1. LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA
Col.legi “LA MILAGROSA”
Cullera

2. ÍNDEX
 0.- INTRODUCCIÓ
 1.- BUSCANT ALIMENTS
 2.- LA PREHISTÒRIA: ETAPES
 2.1.- EL PALEOLÍTIC
 2.2.- EL NEOLÍTIC
 2.3- L’EDAT DELS METALLS
 2.4- ART PREHISTÒRIC
 3.- EDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONS
 3.1.-GRÈCIA
 3.2.- ACTIVITATS
 4.- L’IMPERI ROMÀ
 4.1.- L’ORGANITZACIÓ DE ROMA
 4.2.- LA SOCIETAT ROMANA
 4.3.- LES CIUTATS ROMANES
 4.4.-ROMANITZACIÓ. APORTACIONS ROMANES
 4.5.- LA ESPANYA ROMANA
 5.- ACTIVITATS I REPÀS

3. INTRODUCCIÓ
 Què és la Història?
 Ciència que té com a objectiu l’estudi del passat de la
humanitat, causes i conseqüències.
 La Història de la humanitat es divideix en....
dos períodes: la Prehistòria y la Història.
 La Prehistòria, diversos milions d’anys, període
comprés entre l’aparició dels homes i la invenció de
l’escriptura. Es coneix per la interpretació de les restes
(utensilis, construccions, pintures rupestres, etc) deixats
pels nostres avantpassats.
 La Història és el període comprés entre l’aparició de la
escriptura, fa aproximadament 5.000 anys, i l’actualitat. El
període històric es coneix per les restes que es conserven
+ pels textos escrits (formes de vida i principals 3
successos). Tornar a l’índex

4. 1.-BUSCANT ALIMENTS
 Els primers éssers vius viuen de: caça, pesca i
recol·lecció.
 Els caçadors prehistòrics perseguien els grans ramats
d'herbívors: rens, bisons, mamuts, cérvols... però també
caçaven animals més menuts com llebres i ocells.
4
Tornar a l’índex

5. 1.-BUSCANT ALIMENTS
 Per a caçar preparaven trampes i utilitzaven armes de
pedra.
 Dels animals extreien:
1.- Carn menjar.
2.- Pell vestits i tendes.
3.- Ossos i banyes eines.
4.- Tendons cordes.
 GRAN AVENÇ: foc
 Amb els arpons i amb els hams d’ossos banyes, pescaven
il·luminació, defensa, coure i
en aigües de poca fondària.
 També collien els fruits que la natura els oferia (llavors,
millorar l’alimentació.
baines, arrels...).
 Les coves els servien per a protegir-se tant del fred com
dels animals salvatges o d’altres grups de caçadors.
5
Tornar a l’índex

6. 2.- LA PREHISTÒRIA: ETAPES
LA PREHISTÒRIA
 La prehistòria és el període de temps que va des de l’aparició
dels primers éssers humans fins a la invenció de l’escriptura.
 Els primers éssers humans dels que tenim constància van
viure fa entre 4-5 Ma. a Àfrica. Es distingien de la resta
d’animals perquè:
1.- Caminaven alçats, posició bípeda i així tenien les mans
lliures per a agafar i fabricar instruments.
2.-Tenien un cervell més desenvolupat, permetent-los crear el
llenguatge.
EVOLUCIÓ: canvis físics que ha experimentat el gènere humà
al llarg de la seua existència.
 La prehistòria es divideix en tres etapes: el paleolític, el neolític
i l’edat de ferro. 6
Tornar a l’índex

7. 2.1.-EL PALEOLÍTIC
A Europa comença fa un milió d’anys aprox., amb
l’aparició dels primers humans.
 Com vivien?
 Eren nòmades, es desplaçaven d’un lloc a altre en busca
d’aliment. En èpoques fredes es refugiaven en coves i quan
feia bon temps vivien a l’aire lliure o en tendes de pell.
 A que es dedicaven?
 A la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.
 Fabricaven ferramentes amb pedres, ossos i fusta.
 Descobreixen com fer foc.
 Realitzaven pintures rupestres.
7
Tornar a l’índex

8. SÍLEX
 Fou un dels primers materials utilitzats en la
fabricació d’armes durant la edat de pedra. Es idoni
per a la fabricació d’utensilis i armes perquè:
 És fàcil de trobar .
 És fragmenta en làmines tallants.
8

9. LA CONVERSA........COM FEIEN FOC?
Per percussió: colpejar dues fregament: girant un palet a
pedres generant espurnes que gran velocitat en un xicotet
encenen el material buit fet sobre una base de
combustible. fusta. Fregant l’element
vertical entre les palmes de
les mans o utilitzant un arc,
enrotllant-lo amb una corda.
Per
9
Tornar a l’índex

