Presentació de diapositives sobre la història de Grècia Antiga realitzada per alumnes de primer d'ESO de l'institut Berenguer d'Amposta. Juny del 2016.

1. GRÈCIA
Noms:
Noa, Aroa i Josep
El Partenon
Illa de Creta

2. ÍNDEX…
• 1. El món grec. L'època arcaica
• 1.1.Els orígens de la civilització grega
• 1.2-L’Hèl·lade
• 1.3. El domini de l'aristocràcia
• 2.Les colonitzacions
• 2.1.El procés de colonització
• 2.2. Els fenicis i els grecs a la
península ibèrica
• 2.3. Empúries, ciutat grega
• 3. Les èpoques clàssica i hel·lenística
• 3.1.L’época clàssica: Atenes i Esparta
• 3.2. L'època hel·lenística: Alexandre el
gran
4. L'Atenes clàssica: economia, societat i
política
• 4.1. L’agricultura, el comerç i l'artesania
• 4.2. La societat
• 4.3. Les institucions democràtiques
• 5. Vida quotidiana i costums domèstics
• 5.1. Viure a Atenes
• 5.2. Les cases de les famílies
acomodades
• 5.3. La dieta
• 6. La cultura grega
• 6.1. El pensament racional
• 6.2. La religió dels grecs
• 6.3. La mitologia grega

3. 1. EL MÓN GREC. L'ÈPOCA ARCAICA
• La historia de la Gràcia antiga ( segles VIII aC – II aC) es divideix en tres grans etapes
• Els grecs van estendre la seva civilització per bona part de la Mediterrània mitjançant la
fundació de colònies.
arcaica clàssica Hel·lenística

4. 1.1.ELS ORIGENS DE LA CIVILITZACIÓ GREGA
• A partir del 2000 aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització cretenca o minoica. Van
aprofita la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el
Pròxim Orient i la Mediterrània central.
• Cap al 1400 aC, Creta va ser conquerida per una altra civilització: la civilització micènica o aquea,
que tenia el centre principal a Micenes (al Peloponès).
• Pels volts del 1200aC la civilització micènica va ser destruïda per diversos invasors exteriors que ja
utilitzaven armes de ferro. Es va iniciar a Grècia un període poc conegut de la seva història: l’època
fosca.

6. 1.2.L’HÈL·LADE
• A partir del segle VII aC i fins al segle VI aC té lloc la primera etapa coneguda de la
civilització grega antiga: l’època arcaica. Des del punt de vista polític, els grecs estaven
organitzats en polis: petits estats compostos per una ciutat i les terres de conreu, zones de
pastura i boscos dels voltants. Les polis gregues eren políticament independents entre elles.
Les polis o ciutats estat més importants van ser Atenes, Esparta, Tebes i Corint.
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de
pintures negres, cap al 769 aC.

7. Atenes
Esparta
Atenes és la capital de Grècia, la capital de la regió
grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Esparta, o Lacedemònia era una ciutat estat de
l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès
a la vora del riu Eurotes. Va ser la capital de
Lacònia i una de les polis gregues més importants
juntament amb Atenes i Tebes.

8. Tebes
Corint
Tebes és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest
d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que
separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de
Beòcia.
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia , capital
del nomós del ser mateix nom. Té uns 30.000
habitants.

9. • Tots els habitants de les polis gregues compartien una mateixa forma de vida i cultura. La
cultura grega estava definida per la llengua, la literatura i la religió, i es manifestava amb
celebracions religioses i esportives comunes. Els grecs antics anomenaven Hèl·lade el
conjunt de territoris de cultura grega.
Les polis gregues
són
independents
Pel que fa a
Sistemes
de govern
monedes déus

10. 1.3. EL DOMINI DE L’ARISTOCRÀCIA
• En aquesta època, el domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies:
l’aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder
polític i, a més, eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls.
• La resta de la població estava formada majoritàriament de camperols, amb poques
possibilitats d’accedir a la propietat i de millorar les seves condicions de vida. Aquest fet va
provocar una important emigració cap a l’exterior.

