Breu descripció de la Civlització grega per a l'alumnat de cicle superior de primària

1. Els
grecs
http://blocs.xtec.cat/cramilo/2011/09/25/grecia-antiga/ Clica i visualitza un vídeo sobre la Grècia antiga

2. La
civilització
grega:
Introducció:
Entre els segles XVII aC i II aC. Es va desenvolupar una de les
civilitzacions més importants del món: la civilització grega.
Amb aquesta civilització van néixer paraules com: democràcia,
política, ciència i teatre. Es va definir la manera de pensar
d’Europa i el seu art, la primera literatura d’Occident i les
primeres formes d’esport: els Jocs Olímpics.
En aquesta civilització tan important es troben les arrels de la
nostra pròpia civilització: És L’Antiga Grècia

3. Per què podem
dir que la
civilització
grega vivia de
cara al mar?
• Cap punt de
Grècia és a més de
90 Km del mar.
• Hi ha gran
quantitat d’illes
poblades al mar
Egeu i Jònic.
Aprenem una
nova paraula!
CABOTATGE:
Navegació de port
a port tot seguint la
línia de la costa.
Mar Jònic, Mar Egeu, Illa
d’Ítaca, Illa de Creta,
Península del
Peloponès, Golf de
Corint, Plana de
Tessàlia, Mont Olimp,
Costes d’Àsia Menor,
Ciutats d’Esparta,
Atenes i Troia
Noms a recordar!
Sabries
dir on
són?

4. Clima mediterrani • Estius: Llargs i eixuts
• Hiverns: Suaus al litoral i força freds a l’interior.
Recursos naturals
propis
• Relleu escarpat.
• Rius poc cabalosos.
• Terra força pobra.
• Agricultura de secà: Oliveres, cereals i vinya
Això provoca una
EMPENTA CAP
a l’exterior:
COMERÇ
La comunitat grega s'estén
cap a altres territoris.
Economia
Estenen l´’us de la moneda

5. Els mites
Els mites són narracions
o relats anònims,
inventats, que expliquen
els orígens d’una cultura.
Els déus tenen un paper
molt important.
“Grecs” és un nom
inventat pels
romans. Els grecs es
deien a ells mateixos
“hel·lens” i al seu
territori Hèl·lade.
Segons els mite de
Deucalió i Pirra (els
seus pares), Hel·len
va ser el pare dels
grecs.
Deucalió i Pirra Rubens 1636-1637
La literatura Gènere literari: La poesia èpica ----- narra fets heroics
Poeta grec més importat: HOMER S. VIII aC
La Ilíada: Narra els darrers
moments de la guerra de Troia
(grecs contra troians)
Heroi grec: Aquil·les
L’Odissea: Viatge de tornada a la
illa d’Ítaca d’Ulisses per retrobar-se amb
la seva dona i el fill després de la guerra
de Troia. Va experimentar grans
aventures pel Mediterrani.
OBRES

6. La religió
• Politeista ----- Més d’un déu.
• Els 12 déus més importants vivien al Mont Olimp.
• Estaven relacionats amb la fertilitat i fenòmens de la natura.
• Eren immortals, amb forma humana i caràcter i sentiments
humans (odi, amor...)
• Intervenien activament en la vida dels homes. Els podien ajudar o
destruir.
• Els romans més tard van fer seves aquestes divinitats i els van
donar alguns dels noms que porten els planetes del nostre sistema
solar.
QUADRE DELS 12 DÉUS

7. Societat
La major part de la societat grega es dedicava a
l’agricultura, a la ramaderia i al comerç.
• grans propietaris
• petits propietaris
• pagesos
• artesans i comerciants
• esclaus: - Feines a les mines, al camp o domèstiques
- Fills d’esclaus, presoners de guerra o amb
molts deutes
Grups
socials
No hi havia exèrcit professional
La llengua Diferent de l’egípcia (jeroglífic). Tenia un alfabet.
El teatre
• Les primeres representacions eren en honor
del déu Dionís, protector de la vinya i de la
procreació i déu de la disbauxa.
• Més endavant es van deixant els déus i es
tracten altres temes.
• S’utilitzen màscares.
• La dona tenia prohibit actuar.
Neix al
S. VI aC
Mots amb prefixos: acro-, agro-, hiper-,
hipo-, mega-, micro

8. La polis
La mateixa religió, costums i llengua
Diferent moneda, lleis, exèrcit i govern.
Cada ciutat era un
estat independent:
ciutat - estat
Ciutat - estat: La ciutat més les aldees del
voltant.
• Primer eren governades per un gran
propietari: Aristoi (els millors)
• Després per un tirà (dictador)
• Finalment apareix la DEMOCRÀCIA (govern
del poble)
• Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
• Els ciutadans participaven en assemblees.
L'assemblea es reunia a l’àgora (plaça pública de
la ciutat)
• Ciutadans: Només els majors de 20 anys fills
d’atenencs.
• Els tribunals eren populars.
• Es pagaven impostos.
• Tots feien de soldats en cas de guerra.
• A Esparta el govern no era democràtic.
Model de polis grega

