1. Anna Varderi Pla
Grup 1K

2. - Introducció a l’educació visual i pl{stica……………………………………………………. p. 3
- L’ autorretrat………………………………………………………………………………………..... p. 4
- Les ombres…………………………………………………………………………………………...... p. 15
- Objecte personal…………………………………………………………………………………….. p. 18
- Benvinguts al món del circ……………….……..……………………………………........ p. 23
- Referències artístiques………………………………….………………………….................... p. 25
- El joc de la descoberta d’objectes………………………………………………………..…..… p. 39
- El modelatge……………………………………………………………………………………………... p. 41
- Un gelat………………………………………………………………………………………………….. p. 46
- Referències artístiques…………………………………………………………………….………… p. 50
- Valoració global……………………………………………………………………………………....... p. 51
- Bibliografia i fons de documentació………………………………………………………….. p. 52

3.  Experimentar, crear i potenciar l’imagianció
L’eduació visual i plàstica ajuda a la part manual, motriument. Hi ha una part
creativa, és a dir que els nens creen i això implica que:
- es poden comunicar
- es poden conèixer
- aprenen a ser observadors, a conèixer el seu entorn
Aquesta eduació desenvolupa l’esperit crític ja que el nen ha de triar el lloc, color,
forma, tamany del seu treball i estructura els pensaments la qual cosa ajuda a
tenir una ment oberta.

4. El primer treball realitzat consiteix en fer-nos un autorretrat a partir de les
possibilitats que ens ofereix el paper:
arrugar, tallar, plissar, doblegar, enrollar,... L’eina que utilitzarem per treballar
és la mà.
A partir d’aquesta activitat treballarem el tacte i la percepció visual i
apendrem que el paper té dues dimensions però en el moment en que el
pleguem passa a tenir tres dimensions, és a dir, passa del pla bidimensional
al pla tridimensional.
El primer que hem de fer és trobar vàries característiques que ens defineixin i
escollir dos colors de paper (tamany Dina4), un l’utilitzarem com a base i en
l’altre hi farem les formes que ens identifiquin.
Personalment, he decidit autorretratar-me a partir de quatre característiques:
• Persistent
• Sensible
• Curiosa
• Desendreçada

5.  Persistent
La primera característica la he representat a partir d’una sèrie de doplecs amb
forma d’escala que puja, la qual representa lo persistent que puc arribar a ser. A
vegades aconseguir quelcom no és fàcil, però si un realment ho desitja ha de
lluitar per aconseguir-ho.

6.  Sensible
La segona forma que he triat per a representar-me és un remolí. Aquest
significa que em consider-ho una persona sensible. Em preocupa molt la gent
que m’envolta i que m’estimo i em deixo portar molt per les emocions del
moment, per això necessito envoltar-me de coses, persones i de sentiments que
m’ajudin a protetgir-me.

7.  Curiosa i a vegades…
una mica xafardera.
Amb la tercera característica, un
retall en forma d’exclamació, vaig
voler expressar que sóc una persona
xafardera i curiosa. M’agrada molt
escoltar històries, contes, secrets,
rumors i apendre dels altres, conèixer
món.

8.  Desendreçada
La última forma, un tros de paper arrugat, significa que sóc una persona una
mica desendreçada.

9. Un cop escollides i representades totes
les característiques, hem enganxat un
paper sobre l’altre i em buscat un
lloc, per l’aula, per penjar el resultat
final.
Jo personalment, he escollit penjar el
treball davant de la finestra, ja que em
transmet sensació de llibertat i
tranquilitat, mitjançant una pinça que
he trobat molt divertida de color groc
i rosa.

10. L’última part proposada ha estat fer una petita volta per tota la classe per veure
els autorretrats que hem creat cada una de nosaltres i quines sensacions
experimentem.
He vist molts treballs diferents els quals m’han transmès
senzillesa, timidesa, diversió, amor, persones desendreçades, persones més
series que altres, actituds fortes, geni, carácter, elegància, personalitats
sensibles i curioses i molta creativitat.
Al acabar la volta, hem fet una pluja d’idees, hem compartit totes les opinions i
sensacions viscudes i hem pogut comprovar que moltes idees coincidien amb
allò que l’autora volia explicar.

11. Al inici de la classe, ens hem centrat
en fotografiar el nostre autorretrat, fet
el dia anterior, des de diferents punts
de vista i afegint la part del nostre cos
que vulguessim.
Personalment, vaig triar l’ull, com a
part del cos per fotografiar amb
l’autorretrat, ja que penso que és una
part de les persones que diu molt
d’elles, una mirada val més que mil
paraules...

