Barcelona en Xifres 2017

Barcelona
EN XIFRES
2 0 1 7
PRINCIPALS INDICADORS
ECONÒMICS DE L’ÀREA
DE BARCELONA

3
Índex
ÍNDEX
4 Localització privilegiada
5 Població i superfície
5 Població estrangera
6 Accessible i ben connectada
7 Aeroport
7 Port de Barcelona
8 Motor d’una gran àrea econòmica
diversificada
10 Activitat econòmica
10 Especialització productiva
12 Inversió estrangera
13 Exportacions
14 Activitat econòmica diversificada
16 Indústria manufacturera i indústria 4.0
17 Sector TIC/ Informació i Comunicació
18 Comerç
19 Turisme
20 Ciutat digital, creativitat, recerca i
innovació
21 Innovació empresarial i recerca
23 Indústries creatives
24 Pol de generació i atracció de talent
25 Llocs de treball a Barcelona
25 Participació en el mercat de treball
25 Salaris
26 Universitats i escoles de negocis
27 Ciutat emprenedora amb costos
competitius
28 Empreses
28 Creació empresarial
29 Mercat d’oficines i sòl industrial
29 Cost de la vida i altres costos
30 Ciutat compacta amb cohesió social
31 Ciutat compacta amb cohesió social
32 Economia Social i Solidària
33 Qualitat de vida i sostenibilitat
34 Energia i medi ambient
35 Mobilitat sostenible
35 Oferta cultural i educativa
36 Posicionament internacional de ciutat
que afegeix valor

barcelona EN XIFRES 2017
4
Catalunya
Província
de Barcelona
Regió
Metropolitana
de Barcelona
PIB per càpita
Àrea
Metropolitana
de Barcelona
≤ 15.000
15.001 - 20.000
20.001 - 25.000
Barcelona
10,2%
de la població
espanyola
a la regió
metropolitana
25.001 - 30.000
≥ 30.001
Megaregions
europees
Megaregió
Barcelona-Lió
Barcelona, nucli central d’una megaregió
amb 27 milions d’habitants
• Barcelona, capital de Catalunya, compta amb més
d’1.600.000 habitants i és el nucli central d’una regió
metropolitana de prop de 2.500 km2
que s’apropa als
5.000.000 d’habitants i representa el 63,7% i el 10,2%
de la població catalana i espanyola, respectivament.
• En relació a les aglomeracions metropolitanes
consolidades, el volum de població de la regió
metropolitana de Barcelona és aproximadament la
quarta part de la de Nova York, i és superior al de les
àrees de Boston, Berlín o Mont-real.
• L’esperit cosmopolita,divers i intercultural de Barcelona
es posa de manifest en el fet que el 16,6% de les persones
residentsalaciutatsónestrangeres.
• El desenvolupament actual de les regions
metropolitanes desborda el seu àmbit geogràfic i crea
la megaregió o aglomeració policèntrica de ciutats
com a unitat natural d’influència econòmica en una
àrea geogràfica. Al sud d’Europa destaca la formada
pel corredor Barcelona-Lió, que engloba 27,3 milions
d’habitants i una producció de més de 700.000
milions d’euros que li atorguen una massa crítica
rellevant entre les dotze megaregions europees.
• Barcelona té un fàcil accés a grans mercats molt
dinàmics:el mercat comú de la Unió Europea,que dóna
accés a 510 milions de persones.A més,forma part de
l’eix del Corredor Mediterrani,una xarxa transeuropea
per al transport de béns amb impacte directe en una
àrea de 250 milions d’habitants (el 50% de la població
de la Unió Europea),de manera que la millora d’aquesta
connexió suposarà una oportunitat estratègica per
augmentar la quota de mercat en el tràfic portuari
de mercaderies provinents d’Àsia.D’altra banda,
també ofereix el potencial estratègic que suposen
les relacions amb els 43 països que formen la Unió
Mediterrània –entre els quals s’inclouen els territoris
de l’Europa de l’Est,Àfrica i l’Orient Mitjà–.
Localització
privilegiada
Font: Marull, J., Galletto, V., Domene, E., Trullén, J. 2013.
Emerging megaregions: a newspatial scale to explore urban
sustainability. Land Use Policy 34, 353–366

5
Indicadors demogràfics de Barcelona, 2016
Estructura d’edats
12,6%
0-14
65,8%
15-64
21,6%
65 i més
Esperança de vida (2014)
80,5
Homes
86,7
Dones
83,8
Total
Taxa de natalitat (2014) Taxa de mortalitat (2014)
8,4‰ 9,3‰
Taxa de fecunditat* (2014)
36,6‰
* Naixements per cada 1.000 dones d’entre 15 i 49 anys
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Agència de Salut Pública.
Consorci Sanitari de Barcelona
Població estrangera
Percentatge de persones estrangeres sobre el total de la
població
2000
1,9%
2005
14,2%
2007
15,6%
2009
18,1%
2011
17,3%
2013
17,4%
2014
16,7%
2015
16,3%
2016
16,6%
Nota: dades de l’1 de gener de cada any
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Persones residents estrangeres a Barcelona per país
d’origen, 2016 (%)
POBLACIÓ I SUPERFíCIE
Població i superfície, gener 2016
POBLACIÓ
(HABITANTS)
POBLACIÓ SOBRE
TOTAL ESPANYOL
SUPERFÍCIE
(KM2
)
DENSITAT
(HAB/KM2
)
Regió
Metropolitana*
4.793.592 10,2% 2,464.4 1.945,1
Catalunya 7.522.596 16,1% 32.108,0 234,3
Espanya 46.771.341 100,0% 505.968,4 92,4
* Comarques de Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Idescat, INE
Població en 20 aglomeracions metropolitanes del món,
2016*
Tòquio
37.750.000
Xangai
22.685.000
Nova York
20.685.000
Ciutat de Mèxic
20.230.000
Los Angeles
15.135.000
Buenos Aires
14.280.000
París
10.870.000
Londres
10.350.000
Hong Kong
7.280.000
Toronto
6.550.000
Madrid
6.529.700
San Francisco
5.955.000
Milà
5.270.000
Barcelona
4.891.249
Boston
4.490.000
Berlín
4.085.000
Sydney
4.070.000
Mont-real
3.570.000
Seattle
3.475.000
Estocolm
1.510.000
*Estimació actualitzada l’abril de 2016. Per Barcelona la dada oficial de població va ser presa
l’1 de gener de 2016
Font: Demography World Urban Areas: 12th
Annual Edition April 2016
Localització privilegiada
Barcelona
1.610.427
habitants
3,4%
sobre total espanyol
102,2 km2
superfície
15.763,8
hab/km2
França
5,1%
Xina
6,9%
Pakistan
7,2%
Itàlia
10,1%
Altres
50,3%
Marroc
4,7%
Colòmbia
3,0%
Perú
3,0%
Equador
3,0%
Filipines
3,2%
Bolívia
3,5%

6
Málaga
Algesires Motril
Almeria
Múrcia
Alacant
Cartagena
Madrid
Irun
València
Castelló
Perpinyà
Marsella
Ginebra
Berna
Barcelona
Tarragona
Montpeller
Avinyó
Lió
Rabat
Friburg
Clobença
Duisburg
Hamburg
Copenhaguen
Estocolm
Hällsberg Sant Petersburg
Hèlsinki
MetzDijon
Londres
Milà
Gènova
Brussel·les
Corredor Mediterrani
Xarxa FERRMED
Ports
Transport per Ferry
44,1 M
de passatgers/es
a l’aeroport el
2016
7è
aeroport
europeu
Corredor
Mediterrani
Accessible i ben
connectada
• En l’àmbit de les infraestructures econòmiques
i d’accés, la ciutat ofereix a menys de 5 km de
distància un aeroport internacional, el Port, la Fira,
la Zona Franca i una plataforma logística, un conjunt
d’un gran potencial com a centre logístic de la
Mediterrània.
• El 2016 s’assoleix la xifra rècord de 44,1 milions de
persones passatgeres a l’aeroport del Prat,el que
suposa un creixement de l’11,2% respecte l’any
anterior.Amb aquest resultat,la ciutat avança 3
posicions i se situa en setena posició entre els
principals aeroports europeus en el rànquing de
l’Airport Council International.El dinamisme del trànsit
internacional de passatgers/es al Prat fa que –per
cinquè any consecutiu– suposi més de dues terceres
parts del total (73,2%) de persones passatgeres.
• L’activitat portuària registra 2,2 milions de
contenidors TEU i 47,5 milions de tones transportades
el 2016, que suposen augments interanuals del 14,5%
i el 3,4%, respectivament.
Font: FERRMED

