2. 1
ÍNDEX
Pàgina de l’APIMA ------------------------------------ Pàg. 2
Racó de la biblioteca --------------------------------- Pàg. 3-5
Racó literari
•Rodolins ----------------------------------------- Pàg. 6
•Recomanacions de llibres ------------------ Pàg. 7-9
•Contes ------------------------------------------- Pàg. 10-15
Festes i celebracions
•Nadal -------------------------------------------- Pàg. 16
•Tots Sants -------------------------------------- Pàg. 17-18
•Sant Antoni ------------------------------------ Pàg. 19-20
Ambientalització i solidaritat
•Què es fa al menjador de l'escola? ----- Pàg. 21-22
•Mobilitzat per la selva ---------------------- Pàg. 23-24
•Rincón de Nicaragua ----------------------- Pàg. 25-27
Sortides i activitats
•Far de Cavalleria ---------------------------- Pàg. 28-30
•Visita al TIV ----------------------------------- Pàg. 31
•L'infant d'avui és l'avi de demà ---------- Pàg. 32
3. 2
PÀGINA DE L'APIMA
XERRADA DE L'ERNEST FORTUNY
El passat dia 3 de desembre Ernest Fortuny va venir a l'escola, com sol fer cada
any, per fer una xerrada. Ens va voler parlar de la importància de marcar límits i
com intentar preveure situacions durant la infantesa per tal que arribada
l'adolescència no sigui més dificil de solucionar. Des de l'Apima agraïm
l'assistència a tots els que vau venir i us convidem a participar en les properes
xerrades.
Durant aquest curs, n'Ernest ens tornarà a visitar per tal de fer una xerrada
centrada en el pas dels alumnes de 6è a Secundària, esperem la vostra
assistència.
10 RAONS PER SER DE L'APIMA
Us fem arribar aquest text que considerem
molt oportú, per tal que molts dels que
encara no hi participeu us hi animeu.
Encara hi sou a temps.
APROFITEM PER RECORDAR
QUE TENIM A LA VENDA
ELS NOSTRES IMANTS
4. 3
EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA
NOTÍCIES
El racó de la Biblioteca
La nova biblioteca de l'escola poc
a poc va prenent forma i esperem
que prest estigui a punt per entrar
en funcionament.
Ja està arribant el mobiliari i hem
començant el seu muntatge.
Gran èxit de la campanya de
recollida de llibres. Les famílies
participen amb un gran nombre de
donacions que ens ajudaran a
omplir de contingut la nostra
biblioteca i que ben segur faran
les delícies dels fillets i filletes
Elevada participació dels alumnes
per trobar un nom i una mascota.
Hem rebut 80 propostes que podreu
veure exposades a les vidrieres de la
biblioteca.
A la propera revista us informarem
quin ha estat l'escollit.
AGRAÏMENTS:
●A l'Apima pel mobiliari.
●A les famílies per les donacions de llibres.
●Als alumnes per la participació en la campanya.
● A la fundació Rubió i Tudurí per la donació
d'aquest lot de llibres
sobre Menorca.
A TOTS I TOTES
MOLTES GRÀCIES!
5. 4
El racó de la Biblioteca
NOVETATS
Tot i que la biblioteca encara no està operativa iniciem l'activitat de foment de la
lectura amb dues propostes:
Què és una motxilla viatgera?
És una motxilla farcida de llibres molt interessants que va donant voltes per les cases de
tots els fillets i filletes de la mateixa classe. Quan la maleta dóna més voltes, més contenta
està, doncs tot el que hi ha en el seu interior ho han pogut compartir més famílies.
Què hi ha dins la motxilla:
●
3 llibres
●
1 llibreta perquè la família o el fillet/a hi escrigui, dibuixi
o expliqui allò que més li ha agradat de la motxilla viatgera.
●
Unes petites recomanacions per les famílies.
●
1 llistat amb els llibres que conté la maleta.
Com podran obtenir els fillets i filletes aquesta motxilla?
A cada classe hi haurà una motxilla i cada dimecres la mestra la deixarà a un nen/a que la
tindrà durant la resta de la setmana. El dilluns següent al matí la motxilla haurà de tornar a la
classe per poder anar a una altra casa.
Com farem el seguiment de la motxilla?
Quan un alumne/a s’endugui la motxilla a casa posarà un gomet a la graella que estarà penjada
a la classe. El dilluns al matí, quan el fillet o filleta que hagi tingut la motxilla la torni a l’aula,
haurà d’explicar què ha passat, què ha llegit, quin llibre li ha agradat més a ell, a la seva
família, etcètera.
Temps de préstec:
El préstec serà de dimecres a dilluns (reservam els dimarts per fer la revisió dels materials
en cas necessari).
Condicions d’ús:
Les condicions d’utilització són ben senzilles, fer-ne un bon ús i en cas de malmetre algun
material haurà d’haver-hi el compromís d’abonar el seu valor per a la seva restitució. Aquest
és un material de la Biblioteca de l’escola, i per tant de tots. Si us plau cuideu-lo com si fos
vostre.
LES MOTXILLES VIATGERES d'Ed. Infantil i 1r Cicle
EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA
6. 5
El racó de la Biblioteca
NOVETATS: Prest es posaran en funcionament els...
BIBLIOPATIS
Què són els bibliopatis?
Són unes senalles plenes de materials diversos que surten al pati alguns dies de la setmana per
tal que aquells alumnes que ho desitgin puguin compartir un moment de lectura amb els seus
amics
Què hi ha dins?
Llibres, còmics i revistes
A qui van dirigides?
Hi ha un bibliopati per a cada cicle de primària. Cada cicle acorda quins dies es farà bibliopati i
els encarregats de treure el material porten la senalla fins a la zona de pati que s'hagi acordat
per a la lectura.
RECOMACIÓ DE LLIBRES DE 3r CICLE
Títol: Los niños de cristal
Autora: Kristina Ohlsson
Editorial: Destino
Marta Finestres, 6èB
EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA
Comissió de biblioteca
7. 6
RACÓ LITERARI
LA MEVA VACA
TÉ UNA TACA.
(JUDITH I XAVI, 1r CURS)
M'HE TROBAT UNA GRANOTA
QUE JUGAVA AMB UNA PILOTA.
(NIDIA I AITOR, 1r CURS)
HI HAVIA UN RATOLÍ
AMAGAT DINS UN COIXÍ.
(ALBERT, MAX I CARLOS, 1r CURS)
VAIG VEURE UNA CADENA
TIRADA PER DAMUNT S'ARENA.
(ELISENDA I EVA, 1r CURS)
HE AGAFAT UN CONILL
QUE ANAVA PEL CAMÍ.