9. La polis
L’àgora

10. El pensament
Com que els déus tenien un aspecte i caràcter tan
humà, els grecs no els van tenir tan en compte a l’hora
de buscar una explicació a les grans preguntes:
D’on venim? Com es va crear el món? Com som?..
Van buscar explicacions més racionals, és a dir més
basades en el pensament humà.
Es va desenvolupar el món de la medicina, les
matemàtiques, l’astronomia, la geografia, la història, la
filosofia.
L’art
Es valorava molt la proporció i la bellesa.
Proporció matemàtica entre les diferents parts.
Edificis: Eren a escala humana
Principalment temples: p.ex. El Partenó
Escultura: El cos humà. Atletes, sobretot.
Ceràmica: àmfores, vasos, terracota...
Pintura al fresc
Plató i Aristòtil.
Detall de l’Escola d’Atenes

11. Els Jocs Olímpics
A finals dels segon mil·lenni aC es van
iniciar a Grècia unes competicions
atlètiques associades a festes religioses
que van rebre el nom de Jocs.
Els més importants es feien en honor de
Zeus al santuari d’Olímpia, al Peloponès, tot
i que n’hi havia d’altres.
Hi participaven atletes de tota la cultura
grega.
A més de festa esportiva també es
celebraven actes polítics i culturals. Hi havia
també un gran mercat on comprar i vendre. Olímpia va ser des de molt antic un lloc de
peregrinatge. Era tradició que els peregrins
fessin una cursa per agafar la torxa amb la
qual s’encenia l’altar de Zeus.
Tot i que sabem que existien els Jocs des de feia
molt de temps, la primera data històrica és del
776 aC. Aquest va ser l’any de la primera
olimpíada.
Els jocs es celebraven cada quatre anys, a l’estiu
i durant 6 dies. Durant aquest període no hi podia
haver guerres.
Només participaven homes, nus i descalços.
Les primeres competicions van ser curses i
lluites. Més endavant es van incorporar el
Pentatló i les curses de carros.
Atletes preparant-se
Zeus
Curses a peu
Curses de carros
Llançador de disc
Lluites

12. Empúries: L’arribada dels grecs a la península Ibèrica
Els grecs van arribar a la
península Ibèrica des de l’altra
banda del Mediterrani cap al S VI
aC.
Els ibers, llavors a la península,
van comerciar amb ells
intercanviant els seus productes.
Els ibers proporcionaven cereals,
sal i metalls i els grecs productes
elaborats com ornaments,
perfums i altres productes de luxe
així com ceràmiques, vi i oli.
Ens van ensenyar a conrear la
vinya i l’olivera i van portar
millores tècniques per l’elaboració
de teixits, ceràmica, vi, oli i eines
agrícoles.
Posteriorment, amb l’arribada
dels romans, hi van conviure les
tres civilitzacions.
Amb el temps van anar
fundant diferents ciutats a
la costa. Aquí a
Catalunya, a l’Alt
Empordà, van fundar
Rhode, avui Roses i
Empòrion, Empúries.
Vídeo: Els grecs a Catalunya Edu3.cat
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18142&

13. Fotografies d’Empúries a l’Alt Empordà

14. Empúries ve de la paraula Empòrion
que vol dir mercat; això ens mostra
la importància per a ells del comerç.
L’espai urbà de la ciutat grega
estava tancat per muralles.
A l’espai interior hi trobem diversos
espais públics, com l’àgora, la plaça
on es reunia l’assemblea per
prendre decisions polítiques. Al
costat estaven tots els edificis i
equipaments destinats a ús polític,
social i econòmic .
Al mercat, hi havia una cisterna
central envoltada per conductes que
recollien l’aigua de les teulades. Al
voltant del mercat estaven tots els
edificis relacionats amb el comerç.
Altres edificis públics eren el
Santuari d’Asclepi déu de la
medicina i el temple de Serapis, les
termes, les cisternes i el
clavegueram així com la factoria de
salaó.
Com a espais privats trobem
la casa de Peristil, atri
tetràstil o atri toscà.
Les cases estaven entorn a
un jardí interior envoltat d’un
pòrtic amb columnes.
L’atri era un element de la
casa que proporcionava
llum, ventilació i recollida
d’aigües de la teulada.

15. Empúries a l’Alt Empordà

16. Com es pot veure al costat de la costa, on hi és el port que aprofitava
una badia natural entre S. Martí d’Empúries i la Neàpolis (ciutat, nova),
el comerç es realitzava mitjançant el transport dels productes en vaixell
amb unes àmfores i altres vasos.
Moltes vegades hi havia contractes, és a dir cartes comercials escrites
en grec amb els encàrrecs que es feien.
La compra dels terrenys al solar de l’antiga Empúries es va produir el 23 de març de
1908. Els treballs a la part grega van ser intensos, amb les primeres troballes al
1909.
Cent anys d’excavacions ens mostren avui en dia les restes d’una ciutat per on va
entrar la civilització clàssica a Catalunya.