7
Accessible i ben connectada
AEROPORT
Aeroport de Barcelona
Font: Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena)
Principals aeroports europeus per volum de passatgers/es,
2016
VARIACIÓ (%)
2016/15
Londres Heathrow (LHR)
75.703.298
+1,0
París Roissy (CDG)
65.933.145
+0,3
Amsterdam (AMS)
63.625.664
+9,2
Frankfurt (FRA)
60.786,937
-0,4
Istanbul (IST)
60.119.215
-2,0
Madrid (MAD)
50.420.583
+7,7
Barcelona (BCN)
44.154.693
+11,2
Londres Gatwick (LGW)
43.109.143
+7,0
Munic (MUC)
42.277.692
+3,2
Roma-Fiumicino (FCO)
41.738.662
+3,3
Font:Airports Council International. Airport Traffic Report, 2016 i Comité de Desenvolupament
de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA)
Aeroport de Barcelona.Vols intercontinentals, 2015
ÀREA GEOGRÀFICA increment 2014/2015 NOMBRE DE Passatgers/es
Amèrica del Nord 10,0% 952.580
Àfrica 4,0% 297.139
Orient Mitjà 19,5% 961.211
Amèrica Llatina 21,7% 1.172.477
Àsia 0,3% 155.140
Font: Aena
AVE Barcelona - Madrid
Port DE Barcelona
Trànsit (milions)
2015 2016
Mercaderies (tones) 45,9 47,5
Contenidors (TEU*) 2,0 2,2
Passatgers/es 3,7 4,0
* TEU: Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus
Font: Autoritat Portuària de Barcelona
Infraestructures
Superfície terrestre Molls i atracadors
1.081 ha 22 km
Indicadors de creuers
2015 2016
Passatgers/es creuers 2.541.373 2.683.594
Embarcament 684.907 773.623
Desembarcament 680.966 782.196
Trànsit 1.175.500 1.127.775
Escales de creuers 750 758
3.440.000
Passatgers/es
intercontinentals
39.711.276
2015
3.527,7
2014
118.202
2015
44.154.693
2016
3.717,9
2015
2 h 30 m
132.755
2016
Persones passatgeres
Passatgers/es (milers) Durada del trajecte
Mercaderies (en tones)
+12%
Passatgers/es
intercontinentals
32
Destinacions
intercontinentals

8
Motor d’una gran
àrea econòmica
diversificada
Barcelona és un motor econòmic
dinàmic amb estructura diversificada i
reconeixement internacional
• Barcelona segueix treballant per reforçar la seva
capacitat d’atraure empreses, ocupació, talent i
inversió estrangera amb el suport que representa un
bon posicionament internacional de la ciutat.
• El producte interior brut (PIB) de la ciutat de
Barcelona l’any 2015 va assolir un valor de 42.200
d’euros per habitant. En la distribució del valor
afegit brut per sectors –segons estimació efectuada
el 2015– destaca el pes del comerç i reparacions
(+14,6% del total), els serveis a les empreses
(12,7%), els serveis col·lectius d’educació, sanitat i
serveis socials (12,1%) l’hostaleria i la informació i
comunicacions (+7,4% en ambdós casos).
• L’any 2015, Catalunya va generar un PIB de 214.927
milions d’euros, la qual cosa representa el 19,9% del
total espanyol. El mateix any, el PIB per càpita del
Principat supera en un 14% el de la Unió Europea.
• El 2016 el PIB de Barcelona ciutat i de Catalunya ha
crescut un +3,4% i un +3,5%, –respectivament– en
termes reals, el millor resultat dels darrers anys en
ambdós territoris.
42.200 €
PIB per càpita:

9
Barcelona té una economia oberta i
connectada al món
• La inversió estrangera productiva1
a Catalunya ha
estat de 5.051,5 M€ l’any 2016, el que suposa un
increment interanual del 2,3% i la millor xifra de la
sèrie històrica. El creixement que experimenta la
IED a Catalunya és lleugerament superior al produït
a l’àmbit estatal, on aquest indicador registra un
augment del 2% respecte el 2015.
• D’altra banda, segons un informe recent d’FDI
Markets publicat pel Financial Times, entre 2011 i
el primer semestre del 2016 Catalunya és el territori
que concentra un major nombre de projectes
d’inversió estrangera a Espanya, amb 601 projectes
atrets (el 37% dels desenvolupats a l’Estat) que han
implicat una inversió de 14.532 milions d’euros i
han creat 38.385 llocs de treball directes (xifres que
representen el 31% i el 34% –respectivament– del
total espanyol).
• L’atractiu del territori barceloní per a la inversió
estrangera es confirma des de diversos rànquings
de prestigi:així, segons el Global Cities Investment
Monitor 2016 de KPMG, Barcelona ocupa la vuitena
posició entre les principals àrees urbanes del món
en captació de projectes d’inversió estrangera en
el període 2012-2016 –amb més de 500 projectes
greenfield atrets–. Així mateix, segons l’Atractiveness
Survey Europe 2016, d’Ernst and Young, Barcelona
és la cinquena ciutat més atractiva del continent
per a la inversió internacional després de Londres,
París, Berlín i Amsterdam, però per davant de Munic,
Frankfurt o Madrid.
• El 2016 Barcelona ha estat escollida la ciutat amb
la millor promoció econòmica internacional del món
–entre 124 regions– per la revista fDi Magazine del
grup Financial Times. En la primera edició dels fDi
Strategy Awards, la publicació ha atorgat la màxima
qualificació general a la Direcció de Promoció de
Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, convertint-se així
en la millor Agència de Promoció d’inversions de l’any.
1 Es considera inversió productiva la que no té en compte els ETVEs, que són societats
establertes a Espanya, l’objectiu de les quals és la tinència d’accions de societats
estrangeres. Les operacions d’aquests tipus de societats suposen transferències dins d’un
mateix grup empresarial. L’existència de les ETVEs obeeix a estratègies d’optimització fiscal
dins del mateix grup.
• L’Àrea de Barcelona és seu de 6.507 empreses
estrangeres, essent els principals països de
procedència Alemanya (13,8%), França (12,5%) i els
Estats Units d’Amèrica (11,9%).
• L’any 2016 les exportacions de la província de
Barcelona han assolit un volum de 51.263,9 M€,
el que suposa –per sisè any consecutiu– un nou
rècord de la sèrie històrica disponible. En relació a
l’any anterior, les vendes a l’exterior creixen un 2,2%
a Barcelona, una xifra similar a les de Catalunya i el
conjunt d’Espanya (+2% i +1,9%, respectivament),
en un context favorable propiciat per les mesures
expansives del Banc Central Europeu, la depreciació
de l’euro i la millora de la competitivitat.
• L’àrea de Barcelona continua encapçalant el rànquing
exportador de l’estat espanyol, amb la cinquena
part (20,1%) del total de les vendes a l’exterior. A
més, es compten 42.157 empreses exportadores a la
demarcació de Barcelona, que representen un 28,3%
del total estatal.
Motor d’una gran àrea econòmica diversificada

10
Activitat econòmica
Producte interior brut a preus de mercat (PIB), 2015
(preus corrents en milions €)
PIB PIB PER HABITANT
MILIONS D’EUROS MILERS D’EUROS ÍNDEX CATALUNYA-100
Barcelona 66.952,2 42,2 146,0
Regió Metropolitana de
Barcelona*
142.433,1 30,2 108,4
* PIB 2014. Base 2010. Valoració a preus de mercat
Font: Institut d’Estadística de Catalunya
Producte interior brut a preus de mercat, 2015
(preus corrents en milions €)
CATALUNYA ESPANYA (%) CAT/ESP
2011 209.716 1.070.413 19,6
2012 204.727 1.042.872 19,6
2013 203.241 1.031.272 19,7
2014 206.776 1.041.160 19,9
2015 214.927 1.081.190 19,9
2016 223.629 1.113.851 20,1
Pib per càpita en paritat de poder de compra, 2015
125
100
75
50
25
0
Catalunya Espanya Zona Euro
Índex UE 28 = 100
Evolució del PIB a Barcelona a preus constants,
2010-2016 (Taxa de variació en volum %)
4
3
2
1
0
-1
-2
-3
2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona Catalunya
Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de
Barcelona
Especialització productiva
Estructura productiva.Persones assalariades per sectors
econòmics,2016 (%)
BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYA
Agricultura 0,0 0,1 0,3 0,4
Indústria 7,5 14,2 16,4 14,2
Construcció 2,6 3,9 4,5 5,1
Serveis 89,9 81,8 78,7 80,3
TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, INSS i Ministerio de Empleo y
Seguridad Social
Estructura per branques del VAB de l’economia de
Barcelona, 2015 (% s/total)
Comerç
14,6
Serveis a les
empreses
12,7
Informació i
comunicacions
7,4
Hostaleria
7,4
Transports i
emmagatzematge
6,4
Sanitat i Serveis
Socials
6,1
Educació
6,0
Administració
pública
5,5
Activitats
immobiliàries (sense
rendes imputades)
4,8
Activitats financeres
i assegurances
4,7
Indústria
manufacturera
4,4
Altres serveis
3,1
Construcció
3,0
Energia, aigua i
residus
2,4
Activitats artístiques i
recreatives
2,4
Font: Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona
-0,6
-0,5
-2,9
-1,1
2
-1,8
-1
1,7
3,2 3,4
3,4 3,5
114 107
92

