DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Analisi de l'obra "Eros i Psique" de l'escultor neoclàssic Antonio Canova seguint l'esquema d'anàlisi proposat pel comentari d'una obra escultòrica PAU 2019.. Inclou links de pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra.

1. Antonio Núñez 2017

2. EROS I PSIQUE
EROS I PSIQUE
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. ANÀLIS CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
PRIMERA APROXIMACIÓ

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Material i tècnica
- Forma i Tipologia
Eros i Psique
Antonio Canova
Neoclàssic
Últim terç del segle XVIII (1787-1793)
Marbre / Talla
Escultura exempta / grup
- Cromatisme Textura Sense policromia i polimentada
- Dimensions 1,55 X 1,68 m.
- Localització Museu del Louvre (París)

4. 2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
L’obra d’Antonio Cànova “Eros i Psique” (1787-1893) s'emmarca temporalment en un
context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani.
EPOCA FINALS s. XVIII - INICIS s.XIX
Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús de la
raó, s’enfronten, a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació
divina, qüestionen l’organització social, política, econòmica i cultural existent
I proposen una nova visió del món, totalment diferent de l’existent fins aquell moment.

5. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Un context, en el que un nou grup social, la burgesia, agafarà les rendes de la societat,
i per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a
l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim
Donant pas, a l’aparició d’un nou sistema
d’organització política: L’Estat liberal, i a una nova
organització social, on les persones deixaren de ser
súbdits, per passar a ser ciutadans, amb drets i deures.
Amb la implantació del liberalisme La burgesia s'erigeix
com el nou grup social que dirigeix la societat, i
imposarà als seus valors, els seus gustos i la seva
visió del món.

6. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTOR
Nascut a Itàlia, Antonio Canova va assolir un nivell de perfecció en el treball escultòric que
va rebre el sobrenom de el nou Fídies.
Després de cursar estudis artístics, al 1781 és va instal·lar a
Roma, on l'èxit acompanyaria de forma creixent . La seva
producció iniciada dins dels patrons de l'últim barroc,
derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el
paradigma de l'escultura neoclàssica.
Antonio Canova (1757-1822)
Les seves obres s'inspiren directament en els models de
l'antiguitat i la seva habilitat en el treball del marbre ho va portar
a ser considerat en la seva època el millor escultor de tota
Europa.
Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari, passant pels de
caràcter mitològic, pels quals sentia especial predilecció,
Va néixer en una família humil, va quedar orfe a molt curta edat i comença a treballar de
molt jove en una cantera, I allí, en contacte amb la pedra, va descobrir que tenia uns dots
excepcionals per a l'escultura..

7. ESTIL NEOCLASSICISME
El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a la segona meitat del segle XVIII i
que responia als gustos de la burgesia revolucionària.
Aquest estil es caracteritza per:
- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració
- Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri,
proporció, bellesa, interès per la figura humana
- Es difon a través dels Salons, les Acadèmies i les obres de Winckelmann
- Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, considerat com expressió de la
decadència moral de les antigues classes aristocràtiques.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
En l'aparició i formació de l’estil neoclàssic influeixen decisivament els descobriments
arqueològics de l'antiguitat grega i romana, que mitjançant llibres i gravats es difonen i
es donen a conèixer per tota Europa.

8. Característiques principals de l’escultura neoclàssica
-Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats
L'obra de Canova, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els
trets essencials de l’escultura neoclàssica:
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
-Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats i la teatralitat
expressiva del barroc.
- Interés per la figura humana i utilització de materials nobles (marbre i bronze).
-Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els
funeraris. La base és sempre la imitació de models de l’antiguitat
-Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic,
fins i tot les destinades a monuments públics.

9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS: (naturalisme, realisme...)
C) LA COMPOSICIÓ: Proporcions, eixos de simetria, línies compositives
bàsiques, estructura compositiva, punts de vista ( unifacialitat, multiples
angles de visió..)
D) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum
(llisca, es reflecteix, provoca ombres, efectes de clarobscur, ..)
E) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme, contingut, ..
F) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...
B) EL VOLUM: Massís, compacte, lleuger., formes rectes, anguloses...

10. En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina
nua i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell,
rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. ella és la ment (psique, en grec), ell és
l’amor físic (cupido, desig, en llatí).
3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS
Les figures presenten un
tractament naturalista
idealitzat, especialment visible
en les expressions dels rostres,
lluny de la teatralitat barroca.
Amb aquesta idealització,
Canova ens mostra l'ideal de
bellesa masculí i femení de
l'època.
Les expressions també són
contigudes (no teatrals) amb la
qual cosa aconsegueix esculpir
una obra plena de tendresa.

11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
B) EL VOLUM
Respecte als volums cal destacar el contrast
entre el caràcter massís de la base (roca) i la
lleugeresa de les figures.
Aquests contrastos, (en el volums i la textura de
les superfícies,) contribueixen a incrementar el
dinamisme i l’expressivitat de l’obra.
Contrast que s'intensifica pel diferent
tractament que dona a les superfícies: rugós a
la base i suau poliment a les figures.

