1. Mar Aldomà
Adelaida Monzón
Religió 2012-13

2. Sagrada Família
1. Introducció_______________________ pàg. 3-4
2. Antoni Gaudí_________________________pàg.
5
3. Historia_______________________pàg.6-7-8-9
4. Temple___________________________ pàg. 10
5. Arquitectura_______________________ pàg. 11
5.1. Columnes_____________________pàg. 12
5.2.Les voltes_____________________pàg. 13
5.3.Les torres__________________pàg. 14-15
5.4. Els finestrals_______________ pàg. 16-17
6. Museu_____________________________ pàg. 18
7. Parròquia___________________________ pàg. 19
8. Cripta_____________________________ pàg. 20
9. Absis i sagristies___________________ pàg. 21-22
10. Claustre____________________________ pàg.23
11. Façana del naixement__________________ pàg.24
12. Façana de la pació_____________ pàg.25-26-27-28
13. Opinió_____________________________ pàg.29
27

3. Sagrada Família
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica
coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un
dels exemples més coneguts del modernisme català i que
ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està
situada al barri de la
Sagrada Família, al
districte de l'Eixample de
la ciutat.
En aquest temple,
l'arquitecte va concebre
una minuciosa simbologia
dintre d'un poema místic
amb grans audàcies
constructives formals,
com en la seva forma de
concebre l'estructura amb
l'arc parabòlic o catenària,
també anomenat funicular de forces, combinant el
tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de
les torres. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada
Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol,
27

4. Sagrada Família
per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado.
El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants. L'obra
realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana
del Naixement, foren declarades Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO el 2005.
El concepte de temple expiatori
fa que la seva realització
s'efectuï a partir d'almoines,
cosa que ha provocat que de
vegades s'hagin hagut de
paralitzar les obres. Tanmateix,
des de la dècada de 1990
l'afluència de visitants i el gran
renom a nivell mundial han fet
canviar la situació econòmica i les
obres han pres una forta
embranzida.
La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada
basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de
novembre de 2010. Malgrat que no és una
catedral,diverses fonts l'han denominat la Catedral
d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.
27

5. Sagrada Família
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 -
Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha
estat reconegut internacionalment com un dels genis més
rellevants de la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis
d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres
obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic,
mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va
aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus
estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la
utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus
edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic
transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova
tècnica.
La seva contribució a
l'arquitectura és única i està
considerat com un dels màxims
exponents del modernisme.
Des de la infantesa Gaudí va ser
un atent observador de la natura,
de la qual l'atreien les formes, els
colors i lageometria. Malgrat
tenir grans edificis realitzats,
dels quals cada vegada es fan més
monografies, el que més fama l'hi
ha donat arreu del món és sens
dubte el Temple de la Sagrada
Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la
seva popularitat i admiració continua creixent.
27

6. Sagrada Família
El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir
uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de
Mallorca, Marina, Provença i Sardenya per 172.000 pessetes,
amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar un temple dedicat a
la Sagrada Família (sant Josep, la Mare de Déu i Jesús). A més
del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El
primerarquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar,
el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres
naus amb creuer i un
absis amb
deambulatori; el dia de
Sant Josep
del1882 posava la
primera pedra el
bisbe Urquinaona, coin
cidint amb la
proclamació al Concili
Vaticà I de Sant
Josep com a patró de
l'Església Universal.
Francesc de Paula del
Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella
de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa va ser la
casa de Josep i Maria a Natzaret. Els desacords de Villar amb
Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i
Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de
les obres –per recomanació del mateix Martorell, amb el qual
Gaudí havia col·laborat com a ajudant– amb un nou projecte molt
més ambiciós.
27