(EMMA I DJAMILA, 1r CURS)
8. 7
TITOL: RASPALL
AUTOR: Pere Calders
ARGUMENT( de què tracta):
Un nen tenia un gos que es va portar malament
i els seus pares el van donar a la filla del
jardiner.
El nen es va posar molt trist i va començar a
cercar coses per trobar un substitut del gos.
Finalment, a les golfes va trobar un gran
raspall. Es va posar a jugar amb ell i a l'hora de
dormir va lligar-lo a una cadira. Li va fer pena i
el va dur al seu llit.
A la nit, el nen va obrir el llum i el raspall es
movia com a un gos.
PER QUÈ RECOMANAM EL LLIBRE: Aquest conte ens fa imaginar
perquè el protagonista creu que un raspall pot ser un gos. També ens
ensenya a trobar solucions als nostres problemes.
QUI EL RECOMANA: Ernest i Sión (2n)
TITOL: ELS GRILLS I LES CIGALES
AUTOR: Enric Larreula
ARGUMENT(de què tracta):
Els grills i les cigales volen cantar a la vegada.
Després es posen d'acord. Les cigales trien cantar de
dia i els grills s'estimen més cantar de nit.
PER QUÈ RECOMANAM EL LLIBRE: Perquè els personatges són
animals i ens agraden. A més, el conte explica perquè les cigales canten de
dia i els grills de nit.
QUI EL RECOMANA: Raúl i Dani (2n)
RACÓ LITERARI
9. 8
TITOL: GOLAFROT EN ELS SPORTS
D'HIVERN
AUTOR: Jacqueline Help
ARGUMENT( de què tracta):
En Golafrot és un llop que vol esquiar i no li surt
gens bé. Cada vegada que ho prova es cau i
una d'aquestes es torç la cama.
Després, descansant al xalet, per la televisió
veu unes platges i pensa que li agradaria més
estar allà.
PER QUÈ RECOMANAM EL LLIBRE: Perquè en Golafrot és un llop
diferent als altres llops dels contes, ja que és un llop bo.
QUI EL RECOMANA: Pau i Sergi (2n)
TITOL: UN VAMPIR AL POL
AUTORA: Carmen Gil
ARGUMENT(de què tracta):
El vampir no tenia amics i estava trist, perquè quan
sortia a la nit a passetjar els fillets estaven dormint.
Llavors va decidir anar-se'n al pol nord perquè allà
durant mig any és de nit i va fer molts amics.
Després va pensar que quan acabés el mig any se'n
aniria al pol sud.
PER QUÈ RECOMANAM EL LLIBRE: Perquè el conte té dibuixets
que fan que sigui més fàcil de llegir i així en pots aprendre molt.
QUI EL RECOMANA: Victor i Ana (2n)
RACÓ LITERARI
10. 9
TITOL: EL REI DEL CUL VERMELL
AUTOR: Carles Arbat
ARGUMENT( de què tracta):
El conte tracta d'un rei que és molt dolent perquè si
no li agrada una cosa la crema. El rei crema la casa
i el bosc d'un drac jubilat. El drac s'enfada i crema
el cul al rei. Tothom se'n riu d'ell. No pot guanyar
guerres perquè el seu cul ilumina com un llumí, ni
pot seure al cavall perquè crema la sella. Vol dir
coses guapes a les dames però es maretjen amb la
pudor de cremat. El rei molt enfadat vol tirar
pólvora al drac, però el drac li lliga la pólvora al
peu, surt volant com un coet i desapareix.
Després el poble tria una reina nova que només fa
ploure i tot ho inunda.
PER QUÈ RECOMANAM EL LLIBRE: Perquè és un conte divertit, fa
riure i és imaginatiu.
QUI EL RECOMANA: Blai i Unai (2n)
RACÓ LITERARI
11. 10
LA MEJOR ESCAPADA DEL MUNDO (Ignacio)
La rana Eucamon vivía en un charco al lado del mar. Ese charco era muy
profundo y abajo del todo estaba su casa que era de piedra. Un día se fue
a nadar y encontró una perla muy brillante y la cogió.
Inesperadamente, un señor muy malo que se llamaba Lompo y que había
robado aquella perla, la fue la buscar y vio que ya no estaba. Entonces
pisó el charco y en el fondo notó unas piedras, que eran la casa de
Eucamon, y junto a ellas vio la perla y a la rana. Eucamon comenzó a
correr tan deprisa como pudo con Lompo tras él. Corrieron por la playa
hasta que se adentró en el mar y nadaron hasta llegar a la Antártida.
Después cruzaron hasta Sudamérica, siempre con Lompo tras Eucamon,
hasta que por último entraron en una alcantarilla.
Cuando llegó a la alcantarilla Eucamon se escondió en una piedra pero la
perla se le cayó y Lompo se dio cuenta. Al intentar cogerla Lompo se
tropezó y Eucamon tuvo tiempo de recogerla y escaparse de nuevo hasta
su casa. Esta vez Lompo no lo vio y no supo nada de él nunca más.
LOS SUPERHÉROES SALVAN EL MUNDO (Aina)
Érase una vez unos superhéroes que vivían en un castillo muy grande y
rosa. Estos superhéroes eran dos gatos: Batman y Catwoman. Pero en un
cementerio oscuro vivían unas terribles brujas que eran feas y apestosas
igual que su cementerio.
Inesperadamente, los superhéroes se perdieron por el cementerio y las
brujas trataron de secuestrarlos. La gata se enfrenta a Maléfica con un
bastón mágico. Batman utiliza una pistola especial contra la otra bruja.
Al final, los superhéroes consiguieron derrotar a las brujas malvadas y las
atraparon en otra dimensión para salvar el mundo.
TALLER DE ESCRITURA DE CUENTOS
Durante varias semanas del primer trimestre los chicos y chicas de
tercero A hemos estado preparando unos cuentos. Para ello estuvimos
planificando y describiendo quienes serían nuestros protagonistas,
nuestros villanos y cómo serían los escenarios donde transcurriría la
historia. Finalmente, escribimos nuestros cuentos dividiéndolos en tres
partes: un inicio, un nudo y un desenlace. Nos gustaría mostraros algunos
cuentos de los que elaboramos.
RACÓ LITERARI
12. 11
LA GUERRA INFINITA (Kai)
Gogeta y su familia vivian en un planeta llamado Fankfurtlandia.
Los hijos de Gogeta eran Goan, de 24 años, y Gotranks , de 19
años, y su mujer Bulma. También tenía una nieta llamada Pan que
tenía 6 años. La familia tenía un perro muy grande que comía
salchichas todo el día.
Desgraciadamente, un dios del infierno malvado, llamado
Lumbor, atacó el planeta de Frankfurtlandia. Lumbor creaba lava
con la espada y también lanzaba truenos y era my grande y
fuerte. En una lucha total en el planeta, Gogeta derrotó a Lumbor
con la bola Ginc pero, sorprendentemente, no murió y se levantó
por sorpresa.
