SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 27
Antonio Núñez 2018Antonio Núñez 2018
LA MADELEINE (1806 – 1842)
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. ANÀLISI FORMAL
- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT
- ESPAI EXTERIOR
- ESPAI INTERIOR
- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
4. ANALISI CONCEPTUAL: SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ)
- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici
- Autor- Autor
- Cronologia- Cronologia
- Tipologia- Tipologia
- Sistema constructiu:- Sistema constructiu:
- Materials- Materials
- Estil- Estil
- Localització- Localització
La MadeleineLa Madeleine
Pierre Alexandre VignonPierre Alexandre Vignon
Primera meitat s. XIX (1806 -1842)Primera meitat s. XIX (1806 -1842)
TempleTemple
Arquitravat i voltatArquitravat i voltat
PedraPedra
Neoclàssic, d’inspiració grecorromanaNeoclàssic, d’inspiració grecorromana
Plaça de la Madeleine (Paris)Plaça de la Madeleine (Paris)
PRIMERA APROXIMACIÓ
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
LA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINE
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCA Primera meitat del segle XIX
La Madeleine és una obra que s'emmarca temporalment en un context històric de gran
transcendència: El naixement del Món Contemporani.
Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració, les revolucions liberals
burgeses i la industrialització provoquen un conjunt de transformacions polítiques,
econòmiques , socials i culturals que transformen profundament el món existent fins a
les hores i originen l’aparició d’un nou món: El món contemporani, el nostre món..
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Concretament la Madeleine cal situar-la en l'època napoleònica, un moment en que
Napoleó, s’enfronta a l’absolutisme imperant a Europa i expandeix el valors de la
Revolució Francesa.
La Madeleine va ser encarregada per Napoleó amb la
voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits
francesos. (La Grande Armée)
Durant l'època de Napoleó el neoclassicisme va tenir
una gran difusió, adquirint característiques pròpies. És
el que es coneix com estil Imperial
Napoleó amb aquest retorn al llenguatge racionalista,
ordenat i geomètric propi de l’antiguitat clàssica, volia
transmetre ideals com justícia, honor i patriotisme
Racionalitat, ordre, moral, eren els nous valors a
transmetre enfront de la frivolitat i l’amoralitat de les
antigues classes dirigents. L'aristocràcia.
Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la
Ciutat. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments i que aquests havien
de tenir uma funció social. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics,
però també escoles,museus, hospitals, mercats.. ( Remodelacions urbanistiques)
La Madeleine va formar part de tota una reforma urbanística de la ciutat de París,
Els escultors i pintors treballaren per embellir la ciutat: estàtues, ornaments, representacions
històriques i tot tipus d’obres que serviren d’exemple als ciutadans.
Napoleó va posar l'art
al seu servei tal com ho havien fet
els emperadors romans per tal de
justificar i legitimar el seu poder.
Es feia evident la intenció
d’identificar Napoleó amb els
emperadors romans.
El paper de l'arquitecte doncs, , va
ser el mateix que establiren els
arquitectes romans amb llurs
emperadors
Pierre Alexandre Vignon, doncs va treballar i realitzar la Madeleine amb la intenció de
glorificar l'Imperi napoleònic.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTORAUTORAUTORAUTOR Pierre Alexandre Vignon (1763 – 1828)
Vignon va estudiar a l'acadèmia d'arquitectura de Paris i va tenir diversos càrrecs de
responsabilitat durant la revolució.
L’any 1806 va rebre l'encàrrec de Napoleó de construir un temple a la glòria dels
exèrcits francesos (La Grande Armée)
Vignon va enderrocar la construcció existent, una
construcció que havia estat considerada com el Temple de la
Revolució., situada al costat de la plaça de la Concorde on
havien estat guillotinats Lluís XVI i la seva esposa Maria
Antonieta.
I va realitzar un nou edifici, seguint els principis del
neoclassicisme d’ordre, equilibri, racionalitat i funcionalitat:
Els edificis, escultures i pintures havien de servir d’exemple
als ciutadans.
Vignon va realitzar la seva obra dins dels supòsits del neoclassicisme: Un nou ordre
social exigia un nou ordre de la ciutat. L'arquitecte havia de preocupar-se , no sols