11. 2.LES COLONITZACIONS
2.1.EL PROCÉS DE COLONITZACIÓ
• Va tenir lloc entre els segles VIII i VI aC.
• Al començament, els grecs van colonitzar el nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la
península Itàlica i l’illa de Sicília; aquests dos darrers territoris es van denominar Magna
Grècia.
• posteriorment, van iniciar la seva expansió per la Mediterrània occidental, bàsicament per la
costa sud de l’actual França i la costa Nord de Catalunya.
• Va començar, quan un grup de colons grecs d’una mateixa polis es traslladaven a una zona
apta per a l’agricultura i el comerç.
• Quan hi arribaven, fundaven una nova polis, que esdevenia independent.
• Els grecs es mantenien al marge de la població autòctona, establien relacions comercials,
adquirien productes, i fins i tot en venien.
• La importància que va tenir el comerç grec va trasbalsar profundament les relacions socials
en si de les polis.

12. 2.2. ELS FENICIS I ELS GRECS A LA
PENÍNSULA IBÈRICA
Els fenicis i els grecs van arribar a les costes de la
península Ibèrica amb uns objectius fonamentalment
econòmics:
• Aconseguir metalls
• Buscar nous mercats
• Trobar noves terres on es poguessin establir com a colons
Van aportar als habitants de la Península un
gran nombre de coneixements:
L’escriptura
L’ús de la moneda
La producció de la ceràmica al forn
Les tècniques per elaborar vi i oli

13. • Al segle VIII aC, els fenicis es van establir al sud de la Península i hi van fundar unes
quantes factories.
• I també a l’illa d’Eivissa, d’es d’on van comerciar amb Catalunya.
• Per aquest territori va ser més important la colonització grega.
• La colònia més d’estacada va ser la d’Empúries; la seva influència s’estengué per una bona
part del país.
Illa d’Eivissa Necròpolis d’Eivissa,
Puig des Molins

14. 2.3. EMPÚRIES, CIUTAT GREGA
• Fundada l’any 575 aC per grecs procedents de la colònia focea de Massàlia.
• El primer establiment grec, anomenat Paleàpolis, davant de l’illa del riu Fluvià.
• Està al Municipi d’Espanya, la seva província és Girona.
La terrassa inferior de
l'àrea sagrada amb un
temple voltat d'un pòrtic.

15. • Gran creixement econòmic, basat en la venda a la població indígena ibera de ceràmica,
armes, i teixits.
• Va fer que la ciutat es transformés en una veritable polis, organitzada i governada a la
manera de les ciutats de Grècia.
• Característiques de les ciutats gregues.
• Envoltada per muralles, molt vigilades.
• Plaça central, lloc de reunió i discussió dels habitants de la polis.
• Tenia un barri on hi havia els temples.
• Zona d’habitatges, ocupava la major part de l’extensió de la ciutat
• Un port i diverses necròpolis.

16. 3.LES ÈPOQUES CLÀSSICA I HEL·LENÍSTICA
Polis més importants
Atenes Esparta
Els grecs van haver de fer front a un enemic molt poderós: l’imperi persa.
La rivalitat i les lluites posteriors entre les polis van permetre l’ascens d’un nou estat
que va unificar Grècia: Macedònia.

17. 3.1. L’ÈPOCA CLÀSSICA: ATENES I ESPARTA
Al llarg del segle VI aC, el malestar social que hi havia a Atenes entre l’aristocràcia latifundista
els camperols sense terres i la
burgesia comercial.
va desembocar en un seguit de
reformes socials i polítiques.
Al segle V aC, es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada.

18. • La situació d’Esparta
• Una polis situada al Peloponès
• Es va caracteritzar pel seu afany
expansionista.
• La seva societat era molt militaritzada i es
distingia per una educació fonamentada en
una disciplina guerrera.
• El seu règim polític, dominat per una
minoria militar, contrastava molt amb el
sistema democràtic atenès.

