Nota aparecida en Nou Dise, periódico de la Universitat de València, sobre las jornadas celebradas el 16 de febrero de 2011 sobre el presente y el futuro del periodismo a cargo de Rafael Navarro, director de El Mundo Comunidad Valenciana, Pedro Muelas, ex director de Levante, y Borja Ventura, coordinador de contenidos de lainformacion.com

1. NOUDISE379
Dijous, 17 de febrer de 2011 notícies 5
THAIS BONILLA veure, amb un discurs un poc desco-
El periodisme, com altres profes-
sions, passa actualment per una
ratjador, els amagatalls més cruels
dels conglomerats mediàtics, “més
interessats en les estratègies mone-
Segur que vols ser
època de pessimisme davant d’un
futur que es planteja negre. La crisi
tàries i comercials que en les perio-
dístiques”. periodista?: Sacrifici,
dedicació i treball mal pagat
econòmica i el desprestigi social que Per descomptat, el tema digital va
té el periodista no ajuden perquè eixir a la palestra amb el terme de
aquesta tradicional tasca es desen- redacció integrada, internet i paper
volupe com caldria: donant treball a junts a la redacció. No hi havia dub-
l’actual aprenent. Amb tot, continua tes de que la manera tradicional de
La Jornada sobre el passat, el present i el futur del periodisme, celebra-
sent una de les carreres més dema- contar notícies està canviant i que da aquesta setmana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació,
nades a la Universitat de València. “tot es va a transformar”, que “tal ha suposat una presa de contacte dels estudiants amb el món professio-
Davant d’aquesta contradicció, com va dir Álex de la Iglesia, inter-
alumnes de diversos cursos de Pe- net és el present”, va recalcar Mue- nal, el món real del periodisme. Un ofici ple d’alts i baixos que es veurà
riodisme, i inclús algun que altre de las. El problema? Dur els periodistes abocat a una renovació forçada per la crisi i allò digital.
llicenciat, han omplit el Saló de a eixe terreny. “Ens hem pensat molt
Graus de la Facultat de Filologia, Tra- guais controlant la informació i dient
ducció i Comunicació aquesta set- de què es parla. Ara és al revés, ob-
mana. Buscaven respostes i idees. servem de què parla la gent per a
Així, Guillermo López, coordina- contar coses sobre això”, apuntà
dor del segon curs del Grau de Pe- Ventura. Un canvi de perspectiva co-
riodisme a la Universitat de Valèn- municativa.
cia, va proposar una jornada en la
qual es combinaren les visions dels BECARI A TEMPS COMPLET. Els
professionals més bregats i dels no- presents en el públic no volgueren
vells, alumnes que han arribat a viu- pedre l’oportunitat de parlar cara a
re d’aquest ofici. “La meua intenció cara amb aquells que en un futur els
és convertir-ho en una cita periòdi- podrien donar treball. Amb un audi-
D’esquerra a dreta,
ca, de manera que hi haja algun ti- tori ple d’estudiants era d’esperar
Borja Ventura, J.V.
pus d’interrelació entre alumnes, que es plantejara una de les pregun-
Gámir, Lorena
antics alumnes i la professió perio- tes més controvertides, el problema Tortosa, Lorena
dística en el seu conjunt”, explica Ló- dels becaris. Padilla, Violeta
pez, que ha comptat amb l’ajuda de La utilització d’aquest tipus de Tena, Rafael
la Unitat d’Innovació Educativa de la contracte en pràctiques afavoreix, Navarro, Pedro
Universitat per a la realització d’a- en moltes ocasions, l’explotació con- Muelas i Ximo
questa jornada. tinuada d’un estudiant, “que està en Clemente. FOTO:
Aquells que trencaren el gel van el mitjà per aprendre i no per a pro- MIGUEL LORENZO
ser Pedro Muelas, exdirector de Le- duir com un periodista normal, però
vante-EMV; Rafael Navarro, director cobrant molt menys”, va afirmar un
d’El Mundo Comunitat Valenciana; i estudiant del públic. La resposta existeixen de veritat”, bromejà Pa- tenien un treball, pensaven que era cades en aquest tema”, assenyalant
Borja Ventura, coordinador de con- dels tres professionals va ser con- dilla, actual redactora en el diari Le- un contracte just. “Aquesta profes- la nova carta a jugar. “Una forma
tinguts de lainformacion.com. Tots tundent: “S’ha de donar certa digni- vante-EMV. sió està plena d’alts i baixos, per això més d’arribar a la gent que ja no és
ells moderats per Ximo Clemente, tat a l’aprenent, però cal tindre clar I seguidament, entre uns i altres, no te’n pots fiar”, remarcà Tortosa, una alternativa, sinó una realitat”,
president de la Unió de Periodistes que s’ha de començar des de baix”, conformaren una bona guia per al que treballa en una empresa exter- ampliava Gámir, del gabinet de
Valencians. El sentiment comú el de- resumia Navarro. “Quan eixim de la futur informador: “Important estar na que realitza els informatius de la premsa del Grup Municipal Socialis-
finia a la perfecció Navarro: “Ningú carrera no tenim ni idea de res”, va pendent de l’actualitat; els contac- cadena de televisió Cuatro. “Treba- ta. A més, destacaren que el digital
no tenim ni idea de cap a on va açò”. asseverar Ventura. “No queda més tes són fonamentals; el periodisme llem moltes hores per no molts di- obri la porta a nous mitjans. “Una
Aquesta incertesa va ser present fins que tragar”, va sentenciar Muelas. local, comarcal i municipal és molt ners. Açò espere que canviarà amb opció barata i que un mateix pot cre-
arribada la vesprada. bo per aprendre; els gabinets de el temps”, expressava Padilla. ar per a publicar les seues peces”,
D’una banda, Ventura s’esforçava L’ESPERANÇA EN L’ÈXIT D’UNS premsa també són periodisme; un Per la seua banda, Tena, redacto- apuntaren.