10. 2.2.-EL NEOLÍTIC
 Comença fa uns 10.000 anys, amb el descobriment de
l’agricultura i la ramaderia.
 Eren sedentaris : vivien sempre al mateix lloc aparició dels
primers poblats.
 Primera ceràmica per a conservar aliments, teixits fets amb fils
i estris per a treballar la terra (aixades, falçs, molins de mà per
moldre els grans, etc). Aquestes eines es feien de pedra
polida, més resistent que la pedra colpejada del Paleolític.
 Construïren grans monuments de pedra o megàlits.
10
Tornar a l’índex

11. MONUMENTS MEGALÍTICS
menhir dolmen cromlec 11
Tornar a l’índex

12. 2.3.-EDAT DELS METALLS
Va Començar aproximadament l’any 4000aC.
 Utilitzaren els metalls per a fer adorns, armes i ferramentes
més resistents i duradores.
 Primer utilitzaren el coure, més tard el bronze (Cu + Sn) i, per
últim, el ferro.
 Iniciaren un tipus de comerç anomenat trueque.
 Tres grans invents: la roda, la vela i l’arada.
12
Tornar a l’índex

13. Paleolític Neolític
 Comença fa un milió d’anys  Comença fa uns 10.000
amb l’aparició dels primers anys amb el descobriment
éssers humans. de l’agricultura i la
 Són nòmades. ramaderia.
 Són caçadors i recol·lectors.  Són sedentaris.
 Viuen en coves i cabanes.  Són agricultors i ramaders.
 Aprenen a dominar el foc.  Viuen en poblats.
 Realitzen pintures rupestres.  Fan ceràmica i teixits.
 Fan ferramentes de pedra, os i  Construeixen megalits.
fusta.  Al final del Neolític utilitzen
els metalls per a fabricar
ferramentes.
13
Tornar a l’índex

14. 2.4.- ART PREHISTÒRIC
 Durant el paleolític els éssers humans pintaven a les parets
de les coves on es refugiaven. Es tracta de dibuixos i pintures
molt realistes per a propiciar la caça. No apareixia mai l’ésser
humà.
 En canvi, durant el neolític, les pintures són més
esquemàtiques i a les escenes de caça ja apareix l’ésser
humà. Les principals pintures neolítiques de la P.I. es troben
als abrics del litoral mediterrani.
La cova d’Altamira (Cantàbria) és Pintures rupestres del neolític.
la millor mostra de pintura rupestre Barranc de la Valltorta (Alt 14
del paleolític ibèric. Maestrat i Plana Alta).
Tornar a l’índex

15. ACTIVITATS
PREHISTÒRIA
Paleolític
Nòmades Neolític Edat dels
Caça, pesca i sedentaris Metalls
recol·lecció
Fa uns Fa uns 6000
A Europa
10.000 anys Anys (4.000 aC)
comença fa
amb l’aparició - Coure
aproximadament
de l’agricultura - Bronze
un milió d’anys.
i la ramaderia. - Ferro
Tornar a l’índex
15

16. LA PREHISTÒRIA A LA
PENÍNSULA IBÈRICA
 Paleolític: A Atapuerca (Burgos) s’han trobat els fòssils més
antics d’Europa. Destaquen les pintures rupestres d’Altamira
(Cantabria) i Tito Bustillo (Asturies).
 Neolític: Els principals poblats estaven en l’àrea
mediterrànea. Ceràmica cardial.
 Edat dels Metalls: Poblats de Los Millares i El Argar en
Almería. Ceràmica campaniforme.
16
Bisont de Altamira Ceràmica cardial Poblat de Los Millares.
Tornar a l’índex

17. 3.- L’EDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONS
Va des de l’aparició de l’escriptura fins la caiguda de l’Imperi
Romà. Primeres mostres d’escriptura a Mesopotàmia fa uns
6.000 anys.
Primeres civilitzacions a la vora de grans rius (regar camps i
alimentar + població).
Les civilitzacions més importants foren la mesopotàmica, la
egípcia, la fenícia, la grega i la romana.
La grega i romana les més influents en la nostra cultura.
17
Tornar a l’índex

18. 3.- L’EDAT ANTIGA. PRIMERES CIVILITZACIONS
Mesopotàmia, a la vora dels rius Tigris i Èufrates. Ciutats
independents unes d’altres. Organitzant-se al voltant d’un
edifici principal: temple.
Egipte, al desert a la vora del riu Nil. Estat unificat governat
per un faraó.
Fenícia, a la zona costera de la Mediterrània. Foren grans
navegants i els primers a utilitzar l’alfabet i els diners.
Sorgeixen al costat de grans rius i als marges del mar.
La riquesa en aigua avenços
tècnics (regadiu i eines) millor
agricultura aliment persones
ciutats. Calen menys agricultors
sorgint altres activitats.
18
Tornar a l’índex

19. 3.1-EDAD ANTIGA - GRÈCIA

 Grècia clàssica es va desenvolupar a partir del s. V aC.
Els grecs vivien en ciutats anomenades polis.

 Ciutats gregues (= mesopotàmiques): independents unes
Les polis més poderoses foren Atenes i Esparta.
 d’altres.
La societat es dividia en ciutadans i no ciutadans.