19. • Al segle VI aC, els perses, van conquerir
les polis de l’Àsia Menor i van provar de
sotmetre el territori grec peninsular.
• Es van iniciar una sèrie de guerres entre
grecs i perses, conegudes com a
guerres mèdiques (500-479 aC).
• A la primera guerra els soldats grecs,
els hoplites, van obtenir la victòria a la
batalla de Marató (490 aC), mentre que
deu anys més tard els perses van ser
derrotats a la batalla naval de
Salamina. La guerra va acabar amb la
retirada persa i l’augment del prestigi
d’Atenes, la polis grega que havia
encapçalat la lluita contra els invasors.
Oplíta, guerrer d’infanteria

20. • Al segle V aC, en què Atenes es va
convertir en la polis que dirigia el món
grec: dominant la lliga de Delos, Atenes
es va enriquir amb les aportacions
econòmiques de la resta de polis.
• Aviat l’hegemonia d’Atenes va ser
contestada per Esparta.
La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar
en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-
404 aC), que va acabar amb victòria espartana i va
posar fi al predomini d’Atenes.

21. 3.2.L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA:
ALEXANDRE EL GRAN
• Les divisions entre les polis gregues i
l’empobriment provocat pels anys
d’enfrontaments militars van ser
aprofitats pel rei Filip II de Macedònia,
que va conquerir pràcticament totes les
polis gregues (338 aC). Ala seva mort,
el seu fill Alexandre el Gran va crear un
gran imperi que s'expandí pel Pròxim
Orient, Pèrsia i Egipte. D’aquesta
manera, la cultura grega es va
estendre per Egipte i Orient. En morir
Alexandre (323 aC), l’imperi es va
fragmentar i van aparèixer els regnes
hel·lenístics: Macedònia, Egipte i Síria.
• Finalment, el 146 aC, els romans
van conquerir Grècia i la van
convertir en una província del seu
imperi.

22. 4. L'ATENES CLÀSSICA: ECONOMIA, SOCIETAT I
POLÍTICA
4.1. L’AGRICULTURA, EL COMERÇ I 'ARTESANIA
• L’Atenes clàssica basava la seva riquesa
en l’agricultura que es practicava a les
terres de l’Àtica.
• Els conreus principals eren el blat, la vinya
i l’olivera. També hi havia ramaderia.
• L’activitat artesanal més important era la
ceràmica.
• Altres artesans és dedicaven al treball del
cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana.
• Importància de la mineria i el treball a les
pedreres. D’on s’obtenia el marbre, utilitzat
per construir els edificis.

23. 4.2.LA SOCIETAT
• La societat artesana
Els ciutadans Els estrangers Esclaus Dones
Homes lliures nascuts
a Atenes, de pares
atenesos, i que
gaudien de drets
polítics. Dins d’aquest
grup hi havia una
minoria de ciutadans
rics i una majoria de
ciutadans pobres.
Grecs nascuts en
altres ciutats que
havien aconseguit
fer fortuna gràcies
al comerç o
l’artesania però
que no tenien
drets polítics.
Era el grup més
nombrós. Els que
vivien millor es
dedicaven a les
feines domèstiques
i els que patien una
existència més dura
treballaven al port o
a les mines.
Encara que fossin
ciutadanes, no
podien exercir cap
dret polític, no tenien
capacitat jurídica i
sempre havien
d’estar representades
pel pare, els germans
o el marit.

24. 4.3.LES INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES
• Els homes atenesos que tenien la condició
de ciutadans gaudien de tots el drets
polítics.
• La democràcia grega era participativa
perquè els ciutadans es representaven a si
mateixos.
• El més important per als ciutadans era
participar a l’Assemblea, on es reunien per
ocupar-se dels afers públics.
• El Consell estava format per cinc-cents
ciutadans i vigilava l’actuació dels
magistrals.
• El principal dirigent atenès de l’època
clàssica va ser Pèricles, que va exercir de
magistrat diverses vegades

25. 5. VIDA QUOTIDIANA I COSTUMS DOMÈSTICS
5.1. VIURE A ATENES
• La ciutat d’Atenes era presidida per la seva gran
acròpolis. A la part baixa hi havia l’àgora, centre
polític i comercial de la ciutat, i la zona residencial.
La majoria de les cases d’Atenes eren molt
modestes, i els carrers eren estrets i serpentejants,
tot i que hi havia alguns barris amb cases més
àmplies, on vivien els rics. Un altre lloc destacat
era el port del Pirineu, situat prop d’Atenes.
Durant el dia, la gent feia molta vida al
carrer, mentre que a la nit la ciutat
esdevenia fosc i insegura.
Els pares que s’ho podien permetre
enviaven els fills a casa d’un mestre, on
aprenien a llegir i escriure, els principis
de moralitat pública i privada, literatura,
oratòria, aritmètica, música i gimnàstica.

