1. ROMA

2. Orígens
• Els romans creien que Roma tenia un
origen diví.
• Enees, heroi de Troya, fill d’Anquises i de
venus havia fundat la ciutat de Roma.
– Enees surt de troya destruïda pels Aqueus i
arriba al Laci, el seu fill Julus funda la
dinastia que regnarà a la ciutat d’Alba
Longa

4. • Origen llegendari de Roma fundada per
Ròmul i Rem, protegits per Mart.
–Rea Sílvia, filla del rei del Laci, va tenir del
déu Mart els fills Ròmul i Rem, el seu espòs
els volia matar i els va abandonar al Tíber,
una lloba els va alletar; quan Ròmul feia
els límits de la ciutat amb una arada els
seu germà els va traspassar i el va matar.
• TIT LIVI al segle I escriu la història de
Roma en el seu llibre: Ab urbe condita

7. • El Laci era habitat pels llatins, al segle VIII
aC. comença a fortificar-se per fer front a
les invasions dels etruscos.
• Cap l’any 753 aC. Data de la fundació de
Roma, els Llatins s’estableixen al costat
del Tíber per controlar el pas cap el mar.

9. Marc geogràfic
• L’emplaçament de Roma tenia tres
grans avantatges:
• Prop d’aigua (Riu Tíber)
• Lloc de pas
• Zona de fàcil defensa

11. • Roma va estendre ben aviat el seu
domini sobre tot el territori
circumdant.
• La península itàlica
• Laci i pobles veïns (Sabins)
• Conquesta d’Etruria
• Magna Grècia
• Plana del Po

13. –La conca mediterrània
• De la segona guerra púnica al 218 aC. Fins el
segle II aC.
–Península Ibèrica
– Illes Balears
–Sud de la Gal·lia
–Macedònia
–Grècia
–Àsia Menor
–Nord d’Àfrica

14. –La Conca Mediterrània i altres
territoris
–Egipte
–Palestina
–Jordània
–Síria
–Sud del Danubi
–Sud del Rin
–Sud de Gran Bretanya

16. Roma monàrquica 753 aC. Al 509 aC.
• La història de Roma la podem dividir
en tres apartats:
–Monarquia 753 aC. Al 509 aC.
–República 509 al 27 aC.
–Imperi 27 ac al 476 dC.

18. • Roma en un principi fou governada per set reis.
– RÒMUL fou el primer rei
– NUMA va organitzar els primers cultes religiosos i
el calendari
– TUL·LIUS HOSTILI imposa la supremacia de Roma i
destrueix Alba Longa
– ANC MARCI Porta el domini de Roma fins al mar i
construeix el port d’ÒSTIA. Ajunta els set turons de
i forma la federació Septimontium
– TARQUINI l’antic, primer dels reis etruscos
– SERVI TUL·LI Reforma la societat romana
– TARQUINI el superb que fou enderrocat

20. • El rei era el cap suprem de:
–Exèrcit
–Justícia
–Senat
–Religió
• Era un càrrec electe amb caràcter
vitalici, però no hereditari.
• El primer rei fou Ròmul, seguit de tres
reis Sabins, els últims foren reis
etruscos, que van engrandir la ciutat.

21. La república 509 al 27 aC.
• Desprès de la revolta dels romans contra els
reis etruscos es forma la república
• El Senat governa la ciutat, i les assemblees
trien els magistrats.
• El lema de la república era: SPQR / Senatus
Populusque Romanus)
• Roma comença la conquesta d’Itàlia central
(Sabins, Eqües, Volscs,)
• L’any 396 aC. Després de conquerir la ciutat
de VEIS derroten als etruscos

24. • Comença l’expansió cap al sud amb la
conquesta dels Samnites.
• Construcció de la via Àpia entre Roma i Càpua.
• El 272 aC. Es conquereix la Magna Grècia i
Sicília.
• Al segle III aC. Els romans arriben a la vall del
Po. En aquesta època els gals, però van saquejar
la ciutat de Roma.
• Entre el 264 i el 146 aC. Els romans s’enfronten
als cartaginesos en les guerres púniques pel
control del Mediterrani occidental.

26. • Després de les guerres púniques els romans
ocupen Sicília, Hispània, Grècia, Àsia Menor i el
nord d’Àfrica.
• En la tercera guerra púnica CATÓ destrueix
Cartago l’any 146 aC. “ Cartago delenda est”
• Les guerres civils posen fi a la república.
• Després de la primera guerra civil, al segle I aC.
Amb la dictadura de Sul·la el govern queda en
mans d’un triumvirat:
• Pompeu
• Cras
• Juli Cèsar

28. • Es produeix una segona guerra civil on a la
mort de Cras Juli Cèsar i Pompeu
s’enfronten a Hispània amb la victòria de
Juli Cèsar a Munda. (Còrdova)
• Cèsar és assassinat per obtenir tot el poder
als idus de març de l’any 44 aC. I es forma
un segon triumvirat:
• Marc Antoni
• Octavi
• Lèpid