7. Sagrada Família
El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que
canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple
amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-
modernista, amb una gran torre central de 170 metres dedicada
a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les
referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra
de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també
en el simbòlic.
Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es
va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i
exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva
mort.
El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de
Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de
març de 1885, en el qual
també intervingueren els seus
deixebles Llorenç Matamala i
Piñol i Carles Mani. Se sap que
en aquest any hi treballaven
un equip de vuit paletes, deu
picapedrers, dotze escultors i
un nombre indeterminat de
fusters i serrallers.
El 1891 es van començar les
obres de la façana del
Naixement.
Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que
existia la possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés
27

8. Sagrada Família
per manca de finançament o interès. Pensava que si
construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per
després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres,
l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop
obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí
aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa
de les parts més exteriors i menys funcionals del temple.
D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista;
les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el
temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa
del seu personal estil constructiu
que servís de guia quan ell faltés. Del
temple, Gaudí va poder veure'n
construïda una part del costat de
l'Epístola amb la façana del
Naixement, de la qual només la torre
de Sant Bernabé estava acabada
totalment, i una part del mur
exterior de l'absis.
A partir de l'encàrrec de la casa
Milà de l'any 1906, Gaudí
pràcticament es concentraria només
en l'obra de la Sagrada Família, que
de fet ocuparia tota la seva carrera
ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la
construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només
quedava embastat.
Volta central vista des del creuer al nivell de la base del cimbori
Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de
Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.
A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu
ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el
qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del
Naixement. El 20 de juliol de 1936, l'endemà passat de
27

9. Sagrada Família
l'alçament militar que va originar la guerra civil
espanyola, grups anticlericals van incendiar el temple i van
destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat, i on
es trobaven els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això
i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar
plànols ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per
això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada
Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de
procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les
idees de Gaudí.
L'any 1954 es van reprendre les
obres, en què van participar,
entre altres arquitectes, Isidre
Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí,
els quals, a la mort de Quintana
l'any 1966, continuaren en la
direcció de l'obra fins a
l'any 1981, en què prengué el
relleuFrancesc Cardoner i
Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, des del 1985, forma
part de l'equip que dirigeix les obres del temple.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família
respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no
en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil
dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi
Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica convocat per
l'Institut d'Estudis Catalans.
L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves
tecnologies com ara el disseny assistit per ordinador. La data de
finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026,
[15]
segons la previsió aproximada feta l'any 2011 perJoan Rigol,
president del Patronat de la Sagrada FamíliEl
temple va ser dedicat al culte i declarat basílica menor el 7 de
novembre de 2010 pel papa Benet XVI.
27

10. Sagrada Família
Quan Gaudí va començar a dirigir
la construcció del temple, només estava construïda la cripta, en la
qual va modificar els capitells, que van passar de ser d'estil corinti a
un altre estil inspirat en motius vegetals. Gaudí va evolucionar des del
primer projecte neogòtic cap al seu estil particular naturalista,
orgànic, adaptat a la naturalesa. Una de les seves fonts d'inspiració
va ser la Cova del Salnitre a Collbató (província de Barcelona), així
com la muntanya de Montserrat. L'arquitecte reusenc opinava que el
gòtic era imperfecte, perquè les seves formes rectes, el seu sistema
de pilars i boterells, no reflectia les lleis de la natura, que segons ell
és propensa a les formes geomètriques reglades, com són el
paraboloide hiperbòlic, d’hiperboloide, l'helicoide i el conoide.
Les superfícies
reglades són formes
generades per una
recta, anomenada
generatriu, en
desplaçar-se sobre una
línia o diverses,
denominades
directrius. Gaudí les va
trobar en
abundància en la naturalesa, com per exemple en joncs, canyes o
ossos; deia que no existeix millor estructura que un tronc d'arbre o
un esquelet humà. Aquestes formes són alhora funcionals i
estètiques, i Gaudí les va emprar amb gran saviesa, sabent adaptar el
llenguatge de la naturalesa a les formes estructurals de
l'arquitectura. L'arquitecte assimilava la forma helicoïdal al
moviment, i la hiperboloïdal a la llum.
27