26. 5.2. LES CASES DE LES FAMÍLIES ACOMODADES
• En la Grècia clàssica, les cases de les
famílies acomodades solien ser de planta
rectangular i es componien de diferents
espais com el vestíbul, un pati obert, un
pòrtic interior i estances diverses. A la part
superior hi havia les habitacions i la sala de
les dones i els nens.
Les parets de les sales es revestien amb calç,
però algunes habitacions es decoraven amb
mosaics, tapissos i pintures murals.
Els grecs tenien bona cura de la seva higiene personal.

27. 5.3. LA DIETA
• Els grecs menjaven més aviat poc, l’àpat més important que feien era el sopar. Al migdia
prenien alguna cosa lleugera, i al matí, només uns trossos de pa amb vi i algunes figues. La
base de l’alimentació eren els cereals: pa de blat o l’ordi.
• A la ciutat, la carn es reservava per als dies de festa, mentre que, al camp, es menjava més
carn que peix.
• Els grecs bevien aigua, llet, una barreja d’aigua i mel, i vi rebaixat amb aigua.

28. 6. LA CULTURA GREGA
• A Grècia es va desenvolupar el
pensament racional, que va oferir una
explicació lògica i raonada als
fenòmens de la naturalesa. La religió
grega era politeista, és a dir, es creia
en molts déus. La mitologia grega era
un conjunt d’històries que explicaven la
creació del món i la vida dels homes i
els déus.

29. 6.1. EL PENSAMENT RACIONAL
Una de les aportacions fonamentals dels
grecs a la civilització occidental va ser la
filosofia i la introducció del pensament
racional. Cap al segle VII aC, els primers
filòsofs van abandonar les explicacions
mítiques o sobrenaturals, i van començar a
donar una explicació racional i lògica dels
fenòmens de la natura.
Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil,
van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana: les normes de
conducta individual i col·lectiva; també van efectuar reflexions sobre
temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les
matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.
Anvers de l’Assemblea divina
d’Olimp. Del pintor Nikoxenos.

30. 6.2. LA RELIGIÓ DELS GRECS
• La religió dels grecs era politeista. Els
déus eren antropomorfs, és a dir,
tenien forma humana, i també tenien
virtuts, passions i vicis, com els
mortals. Els déus habitaven al mont
Olimp sota l’autoritat de Zeus, pare
dels déus i posseïdor del llamp, i de la
seva esposa Hera, protectora del
matrimoni.
• En el mon grec eren molt populars les
grans celebracions religioses en honor
dels deus que incloïen activitats
esportives i literàries

31. ELS DÉUS MÉS IMPORTANTS
• Els déus més importants eren: Atena,
deessa de la saviesa; Apol·lo, déu de
les arts i de les lletres; Hefest, déu del
foc; Posidó, déu de les arts i de la
guerra; Hades, déu del món subterrani;
Afrodita, deessa de la bellesa i de
l’amor; Hestia, deessa de la llar,
Àrtemis, deessa de la caça, i Hermes,
missatger dels déus.

32. 6.3. LA MITOLOGIA GREGA
• La mitologia grega consistia en un conjunt de relats mítics i llegendaris que tractaven,
bàsicament, sobre els déus, els herois i l’origen del món. Així, les explicacions mítiques
servien per donar respostes a les preguntes dels homes quan encara no s’havien trobat les
explicacions racionals o científic. tot els grecs coneixien aquestes històries protagonitzades
pels deus i els herois.

33. MEDUSA
Medusa era, segons la mitologia
grega, un monstre ctònic femení que
convertia la gent en pedra mirant-los
fixament. Ella era mortal.
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga
Grècia, el terme ctònic designa o fa referència als
déus o esperits de l'inframón, per oposició a les
deïtats celestes.

34. QUIMERA
• En la mitologia grega, Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de
cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp
Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren els caCèrber, Ortre,
l’Esfinx i el lleó de Nemea.