31. • La tercera guerra civil es produeix a la
mort de Lèpid amb l’enfrontament de
l’Octavi i Marc Antoni a Egipte on
Octavi derrota a l’exèrcit de Marc
Antoni i Cleopatra a Accium al 31 aC. I
es conquereix Egipte
• El 27 aC. Octavi és coronat emperador.
• Els romans dominen tot el Mediterrani
i el nomenen MARE NOSTRUM

33. L’imperi 27 ac al 476 dC.
• L’època de l’imperi la podem
dividir en dues parts:
–Principat o alt imperi
–Dominat o baix imperi

34. • El principat va del 27 aC. Al 284 dC.
– Època que comença Octavi i acaba en
Dioclecià el 284 dC.
– El poder es concentra en mas de l’emperador
que rep el nom de Prínceps i August.
– En principi Octavi Cèsar August va portar la
pau, pax Augusta, en la qual va néixer Jesús.
– La primera dinastia d’emperadors romans es
nomena Julioclaudia, alguns, molt
excèntrics.:
• Tiberi, Calígula Claudi, Neró...

35. – Després ve la família Flàvia, amb Vespasià que
va construir el Colosseu.
– Els Antonins com Trajà i Adrià que porten a
l’imperi a la màxima expansió.
– Caracal·la l’any 212 dC. Dóna la ciutadania a
tots els habitants de l’imperi.
–Amb la crisi del segle III s’inicia una llarga llista
d’emperadors militars.
– Els romans construeixen fortificacions per
defensar la frontera (LIMES) com el mur de
l'ADRIÀ a Escòcia.

36. Dinastia Julio Claudia

37. Dinastia Flavia

38. • El dominat 284 – 476
– Dioclecià concentra el poder i instaura el
dominat acabant amb el desordre.
– Divideix l’imperi en dues parts per poder-lo
defensar millor contra les invasions
germàniques.
• Imperi d’Occident (Roma)
• Imperi d’Orient (Constantinople)
– Crea un sistema de govern nomenat Tetrarquia
amb dos emperadors i dos Cèsars.
– Constantí va tornar a unificar l’imperi, però va
viure a Constantinople.

39. – Teodosi el va tornar a dividir entre els seus dos
fills Honori i Acadi i ja va restar així per
sempre.
– Odoacre, rei germànic, va derrotar a Ròmul
August el 476 i així desapareix l’imperi
d’occident.
– L’imperi d’orient continuarà quasi mil anys
més amb el nom d’imperi Bizantí, fins l’any
1453 en què Constantinople cau en mans dels
Turcs Otomans.

42. La religió romana
• Els primers romans eren molt religiosos i van
anar incorporant déus de les cultures
conquerides.
• La religió primitiva
– Els romans primitius temien les forces de la natura
(Numina); per evitar-ne les reaccions negatives els
hi dedicaven culte.
– Amb la conquesta de Grècia van adoptar els déus
grecs i els hi van donar atributs sobre aquestes
forces.
– Júpiter déu del llamp
– Vesta deessa del foc de la llar

43. –Al segle VI aC. Es constitueix la tríada
capitolina amb un gran temple al turó
del capitoli:
–Júpiter, Juno i Minerva
–Hi havia dos tipus de culte:
• Domèstic
• Públic

44. – El culte domèstic
• Era la religió familiar, la més important pels romans
primitius.
• El Pater Familias feia les ofrenes diàries a les
divinitats domèstiques.
– Lar > Protector de la llar
– Manes > Animes dels difunts
– Penats > Déus protectors del rebost
– Geni > Déu protector del pater Familias en forma de
serp. El geni comú de totes les dones era la deessa Juno
• Les ofrenes es feien en un altar a l’atri de la casa.
• Es feien cerimònies especials pels casaments
naixements, pubertat o mort.

46. – El culte públic
• Amb l’adopció dels déus grecs es comencen a
fer cultes públics fora dels temples amb
processons, oracions, càntics i sacrificis
d’animals.
• El culte públic el fan els sacerdots dels diferents
col·legis, segons el déu.
• Els col·legis més importants:
• Pontífex, Vestals i Augurs
• Les festes religioses més importants eren les
saturnals on les famílies es feien regals com
avui el Nadal.
• Per les festes dedicades a Júpiter es feien els
Ludi Romani.

48. • La religió imperial
– A partir de l'August apareix el culte a
l’emperador i també cultes a nous déus d’orient
com Mitra d’origen Persa i Isis d’origen egipci.
– El judaisme i més tard el cristianisme entren a
l’imperi romà.
– El cristianisme es va enfrontar a l’imperi pel seu
caràcter monoteista que només accepta un déu
únic i tampoc acceptava el culte a l’emperador a
part del seu missatge, que destruïa la societat
romana perquè parlava d’igualtat i això anava
contra el sistema basat en l’esclavitud.

50. –El cristianisme entra a Roma al segle I.
Pere i Pau foren executats en aquesta
ciutat.
–L’any 64 NERÓ acusa als cristians de
l’incendi de Roma
–A l’any 313 Constantí atorga la llibertat
religiosa a l’edicte de Milà, després de
vèncer a MAXENCI.
–A l’any 392 Teodosi adopta el cristianisme
com a religió oficial i prohibeix totes les
altres, amb gran destrucció d’obres d’art
antigues.