12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
C) LA COMPOSICIÓ
L’equilibri, la proporcionalitat i l'harmonia
impregnen la composició i potencien la
bellesa de l’escultura.
Tot i que el seu caràcter d’escultura exempta
permet la seva visió des de múltiples punts de
vista, esta concebuda per ser vista frontalment
(Presenta doncs, unifacialitat).
L’estructura compositiva està dominada
per dues diagonals que formen una X
(definida per les ales d’Eros, la seva cama
dreta i el cos de Psique)
Al centre d’aquesta X marca
l´espai que separa les dues
boques a punt d´ajuntar-se.
Un recurs compositiu que aconsegueix centrar l'atenció en aquest gest
“Les dues figures s’entrellacen i
formen una X”

13. Formalment és una obra
oberta per la disposició en X.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Però...
la col·locació dels braços
amb els que les figures es
busquen, dóna lloc a una
imatge visualment tancada.
(centrípeta)

14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
La absència de policromia s´ha d´entendre
des de la percepció errònia, que es tenia
durant el neoclassicisme, segons la qual a
la Grècia clàssica es valorava la puresa
blanca del marbre.
D) SUPERFICIES
Amb Canova, l´epidermis pètria
aconsegueix unes qualitats tàctils de gran
delicadesa i suavitat.
Canova triava el marbre més blanc,
acabada l’obra el polia amb pedra
volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell
real. Dona suavitat a un material dur.

15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
Hi ha un contrast entre la base
rugosa i les figures polides i
brillants, creant zones de
clarobscur.
La llum, il·lumina tota l’escultura,
lliscant suaument per les superfícies
dels cossos, relliscant per tota
l’escultura produint un difuminat dolç i
suau (sfumato).
LA LLUM
Un clarobscur que
incrementa el dinamisme
ltura i l’expressivitat de
l’escultura.

16. L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat , allunyat de la força dramàtica i de la
tensió del Barroc.
E) EL RITME
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Un dinamisme marcat per l’apropament
entre els dos cossos.
I també , per les postures de les mans: Ell li
agafa el pit, i ella passa les mans per darrera el
cap d’Eros.
Canova aconsegueix reflectir el moviment,
malgrat ser matèria inerta.
Les dues figures són a prop, però en uns
instants encara ho seran més.
Un gestos, que realcen el dinamisme,
alhora que remarquen el caràcter apassionat
i eròtic de l'escena.

17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
En resum, uns gestos que manifesten un dinamisme equilibrat, . I amb els quals en
Canova, aconsegueix centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament
dels dos rostres. (centre de la composició)

18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL
F) EL TEMPS
La representació del mite és anecdòtica En realitat, l’obra vol representar una imatge
universal i atemporal de l’amor en les dues vessants: tendresa i desig.
Hi ha una voluntat manifesta d’eternitzar l’AMOR en tota la seva dimensió: de tendresa
i de desig carnal.

19. 4.- INTERPRETACIÓ
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
TEMÀTICA ( ICONOGRAFIA )
Aquesta obra de tema mitològic representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i
Psique tal i com la narra l'escriptor llatí Apuleio a l´obra “ L’ase d´or ”.
Segons aquesta llegenda, Eros, déu de l´amor, es va
enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d´un rei d’Àsia,
i per seduir-la, Eros li va construir un palau, on es trobaven
cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni le
pogués veure el rostre.
Un dia encuriosida, Psique va acostar una llàntia al seu
amant mentre dormia; però se’n va desprendre una gota d’oli
i va caure sobre Eros, el qual és va despertar i, en veure
descoberta la seva identitat, va fugir.
Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions
per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir el càntir de
Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida Psique, va obrir el càntir,
per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es
despertaria fins que Eros la besés.

20. SIGNIFICAT
La intensitat del moment escollit per l’autor fa que el gest anecdòtic d’un petó es
converteixi en imatge paradigmàtica i universal de l’amor, en una refinada
representació de l´Amor en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal.
4.- INTERPRETACIÓ
FUNCIÓ
Aquesta obra té una funció estètica (decorativa).
ENCÀRREC
Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell l’escultura va
arribar a mans de Napoleó desprès que fos robada del seu emplaçament original pel
general Murat.
Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell, és l’amor físic (cupido, desig, en llatí).
Ambdós simbolitzen tant l’amor espiritual com la passió carnal.
I també una funció propagandística, com a difusora de l'ideal de bellesa neoclàssica
en front del rococó, el decadent art de l'aristocràcia.

21. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES
L’obra de Canova té com a referent el món clàssic,
que ell havia estudiat a través de l'estatuària
clàssica i com una reacció contra els excessos del
decorativisme rococó.
No obstant això, la seva particular sensibilitat, va
sobrepassar els estrictes principis neoclàssics,
manifestant una sensibilitat que, de vegades,
resulta propera al Romanticisme.
A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per
alguns alumnes pensionats a Roma, com, per
exemple, el català Damià Campeny Lucrècia
Damià Campeny: (1804)
La seva obra va exercir una gran influència entre
els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al
prestigi i la fama internacional que va tenir.

22. ALTRES OBRES D’ANTONIO CANOVA
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Paolina Borghese 1801

23. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Cupido i Psique, 1808 Tres Gràcies, 1814-1817Bust de Napoleó, 1806

24. a) L’Estil Neoclàssic (Català)
c) Comentari 1 (Català)
VIDEOS
b) Una primera aproximació (Català)
PER AMPLIAR INFORMACIÓ
d) Comentari 2 (Català)
d) Non anàlisi, molt complert (Castellà)
PER SABER-NE MÉS