Finalmente, Gogeta volvió a concentrarse para pelear duro y
fuerte y derrotó definitivamente a Lumbor que desapareció y no
volvió jamás.
GOKU CONTRA BUU (Lluís)
Goku es un joven fuerte y valiente que come mucho y tiene cola.
Es un buen luchador y buena persona. Tiene el pelo dorado y los
ojos de color marrón. Goku y sus amigos estaban muy contentos
y relajados en el mar. Jugaban con las ruedas y los flotadores.
Todo el mundo vivía tranquilo y feliz.
Pero inesperádamente, Goku captó una energía de más de 2000
unidades. Eran el maléfico Buu y su amo Babidí. La gente estaba
muy asustada y, de repente, la playa se vació de cabo a rabo.
Solo quedaron Goku y sus amigos que le hicieron a Buu muchos
ataques pero siempre se regeneraba. Hasta que finalmente, Son
Goku hizo el ataque definitivo de la bola Genquin con la energía
de todo el mundo levantando las manos.
Con la gran bola Genquin consiguieó matar al maléfico Buu. Con
las Bolas de Dragón resucitaron a toda la gente que murió y por
último, se comieron un buen cerdo a la brasa.
RACÓ LITERARI
13. 12
ELS CONTES DE TOT SANTS. 4t A
Com ho vam fer?
- vam compartir l'escenari (Festa de Tot Sants a l'escola)
- cadascú va triar els seus personatges, el problema principal i els petits
problemes que “animen” la història
- cadascú va planificar el seu conte i va fer i revisar els primers esborranys
- per parelles, cadascú va llegir i revisar el conte de l'altre
- cadascú va passar el seu conte a net a l'ordinador
- finalment vam fer un sorteig per decidir quins contes publicàvem a la revista
“MiIlletres”.
EL MISTERI DE TOT SANTS
Hi havia una vegada … el pati d'una escola de Sant Lluís, on van fer una
bunyolada . Era Tot Sants i estàvem fregint els bunyols i de repent es van cremar
tots. Però com teníem més ingredients guardats vam fer més bunyols.
Quan vam pesar el ingredients, la balança estava trucada i ningú ho sabia . L'home
qui va trucar la balança va canviar s'oli per “mutagen”.
Quan vam fer els bunyols, van cobrar vida però es van tornar dolents.
Els bunyols van conquistar tota s'escola menys una classe. Però un fillet va
descobrir que el “mutagen” matava als bunyols malvats perquè a un bunyol li va
caure damunt una gota de “mutagen” i es va morir .
Aquell fillet li va contar a tothom que el mutagen matava els bunyols i va funcionar .
Amb el “mutagen” van anar matant tots els bunyols. Seguidament van agafar més
“mutagen” i van disparar a totes les persones que estaven conquistades.
Després, quan ses persones no estaven conquistades, tothom es va posar a fer
mes bunyols però amb un altre balança. Quan vam acabar de fer la pasta vam
deixar que tovés un temps, i vam fregir els bunyols.
Després tots junts al pati vam menjar tots els bunyols, i ... conte contat, conte
acabat.
Tania Goñalons Bermúdez
RACÓ LITERARI
14. 13
EL LLADRE DE BUNYOLS
Dia 31 d'octubre a l´escola de Sant Lluís han acabat de fer els bunyols de Tots
Sants . Estaven fregits i els anàvem a menjar.
Quan es van apagar les llums, els profes van anar a mirar i quan van tornar
ja no hi eren els bunyols . Na Iris, na Laura i na Julia van investigar-ho
molt . I es van haver de quedar a l'escola per la nit .
Al cap d'una estona,van sentir una soroll, van anar capa allà i van caure a una
trampa de corda que es va quedar penjada del sostre . Na Julia veu unes tisores
damunt una taula i dona un cop a la corda . La trampa es posa cap endavant i
agafa les tisores per rompre la corda . Na Iris i na Laura diuen:
- “guau”
Les filletes es donen compte que un home les vigila , l'home corre cap a elles i
entren a una classe i l'home les tanca a la classe. Na Iris diu:
- “Almenys tenim bones vistes”.
- “Això és, sortirem per la finestra”, diu na Laura .
Van arribar al balcó, van entrar per la finestra d'una altre classe que tenia la porta
oberta i quan van sortir van veure uns titans gegants , forts, musculosos i amb
armadura ,que van anar a la cuina ,les filletes van córrer i van entrar pel portal que
donava a un món fet de bunyols, xocolate i xuxes . Però queden atrapades i
pregunten a sa gent . A na Laura li diuen que hi ha un xamàn màgic que les pot
ajudar . Van a veure'l i els hi diu:
-”heu de trobar la bolla màgica xuxe”
-”on es?”, diu na Iris
-”és al cercle de l'amistat”, contesta el xamàn
-”que? !!!!”
-”Adéu” , diu el xamàn i es fa desaparèixer màgicament .
Les filletes es van posar en forma de cercle al voltant de la taula. La bolla apareix
de repent i na Julia va dir:
- “açò és perquè esteim en forma de cercle i som amiges”
Agafa la bolla, la mouen i apareixen a la cuina de l´escola on hi ha n'Alex amb els
bunyol robats. Agafen a n´Alex, però diu:
– “tornare i em vengaré!!!”
I conte contat, conte acabat.
Julia Lopez Martin
RACÓ LITERARI
15. 14
LA BUNYOLADA ZOMBIE
Això va passar i això no va passar a MENORCA, a SANT LLUIS . Era TOT
SANTS i plovia ,també feia llamps. I un llamp va ferir al cementeri i els difunts van
sobreviure. A s'escola CP SANT LLUIS només hi havia 3 fillets , en Joel, en Xavi i
n'Enric .I ja tenien els bunyols fregits, i se n'havien anat a fer-se net ses mans .
Pero els zombies van anar a l'escola i van agafar el telèfon i van contestar i no
havia ningú. Els fillets es van donar compte que hi havia zombies, i van agafar el
llibre de telefonica ,i van cridar en Jack Ssparou i va venir amb la Perla Negra i sa
tripulació, i en Xavi va anar a veura si venia.
- “alla estan”, va dir en Xavi ... “ i flotant”
I van arribar al sostre de l'escola. Van córrer per l'escola.
En Joel, en Jack i n`Enric, sa tripulació i en Xavi van venir amb una moto i van
decantar a tots els zombies , i un zombie va tropissar amb un poal d'aigua i es va
fondre . I van venir més zombies i en Jack va dir:
- “duim es canyons ?”
-” si”
En Joel Va dir que es seu punt dèbil era s`aigua, i van anar a cercar globus
d`aigua i pistoles d'aigua, i van fondre els zombies.