d’embellir la ciutat, també, la seva construcció havia de servir d'exemple als ciutadans
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
ESTILESTIL NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
El Neoclassicisme és un moviment
artístic nascut a la segona meitat del
segle XVIII i que responia als gustos
de la burgesia revolucionària.
En ll'aparició i formació de l’estil
neoclàssic influeixen decisivament els
descobriments arqueològics de
l'antiguitat grega i romana, que
mitjançant llibres i gravats es difonen i
es donen a conèixer per tota Europa.
La Madeleine forma part del Neoclassicisme, un estil que sorgí en part com a reacció
dels excessos del Barroc i el Rococó.
Els neoclàssics evoquen la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia de l’època grega i
romana, rebutjant l’ornamentació supèrflua .
En l’arquitectura d’aquest tipus d’art academicista, hi van tenir gran importància els
edificis civils com biblioteques, mercats, museus, etc.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Aquest estil es caracteritza per:
-- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri...-- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri...
- Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com
expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques.
- Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com
expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques.
- Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en
models clàssics
- Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en
models clàssics
- Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri,
proporció, bellesa,
- Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri,
proporció, bellesa,
- Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann- Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
ESPAI EXTERIORESPAI EXTERIOR
La Madeleine és un temple octàstil, perípter, i presenta, a la façana principal, una
dobla fila de columnes de 20m d’alçada.
Les columnes corínties presenten
base, un fust estriat que acaba en un
capitell decorat amb fulles d’acant..
Tot el conjunt està elevat sobre un
podi i s’accedeix a través d’una gran
escalinata, situada a la façana
principal, de 28 graons.,
A la part superior l’entaulament amb
l’arquitrau, el fris, la cornisa i el
frontó propis dels temples clàssics.
Al igual que en l’arquitectura clàssica la façana presenta una estructura arquitravada
formada per un joc racional de línies rectes: horitzontals i verticals.
El fris i els frontons apareixen decorats amb motius i relleus de caràcter religiós.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Destaca especialment el frontispici de la façana principal, on es mostra una representació
del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire, i una inscripció en llatí “DOM SVB
INVOC SM MAGDALENAE” a la part central del fris.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Finalment Tanca l’edifici a la part superior una coberta de dos aiguavessos.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
ESPAI INTERIORESPAI INTERIOR
A l'interior del temple s’hi accedeix a través d’una única porta de bronze situada en la
façana principal ornamentada amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Interior y Exterior són completament diferents
Si a l’exterior observàvem una estructura arquitravada, en canvi a l’interior trobem una
estructura voltada.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau voltada acabada en un absis
semicircular. (Planta basilical)
La nau es divideix en tres trams coberts amb
cúpules esfèriques sobre petxines, sostingudes
per grans columnes corínties i acabades en òcul,
única font de llum natural.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
El resultat és la creació d’un enorme espai en el que destaca la seva foscor. Un
tenebrisme resultat del fet d’haver substituït les obertures laterals previstes, per
frescos representatius de la vida de Maria Magdalena.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La immensa nau està decorada amb diferents marbres, molts daurats, pintures al fresc i
escultures.
Destaquen entre ells, el fresc que corona l’absis on apareixen representats Crist i La
Madeleine acompanyats per Napoleó i altres personalitats històriques del moment
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
I l’escultura de la Madeleine ascendint al cel envoltada pels àngels que presideix l’altar