11. Sagrada Família
La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina
amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb
deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues
escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis.
Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base
essencial per a les seves
reflexions de definir un tipus
determinat d'arquitectura
religiosa: les capelles serien
consagrades als goigs de sant
Josep; als peus de l'església hi
anirien les grans capelles
circulars del Baptisme i la
Penitència i les virtuts teologals:
fe, esperança i caritat.Gaudí va
concebre una complexa
iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de
temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements
als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en
L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger, recopilació de tots els
cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en
el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a Gaudí, la Sagrada
Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era
una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través
dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre
principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a
l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol
místic de la pau.
27

12. Sagrada Família
La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars
són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El
tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per
interseccions successives de polígons estel·lats. El capitell té la
forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes
més primes que formen les branques. Les columnes
que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes
de pòrfir, un material procedent de l'Iran,
considerat més resistent.
Les columnes de l'interior tenen variada simbologia:
les quatre del creuer són dedicades als
evangelistes, les
dotze que
envolten el creuer
als apòstols (Sant
Pere i Sant Pau al
costat de l'altar), i la resta als
bisbats continuadors de l'obra
apostòlica: els de Catalunya
(Barcelona, Tarragona, Lleida,
Girona, Vic, Urgell, Solsona,
Tortosa i Perpinyà) en el
creuer, de la resta d'Espanya
(Mallorca, València, Saragossa,
Granada, Burgos, Sevilla,
Valladolid, Toledo i Santiago) a
la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna
porta els Sants patrons de cada diòcesi.
27

13. Sagrada Família
Les voltes són perforades a les claus, amb forma d'hiperboloide
per permetre el pas de la claror exterior. Per a Gaudí un element
clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic
o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar
com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant
la simulació de distints polifuniculars experimentals va
determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les
pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia
Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un
model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien
petits sacs de perdigons que
simulaven els pesos, així
determinava el funicular de
forces i la forma de
l'estructura. Per tant, a
partir de l'estat de
càrregues, simulats amb els
petits sacs de perdigons, va
determinar experimentalment
la forma idònia de
l'estructura, que ell va
anomenar "estereostàtica",
que reproduïa l'estructura
òptima per treballar a tracció
i amb la que, un cop posada
cap per avall, s'aconseguia
l'estructura idònia per treballar a compressió.
27

14. Sagrada Família
Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i disposen
d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis, simbolitzarà la
Mare de Déu i serà coronada per
una estrella de dotze puntes; n'hi
haurà també una per cada apòstol
(quatre a cada portal) i una per
cada evangelista, al voltant del
cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària; coronaran els
pinacles els símbols de l'home per Sant Mateu, el lleó per Sant
Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga per Sant Joan. La torre
central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un
gran cimbori de 170 metres; serà coronada per la creu gaudiniana
tridimensional.
Les torres tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les
dels apòstols estan rematades per pinacles de mosaic venecià
policromat amb escuts amb la creu i unes esferes blanques, que
27

15. Sagrada Família
simbolitzen la mitra episcopal; també figuren l'anell
i el bàcul episcopal, així com les inscripcions Hosanna, Excelsis i
Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la
Santíssima Trinitat (la del Pare en color groc, per la llum; la del
Fill de color vermell, símbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de
color taronja, síntesi dels altres dos). Així mateix, cada torre
porta inscrit el nom en llatí i la paraula Apostolus junt amb una
escultura
de
l'apòstol
que
representa. També es poden apreciar d'altres inscripcions com:
Jesus, Maria, Joseph; Sursum corda; Gratia plena; Ora pro nobis;
i les sèries aurum, thus, myrrham (en llatí, or, encens i mirra) i
"oració, sacrifici, almoina" en català.
27

16. Sagrada Família
Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser
dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per
aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer
espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura
del seu projecte final.
Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus
neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes
formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos
arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els dibuixos.
En els que són sobre les cantories i
fins els trenta metres de les naus
laterals, l'element principal és un
hiperboloide el·líptic envoltat de
quatre circulars sobre un fris
d'obertures rectangulars. Aquest
segon tipus va ser estudiat per
l'arquitecte neozelandès Mark Burry,
que havia estat becari de la càtedra
Gaudí durant els anys 1979-1980, i en
va fer un estudi a través de la
informàtica. Aquests finestrals
s'allarguen amb un frontó terminal en
forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència
amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide
eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre
obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la
27