I no tenien buyols, però un senyor en repartia i n'hi va donar molts. I se'ls van
menjar tots.
Conte contat, conte acabat. Fí.
Enric Vidal Melià
RACÓ LITERARI
16. 15
L'ORFE MEXICÀ ENS ROBA ELS BUNYOLS
Hi havia una vegada una escola, els profes estaven fent els bunyols i els fillets
també. Un grup de fillets que es diuen Sergi, Facundo, Josep i Marcos eran a
l' escola del CEIP Sant Lluís .
Tots els fillets eran dins fent bunyols, era dia 31 de Octubre. Dia 30 van estar
mesurant i pesant.
El dia definitiu era dia 31, que era Tots Sants.
-”o no!” diuen els profes.
Mentres estaven fregint, els bunyols van desaparèixer, i els fillets quan van veure
que no hi havia bunyols es van posar a plorar.
El grup de fillets van anar a buscar els bunyols del misteri de Tots Sants
En Sergi diu :
-“qui s'ha enduit els bunyols”? i en Jusep diu :
-“bona pregunta” , i en Marcos diu :
-“açò és un misteri”
Ara anaven a resoldre el misteri dels bunyols per poder menjar bunyols tots els
fillets . Era fora de l'escola perquè van trobar pistes de petjades.
Van trobar una cova que, mala sort, no hi havia res, van seguir buscant aquell
grupet de fillets.
I van trobar una bella dorment.... no! Era una filleta perduda de la classe! que es
diu Iris. I la van salvar
I van anar a la següent cova i van trobar a l'orfe Alex amb els bunyols. I li van dir:
-”vina anb nosaltres a l'escola per menjar els bunyols junts” I ell va dir:
-”vale”
van anar a la escola i els vam menjar junts i feliços i l'orfe era mexicà
oleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee.
Conte contat, conte acabat
Marcos Moreno Fernández
CONTES PENDENTS DE PUBLICAR
El Bruixot Malvat. Nuri Piris
El Bunyol malvat mexicà. Xavi Finestres
El dia de Tot Sants. Alba Lozano
El misteri de la recepta perduda. Laura Pinilla
El volcà menja-bunyols. Felipe Virgili
Els bunyols mutants. Jordi López
Els lladres a la bunyolada. Joel Sintes
Els lladres de l'escola. Miryam Egea
La broma de Tot Sants. Alex López
La bruixa malvada de Tot Sants. Marius Gornic
La recepta desapareguda. Henar Rodríguez
L'àguila es vol menjar els bunyols. Iris Torrent
L'amagatall dels bunyols. Lua Laynes
Les àguiles a sa bunyolada. Mario Seguí
Oh,no, l'ogre dels bunyols!. Eva Melià
Mos van llevar els ingredients. Olga Tudurí
La bunyolada. Kim Moll
RACÓ LITERARI
17. 16
FESTES I CELEBRACIONS
NADAL A L’ESCOLA
Enguany a l’escola hem celebrat el Nadal d’una manera una mica diferent. Altres anys
havíem cantat cançons tradicionals al Patge Reial i aquest any hem cantant cançons
més modernes. En lloc de fer-ho davant el Patge, tots els fillets i filletes de Primària,
dia 22 de desembre, vàrem anar a l'església a fer un concert tots junts.
Tots els cursos vam cantar una cançó amb les
mestres d’anglès i una cançó amb la mestra de
música: Brindo por ti (Macaco). Ens va agradar
molt tot i que va ser molt difícil que ens sortís
bé, però vam practicar tant, que ens va quedar
gravat al cap. Quan vam acabar la cançó, com
que ho havíem fet bé i el públic ens va aplaudir
molt, ens vam sentir molt bé.
Totes ses cançons van ser molt polides i
especials. Ens agradaria que els propers anys
ho tornassim a repetir i ho fessim tots junts, ja
que molts de nosaltres no havíem anat mai a
l'església, ni havíem fet mai un concert per tota
l’escola.
Va ser excepcional i fantàstic.
Aquest text ha estat escrit a partir de
les produccions individuals fetes pels
fillets i filletes de 3r B
18. 17
CELEBRAM TOTS SANTS
C lcul dels ingredientsàC lcul dels ingredientsà
Hem calculat els ingredients que necessitam per fer els bunyols, primer, per
la nostra classe, després pels tres quarts junts. Apareixen diferents
maneres de calcular.
La receptaLa recepta
Com cada any, a l'escola de Sant Lluís celebram Tots Sants. Els fillets i
filletes de quart, entre altres grups, feim bunyols. Per fer els bunyols, primer
hem hagut de treballar la recepta, calcular els ingredients que hem utilitzat,
fer feina amb unitats de mesura, calcular quant ens ha costat, etc.
Moooooltes coses fins que ens els hem pogut menjar!!
FESTES I CELEBRACIONS
19. 18
Calculam el costCalculam el cost
A partir dels tickets de compra,A partir dels tickets de compra,
calculam el cost dels bunyols percalculam el cost dels bunyols per
taules, per classe i despr s, per nivellétaules, per classe i despr s, per nivellé
i per ciclei per cicle..
La not ciaíLa not ciaí
Cadasc ha portat una not cia deú íCadasc ha portat una not cia deú í
casa relacionada amb el tema decasa relacionada amb el tema de
Tots Sants. L hem llegida i'Tots Sants. L hem llegida i'
comentada.comentada.
Feim els bunyols!Feim els bunyols!
Per fer la massa, venen algunes fam lies per ajudar nos. Noltros jaí -Per fer la massa, venen algunes fam lies per ajudar nos. Noltros jaí -
tenim les pesades fetes; aix tenim temps de que tovi la massa unaítenim les pesades fetes; aix tenim temps de que tovi la massa unaí
estona abans de fregir los.-estona abans de fregir los.-
Pes i capacitatPes i capacitat
Feim les pesades de sucre, farina i mesuram l oli* 'Feim les pesades de sucre, farina i mesuram l oli* '
● Representam el la seva quantitat a les l nies* íRepresentam el la seva quantitat a les l nies* í
del pes i la capacitatdel pes i la capacitat
Alumnes de 4t C
FESTES I CELEBRACIONS
20. 19
SANT ANTONI I EL DIMONI
JUGAVEN A TRENTA-UN, EL DIMONI
VA FER TRENTA I SANT ANTONI
TRENTA-UN...
LES
NOSTRES DITES
EDUCACIÓ
INFANTIL
FESTES I CELEBRACIONS
21. 20
DIVENDRES DIA 16 VAM FER UNA
TORRADA, PER PODER BERENAR DE PA
AMB SOBRASSADA
FESTES I CELEBRACIONS
22. 21
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
QUÈ ES FA AL MENJADOR DE L’ESCOLA?