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde. Lloc on després de
la revolució la imatge Lluís XVI va ser substituïda pel gran obelisc procedent de Luxor.
Des de la seva escalinata principal es pot
gaudir d’una de les vistes més típiques
de Paris: La Rue Royale, fins la Place de
la Concorde, el Sena i le Palais de
Bourban, avui seu de l’Asseblee Nacional..
La Madeleine, doncs forma part d’un eix,
en que la Place de la Concorde queda
emmarcada entre dos edificis amb
columnates, en suma, entre les façanes
de dos temples, l’un de civil i l’altre des
del 1842, religiós
Aquest conjunt, aquest eix, s’ha d’entendre com a resultat de la planificació urbana
realitzada per Haussman al segle XIX, per encàrrec del Napoleó III, per tal d’adaptar la
ciutat les noves necessitats socials i econòmiques que s’hi estaven produint.
Uns canvis, que van suposar per la ciutat de Paris , la seva transformació de ciutat
medieval en una ciutat moderna adaptada als nous temps.
4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT
4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT
La funció inicial d’aquest edifici fou purament commemorativa: Un temple dedicat a la
exaltació i glorificació de l’exèrcit francès, de “la gran arme”. .
Napoleó, amb aquesta obra (i d’altres) va
posar l'art al seu servei,
Les monumentals mides del temple, amb
les seves imponets columnes corínties,
expressen aquest anhel i hi són un bon
exemple.
Un temple erigit en homenatge al exercit napoleònic destinat a guardar trofeus i
banderes arrabassades a l’enemic.
Fent al mateix que havien fet els antics
emperadors romans, per tal de justificar
i legitimar el seu poder.
L’arquitecte Vignon doncs, en la construcció de la Madeleine va treballar per glorificar
l'Imperi napoleònic, establint, d’aquesta manera amb Napoleó, la mateixa relació que en
l’antiguitat, havien establert els arquitectes romans amb llurs emperadors
4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Els alts relleus del frontó on s’hi representa el Judici Final, amb Maria Magdalena, com
a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció de Crist.
Així com la Imatge la Santa, presidint el retaule major, on es la representa la seva
assumpció al cel, són, entre d’altres, una bona manifestació d’aquest canvi de funció.
A partir de 1842 però...., la funció de la Madeleine va canviar i es convertí en una
església dedicada a Maria Magdalena, una funció que mantingut fins avui.
Aquest canvi de funció de la Madeleine va ser degut a que es va construir l’Arc de Triomf,
i amb aquesta nova construcció, la funció civil que havia tingut la Madeleine fins llavors, va
passar a aquesta nova construcció.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MOLDELS I INFLUÈNCIES
Per la realització de la Madeleine, Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes,
una obra d’estil romà imperial de l’any 16 aC .
Però... introduint alguns canvis
significatius com:
Unes dimensions monumentals
Pòrtic octàstil, en lloc d'hexàstil.
Edifici perípter en lloc de
pseudoperípter.
Dues portes d’accés a l'interior
En la construcció de la Madeleine, podem observar doncs, una de les característiques
pròpies de l’estil Neoclàssic: L'Eclecticisme.
Un eclecticisme que és manifesta en aspectes com les seves monumentals
proporcions, que no responen a l’escala humana pròpia de la manera clàssica, o el sistema
de construcció emprat, donat que l’edifici va ser realitzat amb tècniques i mitjans propis
del segle XIX, ben allunyades dels sistemes constructius clàssics.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
Un eclecticisme que assoleix la seva màxima expressió, com ja hem comentat anteriorment
en la diferència entre la concepció i l’aspecte extern i intern de l’edifici.
Front a una concepció clàssica de
l’exterior, com un típic temple grec
d’estructura arquitravada.
Trobem un interior, concebut com una
basílica romana d’estructura voltada i
decoració barroca.
Aquest tipus de construcció (eclèctica) va ser molt utilitzada durant la urbanització i
embelliment de les ciutats del segle XIX, com per exemple:
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
Gliptoteca de Munic ( 1815-1830 )
British Museum de Londres
(1825 - 1850)
PER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉS
PER AMPLIAR INFORMACIÓPER AMPLIAR INFORMACIÓ
a) L’Estil Neoclàssic (Català)
b) Una primera aproximació (Català)
c) Comentari 1 (Català)
d) Comentari 2 (Català)
d) Presentació PowerPoint (Castellà)
VIDEOSVIDEOS

