DESENVOLUPAMENT PRENATAL: INFLUÈNCIES DE L’AMBIENT I ACTES REFLEXOS ELISABET ARAGALL PRADAL 2N MEF CURS 2009-10
Factors materns: <ul><li>No tots els perills ambientals representen el mateix risc per a tots els fetus. Alguns  factors  ...
<ul><li>Obesitat: </li></ul><ul><li>Les mares embarassades amb obesitat també poden produir repercussions en el fetus: </l...
<ul><li>Edat de la mare: </li></ul><ul><li>Els parts de dones entre 30-40 anys ha augmentat (més formació i dedicació a ca...
<ul><li>Enfermetats de transmissió sexual:  </li></ul><ul><li>-  Síndrome d'Inmunodeficiència Adquirida </li></ul><ul><li>...
<ul><li>Altres enfermetats </li></ul><ul><li>Toxoplasmosis : </li></ul><ul><li>És una infecció causada per un paràsit que ...
<ul><li>Incompatibilitat d’RH: </li></ul><ul><li>Hi ha una proteïna al voltant dels glòbuls vermells que determina el fact...
<ul><li>Els anticossos Rh no són inofensius en els pròxims embarassos.  Si en altres embarassos la dona duu en el seu vent...
<ul><li>Rubèola:   </li></ul><ul><li>Si la mare es veu afectada per la rubèola abans de l’onzena setmana de gestació, amb ...
<ul><li>Consum de drogues: </li></ul><ul><li>Les drogues poden traspassar la placenta. </li></ul><ul><li>- Les drogues mèd...
<ul><li>Perills ambientals externs : </li></ul><ul><li>Químics (plom) </li></ul><ul><li>Radiació rajos x o e.nuclear (muta...
Reflexos primerencs: <ul><li>Les conductes reflexes són respostes automàtiques, involuntàries i innates a l’estimulació. <...
Reflexe Moro Apareix al 7è mes de gestació i desapareix als 3 mesos Reflexe d’orientació (succió) Ja el té al néixer i des...
Reflexe de Babinski El té des del naixement i desapareix als 4 mesos Reflexe Darwinià 7è mes de gestació i desapareix als ...
Reflexos de locomoció Reflexe de natació Apareix al mes i desapareix als 4 mesos Reflexe de marxa Apareix al mes i  desapa...
<ul><li>La majoria dels reflexos primerencs desapareixen durant els 6 primers mesos o fins a un any de vida. </li></ul><ul...
Bibliografia: <ul><li>Duskin, R; Papalia, D. i Wendkos, S.(2005). Psicología del desarrollo (de la infancia a la adolescen...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Desenvolupament Prenatal: influències de l'ambient i actes reflexos

1.153 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.153
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
99
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Desenvolupament Prenatal: influències de l'ambient i actes reflexos

  1. 1. DESENVOLUPAMENT PRENATAL: INFLUÈNCIES DE L’AMBIENT I ACTES REFLEXOS ELISABET ARAGALL PRADAL 2N MEF CURS 2009-10
  2. 2. Factors materns: <ul><li>No tots els perills ambientals representen el mateix risc per a tots els fetus. Alguns factors que són TERATOGÈNICS (que produeixen defectes de naixement) en alguns casos tenen poc efecte i en d’altres cap. </li></ul><ul><li>La nutrició: </li></ul><ul><li>La desnutrició durant el creixement fetal pot tenir efectes a llarg plaç. </li></ul><ul><li>S’han fet diversos estudis sobre el s efectes de la desnutrició sobre el fetus i les repercussions han estat les següents: </li></ul><ul><li>- Nadó amb pes baix. </li></ul><ul><li>- Afectació del cervell que esta en desenvolupament: més risc de patir transtorns socials de la personalitat (esquizofrènia). </li></ul><ul><li>- Afectació tub neural. </li></ul><ul><li>- Més probabilitats de morir en la edat adulta primerenca. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Obesitat: </li></ul><ul><li>Les mares embarassades amb obesitat també poden produir repercussions en el fetus: </li></ul><ul><li>- Afectacions al tub neural. </li></ul><ul><li>- Pot produir avortament o mort neonatal (mort durant el primer mes de vida). </li></ul><ul><li>Activitat física: </li></ul><ul><li>Beneficiosa per la salut. (exercici moderat, sense massa esforç i no parar bruscament). </li></ul><ul><li>Evitar traumatismes abdominals. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Edat de la mare: </li></ul><ul><li>Els parts de dones entre 30-40 anys ha augmentat (més formació i dedicació a carrera professional) </li></ul><ul><li>Poden tenir més possibilitats de patir complicacions degudes a la diabetes, hipertensió o hemorràgies greus. Però els riscos no són molt més alts que el de les mares més joves. </li></ul><ul><li>En canvi després dels 35 hi ha més possibilitats d’avortament , néixer morts , o naixement prematur . També síndrome de Down o retardament en el creixement fetal. </li></ul><ul><li>Les mares adolescents també té tendència a tenir nadons amb baix pes o prematurs. </li></ul><ul><li>Factors psico-socials: </li></ul><ul><li>Les emocions de la mare com l’estrès o l’ansietat poden produir fins i tot l’avortament del fetus. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>Enfermetats de transmissió sexual: </li></ul><ul><li>- Síndrome d'Inmunodeficiència Adquirida </li></ul><ul><li>Si una mare té VIH a la sang, li pot traspassar al corrent sanguini del nadó a través de la placenta. També per la llet materna. (Cap petit i un lent desenvolupament neurològic). </li></ul><ul><li>- Sífilis : pot causar problemes en el desenvolupament fetal. </li></ul><ul><li>- La gonorrea , i l’herpes genital poden tenir efectes malignes sobre el nadó en el moment del part (Herpes contagi: ceguera, mort, o altres anormalitats). </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Altres enfermetats </li></ul><ul><li>Toxoplasmosis : </li></ul><ul><li>És una infecció causada per un paràsit que viu en el cos del ramat boví i porcí, i en el tracte intestinal dels gats. Pot no produir síntomes, o produir síntomes semblants als d’un encostipat comú. </li></ul><ul><li>En una dona embarassada, especialment en el segon i tercer trimestre de gestació, pot causar danys cerebrals, problemes greus de vista i ceguera, espasmes, abortament, mort del fetus en el ventre de la mare o abortament. </li></ul><ul><li>Per evitar la infecció les mares han d’evitar menjar carn crua o poc cuita, han de rentar-se les mans després de tocar carn crua, rentar els vegetals i fruites que ingeriràn. Les dones que tinguin un gat han de portar-lo al veterinari per tal d’averiguar si és portador d’aquesta enfermetat i evitar estar en contacte amb els excrements d’aquest. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Incompatibilitat d’RH: </li></ul><ul><li>Hi ha una proteïna al voltant dels glòbuls vermells que determina el factor d’Rh d’una persona. </li></ul><ul><li>Si la mare no té aquesta proteïna present al voltant dels glòbuls vermells, serà Rh negativa. </li></ul><ul><li>La major part de la gent (el 85%) és Rh positiu. Quan una dona Rh negatiu i un home Rh positiu conceben un fill, existeix la possibilitat que el nadó tingui problemes de salut. És possible que el nadó que està formant-se dintre de la mare que és Rh negatiu tingui sang Rh positiu que va heretar del pare. Aproximadament la meitat dels nens amb una mare Rh negatiu i un pare Rh positiu són Rh positius. En general, la incompatibilitat Rh no és un problema quan es tracta d'un primer embaràs ja que, tret que hagi algun tipus d'anormalitat, la sang del fetus no entra en el sistema circulatori de la mare durant l'embaràs. No obstant això, durant el part, la sang de la mare i la del nadó poden barrejar-se. Si això succeïx, el cos de la mare reconeix la proteïna Rh com a una substància estranya i comença a produir anticossos , per a atacar a les proteïnes Rh que entren en la seva sang. </li></ul><ul><li>La dona Rh negatiu embarassada també pot entrar en contacte amb la proteïna Rh (fet que podria produir anticossos) en les transfusions de sang amb Rh positiu, els avortaments espontanis i els embarassos extrauterins. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>Els anticossos Rh no són inofensius en els pròxims embarassos. Si en altres embarassos la dona duu en el seu ventre un nadó que és Rh positiu, els seus anticossos Rh identificaran a les proteïnes Rh en la superfície dels glòbuls vermells del bebé com cossos estranys i passaran al torrent sanguini del bebé per a atacar a aquestes cèl·lules. Això pot dur a la dilatació i ruptura dels glòbuls vermells del nadó. Quan es dóna aquesta afecció (coneguda amb el nom de malaltia hemolítica o malaltia Rh del nounat), el nombre de glòbuls vermells pot ser molt baix i perillós. </li></ul><ul><li>Existeix una vacuna amb la que es pot evitar que la mare produiexi anticossos que malmetin la salut del seu nadó. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Rubèola: </li></ul><ul><li>Si la mare es veu afectada per la rubèola abans de l’onzena setmana de gestació, amb molta seguretat causarà ceguera, sordera i problemes cardíacs al seu nadó. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>Consum de drogues: </li></ul><ul><li>Les drogues poden traspassar la placenta. </li></ul><ul><li>- Les drogues mèdiques </li></ul><ul><li>- L’alcohol: malformacions facials i corporals, creixement lent pre i post part, problemes S.N.C. </li></ul><ul><li>- La nicotina: major risc baix pes, avortaments, mort sobtada, i problemes cognoscitius i de conducta. </li></ul><ul><li>Edat escolar: dèficit atenció, problemes de conducta i d’aprenentatge, baix rendiment, problemes perceptiu-motrius i lingüístics i problemes neurològics. </li></ul><ul><li>Marihuana: augment del risc de patir càncer. </li></ul><ul><li>Morfina, heroïna, codeïna: nadons prematurs i addictes. (Conseqüències fins als 6 anys). Nadons inquiets i irascibles. Tremolors espasmes, febre, vòmits i problemes respiratoris. </li></ul><ul><li>Cocaïna: avortament espontani, retard en el desenvolupament, i deteriorament del sistema neurològic entre d’altres. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>Perills ambientals externs : </li></ul><ul><li>Químics (plom) </li></ul><ul><li>Radiació rajos x o e.nuclear (mutacions genètiques, síndrome de Down…) </li></ul><ul><li>Calor i humitat extremes. </li></ul><ul><li>Factors paterns : </li></ul><ul><li>Si un home s’exposa al plom , grans quantitats de radiació o pesticides , fuma marihuana i tabac, consumeix grans quantitats d’ alcohol , pot tenir com a resultat espermatozoides anormals . </li></ul><ul><li>Tabac : major risc d’impotència i de transmetre anormalitats genètiques. També major risc d’infeccions respiratòries o mort sobtada infantil (encara que la mare no fumi). </li></ul><ul><li>Si el pare té una edat avançada pot patir síndrome de Down, Síndrome de Marfan (deformitats cap i EEII EESS) o enanisme. </li></ul>
  12. 12. Reflexos primerencs: <ul><li>Les conductes reflexes són respostes automàtiques, involuntàries i innates a l’estimulació. </li></ul>
  13. 13. Reflexe Moro Apareix al 7è mes de gestació i desapareix als 3 mesos Reflexe d’orientació (succió) Ja el té al néixer i desapareix als 9 mesos Reflexos primitius: instint de supervivència i protecció
  14. 14. Reflexe de Babinski El té des del naixement i desapareix als 4 mesos Reflexe Darwinià 7è mes de gestació i desapareix als 4 mesos
  15. 15. Reflexos de locomoció Reflexe de natació Apareix al mes i desapareix als 4 mesos Reflexe de marxa Apareix al mes i desapareix als 4 mesos
  16. 16. <ul><li>La majoria dels reflexos primerencs desapareixen durant els 6 primers mesos o fins a un any de vida. </li></ul><ul><li>Els reflexos que continuen fent funcions de protecció (parpelleig, badall, tos, esternuts, calfreds, o reflexe pupil·lar), perduren. </li></ul><ul><li>No tots els nadons són iguals . Hi ha diferències entre els reflexos i ens fa pensar que potser això reflexa una variabilitat innata entre grups ètnics. </li></ul>
  17. 17. Bibliografia: <ul><li>Duskin, R; Papalia, D. i Wendkos, S.(2005). Psicología del desarrollo (de la infancia a la adolescencia). Madrid: McGraw-Hill. </li></ul>

×