de l'esmentada
operació no s'allunyaria, doncs, dels trenta mil "pesos". Per la seva part, Cohen
embarcà 690 quintars de tabac fulla, valorats en 5.113 p8, en la pollacra del capità
di Lauro, pagant per nòlits la meitat dels beneficis que s'obtindran de la venda de dit
tabac a Marsella.
No es pot dubtar de la gran rendibilitat del comerç amb França, malgrat les
dificultats, perills i elevades despeses. Això ens introdueix però, en una nova
problemàtica: el comerç amb les ciutats enemigues. EI govern britànic pretenia
controlar els contactes amb aquests països, i per tant decretà "que ningu puga
escriurer a francesos, desembarcar, ni embarcar cosa alguna, ni passatgers sens
pel7J1issio, ni thebac, prohibint absolutament de fer contrabandos"J/. Altrament, la
guerra i l'acció corsària dificultaven el normal desenvolupament
del comerç,
provocant, potser, el desabastiment de ciutats com Marsella, i creant una forta
demanda, que convertia aquests mercats en força interessants pels negociants
illencs. Seguint l'exposició de López Nadal sobre el cors mallorquí al segle XVII32
podem suposar que naus que anaven a França i foren preses, arribaren, a la fi, a la
seva destinació inicial, això sí, en altres mans.
(31) A.H.M.
(32) LOPEZ
Universitat, "Diari de Mahó del Capita Antoni Roca", 15-X-I778.
NADAL. G.: EI corsar¡smc mallorquí ..., pp. 445-446

13. Per disminuir els riscs ocasionats per la guerra, els comerciants menorquins
prenien algunes precaucions, a més de l'esmentada
i costosa de noliejar vaixells
neutrals. Una d'elles consistia en actuar sota pavelló fals, com es comprova en el
diari del ca pirà Roca33, així, sota bandera genovesa, el ca pit à Joan Sans va extreure
mercaderies de les preses, també partiren dos vaixells maonesos,
sota pavelló
genovès i espanyol respectivament, cap a Cartagena i Barcelona, pel juliol de 1779,
quan ja es coneixia la guerra entre Espanya i Gran Bretanya.
Una altra possibilitat consistia en simular la venda d'un vaixell per gaudir de
pavelló neutral, mentre que en realitat els armadors eren illencs. Aquesta opció no
esteia, però, exenta de problemes. Vegem-ne dos exemples:
El27 de desembre de 1779 (?) els patrons Jaume Oliver, Vicent de la Torre
i Antoni Salcedo, vengueren al patró Rafel Albert, de Sant Feliu de Guíxols, la
pollacra "Sant Josep", que ells havien adquirit dels agents del corsari "Tartar",
si bé després aclariren que aquest ni ha entregat els diners del preu, ni és propietari
de la nau i que la venda "solament es feta per poderyo (el patró Albert) navegar ab
la dita pollacra ab pavelló espmlol, obtinguts que haure los despatros necessmis,
y tot a direccio iconcentimenl de dits patrons (...), a causa de que al present 110 es pot
navegar ab ella ab pavello lngles per raho de las gzlClms que hay entre las coronas de
la Gran Bretaiia i de Francia"·>l.
D'altra banda, el 28 juny de 1780, ,Narcís Panedas, agent del xabec corsari
"General Murray",
lliurà al patró Josep Majoli, genovès, per compte del Sr.
Domenido Buero & Comp. de Gènova, la tartana francesa "La Maria Gabriele",
encara que els veritables propietaris
eren Leon Axuelos (1/8), Moyses de
Salvador Cansino (1/4), Salomon Cohen, negociant (1/4), i Pere Rovedano (3/8),
que declarà que "(. ..) solament ferém posar la citada venda en nom de dit Majoli para
el fi que dita Tartana pogués navegar liberamellt per nostron compta, altes les
cirCltllSiancies presenls de/temps de gzLerraab que llOS trobam, obligantme, com me
oblich, mantenir als dits sellors Cohen, CallSino y Azuelos las sobredites ses
respeporcions
de inleres, y donar/os individual compta de lo corresponent a las
matexas en qualsevol viatges que la mencionada Tm1ana ferà, y en bonificar/os
qualsevol dany los puga resultar per ha verse posat lo e.xpressat Acte de venda en nom
del referit Patró Josep MajoZv"35.
(33) AH.M.
(34) AH.M.
(35) AH.M.
Universitat "Diari de Mahó del Capi1à Antoni Roca".
Protocols Notarials, llibre nO265 (Andreu Vila)
Protocols Notarials, llibre nO61, (Ramon Ballester)

14. 1/
Encara que tant en l'armament de corsaris com en la comercialització
de les preses hi trobem una àmplia representació dels col.lectius
que
integren les c1ases altes i mitjanes
de la societat menorquina sota la
dominació britànica, podem determinar el predomini,
o almenys una
presència significativa, de cadascun d'aquests grups en les successives fases
del procés. AixÍ, en l'armament sobresurten els menorquins i els britànics,
grups que aporten la major part del capital; els principals compradors de les
naus capturades arriben de Gènova i Livorno; i és en la venda de les
mercaderies provinents de les preses on hi ha la major activitat dels jueus
residents a l'illa.