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelJulia Valera
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milàJulia Valera
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansJulia Valera
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaJulia Valera
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsFitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsJulia Valera
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyJulia Valera
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorJulia Valera
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Julia Valera
 

La actualidad más candente (20)

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malaltsFitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
Fitxa 96 el marxisme sanarà als malalts
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 

Similar a LA MADELEINE P.A. VIGNON

Similar a LA MADELEINE P.A. VIGNON (20)

Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
NEOCLASSICISME
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
MODERNISME 2n
MODERNISME 2n MODERNISME 2n
MODERNISME 2n
 
La Madeleine
La MadeleineLa Madeleine
La Madeleine
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsicUnitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
Unitat 20. CaracteríStiques Generals De Lart NeoclàSsic
 
Neoclasicisme
NeoclasicismeNeoclasicisme
Neoclasicisme
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
02 Neoclassicisme·Romanticisme·Realisme
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 

Más de Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 

Más de Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 

Último

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (7)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

LA MADELEINE P.A. VIGNON

  • 2. LA MADELEINE (1806 – 1842) El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. ANÀLISI FORMAL - MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT - ESPAI EXTERIOR - ESPAI INTERIOR - ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA 4. ANALISI CONCEPTUAL: SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
  • 3. 1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ) - Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici - Autor- Autor - Cronologia- Cronologia - Tipologia- Tipologia - Sistema constructiu:- Sistema constructiu: - Materials- Materials - Estil- Estil - Localització- Localització La MadeleineLa Madeleine Pierre Alexandre VignonPierre Alexandre Vignon Primera meitat s. XIX (1806 -1842)Primera meitat s. XIX (1806 -1842) TempleTemple Arquitravat i voltatArquitravat i voltat PedraPedra Neoclàssic, d’inspiració grecorromanaNeoclàssic, d’inspiració grecorromana Plaça de la Madeleine (Paris)Plaça de la Madeleine (Paris) PRIMERA APROXIMACIÓ 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
  • 4. LA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINE
  • 5. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCA Primera meitat del segle XIX La Madeleine és una obra que s'emmarca temporalment en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani. Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració, les revolucions liberals burgeses i la industrialització provoquen un conjunt de transformacions polítiques, econòmiques , socials i culturals que transformen profundament el món existent fins a les hores i originen l’aparició d’un nou món: El món contemporani, el nostre món..
  • 6. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Concretament la Madeleine cal situar-la en l'època napoleònica, un moment en que Napoleó, s’enfronta a l’absolutisme imperant a Europa i expandeix el valors de la Revolució Francesa. La Madeleine va ser encarregada per Napoleó amb la voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos. (La Grande Armée) Durant l'època de Napoleó el neoclassicisme va tenir una gran difusió, adquirint característiques pròpies. És el que es coneix com estil Imperial Napoleó amb aquest retorn al llenguatge racionalista, ordenat i geomètric propi de l’antiguitat clàssica, volia transmetre ideals com justícia, honor i patriotisme Racionalitat, ordre, moral, eren els nous valors a transmetre enfront de la frivolitat i l’amoralitat de les antigues classes dirigents. L'aristocràcia. Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la Ciutat. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments i que aquests havien de tenir uma funció social. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles,museus, hospitals, mercats.. ( Remodelacions urbanistiques)
  • 7. La Madeleine va formar part de tota una reforma urbanística de la ciutat de París, Els escultors i pintors treballaren per embellir la ciutat: estàtues, ornaments, representacions històriques i tot tipus d’obres que serviren d’exemple als ciutadans. Napoleó va posar l'art al seu servei tal com ho havien fet els emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder. Es feia evident la intenció d’identificar Napoleó amb els emperadors romans. El paper de l'arquitecte doncs, , va ser el mateix que establiren els arquitectes romans amb llurs emperadors Pierre Alexandre Vignon, doncs va treballar i realitzar la Madeleine amb la intenció de glorificar l'Imperi napoleònic. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