53. La conquesta romana d’Hispània.
La romanització
• En el moment de la conquesta de la
península hi havia tres grans pobles
establerts.
 Ibers al litoral mediterrani
 Celtes a l’interior i el nord d’oest
Cartaginesos al sud-oest
A les muntanyes del nord, Càntabres,
Bascons, Asturs; molt minoritaris.

55. • Acabada la primera guerra púnica els romans
demanen una forta indemnització als cartaginesos
i aquest ocupen la península en busca de metalls
preciosos.
• L’any 237 aC. AMILCAR BARCA, el seu fill ANNÍBAL
i ASDRUBAL arriben a la península on ja tenien
diferents colònies i ocupen el sud peninsular
• ASDRUBAL succeeix a AMILCAR i funda Cartago
Nova.
• El 226 aC. Es firma el tractat de l’Ebre amb els
romans pel qual els cartaginesos es comprometen
a no traspassar aquest riu.

57. • L’any 219 aC. ANNÍBAL va ocupar Sagunt,
aliada de Roma i comença la segona guerra
púnica.
• Els romans van desembarcar a Empúries l’any
218 aC. Sota les ordres de GNEU ESCIPIÓ, per
ajudar a la ciutat de Sagunt, Els romans van
entrar a la península per atacar la rereguarda
cartaginesa, ja que Anníbal amb el seu
exèrcit d’elefants atacava Roma.
• Els ibers ilergets de Lleida es van resistir
comandats per INDIBIL i MANDONI, però
finalment són derrotats

60. • El 151 aC. SULSPICI GALBA s’enfronta als lusitans
comandats per VIRIAT i tot i una forta resistència són
derrotats.
• ESCIPIÓ EMILIÀ l’any 133 aC. Va assetjar Numàcia i
sotmet l’interior peninsular.
• Les illes Balears, refugi de pirates que dificulten el
comerç a l’any 123 aC són ocupades per QUINT
CECILI METEL.
• Els Bascos, els Càntabres i Asturs van resistir més
temps i el propi August ha de venir amb el seu exèrcit
imperial a la península per sotmetre’ls a l’any 25 aC.
AGRIPA a l’any 19 aC. Acabà la conquesta peninsular
• Cèsar Augusta (Saragossa) o Emèrita Augusta
(Mèrida) són ciutats construïdes en aquest temps.

63. La romanització.
• Llarg procés de transformació de la societat
indígena peninsular per assimilar la societat
romana.
• Factors que ho fan possible:
– Dret de ciutadania (Privilegis)
– Fundació de colònies (Ciutats de romans)
– L’exèrcit (Al llicenciar-se s’obté la ciutadania)
– La llengua (necessària per prosperar)
– Xarxa de comunicacions

64. • Els romans van dividir el territori peninsular en
províncies per administrar-lo millor:
– En un principi, dues províncies:
• Citerior
• Ulterior
– En temps d’August:
• Tarraconense > Tarragona
• Baètica > Còrdova
• Lusitània > Mèrida
– Caracal·la i Dioclecià van subdividir el territori
creant altres províncies noves
• Gallaecia > Braga
• Cartaginense > Cartagena
• Baleàrica > Pollensa

66. • Les províncies estaven formades per
municipis i colònies.
• Els territoris d’Hispània, conjuntament
amb els de Mauritània (Marroc)
formaven una diòcesi dins de la
prefectura de la Gal·lia.
• Al capdavant de cada província hi ha un
governador amb plens poders, nomenat
pel Senat, de nom Procònsol o Propretor
i era assistit per un Qüestor.
• Les ciutats podien ser:

67. • FEDERADES > Tenien autonomia, havien firmat un
pacte amb Roma (FOEDUS) i no paguen gaires
impostos.
• LLIURES IMMUNES > Molt semblants a les anteriors,
generalment per donació imperial per favors fets a
Roma.
• SOTMESES o ESTIPENDIARIES > Han de pagar forts
tributs a Roma (STIPENDIUM)
• COLÒNIES > Ciutats formades per ciutadans romans a
la província
• MUNICIPIS > Semblant a les Colònies, eren ciutats
noves que amb el temps els seus habitants adquirien
la ciutadania.
• CONVENTS > Ciutat on hi ha el governador i tot el seu
seguici

69. Organització social
• La població estava dividida a l’igual que
a Roma.
–Lliures
• CIVES > Ciutadans Romans
–ORDO > Senadors i cavallers
–PLEBS
• PELEGRINI > No ciutadans
–Esclaus

71. • A la província la majoria no és ciutadà i Roma
dóna la ciutadania a qui ho mereix per afavorir
la romanització.
– Allistar-se a les tropes auxiliars
– Ocupar una magistratura local
• Alguns hispans fets ciutadans van ocupar llocs
alts a Roma.
– LUCI CORNELI BALBUS fou primer cònsol l’any 23
aC.
– TRAJÀ o ADRIÀ van arribar a títol d’emperador.
• CARACAL·LA a l’any 212 dc. Va donar la
ciutadania a tots els habitants de l’imperi.

73. Fi