12. El següent exercici consistia en introduir un nou llenguatge dins del món de la
plàstica, el llenguatge escrit.
Hem dibuixat amb ceres negres, lletres a partir de formes que trobem en
l’autorretrat. Les lletres dibuixades, ja siguin majúscules, minúscules, algunes
més marcades que les altres, han de tenir un sentit i una explicació. Les lletres
que jo he escollit tenen relació amb les característiques representades i amb
alguns noms de persones importants per a mi.

14.  Valoració personal del
treball
Personalment, al principi he trobat
difícil identificar-me sobre un paper i
trobar formes que em definissin ja
que no sabia ben bé com representar-
ho.
Aquest treball volumètric m’ha
agradat molt a nivell personal ja que
m’ha ajudat a definir-me, a trobar
diferents característiques que em
representessin, sorprenentment m’he
arribat a conèixer una mica més. He
après a expressarme sobre el paper i
això m’ha permès coneixer més aquest
material, a donar-li molta
importància a les mans com a eina, la
bidimensionalitat i tridimensionalitat
del paper.

15. La següent activitat consisteix en treballar les ombres a partir d’una estrucutra
feta amb paper, jugant amb l’espai i utilitzant les mans com a eina de treball.
Hem aconseguit crear aquesta estructura a partir de plecs, procurant que
s’aguanti per si sola i fent formes per poder treballar l’espai.
A partir d’aquesta acitivitat hem treabllat la tridimensionalitat d’aquest
material, la percepció visual i el tacte, l’equilibri del paper, el dins i el fora
desde diferents prespectivesi l’organització de l’espai.
Després d’experimentar diferents formes de plegar el paper vaig aconseguir la
figura que buscaba. Una figura divertida, curiosa, acollidora i pertanyen al món
de la fantasia.

17. Un cop acabada l’estructura, li hem posat un nom i hem fet una volta per la classe per a
poder veure i apendre sobre el treball realitzat per als altres. Jo, he escollit el nom
“Benvingut al circ” ja que per la seva estructura i forma em recordàva a una carpa plena
d’actors i artistes.
Per últim, hem introduït un personatge i hem començat a treballar amb les ombres. Amb
una llanterna i la llum apagada, em pogut endinsar-no en la màgia de les ombres…

18. El següent treball l’hem realitzat a partir d’un obejcte personal. El primer que
hem fet ha estat descriure la seva forma, colors, el tipus de material amb el que
esta realitzat,el seu tamany, les diferents textures i característiques i per últim
hem fet una descripció personal on explicàvem perquè havíem triat aquest
objecte, quin significat té per a nosaltres i la seva història.
Un cop acabades les descripcions, hem triat vàries característiques nombrades
anteriorment, jo personalment he destacat:
 Dur
 Textura rugosa
 Fred
 Fràgil
Seguidament, per presentar el nostre objecte als companys, hem triat diferents
materials (paper de seda, paper de celofana, cartolines, plàstics, colors,…) per
crear una estructura on col·locar l’objecte.

20. Jo he decidit portar un collaret que hem va regalar un amic molt important per
a mi. Del collaret, penjen tres objectes diferents, cada un amb el seu propi
sifnigicat:

21.  Una m{ de F{tima “falsa”. Aquest estiu vaig anar a Melilla com a volunt{ria. Vaig estar treballant amb
nens i amb famílies, molt pobres, residents d’all{. Vaig conèixer a una senyora que casualment portava
una mà de Fàtima com a collaret. Ella va ser qui hem va explicar la llegenda i el seu significat verdader
ja que jo en portàva una i no sabia ben be que significava. Melilla em va canviar la vida i vaig decidir
recordar-ho amb una representació d’una m{ de F{tima.
 Una m{ de F{tima “vertadera”. Segons la llegenda, F{tima era la filla gran de Mahoma el profeta,
fundador de l’Islam. La F{tima estava un dia a casa cuinant pel seu marit Alí, quan de sobte i
inesperadament va arribar ell amb la seva segona dona. La pobre Fàtima que no su imaginava gens, va
quedar tan sorpresa que va posar la seva m{, sense volguer, dins d’una olla plena d’oli bullint. Hauría
de conviure amb aquella ferida tota la seva vida. El seu pare va agafar-li la mà i va decidir utilitzar-la
com a símbol, amulet, per inmortalitzar aquell incident i ajudar a la seva filla. Cada un dels seus dits
representaria els preceptes de la religió musulmana: la fè, caritat, dejú, oració i peregrinació.
Va declara per aquell que no ho sabia, que ella era Fàtima, filla de Muhammad, i ella és part de la seva
vida, és el seu cor i la seva {nima i qui la molesti l’haur{ molestat a ell i aquell que s’atreveix a
molestar-lo a ell haurà molestat al propi Déu.
L’amulet protegeix de les enfermetats, dona protecció a casa, salud i amor, allunya problemes i
discusions i atrau a la bona sort.
 El tercer i últim objecte és un trèvol de cuatre fulles. Aquest objecte representa l’amistat que jo
mantinc amb 3 persones. Són les meves tres millor amigues, aquelles amb les quals no em fan falta les
paraules per entendre-les. Cada una de nosaltres porta el trèvol.

