42. La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa l´arquitectura als elements estructurals. Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de l´ornamentació i tinguessin en compte només les qüestions tècniques. Així l´enginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII .
43. La sala capitular : Espai generalment quadrat on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat. El dormitori dels monjos. La sala de treball dels monjos : Dotada d’amplis finestrals, ja que s’utilitzava no sols como estança sinó como scriptorium o lloc on s’escrivíen i copiaven els llibres i documents. Solía ser l’únic lloc calfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium . El refectori : Menjador dels monjos en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina.
44.
45. Mapa de l´expansió del gòtic Sorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis
48. Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII) Laon construïda abans de la catedral de París i després de Saint Denis i Noyon . Laon tinguè importància històrica com etapa en el Camí de Santiago .
53. Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Nôtre-Dame de París Creuer sortint Creuer no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
54. Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres 1ª Fase circulars 2ª Fase poligonals SUPORTS: PILARS Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els nervis de les voltes.
57. SUPORTS EXTERIORS NÔTRE-DAME Els ARCS BOTARELLS són un element clau, perquè a més de complir la funció estructural, articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus. Nau central més elevada Arcbotants Contraforts Pinacles
58.
59. Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en: CHARTRES, AMIENS i REIMS.
71. L’alçat interior té tres pisos, primer d’arcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres. Té volta de tercelets en el creuer.
81. Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial, és una capella gòtica de petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels màxims exponents del gòtic “rayonnant”. Obra mestra concebuda com un preciós joier. En el centre de l’absis es troba un imponent relicari de plata i or.
102. L’església necessita espais més grans per accollir un major nombre de fidels: les catedrals. Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja Catedral de Burgos La Llotja de Palma
103. El municipi un indret per a les seves reunions : l’ Ajuntament Els reis, els rics burgesos, i els nobles de les ciutats es construeixen palaus, i per les zones rurals proliferen els castells , com a lloc de defensa i de residència alhora . Ajuntament de Manresa Palau de l’Almudaina Castell de Bellver