17. Sagrada Família
part superior completen aquests finestrals que al centre porten
unes lletres formant la paraula Gloriam.
El temple disposa de nombrosos vitralls en els seus finestrals,
dels que destaquen els elaborats pel vidrier català Joan Vila i
Grau utilitzant vidre de diferents colors per representar temes
variats. Les vidrieres dels creuers van ser les primeres de
col·locar-se seguint la idea original de Gaudí. La vidriera principal
del creuer de la façana de la Passió simbolitza la Resurrecció, i
les vidrieres laterals i les
de la nau principal
representaran els sants i
santuaris. La Jerusalem
Celestial estarà
representada amb l'Anyell,
l'arbre de la vida, els fruits
de l'Esperit Sant, àngels,
ocells, branques i fulles
(palma com a símbol de
martiri i llorer com a símbol
d'intel·ligència). Als
finestrals de les naus laterals estaran les paràboles de Jesús: Jo
sóc la llum, la veritat i la vida, Jo sóc la Resurrecció, Jo sóc la
font d'aigua viva, Jo sóc la vinya, Jo sóc el bon sembrador, Jo
sóc el bon pastor. Al sortint interior dels murs laterals del
temple hi haurà peixos en mosaic, uns nedant cap a l'altar amb la
boca oberta i d'altres tornant amb l'hòstia a la boca, com fidels
amb l'Eucaristia. Els finestrals de la nau central mancaran de
colorit, ja que es realitzaran amb vidres clars per simbolitzar la
puresa i permetre una més gran entrada de llum.
27

18. Sagrada Família
La Sagrada Família disposa d'un espai habilitat com a museu,
situat al soterrani del temple, a l'espai inferior corresponent al
creuer, on antigament es trobaven els tallers de l'obra. Es va
inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai ofert
per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva
col·locació l'any 2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-
Mallorca, al costat de la façana de la Passió.
Al museu es poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics
originals i fotografies sobre l'evolució de les obres i el disseny
utilitzat per Gaudí per l'estructura de la Sagrada Família,
compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats per
la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les
escultures de la façana de la
Passió de Josep Maria
Subirachs i Sitjar.
També s'ofereix un audiovisual
sobre el temple, i s'organitzen
distintes exposicions
temporals sobre diversos
aspectes relacionats amb el
temple.
27

19. Sagrada Família
L'any 1890 es van començar a realitzar misses a la cripta de
Sagrada Família. En l'actualitat, la parròquia de la Sagrada
Família és la seu d'un arxiprestat que inclou els temples
barcelonins de l'Esperit Sant, Immaculat Cor de Maria, Mare de
Déu del Roser, Sant Oleguer i Sant Tomàs d'Aquino. Des de l'any
1993 fins a l'actualitat el rector i arxiprest és Lluís Bonet i
Armengol.
Amb la dedicació al culte de la nau principal, feta pel papa Benet
XVI el 7 de novembre de 2010, està previst que la nova basílica,
amb capacitat per 9000 fidels, aculli només les misses de gran
format, i les misses habituals continuïn a la cripta.
27

20. Sagrada Família
S'hi accedeix per una escala a la
part esquerra de l'absis. Consta de
planta circular d'estil neogòtic de
40 x 30 metres, amb volta nervada,
amb la clau de volta principal
representant l'Anunciació, de
l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un
deambulatori; les set capelles estan
dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars
de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta de la
imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser
policromada pel pintor Guixà.
Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major,
amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona;
als seus costats es troben la de la Mare de Déu de Montserrat,
la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté
la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la
Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La
cripta està circumdada per un mosaic romà on estan
representats la vinya i el blat, símbols de l'Eucaristia, obra del
mosaïcista Mario Maragliano.
A causa de l’incendií provocat per la guerra civil espanyola del
1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració a càrrec de
l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.
L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. Està
funcionant normalment com a església parroquial.
27