11
Empreses classificades per sectors econòmics a
Barcelona, 2016 (% s/ total)
Serveis a les empreses
27,1
Comerç i reparacions
18,4
Educació, sanitat i
serveis socials
10,1
Activitats
immobiliàries
8,2
Construcció
8,2
Hostaleria
6,4
Altres serveis
4,8
Transports i
emmagatzematge
4,7
Informació i
comunicacions
3,7
Activitats artístiques,
culturals i de lleure
2,9
Indústria
manufacturera
2,9
Activitats financeres i
d’assegurances
2,2
Energia i Aigua
0,4
* Els serveis a les empreses contenen activitats professionals, científiques i tècniques,
administratives i serveis auxiliars
Font: DIRCE, INE

12
Nombre d’empreses estrangeres establertes a Catalunya
PAÍS D’ORIGEN 2017 % S/ TOTAL
Alemanya 898 13,8
França 816 12,5
EUA 773 11,9
Itàlia 611 9,4
Països Baixos 538 8,3
Regne Unit 495 7,6
Luxemburg 423 6,5
Suïssa 321 5,0
Japó 192 3,0
Bèlgica 127 1,9
Portugal 125 1,9
Dinamarca 110 1,7
Suècia 92 1,4
Austria 76 1,2
Irlanda 69 1,0
Altres 841 12,9
TOTAL 6.507 100
Font: Invest in Catalonia. Acció 10
Inversió a l’exterior (en milions d’euros)
2015 2016 % CAT/ESPANYA
Catalunya
4.662,4 3.369,6
Espanya
30.975,0 25.008,0
Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVEs)
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri
d’Economia i Competitivitat
IED a les principals àrees urbanes del món, 2016
ÀREA URBANA POSICIÓ Projectes 2012-2016
Londres 1 1.663
Xangai 2 1.209
Hong Kong 3 943
São Paulo 4 819
Nova York 5 750
París 6 699
Sydney 7 647
Barcelona 8 501
Pequín 9 490
Dublín 10 489
Font: Global Cities Investment Monitor 2016, KPMG
Inversió estrangera
Inversió estrangera (en milions d’euros)
2015 2016 % CAT/ESPANYA
Catalunya
4.936,4 5.051,5
Espanya
23.813,5 24.292,4
Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE)
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri
d’Economia i Competitivitat
Inversió estrangera a Catalunya per país d’origen,
2016 (% s/total)
Mèxic
21,5%
Luxemburg
18,3%
EUA
17,7%
Països Baixos
5,4%
França
5,2%
Regne Unit
4,7%
Alemanya
4,7%
Xina
2,5%
Bèlgica
2,1%
Noruega
1,4%
Irlanda
1,0%
Suïssa
0,9%
Andorra
0,8%
Portugal
0,8%
Itàlia
0,8%
Nota: Inversió bruta total sense Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVE)
Font: Datainvex, Ministeri d’Economia i Competitivitat
13,5%
20,8%

13
Exportacions
Exportacions (en milions d’euros)
2015 2016* % S/ ESPANYA 2016
Barcelona
50.166,5 51.263,9
Catalunya
63.885,2 65.141,9
Espanya
249.794,4 254.530,2
* Dades provisionals per Barcelona província
Font: Ministeri d’Economia i Competitivitat
Evolució de les exportacions de la província de
Barcelona,1996 - 2016 (en milions d’euros)
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016*
* Dades provisionals
Principals països d’exportació de Barcelona, 2016
(% s/total)*
França
14,8%
Alemanya
12,3%
Itàlia
8,9%
Portugal
6,7%
Regne Unit
5,8%
Suïssa
4,0%
EUA
3,4%
Països Baixos
2,8%
Xina**
2,5%
Mèxic
2,2%
Turquia
2,1%
* Dades provisionals per Barcelona província
** Inclou Xina, Hong Kong i Macao
Distribució de les exportacions de la província de
Barcelona segons contingut tecnològic, 2016 (%)*
* Dades provisionals
Nivell
tecnològic alt
12,0%
Nivell
tecnològic
mitjà-alt
49,5%
Nivell
tecnològic
mitjà-baix
14,8%
Nivell
tecnològic
baix
22,9%
No classificat
0,7%
20,1%
25,6%
51.263,9

14
La indústria
representa el
del VAB total
a Catalunya
19,6%
Un territori amb potent base industrial
• El 2015 la indústria genera el 19,6% del valor afegit
brut total a Catalunya, un pes que supera el que
assoleix a la Unió Europea (19,2%) i, més clarament,
a Espanya (17%), essent la comunitat autònoma amb
major desenvolupament industrial a l’Estat Espanyol.
• Catalunya és la cinquena regió d’Europa en
persones ocupades en manufactures d’intensitat
tecnològica alta i mitjana-alta, amb 205.000 persones
treballadores en aquestes activitats el 2015 que
superen els registres de regions com el Piemont (Torí),
Roine-Alps (Lió) o Darmstadt (Frankfurt).
• Barcelona manté un sector industrial rellevant i la
regió metropolitana –amb un 14,2% de persones
ocupades a la indústria– concentra més de la
meitat (el 61%) d’aquesta ocupació a Catalunya,
on destaquen els clústers químic i farmacèutic, de
l’automòbil –un dels principals productors d’Europa–,
l’alimentari, del paper i arts gràfiques i de tractament
de residus.
• Barcelona i la seva àrea treballen per desenvolupar
una indústria 4.0 a partir d’elements com l’impuls del
Big Data, el nombre creixent d’empreses i organismes
en iniciatives relacionades amb la impressió 3D o
el treball dels Ateneus de fabricació per acostar
la fabricació digital a les escoles, empreses,
emprenedors i projectes de comunitat. En aquest
context, el Poblenou es convertirà en un projecte
pilot de Ciutat Maker:un prototip de ciutat oberta,
col·laborativa, democràtica, productiva, innovadora i
circular desenvolupat mitjançant la implementació de
nova política industrial.
Activitat
econòmica
diversificada

15
Barcelona aposta pel comerç de proximitat
i de qualitat
• Amb 16.367 empreses i 149.468 persones ocupades,
el comerç és una de les branques amb més pes dins de
l’estructura econòmica de Barcelona.Efectivament,el
sector concentra el 21,9% de les empreses i el 14,5%
dels llocs de treball de la ciutat en finalitzar el 2016.
• El nombre d’establiments del comerç i la restauració
és de 35.834 el 2016, el que representa el 17,3% del
total de la ciutat.
• Els mercats municipals, amb una superfície de més
de 260.941 m2
i 2.442 establiments, són un dels
referents del model de comerç barceloní per la seva
rellevància econòmica i social als barris de la ciutat i
representen la xarxa de mercats alimentaris més gran
del continent europeu.
• Segons dades de l’Òmnibus Municipal de desembre
del 2015, el 62,6% dels barcelonins i barcelonines
han adquirit productes per Internet en alguna
ocasió, el que suposa un augment considerable de
l’ús d’aquest canal respecte a l’any anterior (+7,8
punts percentuals) i el valor més elevat de la sèrie
estadística.
Referent internacional del turisme urbà i
de l’organització de congressos
• A Barcelona el turisme en hotels se situa en 7,5
milions de persones visitants i les pernoctacions en
19,5 milions el 2016, amb variacions interanuals del
5,6% i 5,5%, respectivament, respecte el 2015.
• Diversos rànquings destaquen l’atractivitat de
Barcelona per les persones visitants estrangeres:
The European Cities Marketing Benchmarking Report
2015/2016 classifica Barcelona en la quarta posició
europea pel que fa a les pernoctacions internacionals,
mentre que per a Trip Advisor és l’11a del món en
atractiu pels i les turistes el 2016.Finalment,segons
l’informe Top Cities Destination Ranking d’Euromonitor
International,l’any 2015 Barcelona és la 25a ciutat
més visitada pels i les turistes internacionals entre 100
urbs del món,i la vuitena més visitada entre les ciutats
europees.
• Pel que fa al turisme de negocis,segons l’International
Congress and Convention Association (ICCA),Barcelona
és la tercera ciutat del món tant en nombre de
congressos internacionals organitzats el 2016 –després
de París i Viena– com en nombre de delegats/des el
2015 (només superada per Viena i Londres).
• El 2016, amb 2,7 milions de passatgers de creuers,
Barcelona es manté com a primer port base d’Europa i
de la Mediterrània per a creuers i és el quart port base
del món.
Aposta per la tecnologia digital i lesTIC
• La ciutat, que supera les 51.000 persones
treballadores i compta amb gairebé 2.500 empreses
amb persones assalariades en les TIC, és el nucli
central del sector a Catalunya, ja que concentra el
55,6% de l’ocupació i el 47,8% del teixit empresarial
del Principat. El 2015, s’estima que el sector de la
informació i comunicacions –que engloba les TIC–
genera el 7,4% del valor afegit brut de Barcelona.
• Més del 90% dels barcelonins i barcelonines disposen
disposa d’Internet al seu domicili, i prop de 9 de cada
10 s’hi connecta freqüentment. De fet, segons l’estudi
de la Mobile World Capital sobre l’escletxa digital a
Barcelona, les persones residents a la ciutat es troben
per sobre de la mitjana europea, espanyola i catalana
quant a connectivitat, freqüència i ús d’Internet, tot i
que es detecten diferències territorials significatives
entre barris com les Corts (96% de les llars amb
connexió a la xarxa) i Torre Baró (62%).
Activitat econòmica diversificada
ciutat del món
en organització
de reunions
internacionals
3a