per demostrar que “es pot viure del QUANTS. Violeta Tena, Lorena Tor- periodisme de font i l’afinitat ideo- ra de la revista El Temps, va animar Finalment, allò que més es va re-
periodisme”, apel·lant al fet que ara tosa, José Vicente Gámir i Lorena Pa- lògica és un plus, però també ense- els presents tot assegurant que “no petir és la necessitat de “sentir el pe-
es té més llibertat que durant l’èpo- dilla representaren els afortunats nya molt no ser afí”, van enumerar és un mercat totalment tancat. Hi ha riodisme”. Un ofici de sempre mal
ca franquista, “en aquell moment sí que malgrat ser joves han aconse- els ponents. oportunitats, però cal buscar-les i in- pagat i sacrificat, que ha d’agradar i
que era complicat ser periodista”. guit un lloc en aquest ofici. “Aquells De nou el públic ficava la dosi pi- ternet és la nova opció perquè les en el qual “ningú no triomfa sense
D’una altra, Muelas deixava entre- papers que firmes i et contracten cant i els qüestionava si, encara que empreses tradicionals estan desubi- treballar moltíssim”.
La revista ‘Mètode’ Cicle de ta per a tots els públics i els alum-
proposa un nou model conferències
nes de la Universitat podran comp-
tar amb crèdits de lliure elecció per
assistir-hi.
per a després de la crisi sobre cosmos La conferència de hui dijous, 17 de
REDACCIÓ tode exposen les seues anàlisis so-
i astronomia febrer, tractarà sobre Formació cos-
mològica de galàxies i estarà a càr-
bre aspectes clau com ara el model rec d’Arturo Serna.
Després de la crisi. Ciència i econo- de territori, la necessitat de recon- REDACCIÓ La resta de conferències seran els
mia per a la reconstrucció d’un país vertir el sector de la construcció, el dies 24 de febrer: José María Martí,
és el títol del primer número del 2011 paper de la universitat o la bona ges- Els aficionats a l’astronomia i al cos- Dolls relativistes en galàxies actives;
de la revista Mètode, coordinat pels tió dels recursos escassos per al crei- mos tenen una cita amb el cicle de 3 de març: Miguel Ángel Aloy, Plo-
catedràtics d’Economia Aplicada Vi- xement econòmic. El monogràfic in- conferències Arquitectura Còsmica: ren els forats negres en nàixer?; i 10
cent Soler i Salvador Gil. Des d’una clou una entrevista amb l’expert Astrofísica i Cosmologia Computa- de març: José Antonio Font, La Sim-
perspectiva científica i econòmica, econòmic Diego Puga. cional a la Comunitat Valenciana, fonia Inacabada d’Einstein.
el nou número de Mètode ha volgut Per a aquest número, Mètode ha que es va iniciar el passat dijous, 10 La ponència que va inaugurar el
plantejar-se si hi ha cap altre model comptat amb la col·laboració dels de febrer, i que es perllongarà fins cicle dijous passat, Simulant l’Uni-
com a alternativa al que ha dut a artistes Marcelo Fuentes i Anna San- el 10 de març. vers, a càrrec de Vicent Quilis, del
l’actual situació econòmica. chis, que han reflectit en les obres El Departament d’Astronomia i Departament d’Astronomia de la
A través de diversos articles, el que il·lustren la revista un dels punts vants. D’una banda, Ángel López, ca- Astrofísica de la Universitat de Va- Universitat, va revisar el paper que
monogràfic analitza el període de clau per a entendre l’actual crisi eco- tedràtic de Lingüística General de la lència ha organitzat aquest cicle, ha tingut la Cosmologia Computa-
crisi actual i intenta posar les bases nòmica: l’especulació urbanística i Universitat de València, i d’una al- que es realitza a la seu de la Funda- cional en les noves idees sobre la
per a la construcció d’un nou model. la fi de la bombolla immobiliària. tra Elliot Sober, professor de Filoso- ció Valenciana d’Estudis Avançats formació i l’evolució de l’univers, així
Els diversos especialistes que han A més, la publicació inclou dues fia de la Ciència a la Universitat de (carrer Pintor López 7) a les 18:30 com tècniques bàsiques i anàlisis
col·laborat en aquest número de Mè- entrevistes a dos personatges relle- Wisconsin-Madison, als Estats Units. hores els dijous. L’entrada és gratuï- dels resultats.