21. Sagrada Família
L'absis ocupa la capçalera del temple, entre les façanes del
Naixement i la Passió; en el seu centre se situarà la capella de
l'Assumpció, i tindrà dues sagristies als laterals,
intercomunicades pel claustre, que envoltarà tot el recinte. Gaudí
va dedicar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu, de la qual era
un gran devot.
L'absis és una de les parts de la Sagrada Família que manté un
cert estil neogòtic, ja que junt a la
cripta (sobre la qual està construït)
va ser realitzat en les primeres
fases de construcció entre 1890 i el
1893; a l'exterior es poden veure
els vitralls, corresponent tres a
cada una de les set capelles que
consta l'absis. Es troben als
pinacles dels pilars, a mitja alçada,
les figures d'unes gàrgoles amb
figures d'animals, principalment
rèptils. A les terminacions de les
llanternes de les capelles hi seran
simbolitzades les invocacions al
Messies. A la part interior es construirà, rodejant el presbiteri,
una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar
el cor infantil; estarà cobert per la torre dedicada a la Mare de
Déu, de 120 metres d'alçada.
Conté una profusa decoració escultòrica on destaquen les
estàtues dedicades a Sants fundadors d'ordes religiosos (sant
Antoni Abat, sant Benet de Núrsia, santa Escolàstica, sant Bru,
27

22. Sagrada Família
sant Francesc d'Assís, santa Clara i sant Elies), així
com els anagrames de Jesús (la inicial del seu nom envoltada per
una corona d'espines), de la Mare de Déu, (la seva inicial amb la
corona de «Reina dels Cels i la Terra») i sant Josep (la seva
inicial acompanyada de narcisos, flors que evoquen la puresa i la
castedat). Així mateix, s'hi troben nombrosos elements de la
natura com a herbes (principalment el blat, com a símbol de
l'Eucaristia) i animals (serp, camaleó, cargol, sargantana, granota,
salamandra, etc.).
Les baranes altes de les capelles portaran decoració floral de
l'antífona del Petit Ofici de la Benaurada Verge Maria : cedre,
palma, xiprer, cínamom , rosa, olivera i bàlsam. Les llanternes de
les capelles tindran els símbols de les antífones de l'última
setmana d'Advent, conegudes com "antífones de l'O":
• O Sapientia: saviesa, amb un lleó i un anyell com a unió de la
força i la mansuetud.
• O Adonai: invocació hebraica de Déu (corona ducal i
ceptre).
• O Radix Jesse: vara de Jessè.
• O Clavis David: clau com a signe de domini.
• O Oriens: sol com a símbol de justícia.
• O Rex Gentium: pedra angular (pedra amb l'anagrama de
Jesús i corona reial).
• O Emmanuel rex: rei i legislador (mantell reial, espasa i
taules de la Llei).
A ambdós costats de l'absis es construiran les dues sagristies,
d'una alçada de 46 metres, amb una cúpula de dotze cares,
ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrarà la llum
exterior.
27

23. Sagrada Família
El claustre, iniciat a l'any 1895, està dissenyat per fer el
recorregut al voltant del temple com una espècie de
deambulatori; en ser Gaudí un fervent devot del rosari, ho va
disposar així per resar-lo en processó. Les voltes són d'aresta i
entre elles es troba una rosassa de tres ogives.
A les interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada
a la Mare de Déu en diverses advocacions: la de Montserrat i la
del Roser a la del Naixement, i la de la Mercè i la dels Dolors a la
façana de la Passió. La del Roser la va dissenyar Gaudí i la va
realitzar l'escultor Llorenç
Matamala i Piñol, amb la imatge
central de la Mare de Déu amb el
Nen Jesús, flanquejada per Sant
Domènec i Santa Caterina; al
costat esquerra de la porta es
troben representats els reis David
i Salomó, i al costat dret els
profetes Isaac i Jacob. S'acabà
aquest portal l'any 1899.
A cada cantonada del claustre, a la
part exterior, hi haurà un
monument amb tres obeliscs, més
gran el central, cada grup amb un punt cardinal amb les seves
representacions i símbols
Estan construïdes les parts de la façana del Naixement i una
part de la façana de la Glòria amb gran profusió de decoracions
escultòriques i de la façana de la Passió.
27