  • 8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTORAUTORAUTORAUTOR Pierre Alexandre Vignon (1763 – 1828) Vignon va estudiar a l'acadèmia d'arquitectura de Paris i va tenir diversos càrrecs de responsabilitat durant la revolució. L’any 1806 va rebre l'encàrrec de Napoleó de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée) Vignon va enderrocar la construcció existent, una construcció que havia estat considerada com el Temple de la Revolució., situada al costat de la plaça de la Concorde on havien estat guillotinats Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta. I va realitzar un nou edifici, seguint els principis del neoclassicisme d’ordre, equilibri, racionalitat i funcionalitat: Els edificis, escultures i pintures havien de servir d’exemple als ciutadans. Vignon va realitzar la seva obra dins dels supòsits del neoclassicisme: Un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat. L'arquitecte havia de preocupar-se , no sols d’embellir la ciutat, també, la seva construcció havia de servir d'exemple als ciutadans
  • 9. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL ESTILESTIL NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a la segona meitat del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. En ll'aparició i formació de l’estil neoclàssic influeixen decisivament els descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana, que mitjançant llibres i gravats es difonen i es donen a conèixer per tota Europa. La Madeleine forma part del Neoclassicisme, un estil que sorgí en part com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó. Els neoclàssics evoquen la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia de l’època grega i romana, rebutjant l’ornamentació supèrflua . En l’arquitectura d’aquest tipus d’art academicista, hi van tenir gran importància els edificis civils com biblioteques, mercats, museus, etc.
  • 10. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Aquest estil es caracteritza per: -- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri...-- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri... - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. - Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en models clàssics - Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en models clàssics - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, - Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann- Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann
  • 11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL ESPAI EXTERIORESPAI EXTERIOR La Madeleine és un temple octàstil, perípter, i presenta, a la façana principal, una dobla fila de columnes de 20m d’alçada. Les columnes corínties presenten base, un fust estriat que acaba en un capitell decorat amb fulles d’acant.. Tot el conjunt està elevat sobre un podi i s’accedeix a través d’una gran escalinata, situada a la façana principal, de 28 graons., A la part superior l’entaulament amb l’arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó propis dels temples clàssics. Al igual que en l’arquitectura clàssica la façana presenta una estructura arquitravada formada per un joc racional de línies rectes: horitzontals i verticals.
  • 12. El fris i els frontons apareixen decorats amb motius i relleus de caràcter religiós. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Destaca especialment el frontispici de la façana principal, on es mostra una representació del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire, i una inscripció en llatí “DOM SVB INVOC SM MAGDALENAE” a la part central del fris.
  • 13. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Finalment Tanca l’edifici a la part superior una coberta de dos aiguavessos.
  • 14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL ESPAI INTERIORESPAI INTERIOR A l'interior del temple s’hi accedeix a través d’una única porta de bronze situada en la façana principal ornamentada amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments.
  • 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Interior y Exterior són completament diferents Si a l’exterior observàvem una estructura arquitravada, en canvi a l’interior trobem una estructura voltada.
  • 16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau voltada acabada en un absis semicircular. (Planta basilical) La nau es divideix en tres trams coberts amb cúpules esfèriques sobre petxines, sostingudes per grans columnes corínties i acabades en òcul, única font de llum natural.
  • 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL El resultat és la creació d’un enorme espai en el que destaca la seva foscor. Un tenebrisme resultat del fet d’haver substituït les obertures laterals previstes, per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena.