2/ Destacar la importància del port de Maó com a mercat on es comercialitzen
les preses i les mercaderies que transportaven, actuant l'illa de magatzem
i plataforma per a la seva distribució (en totes les preses que disposem, en
el compte detallat de les despeses hi figura una partida per a lloguer de magatzems). Tan mateix, es tracta d'un indret de compra-venda
de vaixells
independentment
de l'activitat corsària.
3/ L'activitat generada pel cors representa
per l'illa una important
font
d'ingressos, encara que en el moment actual no és possible comparar-los
amb els originats en altres anys per la resta del tràfic comercial, que, no
obstant això, continua simultàniament al cors, fins i tot amb els enemics, tant
amb les naus menorquines com amb les que porten pavelló neutral, per les
quals aquesta situació suposa un gran negoci.

15. VENDA DE PRESES PER PART DELS AGENTS DELS CORSARIS
Protocol
"T::lrtar"
J. Oliver·.
A. Vilkie*
"Royal Hibernie"
Z. Mixalopulo.
P. Pou
"General Murra(
J. B. Slefanini
1'. Pêmedas
"Gener<ll
J. Merc:tdal
"Sant::1 Ag:llh:l"
28-06·80
1. P::tnedas
"Gener::1]
3<1-06-80
Niven i Gibbons·
"Active"
V. Turini
09·08-80
16-0..
••.80
.1. P<íuly
"Ver. del Roser"
1'. Xelme (Gr~cia)
R.Salon
"Sam Antoni"
A"C. i A. Giorgachi
2.·(~'.80
J. Vinent
"Los Amigos~
F. Deveto
06-09·80
I
"S. Amoni
02·02·80
10-05-80
06-06-80
•...
R. S~lJon. Talvavull
J. Soler
28·01·80
N
corsari
20·09·79
27-12·79
V1
agelll
LI. Olives
"Sant Rafel"
G. MagJieni
per C. Venuti
IS·(J'I·80
28-09·80
A.Wilk.ic"
"Reyal
J. i3ianchi·
(Gènova)
.1. Pauly
"V. del Roser"
.1. Robertson"
"Moidstone""
01·1<1-80
17·1<1-80
F. Ouadrado
(Ciu!.)
comprador
PadLI(¡"
MLlrr~l(
presa
i V. DelalOrre
A. Salcedo
¡-. Víetori.
T. Dimilropulo
(Gr(.-cia)
Hibernie"
per Venuti
& C. (Liwtl'nu)
i Ci~. (G¡nuva)
.I. M<tjoli per D.Suera
ilI
(n
(Vda.)
bergantí
16·12· 79
612
91,
16-09· 79
0)-11-79
.~lll
31·03·80
01·05-80
28-04·80
816
620
2.1·06-80
12·0..•.79
•
2<1-07-80
frances~l
25-08· 79
[ran res;)
26·10· 79
francesa
tartana
N. Alexiano·
(Grècia)
francesa
tartana
francesa
&. Comp.
(Li'orno)
per G. Taucci
(Li'orno)
J. Oliver·.
!b]
09·06-80
02·09·80
pollacra
pinc
(Ginova)
P. Sitges i v. Delatorre
espanyol
19·10-80
J. Soler
"S. Antoni
M. Verme
(Ginòva)
tartana
19-10-80
A.Wilk.ie"
"Royal Hibernie"
A. Vizella
(Gè-non)
llondro
10-11-79
03·11·80
06-11·80
Niven i Gíbbons·
"Active"
F. Deveto
per A. Alia (Li'ornn)
tartana
.1. Soler
"S. Antoni
.1. Majolo
(Gènova)
27·11·80
P. Gin3rd
12·02·81
J. Paul'
J. Mercadal
MVer. del Roser"
A. Concillero.
"General
(i.
A. L."l.riviere" (Fr.)
"Salisbury""·
I:. C3nalopulo.
09-0,·81
12-0.1·81
Niven i Gibbons·
"Moidstone"··
A. ¡ lB, Quinquizola
N. Panedas
''General
Murray"
P. Vanrell.
Draper"
OS-08-80
02-1<1-80
925
290
24·11·79
65S
480
19·04-80
15·02·81
02-0.1-81
(capità)
Padua"
"Active"
B. Spey (Grècia)
"General
Niven i Gibbons·
"Moidstone"··
A. Simpson
OS·04·81
OS-06-81
t''. Panedas
"General
M. S. Cansino'
G. Tuduri
"EI Valeros"
A. Lopdel'
(Fr.)