22. Després de fer la llista de les característiques em fet petits grups. Amb ells hem de
construir, a partir de taules, cadires, tamborets, diferents tipos de papers, fils,
teles, colors, pals, recipients,...una estrucutra que reflecteixi les carcterísitques
triades de l’objecte personal.
Per a triar l’estructura hem posat en comú totes les característiques i hem fet
una pluja d’idees. Finalment hem decidit montar un circ a partir d’una taula
girada, tres tamborets, paper de seda, fils, cordes, teles i molts colors. Al acabar
el treball hem fet per grups una presentació d’aquest, gravant els sorolls que el
caracteritzen i buscant una música relacionada.

24. OBJECTES QUE VAN ENTRAR EN JOC:
• Taula
• Tres tamborets
• Paper de seda
• Celo
• Teles de diferents colors
• Cordill
• Corda de pita

25. CONCEPTES PLÀSTICS QUE VAN ENTRAR EN JOC:
• Percepció
• Dins i fora
• Tridemensionalitat
• Conceptes i textures: Tou, fràgil,
càlid, fred, suau. A més al
arrugar el paper sorgien
dues textures
diferents, llis i rugós.

26. SENTIMENTS QUE HEM VOLGUT TRANSMETRE:
• Diversió
• Alegria
• Complicitat
• Companyonia
• Coordinació

27. A continuació mostrarem les imatges
d’alguns dels treballs de les nostres
companyes. Cadascun d’ells té unes
qualitats i uns materials
diferents, però tots es caracteritzen
per la seva originalitat

29. OBJECTE PERSONAL:
L’objecte presentat es una cadena amb tres objectes penjats,
Per mi es molt important tant la persona que me’l va regalar com el seu
significat. Cada un dels objectes que hi pengen tenen el seu propi significat.
Les característiques que el defineixen són:
• Fràgil
• Dur
• Rugós
• Fred

30. OBJECTE PERSONAL:
L’objecte presentat és una cadena i un penjoll què és una amatista, la
pedra del meu signe del zodíac. Les dues coses són molt importants per
mi, ja què me les van regala dos familiars que estimo molt.
Les característiques del meu objecte són:
 Fràgil
 Dur
 Fred
 Suau

31. OBJECTE PERSONAL:
L’objecte presentat és un l’anell que em va regalar la meva mare el dia que
vaig fer 18 anys. Té una gran importància personal ja que significa
confiança i seguretat en mi mateixa. A més l’anell porta el meu nom
gravat la qual cosa significa que encara em dona més confiança.
Les característiques del meu objecte són:
 Brillant
 Rodó
 Fred
 Dur

32. OBJECTE PERSONAL:
L'objecte presentat és un tigre de peluix. Aquest té un gran
significat per a mi ja que reflecteix a una persona de la meva
família molt important i a més em transmet
tranquil·litat, pau i dolçor.
Les característiques que el defineixen són:
Suau, tou, rugós i càlid

33. Aquest és un objecte personal per mi, ja que va ser el priemer regal que
em van portar d’una altra ciutat, de la India en concret. Em va impresionar
saber que havia estat creat lluny d’aquí i que ara el tenia jo.
Les característiques principals de l’objecte són:
 Circular
 Brillant
 Llis
 Fred

34. Amb els materials que hem utilitzat per fer el circ, papers, tamborets, taules, celo,
tubs de cartró i tisores, finalment hem creat una cançó, la qual podem escoltar
a continuació:

35. - Cristina Iglesias
Escultora i gravadora, premi Nacional d'arts plàstiques i una de les artistes espanyoles més
internacionals de les últimes dècades.
Treballa molt buscant la percepció, fen-te partícipi de la seva obra. El contrast de textures i
materials, així com la relació que aquests estableixen amb l'espai, són dues de les constants en la seva
trajectòria.
- Bob Verschueren
Treballa i crea obres a partir d’elements de la natura (vent, rocs, fulles, llum, vegetals, so,…) Realizant
instal·lacions efímeres. Gràcies a les seves esturctures podem arribar a apendre i a percebre diferents
sentiments o emocions.
- Eva Lootz
Coneguda per les seves estructures, sempre ha treballat amb diferents llenguatges artístics com la
instal·lació, el dibuix, el gravat, la fotografia, el so i el vídeo.