“Educar per a una alimentació sana, sostenible i justa”
El passat dissabte 22 de novembre es va celebrar a la nostra escola una jornada
sobre menjadors escolars, organitzada pel Consorci Mestral-GOB, on el nostre
menjador hi va tenir una participació important.
N’Anna Maria Llambias i na Paqui Sintes, encarregades del nostre menjador, van
ocupar una part central de l’activitat, fent una exposició als assistents sobre la seva
experiència en la iniciativa d’introduir, ara farà dos anys, productes locals i
ecològics en el menú del menjador. Experiència aquesta que en alguns moments
els ha obligat a tenir bastant d’imaginació i inventiva per anar superant les dificultats
econòmiques que implicava, però que, segons elles, els ha resultat i continua sent
totalment gratificant, perquè els permet oferir als fillets i filletes que dinen al
menjador de l’escola, una alimentació sana, de qualitat i coherent amb el projecte
educatiu de l’escola.
Ens cal posar en valor el que es fa en el
nostre menjador. Dirigim la nostra
mirada cap a un acte tan aparentment
senzill com és menjar, però tan vital i en
el que darrera d’aquest hi ha moltes
coses en joc.
Sabem que són les petites accions i les rutines de cada dia les que ens van
conformant com a persones i al final mouen el món. La tasca que dia a dia, n’Anna i
na Paqui, les cuineres i la resta de monitores del menjador,i les famílies realitzem a
l’hora de dinar és imprescindible perquè els nostres infants adquireixin uns hàbits
alimentaris veritablement saludables i sostenibles.
23. 22
Consumint productes locals i
ecològics a diari, eduquem el
sentit del gust, i acostumen als
infants a alimentar-se a partir
d’una dieta adaptada al medi.
Només d’aquesta manera ens
podem comprometre com a
escola i també com a ciutadans
amb el nostre entorn i amb la
nostra terra, ja que és així com
afavorim el desenvolupament de la nostra pagesia, una relació d’apropament i
cooperació amb aquesta i el respecte a la nostra cultura i biodiversitat.
Les jornades van finalitzar amb una demostració de cuina, a càrrec dels cuiners des
TAST DE NA SILVIA, restaurant amb certificació ecològica de Ciutadella, que van
preparar diferents receptes amb productes ecològics de Menorca, molt originals i
saludables i que els assistents van poder degustar en un dinar de germanor.
Comissió d'ambientalització i solidaritat
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
24. 23
MOBILITZA'T PER LA SELVA
Aquest curs 2014-15 els alumnes de quart som els responsables de promoure,
comunicar i activar al centre la campanya “Mobilitza't per la selva” que consisteix
principalment en recollir i reciclar mòbils ja que així es pot reutilitzar el coltán que és
un mineral indispensable per a la fabricació dels mòbils i altres aparells electrònics.
El màxim responsable encarregat d'aquesta campanya és l'Institut Jane Goodall
fundat per la pròpia activista i primatòlega Jane Goodall.
Amb l'Institut Jane Goodall i la seva pàgina web www.janegoodall.es hem pogut
aprendre i prendre consciència de la difícil situació que es viu a la República
Democràtica del Congo pel control i extracció a les mines del coltán, de les
conseqüències d'aquest conflicte bèl·lic, etc. A continuació us deixam una graella
amb alguns aspectes que us ajudaran a entendre tot aquest tema que afecta a
aquest país africà.
DEFINICIÓ PROBLEMA:
A la República Democràtica del Congo es
viu des de fa més d'una dècada un gran
conflicte bèl·lic a causa de l'explotació
minera i extracció il·legal del coltán entre
la població africana que vol conservar i
protegir els ecosistemes africans i els
poderosos i empresaris multinacionals
interessats pel coltán.
QUÈ ÉS EL COLTÁN?
El coltán és un mineral molt valuós que
és imprescindible per a la fabricació de
mòbils i altres aparells electrònics i que
es troba majoritàriament a la reserves i
mines de la República Democràtica del
Congo. Aquest mineral es pot reutilitzar
en la fabricació de mòbils.
SITUACIÓ GEOGRÀFICA: CONSEQÜÈNCIES D'AQUEST CONFLICTE
BÈL·LIC PEL CONTROL DEL COLTÁN:
-Extracció il·legal del coltán.
-Milions de morts, refugiats, desplaçats...
-Una dècada de conflicte – guerra.
-Contaminació, impacte ambiental i destrucció dels
boscos i selves.
-Matances d'animals salvatges en perill d'extinció
com goril·les, ximpanzés, etc.
-Moltes famílies de goril·les, ximpanzés, orangutans
són exterminades per la caça il·legal o per la
destrucció dels seus hàbitats.
-Comerç il·legal de carn salvatge.
-Matances d'animals salvatges que són caçats per
alimentar a les persones que treballen a les mines
per extreure el coltán (miners esclavitzats).
-Explotació infantil.
-Sufriment (fillets i persones esclavitzades que són
obligats a introduir-se a les mines per extreure el
coltán).
-Segrests d'aldeans.
-Violacions de fillets i dones.
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
25. 9
A part d'estudiar i treballar tots els aspectes anteriors i com que els de quart som els
responsables d'aquesta campanya, aquí teniu algun exemple de circular informativa de la
campanya que hem escrit noltros i que repartirem a alumnes i famílies. A la fotografia també
podeu veure les capses en forma de mòbil que hem realitzat les classes de 4rt perquè tothom
que vulgui hi pugui dipositar els seus mòbils. Us volem animar a fer-ho ja que així, igual que
aquest curs, si aconseguim molts mòbils, el curs que ve podrem apadrinar un altre ximpanzé.
Enguany, gràcies als mòbils recollits el curs passat tenim apadrinada a na Lemba, una
ximpanzé preciosa.
Mobilitza't per la selva!!
CAMPANYA MOBILITZA'T PER LA SELVA
Benvolgudes famílies i alumnes,
Us volem informar que, com els cursos passats, a l'escola seguirem fent la campanya “Mobilitza't per la
selva” que consisteix en reciclar i recollir mòbils.
A la República Democràtica del Congo, per culpa de l'extracció del coltán es viuen moltes guerres,
destruccions de boscos, selves, mines... També hi ha moltes víctimes, esclaus, segrests, etc. El coltán és
un mineral que es troba a les mines. És un mineral necessari per a la fabricació dels mòbils. Sense coltán
no tindríem mòbils.
Així doncs, reciclant els mòbils ajudaríem a disminuir la demanda del coltán.
Si voleu dur mòbils els podeu dipositar a les capses en forma de mòbils que hi haurà durant tot el curs a
l'escola.
Animeu-vos a reciclar els vostres mòbils.
Si us voleu informar més podeu visitar la web www.janegoodall.es o www.movilizateporlaselva.org.
Gràcies per la vostra col·laboració.
