DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi i comentari de l'obra "El jurament dels Horacis" del pintor neoclàssic francés Jacques-Louis David (1784). seguint l'esquema d'anàlisi propossat per l'anàlisi i comentari d'una obra pictòrica PAU 2020. La presentació inclou "links" de pàgines web i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra. NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc : https://hdartantonio.blogspot.com/

1. Antonio Núñez 2017

2. El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. L’ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS
PRIMERA APROXIMACIÓ
EL JURAMENT DELS HORACIS

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Tècnica i suport
- Localització
- Dimensions
El Jurament dels Horacis
Jacques-Louis David
Neoclàssic
Últim terç del segle XVIII (1784)
Oli sobre tela
Museu del Louvre (Paris)
Gran format. (3,30 x 4,25 m.)
FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

4. 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
EPOCA (FINALS S. XVIII- INICIS S.XIX)
Realitzada pocs anys abans de l'inicio de la Revolució Francesa l’obra, “El Jurament
dels Horacis” de J.L. David s'emmarca històricament en un moment històric de gran
transcendència: El naixement del Món Contemporani.
Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració,Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús
de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la
revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins
aquell moment.
Un context històric, en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús
de la raó, i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la
revelació divina, proposen una visió del món totalment diferent a l’existent fins
aquell moment i qüestionen l’organització social, política, econòmica i cultural
existent fins aquella moment.

5. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Donant pas a l’aparició d’un nou sistema
d’organització política: L’Estat Liberal Burgés.
I a una nova organització social, on les
persones, deixaren de ser súbdits per passar a
ser ciutadans, amb drets i deures.
Amb la implantació del liberalisme un nou grup social dirigirà la societat, imposant
als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món: La Burgesia
Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució
industrial.
Un context, en el que mitjançant les revolucions polítiques liberals i la revolució
industrial es posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim.

6. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTOR
David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va
entrar en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a
aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme.
Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i
mitològics), però més tard, amb la Revolució Francesa i
l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del
seu present, és a dir començà a plasmar el seu temps.
Jacques-Louis David (1748-1825)
David representà la culminació del neoclassicisme pictòric.
Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir com el
millor representant contra la frivolitat del Rococó, considerat
com l’estil propi de la decadent aristocràcia.
També va participar activament a la Revolució francesa, de la
qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà el pintor
de Napoleó.
La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí per l’aparicó
d’un nou estil, el romanticisme.

7. ESTIL NEOCLASSICISME
El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII i
que responia als gustos de la burgesia revolucionària.
Es caracteritza per:
- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració:
Llibertat, igualtat, justícia...
-Recupera els models de l’antiguitat clàssica
i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre,
bellesa...)
-Rebutja els artificis i la frivolitat de l’art del
rococó, al qual considera com un art
sensual i frívol, expressió de la decadència
moral de l'aristocràcia
2. CONTEXT HISTORICO I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

8. Característiques principals de la pintura neoclàssica
-Composicions ordenades, equilibrades
-Tendència a situar els personatges en un pla únic
-Predomini del dibuix sobre el color
-Es prescindeix de tota decoració superflua
Cromatisme fred: colors primaris, que capten millor la llum freda
i tallant per donar més precisió als volums
-Aplicació de la perspectiva lineal.
-Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant
L'obra de David, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els
trets essencials de la pintura neoclàssica:
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS
3.- L’ANÀLISI FORMAL
- El Color
- La llum
B) LA COMPOSICIÓ
C) EL RITME
D) El TEMPS
- La Línia o Dibuix
- La Pinzellada

10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA, DIBUIX i PINZELLADA
En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb una pinzellada
precisa i minuciosa, modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que
recorden a les escultures clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric)
El pintor prioritza la línia recta en
els personatges masculins i la
línia ondulada en els femenins.
La qual cosa accentua l’energia, la
decisió i fortalesa dels
personatges masculins en
contrast amb la languidesa dels
cossos femenins.
El modelat clàssic i escultòric
dels cossos és especialment
visible en els personatges
femenins, on les túniques i robes
destaquen les formes dels cossos
recorden a la tècnica clàssica dels
“draps mullats”

11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: EL COLOR
David utilitza una gamma cromàtica limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la
qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix.
(cromatisme supeditat al dibuix)
D’entre tots els colors cal
destacar el vermell, que com
que és utilitzat en les tres parts
en què es divideix el quadre,
permet al pintor equilibrar
cromàticament l'escena.
Aquesta sensació d’equilibri
també és veu reforçada per la
utilització de les tonalitats
blanquinoses en els dos
extrems del quadre.
Certa austeritat cromàtica
Els colors són brillants, però
freds.

12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR I LLUM
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM
També crea efectes de
clarobscurs que incrementa
el modelat de les figures a
l’hora que accentua el seu
volum. (influència de
Caravaggio)
Al mateix temps, l'ombra
que projecten els cossos
dels tres germans, accentua
la impressió de la decisió en
el seu pas endavant i fa
ressaltar el dramatisme
contingut del seu gest.
El quadre presenta una llum real que és projectada des de l'esquerra amb el focus
lumínic situat fora del quadre (influència de Caravaggio) aproximant les figures a
l'espectador, mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.