36. CRISTINA EVA LOOTZ
BOB VERSCHUEREN
IGLESIAS

37. - Joan Muñoz
Escultor espanyol i artista de formació i mentalitat cosmopolita. En les seves obres trobem un
important component conceptual, expressant la manca de comunicació i la desubicació, sensacions
com l’angoixa o la desconfiança. A l’hora de treballar li dóna molta import{ncia als acabats, les
textures i la localització espacial de les peces. Està considerat com a recuperador de la figura humana
en l’esculutra contempor{nia, fent-nos partícips, a vegades de les seves obres.
- Penone
Aquest artista manté una relació amb la naturalesa i el seu entorn molt forta. Treballa amb els
processos naturals, les formes positives i negatives, l’interior i l’exterior, el misteri d’allò que no es pot
veure en la naturalesa. Estableix un contacte directe amb la natura i una s’introdueix en el procés de
desenvolupament del medi natural amb la intenció d’alterar-lo lleument.
- Ibarrola
Durant la dècada dels anys 80 va iniciar la seva activitat escultòrica, reflectica posteriorment
en algunes de les seves obres, com els seus “Boscos”. Treballa amb la naturalesa fent
decoracions pictòriques, com per exemple als arbres. El “bosque de Oma” és una de les seves
obres més conegudes.

38. IBARROLA
PENONE
JUAN MUÑOZ

39. L’infant centra el seu interès en un objecte per despertar el seu interès i sentits.
El Jjoc de la descoberta d’ojbectes es pot classificar en:
 LA PANERA DELS TRESORS (6 – 12 mesos).
- La seva finalitat és despertar els sentits dels infants.
- Es caracteritza per garantir seguretat a l’infant
- Classifica els objectes segons les seves qualitats (pes, volum, objectes de la
natura, fusta, metall,…)

40.  EL JOC HEURÍSTIC (12 – 22 mesos)
- El joc de la descoberta, creat per una pedagòga anglesa l’any 1983-1984
- Serveix per desenvolupar els coneixements sensorials, com per exemple
coneixements de relació- ordenació.
- S’utlitzen materials amb una funció didàctica com materials reciclats i
materials extrets de la natura, procurant que aquests siguin higiènics i
segurs. Fan servir un altre tipus de material, el materila inespecífic. Aquest
es classifica en: objectes, contenidors i bosses.
- L’activitat realitzada consta de tres parts: la preparació de la distribució dels
materials, l’exploració i la recollida on el mestre participa activament i els
nens són convidats ella a participar en aquesta activitat.
El mestre ha de crear una atomòsfera de tranquil·litat i només inervé, durant
l’hora de joc, si surgeix algún impervist o incident.
A partir del joc de la descoberta d’objectes, els nens, a part de descobrir el
material, descobreixen per a què serveix l’objecte i que poden fer amb ell.

41. La proposta per aquesta classe és fer una sessió d’experimentació, podrem
descubrir diferents sensacions a partir de diversos tipos de fang i les seves
característiques. En aquesta classe queda “prohibit” parlar mentre
experimentem amb el fang.
El primer que farem és forrar les taules amb paper per no tacarles i poder
treballar millor.
Començarem a experimentar amb el fang en pols.

43. Seguidament, hi afegirem una mica d’aigua i començarem a fer figures,
introduïrem diferents materials per modelar amb ells i veure les diferents
característiques que ens ofereixen.