24. Sagrada Família
La façana del Naixement,
també dita de Llevant, és
l'única construïda en vida
de Gaudí, i el procés de
construcció va continuar
per aquesta porta,
perquè, tal com ell mateix
va dir:
« ... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada,
turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com
feta d'ossos, la gent s'hauria retret. »
És situada al carrer de la
Marina i té tres grans
portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança,
la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la porta principal i
entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa
l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau),
simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma
de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un
colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.
27

25. Sagrada Família
La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les
virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis
columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una
cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes.
Per la façana de la Passió o de Ponent, separada de la plaça que
du el nom del temple pel carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el
1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per un
monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El
propi Gaudí descrivia la seva concepció de la façana de la Passió
de la següent manera:
27

26. Sagrada Família
« "Algú trobarà aquesta porta massa extravagant;
però jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré
el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti
de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la
mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per
donar una idea del cruent del Sacrifici".
»
S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat
construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb
alguns canvis sobre tot en el treball escultòric, que ha contribuït
a una gran polèmica sobre la continuació de les obres. Al 1976
s'acaben els campanars d'aquesta façana, torres que són
dedicades a sant Jaume
el Menor, sant
Bartomeu, sant Tomàs i
sant Felip, amb
escultures que els
representen
col·locats a un terç de
l'alçada de les torres
corresponents, amb
unes mides les centrals
de 112 metres i les dues
restants de 107 metres.
Fou decorada per
Josep Maria Subirachs, que va signar el contracte amb la junta
d'obres del temple el 10 de juny de 1986. D'esquerra a dreta, les
escultures de Subirachs són les següents:
Primer pis
• El Sant Sopar
• L'hort de Getsemaní
27

27. Sagrada Família
• La traïció de Judes
• La flagel·lació
• La negació de sant Pere
• Jesús davant del gran sacerdot
Segon pis
• El centurió Longinus
• Jesús parla amb les dones de Jerusalem
• Simó Cireneu
Tercer pis
• Els soldats es juguen les vestidures
• La crucifixió
• L'enterrament
•
El Sant Sopar.
La traïció de Judes, amb el quadrat màgic.
•
27

28. Sagrada Família
El centurió Longinus.
La negació de sant Pere.
L'any 2005 es va col·locar l'escultura de l'Ascensió del Senyor,
en bronze, a una alçada de seixanta metres. El 22 d'abril de
2007 es va instal·lar una escultura de Sant Jordi,en bronze, de
tres metres d'alçada, obra de Subirachs, a la barana del Jubé, al
costat interior de la façana de la Passió, a 8,5 metres d'alçada,
coincidint amb la proclamació del 550è aniversari del sant com a
patró de Catalunya i dins dels actes de celebració del 125è
aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple.
27

29. Sagrada Família
Ens ha agradat molt fer aquest treball perquè em
après coses molt interessants sobre la Sagrada
Família.
Ens ha estat fàcil buscar la informació perquè n’hi
ha molta per escollir.
El vocabulari encara que ha estat fàcil hi ha
algunes paraules que al ser molt d’arquitectura
hem tingut problemes per entendre-les i les hem
buscat al diccionari.
Ha estat molt divertit fer aquest treball perquè
ens ha agradat fer-lo en petit grup .
Ens agrada molt les obres de l’Antoni Gaudi
perquè era molt imaginari i creatiu i per fer els
seus treballs es fixa molt en la natura.
També ha estat maco posar les imatges perquè son
precioses.
Ens agradaria fer mes treballs com aquest perquè,
es genial!
27