86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
•Descargar como PPTX, PDF•
6 recomendaciones•14,683 vistas
Recomendados
Más contenido relacionado
La actualidad más candente
La actualidad más candente (20)
Destacado
Destacado (20)
Similar a 86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
Similar a 86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT (18)
Más de Assumpció Granero
Más de Assumpció Granero (20)
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
- 1. Frank Lloyd Wright (1867-1959) Falling Water House Pep Molina Servera 2n Batxillerat A Història de l’art (2010-11) IES Ramon Llull
- 2. Biografia
- 4. Va viure la infància i l’adolescència en una granja de Wisconsin, amb els seus pares que eren pastors. Aquest contacte perllongat i directe amb la natura va ser un dels trets principals que marcarien el seu futur com arquitecte.
- 5. Estudià enginyeria i treballà com a delineant. L’any 1888, amb només 20 anys, ja treballava al despatx de Louis Sullivan, un dels dos caps de la famosa oficina d’arquitectes “Alder&Sullivan”, a Chicago, on dissenyà habitatges.
- 6. Però va abandonar el taller, l’any 1893, per un conflicte d’ideologia arquitectònica amb el cap.
- 8. El 1909 marxà a Europa, on va començar a realitzar projectes i va ser reconegut.
- 11. Quan treballava amb Sullivan, ja es va adonar del perill que hi podia haver amb un excés de racionalisme funcional: si s’aïllava de la natura, de la mare terra, creant tot un entorn artificial i marginant.
- 13. Wright ha estat l’arquitecte més representatiu d’aquesta tendència, que intenta defugir del racionalisme per la seva fredor i manca de sensibilitat.
- 14. Tot i així, es mantenen les idees racionalistes i funcionals de voler buscar solucions pràctiques per a les necessitats dels usuaris dels edificis, sense oblidar mai l’aspecte natural, orgànic.Però…què és l’organicisme? AlvarAalto. Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)
- 17. Es troba en el municipi de Stewart (comtat de Fayette), però el més important de la ubicació és la increïble reserva natural, on es veu immersa la casa, que es confon amb l’entorn, formant una unitat amb ell.
- 23. La TERCERA planta, també amb terrassa.
- 24. De la SEGONA planta sobresurt una altra terrassa, que forma angle de 90º amb la primera, i fa de sostre i de proteccióde part de la primera.
- 28. Qualsevol imatge de la Casa de la Cascada reflecteix el “desordre orgànic”, propi de la natura. Així, de la mateixa manera que les tiges de les branques es superposen de forma desordenada per donar lloc a l’arbre, en aquesta construcció plantes, formigó, pedra, alumini i vidres fan el mateix efecte per acabar conformant la casa.
- 30. La gran quantitat de finestres asseguren la total comunicació de l’espai tancat (intern) amb la natura (extern), gràcies a l’ús del vidre, que evita tant l’opacitat com la sensació de tancament. Per tant, tots els espais interiors s’estenen al llarg de les amples balconades, cap al paisatge.
- 32. Al SEGON pis, dos dormitoris grans i una petita habitació de convidats.
- 33. Al TERCER pis, les habitacions del fill de la família.
- 34. Ala dels convidats
- 53. La sala d’estar és la més gran d’aquesta planta i esdevé el centre de la casa.
- 69. Cases com aquestes són construïdes perquè els rics es facin creure, a ells mateixos, que ja es viu en una època prospera i d’estabilitat econòmica total.
- 70. Certament, Amèrica del Nord es troba a les portes de la seva hegemonia mundial.
- 72. Es va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com WalterGropius i Mies Van der Rohe, tot i que aquests aplicaren, en les seves construccions, alguns dels postulats arquitectònics de Wright.
- 74. Wright rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, director d’un grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Departament Store).
- 76. La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Models i influències
- 79. La visió en el temps (façanes articulades per vèrtexs molt remarcats).
- 80. L’ús d’esquemes geomètrics simples (abstracció total, veient les columnes com simples cilindres o les finestres com simples quadrats).
- 81. L’experimentació plàstica i única amb els elements interiors (és a dir, buscar noves formes, colors i resta d’elements, però no recercar l’aspecte utilitari).Josef Gocar. La casa de la Verge Negra. (Praga. 1911)
- 83. Els artistes d’aquest moviment crearen 17 normes concises i precises de com havia de ser una arquitectura d’aquest tipus, destacant, sobretot, que l’arquitectura ha de ser oberta i no tancada, i que tota construcció arquitectònica està subordinada a la seva finalitat comexpressió plàstica. GerritRietvelt Casa RietvelSchröder. (Països Baixos. 1924)
- 85. I amb la funcionalitat que buscava en les seves construccions, va optar per integrar en el seu estil idees organicistes, com crear arquitectura en entorns especialment naturals i usar la llum natural per la il·luminació d’interiors. Auditorium de la Universitat de Tecnologia de Helsinki. (1953-1964)
- 87. L’obra Altres obres de Frank LloydWright Millard House (California. 1923) Johnson Wax Company Administration Building (Wisconsin. 1939)
- 88. L’obra Altres obres de F. L. W. PriceTower (Oklahoma. 1953) FirstUnitarianChurch (Wisconsin. 1947)
- 89. L’obra Altres obres de F. L. W. Solom Guggenheim Museum (Nova York. 1959)
- 91. El senyor Kaufmann es va presentar un dia a Pensylvania, sense avís previ, i fa telefonar a Wright per dir que anava a fer-li una visita al seu estudi per veure els plànols de la casa.
- 92. Wrightencara no havia dibuixat ni una línia però, des què va penjar el telèfon, va sumir-se en un estat de màxima concentració en què, segons paraules d’un dels seus ajudants, “semblava que tinta i paper volaven per tota l’estança, i els únics espantats érem nosaltres (els ajudants), ja que el senyor Wright dibuixava els plànols amb una serenitat total”.
- 93. Quan el senyor Kaufmann va arribar a l’estudi, Wright va mostrar-li encantat els plànols de la casa, rebent-lo amb un “l’estàvem esperant ansiosos”,i fent veure que els plànols duien setmanes llestos quan, de fet, només havien passat poc més de 2 hores des què Kaufmann havia trucat dient que hi aniria.
- 99. Llibre de text (2n batxillerat): Triadó Tur, J. R., i altres. Història de l’art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
- 100. Classes d’Història de l’art de 2n de batxillerat a l’institut Ramon Llull de Palma. Professora: Maria Assumpció GraneroCueves.Fonts d’informació