23·01·81
.015
04·12·80
710
llondro
per L. Lipy (G~no'8)
J. Mercadal
Murray
(Gènfl'a)
pinc espanyol
19·04·80
23·06-80
pollacra
&. Cia. (Gtno'a)
1<1-04·80
tartana
tartana
(Livornll)
f".,n.J, S. Pana (Rúsia)
13·0,·81
A. Ladiviere~
pinc espanyol
per N. Bertolli
M.A. Cavassa
22·03·81
05-07·81
08-07·81
tartana
. V. di Rosa. V. Turrini
Draper~
francesa
espanyol
pinc espanyol
L. Serra
[di
310
15·07-80
per R. Anderson
(jueu)
& C. (Gilor)
pollacra
espanyola
tartana
tarlana
[e]
•
N. Alexiano'
tartana
[f]
"La Resolució"
B. Merc3dal
14-02·81
"Salisbury"·
(Grècia)
bisco espanyol
12·03·81
25·09·80
438
1.117
700
1.635
francesa
B. Luchisi (Loca)
12·02·81
SOO
1.150
500
.000
04·01·81
1<1-07·80
xabec
(ang!.)
822
.438
190
22·07-80
10-07-80
Padua"
456
614
1.025
254
català Icl
llondro
~Il()
.015
09·11· 79
llondro
A. Berjani,
29-12· 79
20-03·80
20·04·80
espanyol
pinc espanyol
(Grécia)
l/
600
tartana
tartana
/ subhastada
15-09-79
lart::ma francesa
(Li't,rnv).
A. Bianchi
''Tartar''
?'!- ?? 78
x.::lbec mallorquí
A. Ponalis
•
12·08-79
lan~na
(G~n.)
S. Pablo.
G.Vals
Murr::ty"
lartan;:¡ franccs(l
pollacr<l [n]
J. 11 SleLmini (G~n.) per Venuti & C. (Li'ornu)
condemnada
19·11-80
180
132

16. REVENDA DE PRESES
F. Scviñana
Oliver·. Delatorr" (:
16-02-80
I. S. C:1nsino'
(.1.)
24-02-80
08-0;·80
I. S. C:1nsino'
(.1.)
"Active"
I. S. Cansino'
(.1.)
"Active"
12·()()~SO
I. S. C::msinot
(.l.)
"Aclive"
15-07-80
24·10-80
P. l'obi (Gen.) J. Collins'
A. Ponalis
"Ver. del Roser"
J. Lion
llondro espanyol
F. Tudurí
"General Murray"
N. Panerlas
pinc fram:és
02-06-80
28-01-81
F. Dt'Velo (Li,-,)
"Active"
A
tartana
14-03·81
12-0;-81
A. Quinquizola
¡bl
¡di
I subhastada
Icl
08-11-80
0
Venedor
02-03- 79
07-09- 79
27-12·79
N
>~
alll. prop. corsari
condemllada
ProlOcol
comprador
presa
P. Oliver de 13 Torre (Maó)
J. Dessen (Grè-<'Ía)
(itnan~l
bric
07-06-79
'Tartar"
R. Albert (S. F'¡;u) [21
poll<'H..'r:-,
la[
"Aclive"
F. Me"" (H)
J. Messa (3!1(')
t:uol:m<llr:Jnres:,
19-01-80
l~rlan:l fr~nces:,
J. M.I3"'er'
A. Baync'
T. Adams'
tartana
francesa
19-01-80
19-01-80
(arlan:,
ir<:tncesÍ!
19-01-80
('"l.)
N. Alexi;:mo·
(Cirè.)
(Gt-n.)
"Moidstone"·
•
(1116)
(!!]())
Alexiano'
P. Riudavels
(Grèci,,) (111")
i B. Miguel
llondro
espanyol
J. Hinckton·
?
T. White'
R. PrclO (.: Comp.
"EI Valeros"
M. Amssella
B. Luchisi
"El Valeros"
J. Schaflino
26-06-81
S. Femenias
"Succes"
1
Morro. A Orlila
llondro
06-07-81
N. Alexi:mo'
"Salisbury"
B. Magna (Cagliari)
tarLJn3
27·07-81
LS. C:"tnsino'
?
M. Dcferrari
pinc espanyol
(Gr.)
(.1.)
(1/8)
pollacra
t(lrtana
(G~nova)
di Camugi
(Gènova)
(Grno'a)
[1J L. Azuel",' (.I.) 1/8. M. S. Cansino' (l) 114. S. Cohen' (l) 1/'1. P. Ro'Cdano 3!R
[2] J. Oliver· (CoLliure).
V. DelalOrre, A. Salcedo.
[al-Ifj relacionen una venda i unJ n:'venda de la mateixa nau .
•• Cors;)ris armats forJ de lïlb.
Ang!.: Angbterr3:
C:H,: Cil=tlllny;'l, ("Illl.: Cïllladclla
(quan no s'indit';) el cOnlr;¡ri s'enlen que és maonés)
cspan,: espanyol; :ml, prop.: anterior propietari.
(Menorca):
Fr.: rranç;):
Gènov:1: Gibr~lItar:
Liv.: Uvorno:
12-03-81
[el
tartana
625
;7
18.5
18.5
¡;<JO
esp3nyola
francesa
2.000
6.000
Q()()
pinc t'sp:lOyol
01-05-81
06-06-81
(Luca)
08-06-79
preu l'S
425
13-06-80
605
213
600
350
470
1.666
234
espanyol
[~
800