1. CONCEPTES: geopolítica, estat, nació, estat-nació, plurinacional, territori, constitució, funcionari, sobirania,
sufragi, referèndum, eleccions, democràcia, monarquia, monarquia parlamentària, monarquia absoluta,
república, dictadura, poder legislatiu, poder executiu, poder judicial, estat social, estat liberal, estat
centralitzat, estat descentralitzat, regional, multilateralisme, principi de subsidiarietat, multiculturalitat,
interculturalitat, cultura de masses, organització no governamental (ONG).
CONCEPTE DEFINICIÓ
1. Plurinacional Estat constituït per diverses nacions.
2. Dictadura Règim polític no democràtic en el qual el poder queda concentrat en les mans d’un sol
individu o d’un únic grup polític, caracteritzat per l’absència de la divisió de poders, una
inclinació a exercitar el comandament en benefici de la minoria que la recolza i eliminació per
la força de tota expressió de discrepància i oposició.
3. ONG Organització privada independent de governs i organismes internacionals que no és creada
pels estats, són grups de defensa o protecció social, cultural, legal i ambiental les metes dels
quals no són comercials i usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una
porció dels seus recursos de fonts privades.
4. Sufragi Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d'un càrrec o un altre
tipus de consulta.
5. Sobirania Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
(allà on resideix el poder).
6. Constitució Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el
sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de
relacions entre ells. Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de
rang inferior de fer-la operativa i aplicable. Qualsevol norma legal emanada del poder de
l'estat ha d'ajustar-se als principis continguts en la constitució o no entrar-hi en contradicció.
7. Geopolítica Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d'una part, i l'estructura socioeconòmica i
l'evolució política d'un país, de l'altra.
8. Democràcia Forma de govern en la qual la sobirania resideix en el poble, per tant, és una doctrina política
que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.
9. Territori
Porció de la superfície terrestre subjecta d'apropiació per part d'un grup d'individus a fi de
portar a terme qualsevol activitat, especialment les activitats de producció i reproducció o
consum, els quals la consideren com a demarcació de l'exercici d'una sèrie de competències
(polítiques, administratives, etc).
10. República Forma de govern democràtica i representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat, anomenat
president de la república, no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular,
directa o indirecta. El govern de l’Estat queda a les mans del primer ministre o president del
govern.
11.Poder legislatiu Una de les tres facultats i funcions primordials de l'estat, que consisteix en l’elaboració i
votació de les llei, l’aprovació dels pressuposts generals i l’exercitació del control sobre el
poder executiu.
12. Estat Àrea geogràfica delimitada territorialment i políticament independent, amb un govern propi,
unes fronteres clares i reconegudes internacionalment, on viu una població que es regeix per
un mateix govern i unes mateixes lleis. Posseeix uns símbols que l’identifiquen: himne,
bandera, capital i generalment una moneda.
13. Monarquia Sistema de govern democràtic en el qual el monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el

2. Parlamentària control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). Les normes i decisions
emanades de les diferents cambres parlamentàries regulen no només el funcionament de
l'estat sinó també l'actuació, funcions.
14. Principi de Concepte que defensa que un assumpte ha de ser resolt per l'autoritat (normativa, política o
subsidiarietat econòmica) més pròxima a l'objecte del problema.
15. Regional Territori amb una activitat econòmica ben desenvolupada i una entitat cultural i social
diferenciada.
16. Poder judicial Una de les tres branques del govern constituïda pels jutges o magistrats, la funció principal és
resoldre les disputes legals i està representat normalment per una Cort Suprema de Justícia o
Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de
cap mena; en les seves decisions, només estan sotmesos a allò que diuen les lleis, i no tenen
llibertat per jutjar fora del marge de la llei.
17. Estat liberal Tipus d’Estat que intenta no interferir en l’economia de les empreses ni en les relacions
socials, ja que considera que l’economia ha de funcionar segons les llei de l’oferta i la
demanda, la llei del mercat, i per tant així aconseguir un major desenvolupament de la
societat.
18. Nació
Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva, de pertinença a
un territori i consciència de ser un grup singular i diferenciat, a partir d’una sèrie de trets
característics, com la llengua, la cultura, tradicions, religió, certes institucions o l'origen ètnic.
19. Estat Tipus d’Estat en què les regions tenen institucions pròpies (un parlament, un govern i uns
descentralitzat tribunals).L’Estat manté el poder màxim i hi ha unes lleis comunes per a tots els territoris i les
institucions estatals continuen tenint autoritat a tot l’estat, encara que els municipis i les
regions tenen poders amplis als territoris respectius (educació, sanitat, transports...).