ARIADNA 4t B
ALUMNES DE
4t B
CURS 2014-15
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
26. 25
RINCÓN DE NICARAGUA
Los grupos de sexto hemos analizado y comparado una noticia que nos ha
llegado desde Nicaragua. A continuación os lo exponemos:
La empresa HKND group pretende unir el océano Pacífico con el mar Caribe con
un canal artificial. El proyecto incluye dos puertos, un aeropuerto, dos esclusas y un
lago artificial. También tendrá un complejo turístico, una zona de libre comercio,
fábricas de acero y cemento, así como carreteras que unirán todos sus edificios.
El canal será tres veces más grande que el canal de Panamá. El canal tendrá 278
kilómetros de largo y la superficie será de 8.624 kilómetros cuadrados. El proyecto del
gran canal de Nicaragua busca competir con el de Panamá.
El costo estimado del megaproyecto es de 50 mil millones de dólares.
La construcción creará 50 mil empleos y durará 5 años. Otros 200 mil empleos serán
generados en la etapa posterior de la construcción y los subproyectos.
Varias reservas naturales serán afectadas en la parte de la ruta entre la costa
oriental del gran lago de Nicaragua y el mar Caribe. El lago artificial será formado con
aguas del río Punta Gorda.
Va afectar al medio ambiente, en concreto el gran lago de Nicaragua y el mar
Caribe. Ambientalistas nicaraguenses expresaron serias reservas sobre la información
hecha pública hasta ahora por HKND group.
Los dos pueblos más afectados serán los pueblos Rama y Creole. Los vecinos no
están muy de acuerdo con este provecto. El gobierno de Nicaragua quiere vender a un
promotor chino un territorio que pertenece a los indígenas. Los afectados no han
recbido informaciones. Están intentando parar esta macroconstrución con
manifestacions y protestas.
Los principales problemas que afectan a Nicaragua son el desempleo, el alto costo
de la vida y las drogas y el canal no sería una solución. La gente que se ve afectada no
está de acuerdo frente al Canal, en cambio la gente que no se ve afectada está de
acuerdo con el proyecto.
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
27. 26
Canal de Nicaragua Rotondas Menorca
Proyecto Construir un canal en el centro
de nicaragua para unir el Oceáno
Atlántico (Caribe) con el Oceáno
Pacífico
Construir 8 rotondas en la
carretera general que une maó
con ciutadella. actualmente
(3/12/14) ya se estan
construiendo ?6 Rontondas entre
Maó y Alaior.
Empresa Una empresa China: HKND
GROUP
Construcciones Gomila
Los gobiernos El gobierno autoriza su
construcción
Deciden y autorizan el Consell
Insular de Menorca
Coste económico Presupuesto de 39.920.000.000
de euros ( 50.000.000.000 de
dólares)
Posibles empleos: 50.000
personas
Presupuesto de Maó hasta
ferreries 361.211 euros.
Entre Ferreries y Ciutadella ?
Posibles empleos: ?
Informe impacto ambiental El informe no se ha dado a
conocer ha la población.
Se verá afectada la costa
oriental del Gran Lago y el mar
Caribe
El gobierno insular no ha dado a
conocer ningún informe.
Los ecologístas han denunciado
el impacto paisajístico y el gran
consumo de territorio que
supondrá en la isla (que es
reserva de la biosfera).
La ciudadania No se ha hecho ninguna consulta El consell insular ha hecho la
mejora de la carretera sin
preguntar a los ciudadanos
Los más afectados Los dos pueblos más afectados
serán Rama y Creolé
Toda la isla en general.
principalmente serán los pueblos
de Ferreries, Alaior y Mercadal
Nicaragua-Menorca: distintos proyectos pero problemas parecidos
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
28. 27
Canal de Nicaragua Prospecciones petrolíferas en las costas de
Menorca (Baleares)
Proyecto
Construir un canal que atraviese toda
Nicaragua para unir el mar Caribe con
el Océano Pacífico
Realizar sondeos en distintos puntos de la costa
menorquina con el objetivo de hallar petróleo, su
posterior extracción y su comercialización.
Empresa
Una empresa china: HKND GROUP -Una empresa de escocia: CAIRN ENERGY.
-Una empresa noruega: SPECTRUM GEO
LIMITED.
-Una empresa española: REPSOL (RIPSA).
Los
gobiernos
El gobierno autoriza su construcción. El gobierno central (Partido Popular) de Madrid
autoriza las prospecciones.
El gobierno (Partido Popular) autonómico no las
aprueba.
Coste
económico
- Presupuesto 50.000.000.000 de
dólares.
- Posibles empleos: 50.000 personas.
- Sectores de producción que se
perjudican: ?????
- Presupuesto euros ??????
- Posibles empleos: ??????
- Sectores de producción que se perjudican: el
turismo.
-El sector pesquero podrían suponer un descenso
en las capturas pesqueras de entre el 50 y el 80%
con respecto a las cifras actuales.
-Posibles indemnizaciones a las empresas de
prospección si éstas no se realizan.
Informe de
impacto
ambiental
-Realización: no ha sido elaborado por
una empresa neutral y nacional.
- No se ha dado a conocer a la
población.
-Los grupos ecologistas gob y Greenpeace
presentan informes*(1) de impacto ambiental
negativos: fauna endémica, cetáceos , tortugas.
La
ciudadanía
-No se ha hecho una consulta
ciudadana como marca la constitución.
-El conjunto de las administraciones, el sector
empresarial expresan su rechazo en bloque ante
cualquier iniciativa que ponga en riesgo al
principal motor económico de las illes balears, el
turismo.
-La población no se manifiesta lo suficiente contra
las prospecciones aunque opina que no es de su
agrado.
Los más
afectados
-Los pueblos más afectados serán
Rama y Creole.
-Se verá afectada toda la población en general
pero sobretodo las zonas costeras.
Nicaragua-Menorca: distintos proyectos pero problemas parecidos
CONCLUSIÓNCONCLUSIÓN
Tanto en Nicaragura como en Menorca se utiliza la Naturaleza como si de ella se pudiera obtener
de todo, como si algunas empresas fueran su dueña, sin tener en cuenta los problemas medio
ambientales.
Observamos que el único objetivo es el beneficio económico de las grandes empresas.
Por tanto aunque estamos separados por un gran Océano tenemos problemas semejantes.
Grupos de 6º curso
AMBIENTALITZACIÓ I SOLIDARITAT
*(1) Los cañones sónicos para estudiar el subsuelo alcanzan los 235 decibelios cuando el ruido de una bomba
atómica al explotar es de 200.