16
Indústria manufacturera i indústria 4.0
Pes industrial dins del VAB, 2015 (%)
19,6 17,0 19,0
20
15
10
5
Catalunya Espanya UE
Font: Idescat
Població ocupada en manufactures tecnològiques a les
regions europees, 2015
Regió (CIUTAT) % persones ocupades en
manufactures d’intensitat
tecnològica alta i mitjana-
alta sobre la població
ocupada total
Població ocupada
en manufactures
d’intensitat tecnològica
alta i mitjana-alta
(en milers)
Stuttgart (Stuttgart) 19,5 412
Llombardia (Milà) 9,4 399
Alta Baviera (Munic) 12,6 305
Istanbul (Istanbul) 4,2 221
Catalunya (Barcelona) 6,7 205
Karlsruhe (Karlsruhe) 14,4 200
Piemont (Torí) 11,2 200
Emília-Romanya (Bolonya) 9,9 188
Düsseldorf (Düsseldorf) 7,7 184
Roine-Alps (Lió) 5,9 161
Colònia (Colònia) 7,4 154
Illa de França (París) 2,9 153
Darmstadt (Frankfurt) 7,9 153
Font: Eurostat
Principals branques industrials en llocs de treball* a
Catalunya i l’àmbit metropolità , 4t trimestre 2016
Metal·lúrgia i fabricació
de maquinària i equips
elèctrics i electrònics
124.367
78.427
Indústria química i
farmacèutica
90.478
62.975
Material de transport i
productes metàl·lics
43.136
32.948
Alimentació
81.107
26.861
Paper i arts gràfiques
39.987
23.673
Indústries tèxtils,
confecció, cuir i calçat
34.256
22.568
Catalunya Àmbit Metropolità
* Afiliats al Règim General i d’Autònoms de la Seguretat Social
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de Política Econòmica i Desenvolupament Local
de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament
de Barcelona
Ecosistema d’entitats de la impressió 3D a Catalunya
Definició Nombre
Empreses que utilitzen impressió 3D per desenvolupament de
producte
+100
Entitats que ofereixen serveis d'enginyeria i disseny per a
impressió 3D i altres tecnologies
+100
Facilitadores:entitats que fan transferència tecnològica,
formació i consultoria
40
Entitats proveïdores de serveis d'impressió 3D (Service Bureaux) 15
Centres RTD que treballen sobre impressió 3D 14
Intermediàries (distribuïdors i botigues) + servei tècnic i
certificació
12
Organitzacions que adopten la impressió 3D en certa mesura per
a fabricació de peça final
11
Empreses que dissenyen i/o fabriquen impressores 3D 9
FabLabs i relacionades 8
Empreses amb un model de negoci basat en fabricació
mitjançant impressió 3D
6
Fabricants de materials i consumibles 5
Proveïdores de software (disseny, control...) i integració de
sistemes
4
Associacions, clústers i plataformes tecnològiques 3
Creadores de plataformes digitals per a la trobada entre oferta i
demanda (marketplaces)
0
Font: Impacte i potencial de la impressió 3D en l’ocupació, Octubre 2015. Ajuntament de
Barcelona
Zones de desenvolupament de la nova indústria
Font: AMB
Eix
Llobregat
Corredor
B-30
Besòs
Delta del
Llobregat

17
Sector TIC/ Informació i Comunicació
Penetració de les TIC a les llars
(% s/ població de 16 a 74 anys)
2014 2015 VARIACIÓ
2015-2014
Tenen ordinador
a casa
86,3 88,3
Connexió a Internet
a casa
85,3 90,6
Ús freqüent
d'Internet
80,1 87,0
Font:INE, Enquesta d’equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a les llars
Ocupació* en activitats TIC a Barcelona
39.767 38.388 39.122 44.215 48.479 51.510
2011 2012 2013 2014 2015 2016
* Afiliació als Règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social
Font:Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Usos d’Internet segons el nivell de renda familiar
disponible (RFD) del barri
Baixa Mitjana-
Baixa
Mitjana Mitjana-
alta
Alta
Llegir notícies d'actualitat a
Internet
79% 86% 86% 84% 92%
Realitzar gestions bancàries 49% 63% 63% 70% 74%
Comprar per internet 45% 51% 56% 56% 63%
Font: MWCapital
Escletxa digital
0-10% 10-20% 20-30% 30-40% +40%
Font: Mobile World Capital Barcelona (2016), L’escletxa digital a la ciutat de Barcelona
Distribució del perfil digital
avançat en funció del nivell
de renda del barri
+6,9%
+5,3%
+2,0%
en activitats
TIC
50.000llocs
de treball
Més de

18
Evolució de la compra per Internet a Barcelona,
2000-2015 (consumidors en %)
2000 2003 2006 2009 2012 2015
Font: Ajuntament de Barcelona, Enquesta Ómnibus Municipal, Direcció de Comerç i Consum.
Desembre 2015
Comerç
Comerç a Barcelona
Comerç 2016
16.367
Nombre d’empreses
149.468
Llocs de treball
35.834
Establiments comerç i
restauració
Mercats municipals 2015
39
Alimentació
4
Especials
2.442
Nombre establiments
260.941 m2
Superfície total
Font: INSS, Departament d’Estadística i Institut Municipal de Mercats de l’Ajuntament de
Barcelona
62,6
5,9

19
TURISME
Turistes i pernoctacions a Barcelona
2015 2016 VARIACIÓ 2015/16
Turistes*
7.090.246 7.490.635
Pernoctacions
18.537.358 19.547.870
* Turistes allotjats/des en establiments hotelers
Indicadors d’oferta hotelera
2015 2016 VARIACIÓ 2015/16
Establiments
634 641
Places (llits)
75.032 75.647
Procedència dels/de les turistes, 2016
Indicadors de l’activitat congressual, 2015
2.268
Total reunions
311
Congressos
121
Jornades i cursos
1.836
Convencions
i incentius
589.818
Total delegats/des
Font:Consorci Turisme de Barcelona i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Nombre de congressos internacionals i delegats/des
assistents en ciutats del món
CIUTATS delegats/des 2015 CONGRESSOS 2016 CIUTATS
Viena 124.899 196 París
Londres 117.397 186 Viena
Barcelona 108.961 181 Barcelona
Berlín 104.299 176 Berlín
Singapur 77.105 153 Londres
París 75.470 151 Singapur
Copenhaguen 75.269 144 Amsterdam
Praga 73.896 144 Madrid
Vancouver 72.935 138 Lisboa
Amsterdam 72.529 137 Seül
Font: International Congress and Convention Association Statistics Report
Principals salons de Fira de Barcelona referents a Europa,
2015
Saló Internacional de l’Automòbil
Mobile World Congress
Saló de l’Ensenyament
Expo Sports
Piscina Bcn. Saló Internacional de la piscina
Beyond Building Barcelona Construmat
Saló Nautic Internacional de Barcelona
Expo Ecosalud
Barcelona Meeting Point
Smart-City Expo World Congress
4Yfn - Four Years From Now
Biz Barcelona
Iot. Solutions World Congress
Saló Internacional de la Logistica
Font: Fira de Barcelona. Salons d’activitat econòmica amb major nombre de visitants
Espanya
21,0%
Regne Unit
9,0%
EUA
8,4%
França
8,4%
Itàlia
6,4%
Alemanya
6,0%
+5,6%
+5,5%
+1,1%
+0,8%