 Aportacions importants a la nostraEls ciutadans es reunien i
A Atenes va sorgir la democràcia. cultura: impulsaren les
ciències (buscaven explicacions racionals als fenòmens
votaven.
 naturals). s'expandiren pelimportant l’art fundaren colònies per a
Els grecs També fou molt Mediterrani i grec.
comerciar.
 Realitzaren importants obres d’ arquitectura i escultura.
 Representaven tragèdies i comèdies al teatre.
 Crearen els jocs olímpics.
 Eren politeistes.
19
Tornar a l’índex

20. 3.2.- ACTIVITATS
 ARA
 ARA A CLASSE
A CASA
1.- Quin període de temps compren la està?
Busca informació sobre Atapuerca. On
prehistòria? De quina època és? .....
Què trobem?
2.-Com viuen els poblats nòmades? I els
sedentaris?
3.- Quines foren les primeres civilitzacions?
4.-Quines civilitzacions han tingut influència
fins l’actualitat?
5.- Quan es va descobrir el foc? Quins
avenços va proporcionar?
20
Tornar a l’índex

21. 4.-L’IMPERI ROMÀ.
 A partir d’un llogaret del centre d’Itàlia, els romans
construïren un imperi que abastava gran part del mon
conegut i que vorejava tota la mar Mediterrània.
 Territori dividit en províncies, cadascuna dirigida per un
governador. Roma: capital de l’Imperi.
 Els romans transmeteren la seua cultura per tot el territori
conquerit.
21
Tornar a l’índex

22. 4.1.-L’IMPERI ROMÀ. ORGANITZACIÓ
 Roma va ser capaç de construir un gran imperi perquè:
1. Disposava d’un gran exèrcit, agrupat en legions.
2. Tenia una administració organitzada.
 Gràcies a la xarxa de calçades que va construir va ser
possible:
1. Un desplaçament ràpid dels exèrcits.
2. Les ordres de Roma arribaren a llocs molt llunyans.
Tornar a l’índex
22

23. 4.2.-L’IMPERI ROMÀ. SOCIETAT
No tots els que vivien a l’Imperi Romà eren romans.
Al principi sols eren considerats ciutadans els habitants de
la ciutat de Roma després els de la península Itàlica i
finalment a tots els de l’Imperi.
Classes sociales
Deien descendir de les famílies que
Patricis van fundar Roma i ocupaven els
càrrecs polítics més rellevants.
Ciutadans
Campesins, artesans i comerciantes.
Plebeus Amb dret de vot.
Eren propietat d’altra persona. Feien
No ciutadans Esclaus els treballs més pesats a canvi
d’aliment i allotjament.
Tornar a l’índex
23

24. 4.3.-L’IMPERI ROMÀ. LES CIUTATS
Normalment estaven emmurallades i s’organitzaven al voltant
d’una plaça central: fòrum, on hi havia els principals edificis
públics, els temples i les botigues més importants.
Al seu voltant s’organitzaven les ciutats que, si eren importants
contaven amb edificis públics que els facilitaven la vida.
Els aqüeductes duien aigua des de les fonts fins a les ciutats,
i el teatre, l’amfiteatre i el circ oferien diversió als seus
habitants.
24
Tornar a l’índex

25. 4.4.-ROMANITZACIÓ. APORTACIONS ROMANES
Principals aspectes de la romanització:
 El llatí es va convertir en la llengua de tots els habitants
de la Península. Parlem llengües derivades del llatí
(castellà, valencià...)
 Les lleis: El Dret romà regia en Roma i en les seues
províncies. Actualment les nostres lleis deriven de les
seues.
Teatre de Mèrida
 Les tècniques de construcció que es desenvoluparen
Torre de Hércules Aqüeducte de Segòvia
es segueixen emprant. Primers en utilitzar habitualment
arcs i ciment. A Espanya es construïren
ponts, aqüeductes, calçades, teatres, circs....
25
Tornar a l’índex

26. 4.5.- LA ESPANYA ROMANA
 Els romans arribaren a la
Península en el s. III aC.
deixant una petjada
profunda.
 Després d’un llarg període
de lluites, la conqueriren i
la colonitzaren convertint-
se en una província romana
a la qual anomenaren
Hispania.
 Al llarg del temps es
produeix el procés de
romanització pel qual la
llengua, els costums y la
cultura de Roma és
assimilada pels pobles de la
Península. 26
Tornar a l’índex

27. 5.- ACTIVITATS I REPÀS
 ARA A CLASSE
1.- Quin territori ocupà l’Imperi Romà? Com
fou possible?
2.-En quines classes socials es dividien els
romans?
3.- Comenta algunes de les aportacions
romanes.
4.-Què implica el procés de romanització?
5.-Fes una línia del temps que comprenga des
de la prehistòria fins l’edat antiga
27
Tornar a l’índex

28. REPASSEM.
28
Tornar a l’índex

29. FI
29
Tornar a l’índex