29. 28
SORTIDES I ACTIVITATS
V is it a a l C a m p d ’a p r e n e n t a g e d e l F A R D E C A V A L L E R I A :
A C T I V I T A T D ’O R I E N T A C I Ó A M B M A P E S
D ia 2 7 d e n o v e m b r e v a m a n a r a l f a r d e C a v a lle r ia a m b la c la s s e
d e 5 è B . A l c a p d e m o lt a e s t o n a d ' a n a r a m b b u s h i v a m a r r ib a r .
E n T o n i M e lià e n s v a g u ia r , e n s v a e n s e n y a r a m a n e j a r
b r ú ix o le s , m a p e s i v a m f e r u n a a c t iv it a t d ' o r ie n t a c ió .
T a m b é e n s v a d u r a u n a c o v a m o lt f o s c a q u e a l f in a l
s u r t s a l p e n y a - s e g a t . I a ix í v a m p a s s a r e l d ia , e n s v a
a g r a d a r m o lt a q u e s t a s o r t id a .
O r ie n t a c ió d e C a v a lle r ia
L a p r im e r a a c t iv it a t v a s e r la d ' o r ie n t a c ió d e
C a v a lle r ia , v a m s o r t ir a f o r a i m o s v a m o r ie n t a r .
S i n a d a m c a p e l N o r d m o s t r o b a r íe m a F r a n ç a ,
c a p e l S u d a r r ib a r íe m a A lg è r ia , c a p l' E s t m o s
t r o b a r íe m a C ò r s e g a i S a r d e n y a , i c a p l'O e s t
a r r ib a r íe m a V a lè n c ia ( E s p a n y a ) . C o m e l f a r d e C a v a lle r ia e s t à o r ie n t a t a l N o r d
q u a n e s v e n t d e T r a m u n t a n a b u f a i p a s s a p e r d a m u n t d e l m a r a ix e c a i a r r o s s e g a
u n p o c d e s a l i q u a n a r r ib a a le s p la n t e s e ls c r e m a le s f u lle s , p e r q u è la s a l x u c la
t o t a l' a ig u a q u e t e n e n i p o d e n a r r ib a r a m o r ir - s e .
D if e r e n t s t ip u s d e m a p e s i d if e r e n t s in f o r m a c io n s .
H i h a d if e r e n t s m a p e s c o m p e r e x e m p le m a p e s a r q u e o lò g ic s q u e s e r v e ix e n p e r
s a b e r o n h i h a t a la io t s , t o r r e s , t a u le s ... T a m b é h i h a m a p e s m ilit a r s , s ó n e ls
m a p e s m é s d e t a lla t s q u e h i h a , s e r v e ix e n p e r s a b e r o n h i h a p o u s , c o v e s ,
t ú n e ls ... H i h a m a p e s p u b lic it a r is q u e n o r m a lm e n t s ó n p e ls t u r is t e s p e r q u è
a n u n c ie n m o lt e s b o t ig e s , h o t e ls , r e s t a u r a n t s , llo c s im p o r t a n t s c o m e r c ia ls ... H i
h a c a r t e s n à u t iq u e s q u e s e r v e ix e n p e ls v a ix e lls , in d iq u e n
e ls f a r s i e ls llo c s q u e e s v e u e n d e s d e l m a r ... H i h a
m a p e s t o p o g r à f ic s q u e s e r v e ix e n p e r v e u r e le s
m u n t a n y e s i s a b e r la s e v a a lç a d a d e s d e l n iv e ll d e l m a r .
30. 29
E le m e n t s im p o r t a n t s d ' u n b o n m a p a
P e r t e n ir u n b o n m a p a li h a s d e p o s a r la r o s a
d e ls v e n t s , la lle g e n d a i l'e s c a la . P e r f e r la r o s a
d e ls v e n t s n o m é s f a f a lt a u n a f le t x a q u e
s e n y a la e l n o r d i a ix í p o d r à s s it u a r - t e e n e l
m a p a . S i v o ls s a b e r c o m é s d e g r o s e n r e a lit a t
h a s d e m ir a r l' e s c a la q u e h i h a e n e l m a p a i t 'a ju d a r a a s a b e r - h o . A t o t s e ls
m a p e s h i h a la lle g e n d a q u e s e r v e ix p e r in f o r m a r - t e d e l q u e h i h a e n e l m a p a i e l
q u e s ig n if iq u e n t o t e s le s s e n y a ls q u e h i h a .
C o m e m p r a r l’e s c a la d ’u n m a p a
E n T o n i e n s v a e x p lic a r c o m e m p r a r u n a
e s c a la . L ' e s c a la s e r v e ix p e r m o s t r a r e n
u n m a p a le s d is t à n c ie s i m id e s . P e r
e x e m p le , s i a u n m a p a l'e s c a la e s d e
1 :2 0 .0 0 0 , a ix ò v o l d ir q u e u n c m d e l m a p a
s ó n 2 0 .0 0 0 c m e n la r e a lit a t , p e r
c a lc u la r - h o e n k m o m h a s d e c a n v ia r le s
u n it a t s d e m e s u r a i p a s s a r e ls c m a
m e t r e s o k m . U n t r u c é s a n a r lle v a n t
z e r o s f in s q u e e t q u e d i a k m , e n a q u e s t
c a s s e r ia 0 ,2 k m .
M a n e r e s d ’o r ie n t a r - s e
P r im e r e n T o n i e n s v a e x p lic a r q u e a n t ig a m e n t q u a n a n a v e n a p e s c a r n o h i h a v ia
G .P .S i é s f e ie n s e n y e s . U n a s e n y a é s p e r e x e m p le q u a n a n e m a p e s c a r a u n llo c i
v e im c a s e s o t o r r e s , e n s f ix a m m o lt b é e n e l q u e v e ie m a la c o s t a i a ix í a l
s e g ü e n t d ia s a p s o n v a s a n a r . U n G .P .S . e s u n a p a r e ll q u e t ' a j u d a a n a r a ls llo c s
q u e n o c o n e ix e s .
C o m e m p r a r m a p e s i o r ie n t a r - s e : u t ilit z a c ió d e la b r ú ix o la .
E s c o m e n ç a s it u a n t a l m a p a o n e s t e im , d e s p r é s
e s s it u a o n v o le m a n a r . T a m b é n e c e s s it a m u n a
b r ú ix o la i s a b e r in d ic a r o n h i h a e l n o r d , s u d ,
e s t i o e s t . E ls m a p e s s ó n m o lt c o m p le x o s , h a s
d e s a b e r la lo c a lit z a c ió e x a c t a p e r a r r ib a r a l
llo c e x a c t e .
SORTIDES I ACTIVITATS
31. 30
M e r id ia n s i p a r a l· le ls
E ls m e r id ia n s s ó n le s lín ie s v e r t ic a ls q u e s u r t e n e n e l
m a p a . E l m e r id ià p r in c ip a l é s e l d e G r e e n w ic h . E s t a
s it u a t e n e l g r a u 0 i s 'a n o m e n a a ix í p e r q u è p a s s a p e r
u n a c iu t a t d ' A n g la t e r r a q u e e s d iu G r e e n w ic h . E ls
a lt r e s m e r id ia n s e s c o n t e n e n g r a u s . A p a r t ir d 'a q u e s t
s 'h a d ' in d ic a r s i e s t a n a l'e s t o a l'o e s t d 'e ll.