20
Ciutat digital,
creativitat,
recerca i
innovació
Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a
l’economia del coneixement
• Barcelona vol ser referent en l’àmbit tecnològic per
afavorir la qualitat de vida,en un entorn global en
què la tecnologia mòbil es perfila com un vector clau
de creixement pel conjunt de l’economia.En aquest
context,el rol de Barcelona com a Mobile World
Capital –amb la celebració del Mobile World Congress
i el projecte de llegat industrial (legacy)– suposa una
oportunitat estratègica per posicionar la ciutat en
aquest àmbit.
• Barcelona és la novena ciutat europea més atractiva
per a les persones emprenedores digitals i,només
en un any,ha escalat cinc posicions en la valoració
de les condicions i el suport que ofereix la ciutat als
nous projectes tecnològics en l’àmbit digital (European
Digital City Index 2016).Així mateix,la ciutat és la
cinquena al rànquing de ciutats europees en nombre
d’start-ups, segons The European Talent Landscape
elaborat per Balderton Capital.
• La ciutat concentra el 28,4% de les start-ups digitals
de l’Estat espanyol i per sectors destaquen el comerç
electrònic –amb el 21% del total– seguit del mobile
i serveis a les empreses –cadascun amb un pes del
10%-,mentre que tant l’emprenedoria digital social
com el turisme representen el 9%.
• El 2016 l’àrea de Barcelona genera el 14,2% de
sol·licituds dels models d’utilitat i el 13,4% de les
patents en el conjunt estatal.Catalunya concentra
el major nombre d’empreses innovadores d’Espanya
(24,1%) i el 24,3% de la despesa total de l’Estat en
activitats innovadores.
• Barcelona se situa en cinquena posició europea i
dissetena mundial en producció científica l’any 2015,
segons l’estudi elaborat per la Universitat Politècnica
de Catalunya a partir del Science Citation Index.
• La despesa en R+D a Catalunya se situa en l’1,52%
del PIB l’any 2015,dada inferior a la mitjana de la Unió
Europea però superior a la d’Espanya i les de regions
com la de Llombardia i Londres.El personal dedicat a la
recerca i el desenvolupament al Principat és de 44.826
persones treballadores.
• Les activitats creatives apleguen més de 123.000 llocs
de treball a Barcelona el 2016,el que representa el
12% de les persones ocupades a la ciutat i la meitat
(el 49%) de l’ocupació creativa a Catalunya.Val a dir
que,segons la recerca urbana més recent,un major
percentatge de persones ocupades en indústries
creatives es correlaciona de forma molt intensa amb
una major producció per habitant.
Barcelona és al
en emprenedoria digital
segons l’European
Digital City Index 2016
top 10 d’Europa

21
Innovació empresarial i recerca
Empreses i innovació
NOMBRE D’EMPRESES
INNOVADORES
DESPESA TOTAL EN
ACTIVITATS INNOVADORES
2015 % S/ESP 2015 (MILERS D’€) % S/ESP
Catalunya 3.798 24,1 3.324.467 24,3
Espanya 15.736 100,0 13.674.177 100,0
Font: INE
Indicadors d’innovació
SOL·LICITUD DE PATENTS SOL·LICITUDS DE MODELS D’UTILITAT
2016 % S/ESP 2016 % S/ESP
Barcelona* 380 13,4 345 14,2
Catalunya 453 16,0 439 18,1
Espanya 2.837 100,0 2.422 100,0
* Dades provincials
Font: Oficina Española de Patentes y Marcas
Ciutats digitals europees, 2016
CIUDAD Índex Global 2015 Índex Global 2016
Londres 1 1
Estocolm 3 2
Amsterdam 2 3
Hèlsinki 4 4
París 6 5
Berlín 7 6
Copenhaguen 5 7
Dublín 8 8
Barcelona 14 9
Viena 15 10
Munic 10 11
Cambridge 11 12
Bristol — 13
Madrid 12 14
Oxford 13 15
Manchester — 16
Brussel·les 9 17
Tallinn 20 18
Edimburg — 19
Hamburg — 20
Líó — 21
Aarhus — 22
Birmingham — 23
Lisboa 17 24
Frankfurt — 25
Eindhoven — 26
Utrecht — 27
Colònia 23 28
Malmo — 29
Uppsala — 30
Font: European Digital City Index (Nesta and the European Digital Forum think tank)
Índex de Ciutats Digitals Europees, 2016
(posicionament de la ciutat a la variable)
Barcelona Londres
Font: European Digital City Index 2016 (Nesta and the European Digital Forum think tank)
Ciutat digital, creativitat, recerca i innovació
Habilitats i
qualificació
Accés
al capital
Mentoring
i assistència
tècnica
Cultura
emprenedora
Infraestructura
digital
Difusió del
coneixement
Estil
de vida
Índex
Mercat
tecnològic
Ambient
de negoci
Infraestructura
nodigital
47
9
7 12
30
36
39
39
41
17
20

22
TOP 10 ciutats europees segons nombre de start-ups
Rànquing 2016 CIUTAT
1 Londres
2 Berlín
3 París
4 Amsterdam
5 Barcelona
6 Madrid
7 Estocolm
8 Dublín
9 Copenhaguen
10 Milà
Font: Balderton. The European Talent Landscape, 2016
Ecosistema d’start-ups digitals a Barcelona, 2016 (%)
Font: StartUp Explore/European StartUp Monitor, Mobile World Capital
Despeses en R+D (% s/PIB)
Berlín*
3,55%
Roine-Alps*
2,76%
EUA*
2,73%
Xina**
2,05%
UnióEuropea
2,03%
Catalunya
1,52%
Llombardia**
1,33%
Espanya
1,22%
Londres**
1,06%
* Dades 2013
** Dades 2014
Fonts: INE i Eurostat
Instal·lacions científiques i tècniques de referència
internacional a Barcelona
Barcelona Supercomputing Centre - Centro Nacional de Supercomputación
(BSC-CNS)
Canal d'Investigació i Experimentació Marítima (CIEM)
Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB)
Sala Blanca de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)
Sincrotró ALBA - Cells
Centre nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG)
Font: Ministeri d’Educació i Ciència, Mapa d’instal·lacions científiques i tècniques singulars
Principals ciutats del món pel que fa a la producció
científica acadèmica l’any 2015
Rànquing
Mundial
Rànquing
Europeu
CIUTAT Publicacions
2015*
1 Pequín 71.322
2 1 Londres 42.304
3 Xangai 35.385
4 Nova York 32.793
5 Seül 32.637
6 Boston 32.010
7 Tòquio 30.347
8 2 París 30.252
9 3 Madrid 18.678
10 Baltimore 17.771
11 4 Moscou 17.506
12 Chicago 17.446
13 Toronto 17.369
14 Houston 17.144
15 Cambridge (USA) 17.076
16 Filadèlfia 17.034
17 5 Barcelona 17.024
18 Los Angeles 16.911
19 São Paulo 15.955
20 6 Roma 15.927
21 Melbourne 15.470
22 7 Milà 14.573
23 8 Berlín 14.564
24 Singapur 14.223
25 Hong Kong 13.239
* Dades del 26 de maig de 2016
Font: Universitat Politècnica de Catalunya-Centre de Política de Sòl i Valoracions,
http://www-cpsv.upc.es/KnowledgeCitiesRanking
Esports
2%
Comerç
electrònic
21%
Altres
21%
Mobile
10%
Social
9%
Turisme
9%
Media
6%
Educació
5%
Ciència
4%
Joc
3%
Empresa
10%

23
Indústries creatives
Ocupació en activitats creatives* a Barcelona, 2016
2016 2016
(CATALUNYA)
PES BCN/
CATALUNYA
Activitats relacionades amb el
patrimoni
3.288 4.485 73,3%
Arquitectura i enginyeria 15.518 39.990 38,8%
Arts gràfiques i impressió 3.595 19.726 18,2%
Cinema, vídeo i música 3.599 6.375 56,5%
Disseny i fotografia 15.767 29.230 53,9%
Edició 8.809 12.847 68,6%
Escriptors, arts escèniques i visuals,
i artesans
7.349 13.850 53,1%
Moda 2.206 16.373 13,5%
Ràdio i televisió 918 4.635 19,8%
Indústries creatives tradicionals
(culturals)
61.049 147.511 41,4%
Recerca i desenvolupament creatius 10.098 20.976 48,1%
Publicitat 14.687 24.614 59,7%
Software, videojocs i edició
electrònica
37.242 57.849 64,4%
Indústries creatives no tradicionals 62.027 103.439 60,0%
TOTAL Indústries creatives 123.076 250.950 49,0%
% Indústries creatives s/ total de
Barcelona
12,0%
* Afiliats als Règims General i d’Autònoms de la Seguretat Social el quart trimestre de l’any
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Económica i
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Observatori de
Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya
Ciutat digital, creativitat, recerca i innovació
ciutat europea
en producció
científica
5a