  • 18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL La immensa nau està decorada amb diferents marbres, molts daurats, pintures al fresc i escultures. Destaquen entre ells, el fresc que corona l’absis on apareixen representats Crist i La Madeleine acompanyats per Napoleó i altres personalitats històriques del moment
  • 19. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
  • 20. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL I l’escultura de la Madeleine ascendint al cel envoltada pels àngels que presideix l’altar
  • 21. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde. Lloc on després de la revolució la imatge Lluís XVI va ser substituïda pel gran obelisc procedent de Luxor. Des de la seva escalinata principal es pot gaudir d’una de les vistes més típiques de Paris: La Rue Royale, fins la Place de la Concorde, el Sena i le Palais de Bourban, avui seu de l’Asseblee Nacional.. La Madeleine, doncs forma part d’un eix, en que la Place de la Concorde queda emmarcada entre dos edificis amb columnates, en suma, entre les façanes de dos temples, l’un de civil i l’altre des del 1842, religiós Aquest conjunt, aquest eix, s’ha d’entendre com a resultat de la planificació urbana realitzada per Haussman al segle XIX, per encàrrec del Napoleó III, per tal d’adaptar la ciutat les noves necessitats socials i econòmiques que s’hi estaven produint. Uns canvis, que van suposar per la ciutat de Paris , la seva transformació de ciutat medieval en una ciutat moderna adaptada als nous temps.
  • 22. 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT La funció inicial d’aquest edifici fou purament commemorativa: Un temple dedicat a la exaltació i glorificació de l’exèrcit francès, de “la gran arme”. . Napoleó, amb aquesta obra (i d’altres) va posar l'art al seu servei, Les monumentals mides del temple, amb les seves imponets columnes corínties, expressen aquest anhel i hi són un bon exemple. Un temple erigit en homenatge al exercit napoleònic destinat a guardar trofeus i banderes arrabassades a l’enemic. Fent al mateix que havien fet els antics emperadors romans, per tal de justificar i legitimar el seu poder. L’arquitecte Vignon doncs, en la construcció de la Madeleine va treballar per glorificar l'Imperi napoleònic, establint, d’aquesta manera amb Napoleó, la mateixa relació que en l’antiguitat, havien establert els arquitectes romans amb llurs emperadors
  • 23. 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT Els alts relleus del frontó on s’hi representa el Judici Final, amb Maria Magdalena, com a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció de Crist. Així com la Imatge la Santa, presidint el retaule major, on es la representa la seva assumpció al cel, són, entre d’altres, una bona manifestació d’aquest canvi de funció. A partir de 1842 però...., la funció de la Madeleine va canviar i es convertí en una església dedicada a Maria Magdalena, una funció que mantingut fins avui. Aquest canvi de funció de la Madeleine va ser degut a que es va construir l’Arc de Triomf, i amb aquesta nova construcció, la funció civil que havia tingut la Madeleine fins llavors, va passar a aquesta nova construcció.
  • 24. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MOLDELS I INFLUÈNCIES Per la realització de la Madeleine, Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes, una obra d’estil romà imperial de l’any 16 aC . Però... introduint alguns canvis significatius com: Unes dimensions monumentals Pòrtic octàstil, en lloc d'hexàstil. Edifici perípter en lloc de pseudoperípter. Dues portes d’accés a l'interior En la construcció de la Madeleine, podem observar doncs, una de les característiques pròpies de l’estil Neoclàssic: L'Eclecticisme. Un eclecticisme que és manifesta en aspectes com les seves monumentals proporcions, que no responen a l’escala humana pròpia de la manera clàssica, o el sistema de construcció emprat, donat que l’edifici va ser realitzat amb tècniques i mitjans propis del segle XIX, ben allunyades dels sistemes constructius clàssics.
  • 25. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES Un eclecticisme que assoleix la seva màxima expressió, com ja hem comentat anteriorment en la diferència entre la concepció i l’aspecte extern i intern de l’edifici. Front a una concepció clàssica de l’exterior, com un típic temple grec d’estructura arquitravada. Trobem un interior, concebut com una basílica romana d’estructura voltada i decoració barroca. Aquest tipus de construcció (eclèctica) va ser molt utilitzada durant la urbanització i embelliment de les ciutats del segle XIX, com per exemple:
  • 26. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES Gliptoteca de Munic ( 1815-1830 ) British Museum de Londres (1825 - 1850)
  • 27. PER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉS PER AMPLIAR INFORMACIÓPER AMPLIAR INFORMACIÓ a) L’Estil Neoclàssic (Català) b) Una primera aproximació (Català) c) Comentari 1 (Català) d) Comentari 2 (Català) d) Presentació PowerPoint (Castellà) VIDEOSVIDEOS