44. Després d’experimentar amb el fang, jugar, fer figures, dibuixar, cobrir-nos parts
del cos, per últim hem combinat tot el fang que hem fet servir i el paper
utilitzat per forrar la taual i el resultat ha estat el següent:

45. Durant aquesta classe, hem vist un montatge fotogràfic a partir d’imatges
d’estudiant de l’escola d’expressió realitzant els mateixos experiments que
nosaltres. Ells, més atrevits que nosaltres, es deixàven portar per les sensacions
de notar el fang directament a la pell, omplint-se la cara o els cabells. Durant
aquella sessió, van transformar parts del seu cos en
braços, cames, mans, dits, cabells fantàstics.
Al veure aquestes imatges, vaig sentir una mica d’enveja ja que a mi també
magradaria poder-ho experimentar d’aquesta forma.
El següent exercici va ser veure una sèrie de diapositives que tractàven sobre el
modelatge del fang amb els nens més petits. Aquests treballàven els diferents
tipos de fang i els estats en que el podem trobar: sec, líquid, pols de
fang, pastós o dur. A partir d’aquestes diapositives he après que els nens més
petits no treballen les figures verticals fins que són coherents amb la figura
humana. Un cop siguin conscients del cos humà, podràn començar a treballar
diferents moviments d’aquest, treballan així també les textures.

46. La següent proposta de treball es artística, realista, creativa i original. El treball
consisteix en la cració d’un gelat a partir dels diferents tipos de fang que hem
anat treballant. Les mans seran la nostra principal eina, però introduïrem
diferents estris i treballarem la seva manipulació. Amb els nens més petits
podrem treballar la técnicna d’aquest material en funció de la idea.
Aquesta proposta ens permetrà treballar:
 Les diferents textures:
-Fang en pols
- Fang tou
- Amb pedretes
- Moll
- Pastós
 Els colors (ja que el fang canvia de color al estar sec o moll)
 La forma, tamany i proporció
 Hem introduït un nou concepte a l’hora de treballar:
- Espossar i dignificar el treball

48.  Valoració personal del treball amb el fang
Treballar amb fang m’ha gradat molt. He conegut moltes textures noves, i
diferents tipus de fang i recursos que aquest ens oferia, i sobretot m’ho he
passat molt bé ja que he disfrutat, m’he divertit, he jugat, he experimentat
indecisió i emoció a l’hora i de tant en tant m’he deixat guia per a la influència
dels altres treballs.
No només he sentit textures, a més a més he sentit les olors del fang, gana quan
creava el meu gelat transportant-me a una època de l’any i he pogut sentit
també diversos sons com per exemple el de les xeringues o el del fang al caure
sobre la taula.
He après a treballar amb les mans com a eina principal però en aquest cas hem
incorporat noves eines les quals ens han ajudat a l’hora de manipualr el fang.

50. - Miquel Barceló
Va néixer a Mallorca l’any 1957. Es considerada com una de les figures més destacades de les arts
plàstiques al seu país. Va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de Palma de Mallorca i l’any 1974
va continuar amb els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Barceló, al llarg de la
seva vida ha avançat per camins molt variats la qual cosa l’ha convertit en un artista versàtil i en
contant evolució, tant en la tècnica com en els materials. La seva obra abarca la pintura,
l’escultura, la ceràmica i la fosa.
D’aquest artista, juntament amb el ballarí Josef Nadj, cal destacar “Paso Doble” que representa
el procés de creació d’una obra pictòrica. Barceló i Nadj treballen sobre un moral amb les mans,
moldejant fins a donar lloc a una obra d’art. Al llarg d’aquesta obra, aconsegueixen diferents
textures fetes no només amb les mans sinó que a més a més amb tot el cos i amb l’ajuda de
diferents eines. Podem contrastar l’actitud agresiva amb les textures que van sorgint.

51. A partir dels treballs realitzats a classe he pogut apendre:
 Les possibilitats que ens ofereixen el paper i el fang com a material
 Descobrir diferents textures i diverses formes de treballar
 La percepció visual
 La mà com a eina principal
 Passar del plà bidimensional al plà tridimensional sobre paper
 Les voltes fetes a la classe per veure els treballs de les altres companyes, m’ha
ajudat molt a veure que d’una sola proposta de treball poden sortir mil idees
diferents per representar-ho
 M’ha ajudat molt a treballar i desenvolupar la meva imaginació i he après a
terballar més en grup, a compartir, participar i escoltar
 Gràcies a tots els vídeos, fotografíes i articles treballats a classe, he aprés com
puc utilitzar els diversos materials a les aules de les escoles i vàries activitats
que puc realitzar amb els infantss.

52.  http://es.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%ADn_Ibarrola
 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/iglesias_cristina.htm
 http://www.bobverschueren.net/
 http://www.erasmushouse.museum/Public/Page.php?ID=142&language=spa#block147
 http://www.mallorcaweb.com/noticias/2007/02/paso-doble-barcelo-nadja/
 http://www.publispain.com/revista/biografia-de-miquel-barcelo.htm