20. Cultura de masses Forma de cultura que es basa en l’homogeneïtzació de les pautes de consum.
21. Estat social Tipus d’Estat en què es defensa la necessitat d’intervenir en alguns àmbits econòmics i socials,
a partir d’una sèrie de eines com les pensions, subsidis d’atur, sous base, sanitat pública,
ensenyament obligatori... amb la finalitat d’aconseguir una major igualtat entre els ciutadans.
22. Referèndum Consulta del govern a la ciutadania qui mitjançant la votació els ciutadans poden pronunciar-
se sobre una qüestió o donar suport a una persona o a una mesura política.
23. Estat-Nació
Materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que
manté certa coherència nacional. Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat per
una població constant, un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una
memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern.
24. Estat centralitzatTipus d’Estat en què s’exerceix el poder d’una manera centralitzada, on les institucions locals i
regionals depenen de les institucions estatals. Les institucions locals i regionals tenen poques
competències i els funcionaris de les distintes regions són elegits per l’administració central.
25. Funcionari Persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública). Es pot
accedir a la feina mitjançant unes proves específiques (oposicions, exàmens nacionals) o amb
uns estudis determinats.
26. Poder executiu Branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els
assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu és el cap de govern.
27. Eleccions Procediment pel qual la ciutadania pot elegir els seus representants polítics, mitjançant la
votació. Unes eleccions per ser democràtiques han de ser plurals, lliures, periòdiques i per
sufragi universal.
28. Monarquia Sistema de govern no democràtic en què el monarca concentra en la seva persona els tres
Absoluta poders (legislatiu, executiu i judicial) o elegeix directament les persones que han d’exercir
aquestes funcions en nom seu.
29. Interculturalitat Influència entre diverses cultures que pot enriquir tothom i ser la base d’una bona
convivència.
30. Monarquia Forma de govern en què la màxima autoritat o el poder polític principal (Rei o Reina)
correspon d’una manera vitalícia a una sola persona designada per dret d’herència o per
elecció.
31. Multilateralisme Activitat conjunta de diversos països sobre una qüestió determinada.
32. Multiculturalitat Pluralisme cultural que defensa la coexistència de grups humans diversos.

3. ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)
Dret internacional
Actuacions
Drets humans
/Objectius
Pau i seguretat
principals
Foment de la cooperació
És nomenat per l’Assemblea General i actua coma portaveu de la
Secretari General
comunitat internacional.
És el principal òrgan deliberatiu de les Nacions Unides. Està
Assemblea General composta per representants de tots els estats membres
(actualment 192).
Funció: òrgan encarregat de prestar serveis a les Nacions Unides i
d’administrar els programes i les polítiques dels òrgans
Secretaria
principals.
Membres: Cinc membres permanents del Consell de Seguretat.
La seva missió és mantenir la pau i la seguretat internacional
mitjnaçant les resolucions. Està format per 15 membres. Cinc
Consell de Seguretat
països hi tenen dret de veto (Estats Units, Rússia, Regne Unit,
França i Xina).
Institucions
Funció: Òrgan encarregat de desenvolupar la cooperació i el
progrés econòmic i social.
Consell Econòmic i Social
Membres: 54 membres elegits per períodes escalonats de tres
anys.
Funció: Òrgan judicial principal de les Nacions Unides que, a més,
assessora sobre qüestions jurídiques.
Tribunal (o Cort) Internacional
Membres: 15 magistrats elegits per l’Assemblea General i el
de Justícia
Consell de Seguretat per un mandat de nou anys amb possibilitat
de ser reelegits.
Funció: Òrgan autoritzat per examinar i debatre sobre informes
Consell d’Administració (polítics, socials, educatiu...) presentats per l’autoritat
Fiduciària administradora de territoris en fideïcomís o tutelats.
Membres: Cinc membres permanents del Consell de Seguretat.
Promou la protecció, la supervivència i el desenvolupament dels
UNICEF
infants a tot el món.
UNESCO Té per objectiu contribuir a la pau i a la seguretat al món
(Organització de les Nacions mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les comunicacions.
Unides per a l’Educació, la
Ciència i la Cultura).
FAO Promou programes per millorar els nivells de nutrició de la
Organismes (Organització per a població.
especialitzats l’Agricultura i l’Alimentació)
OMS Té per objectiu aconseguir un nivell de salut tan gran com siga
(Organització Mundial de la possible en la població mundial.
Salut)
ACNUR S’ocupa de donar protecció internacional als refugiats.
OIT Té per objectiu la millora de les condicions de treball.
(Organització Internacional del
Treball)