24
Pol de generació
i atracció de
talent
El mercat laboral de Barcelona disposa de
massa crítica i capital humà qualificat
• La ciutat concentra 1,06 milions de llocs de treball
i l’àrea de Barcelona més de 2,4 milions. Les taxes
d’activitat (80,8%) i d’ocupació (71,4%) de Barcelona
són superiors a les mitjanes catalana, espanyola i
europea.
• Més de la meitat dels llocs de treball a Barcelona
(el 54,2%) corresponen a activitats de coneixement
alt, i la ciutat és el nucli central d’aquest segment de
l’economia a Catalunya, ja que concentra el 43,6%
dels llocs de treball de coneixement alt del Principat,
quan el pes de Barcelona sobre els assalariats
catalans és del 36,5%.
• Barcelona compta avui amb un mercat laboral
amb massa crítica en els sectors d’alt valor afegit:
Catalunya és la cinquena regió d’Europa en persones
ocupades en manufactures d’intensitat tecnològica
alta i mitjana-alta i la setena pel que fa a persones
treballadores en ciència i tecnologia –amb més de
730.000 llocs de treball en aquest àmbit–, mentre
que se situa en novena posició quant als sectors de
serveis intensius en coneixement i tecnologia punta
l’any 2015.
• El nivell salarial de Barcelona se situa en la franja
mitjana-baixa entre les ciutats més desenvolupades i
–segons la Unió de Bancs Suïssos– el salari mitjà net
representa el 46,8% del de Nova York l’any 2015.
• Catalunya disposa de 12 universitats, que apleguen
més de 251.000 estudiants i l’àrea metropolitana
de Barcelona concentra el 74,7% de les persones
matriculades en les seves vuit universitats tant
públiques com privades. Les universitats catalanes
imparteixen 477 màsters oficials amb 32.152 alumnes
matriculats/des i compten prop de 23.000 estudiants
universitaris/àries estrangers/es el curs 2014-2015.
• El 2015 més de la meitat (el 51,1%) de les dones
treballadores i el 44,6% de les persones que treballen a
Catalunya tenen estudis universitaris,valors clarament
superiors a les mitjanes europees i espanyoles.
• En l’àmbit de la formació, cal destacar que Barcelona
és l’única ciutat amb dues institucions docents entre
les vuit millors escoles de negocis del continent
europeu, ja que IESE i ESADE ocupen les posicions
setena i vuitena d’Europa i els llocs 16è i 23è del
món, respectivament, al rànquing Global MBA 2016
publicat pel Financial Times.
a l’àrea de
Barcelona
2,4 M
de llocs
de treball

25
Llocs de treball a Barcelona
Persones treballadores afiliades a la Seguretat Social,
2016*
TOTAL %/ESPANYA
Barcelona 1.061.171 5,95
Barcelona província 2.434.337 13,64
Catalunya 3.189.437 17,87
Espanya 17.849.055 100,00
* Dades del 4t trimestre
Font:Observatori delTreball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya i INSS
% Persones treballadores amb estudis universitaris,
2015*
DONES TOTAL
Catalunya 51,1% 44,6%
Espanya 48,1% 42,6%
Unió Europea 38,7% 35,0%
* % sobre la població d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària
Font: Eurostat
Persones assalariades segons la intensitat de
coneixement, 2016* (% s/ total)
Barcelona
* Dades del 4t trimestre
Font: Observatori de Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya
Participació EN El mercat de treball
Participació en el mercat de treball,
4t trimestre 2016 (% s/població de 16-64 anys)
80,8 78,5 75,1 73,2 71,4 66,8 61,1 67,1 11,6 15,0 18,7 8,2
Taxa d’activitat Taxa d’ocupació Taxa d’atur
Barcelona Catalunya Espanya Unió Europea*
* 3r trimestre 2016
Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat
Salaris
Nivell salarial a ciutats del món, 2015
SALARI BRUT (NOVA YORK - 100) CIUTAT SALARI NET (NOVA YORK - 100)
131,3 Zuric 141,8
130,1 Ginebra 135,2
85,2 Chicago 84,5
77,4 Mont-real 78,2
75,5 Londres 72,3
68,5 Viena 69,7
67,7 Munic 68,2
62,8 París 67,1
70,1 Tòquio 66,5
58,6 Lió 62,8
92,2 Copenhaguen 56,8
60,0 Roma 54,2
65,3 Amsterdam 53,3
49,4 Hong Kong 51,3
51,7 Barcelona 46,8
29,8 Atenes 28,2
Font: UBS. Prices and Earnings 2015
Pol de generació i atracció de talent
Sectors
industrials
de nivell
tecnològic alt
1,0%
Serveis
intensius en
coneixement
50,0%
Sectors
industrials de
nivell tecnològic
mitjà-alt
3,2%
Resta de
persones
assalariades
45,8%

26
UNIVERSITATS I ESCOLES DE NEGOCIS
Formació i universitats, 2014-2015
Nombre total d'estudiants universitaris/àries a
Catalunya*
251.589
Nombre total d'estudiants universitaris/àries a
l'àrea de Barcelona*
188.018
Nombre de màsters oferts per les universitats de
l'àrea de Barcelona
477
Nombre d'estudiants de màster i doctorat a les
universitats de l'àrea de Barcelona
32.152
Estudiants estrangers/es a les universitats
catalanes
22.448
Estudiants estrangers/es en màsters i doctorats
a les unveristats catalanes
11.860
* Inclou els i les estudiants de màster
Font: Àrea de Suport a la Planificació, Anàlisi i Avaluació en l’Àmbit d’Universitats i Recerca.
Secretaria d’Universitats i Recerca. Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat
de Catalunya i Dep. d’Estadística Ajuntament de Barcelona
Millors escoles de negocis europees, 2016
RÀNQUING
EUROPEU
RÀNQUING
MUNDIAL
ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT
1 1 Insead Fontainebleau
2 3 London Business School Londres
3 10 University of Cambridge:Judge Cambridge
4 12 IE Business School Madrid
5 13 IMD Lausana
6 15 HEC Paris París
7 16 IESE Business School Barcelona
8 23 ESADE Business School Barcelona
9 25 SDA Bocconi Milà
10 28 University of Oxford:Saïd Oxford
11 35 Imperial College Business School Londres
12 36 Lancaster University Management
School
Lancaster
13 37 City University:Cass Londres
14 38 Alliance Manchester Business
School
Manchester
15 40 The Lisbon MBA Lisboa
16 42 Rotterdam School of Management,
Erasmus University
Rotterdam
17 46 Warwick Business School Coventry
18 49 Mannheim Business School Mannheim
19 57 Cranfield School of Management Cranfield
20 60 Universität St Gallen St.Gallen
Font: Financial Times, Global MBA Ranking 2016
Més de la
meitat de les
a Catalunya
tenen estudis
universitaris
dones
treballadores

27
Ciutat
emprenedora
amb costos
competitius
Barcelona té una activitat empresarial
dinàmica i flexible
• L’àrea de Barcelona és seu de 450.451 empreses,
aproximadament el 14% del total d’Espanya. Es tracta
majoritàriament de pimes, caracteritzades per una
major flexibilitat i capacitat d’adaptació a entorns
complexos. La ciutat concentra prop del 40% de les
seus empresarials de la demarcació.
• La taxa d’activitat emprenedora (TEA) de la població
resident (18-64 anys) a la província de Barcelona se
situa en el 7% el 2016, de manera que supera les de
França (5,3%) o Alemanya (4,6%), així com la mitjana
espanyola (5,2%).
• L’any 2016 a Barcelona es van crear 8.755 societats
mercantils, el valor més alt des del 2007 i que
representa un increment del 13,6% respecte al 2015.
Barcelona disposa d’una oferta
immobiliària competitiva per als negocis
• El 2015, Barcelona ha baixat posicions al rànquing
de l’índex de cost de la vida en relació amb la ciutat
de referència (Nova York), segons Mercer Human
Resource Consulting. La nul·la inflació, la moderació
salarial i la depreciació de l’euro que s’ha produït
durant el 2015 han estat les principals causes
d’aquest abaratiment relatiu del cost de la vida a la
ciutat de Barcelona.
• La Ciutat Comtal manté una posició competitiva
quant als preus del lloguer del sòl industrial, d’oficines
i de locals comercials, la qual cosa afavoreix l’atractiu
de Barcelona per fer negocis, tant per a la instal·lació
de noves empreses com per al manteniment de les
que ja hi són presents. Ara bé, l’evolució dels preus
del lloguer de locals comercials, d’oficines i de naus
industrials ha començat a augmentar el 2015 a la
ciutat de Barcelona, després d’anys en retrocés o
estancament. Es reflecteix així una millora de la
situació econòmica i del creixent atractiu que té la
ciutat als mercats globals.
Ciutat emprenedora amb costos competitius
450.000
Més de
empreses a l’àrea
de Barcelona
14%
del total
d’Espanya