13. B) LA COMPOSICIÓ
La pintura presenta
en suma, un gran
equilibri, cercant la
claredat expositiva.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada
L'esquema
compositiu és
senzill i ordenat: la
triple arcada del
fons coincideix
perfectament amb
els tres grups de
personatges; els
germans, el pare i
les dones.
Hi ha doncs, una
perfecta integració
de les figures en un
espai arquitectònic.

14. Composició tancada
que presenta un clar
centre compositiu:
Les espases
sostingudes pel pare
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
És una composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del
fons que emmarquen els tres grups de personatges representats
Aquest ordre i
equilibri compositiu
es veu reforçat per
l'agrupació i
distribució dels
personatges en
formes geomètriques
rectangulars i
triangulars.

15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
També presenta una composició profunda
La creació de l’espai
es reforça mitjançant
la llum (il·luminació
del primer pla en
contrast amb la
penombra del fons)
Plans: La disposició
de les figures evoca
als relleus clàssics.
Tots els personatges
situats en un mateix
pla.
Els arcs del fons
semblen el decorat
d’un teatre
També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa
fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o
geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt
de fuga en l’espases.

16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME
C) EL RITME Dinamisme contingut
L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les
actituds dels personatges representats:
La tensió de la
musculatura dels cossos
masculins, els seus
gestos decidits i el
moviment dels seus
vestits contrasten amb el
desmai dels cossos de
les dones i les seves
expressions de dolor.
Tot lo qual dona com a
resultat que el quadre
presenti un dramatisme
tens.

17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS
C) EL TEMPS Un moment instantani referencial i voluntat d'eternitat
L'artista plasma un moment instantani referencial de caràcter històric o literari: El
del jurament dels germans Horacis davant del pare.
Però també presenta una
voluntat d'eternitat
Al voler mostrar l'obligació
dels ciutadans de sacrificar-
se per la seva pàtria, fet que
és intemporal.

18. 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA - ICONOGRAFIA
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace”
de Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi.
Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que
Roma i i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i
acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular
entre els tres germans Curiacis i els tres germans Horacis
Tema històric i Llegendari
Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que
entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa
d'uns dels Curiacis, plora desconsolada i retreu al seu germà la
mort del seu promès. l'Horaci mata la seva germana per plorar
la mort d'un enemic de Roma.
David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren
davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en
l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons hi ha la mare dels germans
Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior

19. 4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT
SIGNIFICAT
David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda,
per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de
l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva, per ressaltar el deure dels ciutadans
de sacrificar-se per la pàtria.
David no va voler prescindir de la
tragèdia humana i afegeix al quadre
un personatge que no apareix en els
textos clàssics: la mare dels
germans Horacis que te cura dels
fills de Sabina, una germana dels
Curacis casada amb un dels Horacis.
Incrementant d’aquesta manera el
dramatisme de l’escena.
Amb aquest fet David aconsegueix
representar de manera sublim, el
conflicte entre el deure i el
sentiment, i el contrast entre l'heroi
masculí i la sensibilitat femenina.

20. Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor
moral: El deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.
4.- INTERPRETACIÓ: FUNCIÓ
FUNCIÓ Funció propagandística
Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties
revolucionaries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.
ENCÀRREC
Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI
de França i exposada en el Saló de 1.785
La qual cosa resulta paradoxal, si tenim
present les simpaties revolucionaries de David
i que Lluís XVI seria víctima de la Revolució

21. La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte, el punt de referència
principal de l'obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com
del temàtic.
MODELS I INFLUÈNCIES (anteriors)
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
No obstant això, també és evident
la influència en la seva pintura
d’autors com e Rafael i Poussin
I també la influència de
Caravaggió, perfectament visible
en el tractament i l’ús que fa David
de la llum
Dels quals, incorpora la perfecció
de la línia i l’ús de composicions
equilibrades sobre estructures
geomètriques

22. MODELS I INFLUÈNCIES (posteriors)
La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Un altre aspecte a destacar, és que les
pintures de David, al mostrar una
predilecció pels temes heroics i
patriòtics, també, d’alguna manera,
anaven preparant el camí a un nou
corrent (estil) que ja es perfilava: el
romanticisme.
La Mort de Marat (1793)
Així molts altres pintors van copiar la
distinció emocional que David fa entre
personatges masculins i femenins.
És a dir, la manera en que David
representa als homes, plens d'energia
i resolució, i a les dones, com a
essers sensibles, amb tendència a
patir el dolor, de les accions d’aquells.

23. ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
La mort de Sòcrates (1787)

24. ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
El Jurament de la Sala de la Pilota (1791)

25. ALTRES OBRES DE L’AUTOR
La Mort de Marat (1793)
Napoleó (1812)
5.- ALTRES CONSIDERACIONS

26. ALTRES OBRES DE L’AUTOR
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Leònides en les Termòpiles (1814)

27. PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Introducció al Neoclassicisme
3.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 1)
VIDEOS
2.- El Neoclassicisme (Apunts )
4.- El Jurament dels Horacis (Anàlisi 2)