1. Raluca Abrudan , Dunia Inclán, Martha Ipanaqué i Isabel
Solano.

2. · El republicanisme va haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus
seguidors i a la repressió governamental degut al fracàs de la Primera
República.
· Els republicans estaven fortament dividits en diferents tendències i en una
contínua reorganització de forces fet que va restar eficàcia i suport electoral
al seu programa polític .
-Emilio Castelar ,elegit per Barcelona l’any 1876 ,va evolucionar cap a
postures cada vegada més moderades i va crear el ¨Partido Republicano
Posibilista¨., que aquest acceptava el joc polític de la Restauració.
- Manuel Ruiz Zorrilla, es un cas contrari a Emilio Castelar, que va fer un
tomb cap a un republicanisme radical que no descartava l’acció violenta
contra la monarquia. Va fundar el ¨Partido Republicano Progresista¨,
que va arribar a tenir influència entre alguns militars i va protagonitzar
intents fracassats d’insurrecció.
- Amb el fracàs de Zorrilla, va cloure definitivament el cicle insurreccional
republicà i una part dels republicans optaren pel Partido Republicano
Centralista de Salmerón.

3. · Densa d'això la força republicana principal a Catalunya va continuar
sent el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall, que als
primers anys de la Restauració va practicar el retraïment electoral i va
tenir divisions internes i escissions.
· A rau del congrés de 1883 i l’ascens de Josep Maria Ribot ( 1883 ), el
federalisme es va dotar d’un nou programa i va rebre un nou impuls
(catalanisme).
· Les reformes liberals van estimular la formació de coalicions com la
Unió Republicana que va aconseguir uns bons resultats a les eleccions
l’any 1893, i per primera vegada es constituí a les corts una minoria
republicana.
· L’any 1896, la Unió va tornar a tenir diputats però no va assolir l’èxit
anterior.
·Tot i les aliances que van augmentar els escons, el republicanisme va
haver de plantar cara a la influència de l' internacionalisme entre els
obrers(que ocasionà la pèrdua de les seves antigues bases socials) i va
haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista i la competència
electoral dels socialistes.

4. · Després de la derrota carlina( 1876 ) es va prohibir la presència a
Espanya del pretendent Carles de Borbó ( Carles VII ) i alguns
membres destacables del carlisme, van reconèixer Alfons XII com a rei
legítim.
· Cándido Nocedal -> principal dirigent carlí, va aconseguir d'estendre
els cercles carlins per tot Espanya (però la seva força fonamental va
continuar per Navarra , País Basc i Catalunya ).
· Renovació del partit la va encapçalar Juan Vázquez de Mella, que va
proposar al 1886 un programa adaptat a la nova situació política
coneguda com Acta de Loredan. La proposta mantenia la vigència
d’antics principis com : defensa del catolicisme, foralisme, l’autoritat
del pretendent carlí i l’oposició a la democràcia. Ja no es manifestava a
favor de l’Antic Règim i acceptava el nou ordre liberal capitalista.

5. · Va guanyar força la disputa religiosa. Una part del partit acusa a Carles
VII de no donar prou suport a la política catòlica, i també van culpar
Don Carles de donar prioritat a la qüestió dinàstica per damunt de la
religiosa ( cesarisme ).
· Ramón Nocedal, fill del líder carlí, va protagonitzar una escissió (
1888 ) i va fundar el Partido Católico Nacional, que va deixar de
reconèixer com a rei el pretendent carlí i es va convertir simplement en
un partit catòlic integrista. Aquest corrent integrista tenia a
Catalunya a Salvador Casañas, bisbe d’Urgell i el clergue sabadellenc
Fèlix Sardà i Salvany, autor de l’opuscle ( El liberalismo es pecado (
1884 ) ).
· El carlisme va ser reconstruït a partir del 1890, amb l’aspiració de
convertirlo en un partit de masses i organitzat en assemblees locals (
Cercles ) que es van difondre per tot Espanya.
· El carlisme va esdevenir un grup actiu d’oposició al sistema de la
Restauració ( amb el nom de Comunió Tradicionalista ) .
· L’any 1896 va aconseguir 10 diputats.