28
EMPRESES
Empreses segons nombre d’assalariats/des, 2016
Barcelona
58,4%
Sense
assalariats/des
36,6%
D’1 a 9
assalariats/des
4,7%
De 10 a 199
assalariats/des
0,3%
Més de 199
assalariats/des
Barcelona província
58,3%
Sense
assalariats/des
36,9%
D’1 a 9
assalariats/des
4,6%
De 10 a 199
assalariats/des
0,2%
Més de 199
assalariats/des
Font: INE, Directori Central d’Empreses (DIRCE)
Seus empresarials, gener 2016
% S/ ESPANYA
Barcelona
174.209
Barcelona província
450.451
Catalunya
596.196
Espanya
3.236.582
Font: INE, Directori Central d’Empreses (DIRCE)
Creació empresarial
Activitat emprenedora als països europeus,
2016 (% sobre població 18-64 anys)
Estònia
16,2
Letònia
14,2
Països Baixos
11,0
Irlanda
10,9
Polònia
9,7
Àustria
9,6
Eslovàquia
9,5
Luxemburg
9,2
Regne Unit
8,8
Croàcia
8,4
Portugal
8,2
Mitjana UE
8,1
Eslovènia
8,0
Hongria
7,9
Suècia
7,6
Barcelona*
7,0
Catalunya
7,0
Finlàndia
6,7
Grècia
5,7
França
5,3
Espanya
5,2
Alemanya
4,6
Itàlia
4,4
* Dada provincial
Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2016
5,4%
13,9%
18,4%

29
Mercat d’oficines i sÒl industrial
Mercat d’oficines, 4t trimestre 2016
5.915.722 m2
Estoc d’oficines
total
533.598 m2
Oferta disponible
d’oficines
9,02%
Taxa de
desocupació
Font: On point, Jones Lang Lasalle
Preu lloguer d’oficines,
4t trimestre (€/m2
/mes)
Perifèria (Sabadell,St.
Cugat,Esplugues,etc.)
9,75
Noves àrees de negoci
18,5
Districte de negocis
(centre consolidat)
18,25
Primera línia (Pg. Gràcia-
Diagonal)
21,5
Font: On point, Jones Lang Lasalle
Preu del lloguer d’oficines a ciutats d’Europa, Orient
Mitjà i Àfrica, 2015
Rànquing CIUTAT Var.
Interanual (%)
Lloguer Oficines
(€/m2
/any)
1 Londres-West End 9,3 1.784
2 Londres ciutat 11,7 1.017
3 Ginebra 0,0 825
4 París 0,0 800
5 Moscou -26,7 788
6 Zuric -3,0 767
7 Dubai 0,0 735
8 Dublín 16,7 565
9 Estocolm 13,3 552
10 Milà 2,1 490
...
40 Barcelona 9,9 234
42 Copenhaguen 3,0 228
43 Rotterdam 0,0 225
44 Lisboa 0,0 222
44 Bucarest 2,8 222
Font: CB Richard Ellis, EMEA Rents and Yields Q3 2015 (Europe, Middle East & Africa)
Preus mitjans de l’habitatge a Barcelona,
4t trimestre 2016
12,4 (€/m2
/mes)
Lloguer*
3.879 (€/m2
)
Venda d’habitatge de
segona mà
3.981 (€/m2
)
Venda d’habitatge
nou*
* Dades 3r trimestre 2016
Font: Ajuntament de Barcelona a partir d’idealista.com
COST DE LA VIDA I ALTRES COSTOS
Cost de la vida en ciutats del món l’any, 2015
CIUTAT Rànquing 2014 Rànquing 2015
Luanda 1 1
Hong Kong 3 2
Zuric 5 3
Singapur 4 4
Ginebra 6 5
Xangai 10 6
...
Barcelona 71 124
Font:Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey, City Rankings 2015
Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats d’Europa,
Orient Mitjà i Àfrica l’any, 2015
Rànquing CIUTAT Var. Interanual
(%)
Lloguer sòl
industrial (€/m2
/any)
1 Abu Dhabi 0,0 219,5
2 Londres 12,0 204,5
3 Ginebra 0,0 183,4
4 Zuric 6,3 163,0
5 Hèlsinki 4,4 144,0
6 Oslo 0,0 136,9
7 Dubai 6,4 131,3
8 Glasgow 3,9 98,6
8 Estocolm 0,0 97,3
10 Edimburg 8,3 95,0
14 Barcelona 4,2 75,0
14 Amsterdam 0,0 75,0
14 Rotterdam 0,0 75,0
17 Frankfurt 0,0 74,4
18 Gothenburg -10,0 73,0
19 Dublín 11,5 72,5
20 L'Haia 0,0 70,0
Font: CBRE, EMEA Rents and Yields Q3 2015
Ciutat emprenedora amb costos competitius

30
Barcelona
és a la
en seguretat en
l’àmbit sanitari
7a posició
Ciutat compacta
amb cohesió
social
• L’any 2015 Barcelona té una renda familiar disponible
per càpita estimada de 19.775 €. El període de crisi
ha eixamplat les desigualtats territorials, i el valor de
la renda familiar disponible per càpita per districtes
oscil·la entre l’índex21
188,0 de Sarrià-Sant Gervasi i el
53,8 de Nou Barris.
• La desigualtat en la distribució de la renda ha
evolucionat de forma desfavorable durant els darrers
anys i el coeficient de Gini mostra a Catalunya un valor
(0,325) proper a la mitjana de l’OCDE.
• Barcelona es troba entre les ciutats més segures
del món segons l’informe The Safe Cities Index 2015
elaborat per The Economist, que avalua la seguretat
urbana en l’era digital. En concret, la capital catalana
se situa en el 15è lloc del rànquing global de 50
ciutats –que encapçala Tòquio– i obté la quarta
posició entre les ciutats europees, per davant de
Londres, Madrid o París. Cal destacar la setena
posició de Barcelona en seguretat en l’àmbit sanitari,
que té en compte aspectes com l’accés dels i les
ciutadans/es al sistema de salut, la ràtio de llits i
personal mèdic per cada mil habitants, la qualitat de
l’aire i de l’aigua i l’esperança de vida.
• Barcelona compta amb una presència important de
l’Economia Social i Solidària –amb les persones i
col·lectius com a centre de l’activitat–, on destaquen
el Tercer Sector Social (50,9%) les societats laborals
(25,4%), les cooperatives (18,2%) així com les
economies comunitàries (5,5%) que ofereixen una
forta capacitat per a la innovació social.
2 Els valors de l’Índex estan calculats en relació amb el valor mitjà de la ciutat, fixat en 100, i
s’obtenen a partir de la combinació amb diferents pesos de cinc variables indicatives del nivell
de renda de la població.

31
Ciutat compacta amb cohesió social
Renda familiar disponible per càpita als districtes de
Barcelona, 2015 (Índex. Mitjana de Barcelona = 100)
53,8 188
Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona
Població estrangera als districtes de Barcelona, 2016
(% s/ població total)
11,2% 43,2%
Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament
d’Estadísitca de l’Ajuntament de Barcelona.
Distribució de la renda a les principals regions de l’OCDE
Posició Regió OCDE Ciutat inclosa en la regió Coeficient de Gini*
1 Sud de Finlàndia Hèlsinki 0,242
2 Bratislava Bratislava 0,275
3 Capital (Dinamarca) Copenhaguen 0,283
4 Hongria Central Budapest 0,286
5 Berlín Berlín 0,288
5 Roine-Alps Lió 0,288
6 Baviera Munic 0,294
7 Oslo i Akershus Oslo 0,295
8 Sud de Kanto Tòquio 0,300
9 Llombardia Milà 0,304
10 Estocolm Estocolm 0,314
Mitjana OCDE 0,315
11 Regió Central (Polònia) Varsòvia 0,321
12 Catalunya Barcelona 0,325
13 Ontario Toronto & Ottawa 0,331
14 Viena Viena 0,337
15 Madrid Madrid 0,339
16 Ile de France París 0,343
17 Districte de Tel Aviv Tel Aviv 0,345
18 Lazio Roma 0,347
19 New South Wales Sydney 0,348
20 Atenes Atenes 0,355
21 Regió Brussel·les Capital Brussel·les 0,358
22 Greater London Londres 0,386
23 Washington Washington 0,389
24 Nova York Nova York 0,415
25 Districte Federal Ciutat de Mèxic 0,482
26 Santiago Metropolitana Santiago de Xile 0,484
* Coeficient de Gini després d’impostos i transferències.Data d’extracció de dades:juny del 2016
El Coeficient de Gini pot prendre valors entre 0 i 1, on 1 representaria la distribució de la renda
més desigual
Font: OCDE, Regional Income Distribution and Poverty Database
Ciutat compacta amb cohesió social
Ciutat Vella
85,5
Horta-Guinardó
79,6
Les Corts
138,3
Sants-Montjuïc
78,1
Eixample
115,8
Sarrià-Sant
Gervasi
188
Gràcia
105,8
Sant Martí
86,5
Sant Andreu
72,8
Nou Barris
53,8
Ciutat Vella
43,2%
Horta-Guinardó
11,7%
Les Corts
11,2%
Sants-Montjuïc
18,7%
Eixample
18,7%
Sarrià-Sant
Gervasi
11,3%
Gràcia
15,4%
Sant Martí
15,4%
Sant Andreu
11,4%
Nou Barris
14,8%