E ls p a r a l·le ls s ó n le s lin e a s h o r it z o n t a ls q u e s u r t e n e n
e ls m a p e s . E l p a r a l·le l p r in c ip a l e s l'E q u a d o r i e n e ls
m a p e s e s t a s it u a t a l m ig d e la b o lla d e l m ó n .
C o r b e s d e n iv e ll
L e s t r o b e m m a jo r it à r ia m e n t a ls m a p e s
t o p o g r à f ic s . E s t r a c t a d 'u n s q u a n t s c e r c le s
ir r e g u la r s , u n d in s l' a lt r e . S e r v e ix e n p e r s a b e r
l' a lç a d a d e la m u n t a n y a .
S i h a g u é s s iu d e p u ja r a l c im d ' a q u e s t a
m u n t a n y a , p u j a r íe u p e r la p a r t d e la d r e t a
o d e la e s q u e r r a ? P e r la p a r t d e la d r e t a
h i h a u r ia m é s c a m í, p e r ò s e r ia la m a n e r a
m é s f à c il p e r p u ja r - h i, p e r q u è l' a lt r e
v e s s a n t é s m o lt e m p in a t
C la s s e d e 5 è B
SORTIDES I ACTIVITATS
32. 31
Visita al TIV
El TIV és un edifici situat en la carretera al aeroport. El podem trobar al costat de
Mestral. La paraula TIV significa “tractament integral de residus voluminosos”.
El passat dilluns dia 15 de desembre el nostre grup al mateix que vam fer els altres dos
cinquès va visitar aquesta planta.
Vam agafar el bus a les 9:45 hores a la plaça de les Micoles i vam tornar aproximadament
a les 11:30 hores.
Quan vam arribar vam esperar a una sala a on es podien veure figures de robots fetes
amb materials reciclats com televisors, ordinadors, etc. Al cap d'una estona vam conèixer a na
Sonia, l'al·lota que ens faria de guia durant la visita i ens explicaria tot.
Na Sonia va elegir a en Màximo per ensenyar-nos com vestien els treballadors de la
planta, botes, casc, traje especial, guants, ulleres i peto fluorescent.
Vam començar la visita i vam entrar dins una nau molt grossa plena de residus de tots
tipus. Estaven agrupats per tipus: aparells electrònics, neveres, televisors, mòbils, rentadores,
etc.. Na Sonia ens va dir que reparen els aparells que poden però hi ha d'altres que no es poden
reparar, que ja no poden utilizar-se i s'empaqueten per després enviar-los a la península per
poder ser destruïts allà.
La visita va acabar amb una foto de grup i na Sonia ens va regalar a tots i totes una
cartera reciclada feta per ells.
Grup de 5èC
SORTIDES I ACTIVITATS
33. 32
TALLER: “L'infant d'avui és l'avi de demà”
El mes de gener, tots els alumnes de cinquè hem fet aquest taller.
Hem après moltes coses interessants que volem compartir amb vosaltres. Hem de respectar a la
gent gran, algun dia nosaltres també serem avis. Existeix la tercera edat i la quarta edat, que
comença als vuitanta anys. Hi ha països, com Haití, on la gent no sol arribar als trenta anys, i a
Espanya arribam als 85 normalment. Hem de tenir paciència i deixar que els avis facin coses tot
sols. Hem de fer-lis cas, mirar als ulls quan xerram amb ells.Hi ha persones grans que es senten
molt soles encara que estiguin amb molta gent. Hem de cuidar molt bé a la gent gran perquè ells
ens han cuidat a nosaltres abans. Hi ha gent que cuida molt bé als avis i hi ha gent que no els
cuida bé i es senten sols. L'Alzheimer és una malaltia que fa que poc a poc no t'enrecordis de
res, els avis és més fàcil que la tenguin. Hi ha avis i àvies que s'han adaptat a les noves
tecnologies.
Després, a classe, vam fer un exercici d'expressió
escrita intentant imaginar que som avis o àvies. I
vam escriure com pensàvem que podia ser la nostra
vida. Aquí teniu la història d'alguns dels nostres avis
imaginaris.
Hola! Soc l'àvia Andrea.
Tinc 90 anys, visc amb la meva filla, el seu marit i els dos fills.
Són molt educats amb jo, me repeteixen les coses cada vegada que jo vull. Cada vegada
que vaig al doctor m'acompanyen els meus néts.
Quasi cada dia vaig al geriàtric perquè tenc amics allà de tota la vida.
La meva família me du a passejar i tenen molta paciència perquè tenc mal a un peu.
No me sent sola. Cada vegada que ells surten, me demanen quin canal vull, me deixen un
got d'aigua, me diuen a quina hora tornaran...
Per jo és el millor que tenc.
Jo soc n'Erik, un avi. Me cuiden molt bé els meus fills. M'ajuden molt i els meus néts també.
Cada dia m'ajuden a aixecar-me del llit i em preparen el berenar, viuen devora jo i així em
poden ajudar.
Tenc molt de mal als braços, i he d'anar una vegada al mes a fer-me anàlisis.
Em fan el dinar i din tot sol però una vegada a la setmana venen els meus dos fills.
A vegades vaig al geriàtric a passar una estona.
Pel vespre mir la tele i sop amb el meu veí. Després ve el meu fill a ajudar-me a anar a dormir.
He tingut molta sort a la vida, menys amb la meva dona que va morir en un accident.
Hola! Som na Mireia i tenc vuitanta-sis anys. Tenc una filla que s'ha casat amb un home molt
bo. Han tingut dos fills, la major es diu Marta i té vuit anys, i el petit es diu Martí i té sis anys.
Jo visc amb ells perquè vaig amb cadira de rodes i no puc fer les coses sense ajuda, però no
tenc cap malaltia, estic molt sana.
Cada dia els meus néts, quan arriben d'escola, em donen un petó i una abraçada. La meva
família me cuida molt i no fan que em senti sola, sempre em duen amb ells o quan se'n van
me diuen adéu.
Mai me renyen si faig alguna cosa malament, m'ho diuen bé i que no passa res. Els meus néts
dediquen una estona cada dia a jugar amb jo o xerrar.
També m'ensenyen les noves tecnologies perquè jo estigui al dia, i per ser una àvia més
moderna.
Classe de 5è A
SORTIDES I ACTIVITATS
34. La portada i contraportada mostren les caretes que van elaborar els
alumnes d'Educació Infantil per Sant Antoni