32
Seguretat en ciutats del món, 2015
Posició Ciutat Índex s/100
1 Tòquio 85,6
2 Singapur 84,6
3 Osaka 82,4
4 Estocolm 80,0
5 Amsterdam 79,2
6 Sydney 78,9
7 Zuric 78,8
8 Toronto 78,8
9 Melbourne 78,7
10 Nova York 78,1
11 Hong Kong 77,2
12 San Francisco 76,6
13 Taipei 76,5
14 Mont-real 75,6
15 Barcelona 75,2
16 Chicago 74,9
17 Los Angeles 74,2
18 Londres 73,8
19 Washington DC 73,4
20 Frankfurt 73,1
21 Madrid 72,4
22 Brusel·les 71,7
23 París 71,2
24 Seül 70,9
25 Abu Dhabi 69,8
Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit
Categories de seguretat urbana. Posicionament de
Barcelona, 2015
5
10
15
20
25
30
Seguretat
digital
Seguretat
salut
Seguretat
d’infrastructures
Seguretat
personal
Font: The Safe Cities Index 2015. The Economist Intelligence Unit
Economia social i solidària
Empreses,associacions i inciatives de l’Economia Social i
Solidària a Barcelona,2015 (% s/total)
* Anuari 2013
Font: Ajuntament de Barcelona (2015), L’Economia social i solidària a Barcelona
Empreses,associacions i iniciatives de l’Economia Social
i Solidària als districtes de Barcelona, 2015
6% 19%
Font: Ajuntament de Barcelona (2015), L’Economia social i solidària a Barcelona
29
7
14
11
Tercer sector
social*
50,9%
Cooperatives
18,2%
SAL
25,4%
Economies
comunitàries
5,5%
Ciutat Vella
504 (11%)
Horta-Guinardó
393 (8%)
Les Corts
340 (7%)
Sants-Montjuïc
500 (11%)
Eixample
892 (19%)
Sarrià-Sant
Gervasi
398 (8%)
Gràcia
538 (11%)
Sant Martí
574 (12%)
Sant Andreu
290 (6%)
Nou Barris
289 (6%)

33
Qualitat
de vida i
sostenibilitat
Barcelona, referent internacional en
qualitat de vida
• En l’àmbit mediambiental el model barceloní
de ciutat compacta i mediterrània afavoreix la
mobilitat sostenible –que representa un 85,6% dels
desplaçaments interns– i destaca en rànquings
de prestigi com l’Scorecard on Prosperity 2015 del
Toronto Board of Trade pel temps moderat que es triga
a anar de casa a la feina.
• Cal destacar que Barcelona és actualment un referent
a nivell europeu pel que fa a l’estalvi d’aigua. El
consum d’aigua per habitant i dia ha estat de 105,5
litres el 2015, el que suposa una reducció del 10,7%
respecte a l’any 2006.
• Barcelona és una de les 25 ciutats globals amb
millors resultats en dimensions associades a la
sostenibilitat mediambiental segons el Sustainable
Cities Index 2016,i presenta un volum relativament
baix d’emissions de CO2 equivalent per habitant en
comparació amb altres ciutats del món.La ciutat
treballa per avançar cap a un model econòmic eficient
en l’ús dels recursos i impulsar l’economia verda,que el
2016 representa al voltant del 3% de l’ocupació i ofereix
un alt potencial com a vector d’innovació.
• L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. La
ciutat compta amb 40 escoles internacionals a l’àrea
de Barcelona. D’altra banda, hi ha 40 biblioteques
públiques a la ciutat. A més Barcelona compta amb
nou espais nominats com a Patrimoni de la Humanitat
per la UNESCO:set edificis de Gaudí, el Palau de la
Música i l’Hospital de Sant Pau.
• D’acord amb l’Eurobaròmetre Quality of Life in
European Cities 2015, publicat per la Comissió
Europea el 2016, el 92% de barcelonins/es
enquestats/des estan satisfets/es amb la ciutat i el
lloc (barri) on viuen, un dels percentatges més alts de
les 79 urbs analitzades. L’espai públic, la seguretat, el
transport públic, la neteja o la confiança en els veïns i
les veïnes obtenen bones valoracions relatives.
Qualitat de vida i sostenibilitat
La mobilitat sostenible
representa el
dels desplaçaments
interns a Barcelona
85,6%

34
Energia i medi ambient
Indicadors climàtics de Barcelona, 2015
18,4 ºC
Temperatura mitjana
anual
34,7 ºC
Temperatura màxima
extrema
2,1 ºC
Temperatura mínima
extrema
2.867,5
Hores de sol
anuals
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Anuari Estadístic 2016
Indicadors de zones verdes a Barcelona, 2015
583,6 ha
Parcs urbans
(zones verdes destinades a ús public)
Verd urbà (espais verds incorporats a la
trama urbana)
11.284.681 m2
Verd urbà per càpita 7,03 m2
/habitant
Verd urbà i forestal 28.271.881 m2
Verd urbà i forestal per càpita 17,62 m2
/habitant
Font: Departament d’Estadística i Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de
Barcelona
Platges, 2015
10
platges
4,7 km
Longitud
INDICADORS DE QUALITAT, 2015
Concentració d’Escherichia coli* 16-111 UFC/100 ml
Inspeccions visuals bones** 94%
* Valors inferior i superior del percentil 90. Valor suficient segons la legislació vigent (Reial
Decret 1341/2007): percentil 90 = <500 UFC/100 ml (RD 1341/2007)
** Percentatge d’inspeccions visuals amb absència o presència poc important de sòlids
flotants, olis/escumes, residus de banyistes, residus de mar (índex avaluat durant la
temporada de bany)
Font:Departament d’Estadística i Departament Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona
Consum d’aigua (litres/habitant/dia)
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Consumglobal Consumdomèstic Consumindustrialialtres
Font:Departament d’Estadística i Departament Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona
Recollida selectiva de residus a Barcelona (% s/ total)
2000 2005 2007 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Font: Ajuntament de Barcelona, Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2016
Treballadors/es* i empreses a l’economia verda** a
Barcelona, 2n trimestre 2016
Valor Mínim Valor Màxim
Nombre de treballadors/es 26.638 37.988
Pes s/ ocupació total ciutat (%) 2,5% 3,6%
Nombre d’empreses 847 2.037
Pes s/ empreses totals ciutat (%) 1,1% 2,8%
* Persones afiliades al Règim General i Autònoms de la Seguretat Social
** S’inclouen les activitats del nucli mediambiental tradicional -aigua, residus, energia verda-
i les activitats administratives, d’educació, TIC i R&D relacionades. Es faciliten una cota
màxima i mínima estimades mitjançant l’ajust en l’àmbit de les consultores d’arquitectura i
enginyeria en base a estudis internacionals
Font: Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local
de l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades facilitades per l’Observatori de Treball i Model
Productiu de la Generalitat
182,8
159,2
118,1
64,7
11,1%
35,7%
105,5
53,7

35
Mobilitat sostenible
Modes de transport en el desplaçament intern a
Barcelona, 2015 (% s/ total)
56,00%
A peu i en bicicleta
29,60%
Transport públic
14,40%
Transport privat
Font: Enquesta de mobilitat en dia feiner. 2015. ATM
Bicing
2014 2015
Carrils bici
116 km 120 km
Usuaris Bicing
96.250 95.168
Font: Direcció de Serveis de Mobilitat, Ajuntament de Barcelona
Oferta cultural i educativa
Cultura i educació, 2015
Biblioteques públiques (nombre i usuaris) 40 / 6.175.624
Museus,col·leccions,centres d'exposició i espais
d'interès arquitectònic (nombre i usuaris)
56 / 29.073.193
Espectadors/es de teatre, música i cinema 9.684.653
Equipaments esportius públics (nombre i abonats) 1.904 / 182.230
Centres d'educació infantil, primària i
secundària
885
Escoles estrangeres a l'àrea de Barcelona 40
Font: Institut de Cultura i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Espectadors/es de teatre, música i cinema
9.684.653
Espectadors/es
6.254.724
Cinema
2.421.229
Teatres i altres espais
d’arts escèniques
1.008.700
Grans
auditoris
Font: Institut de Cultura i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
Patrimoni de la Humanitat a Barcelona
Palau de la Música Catalana
Hospital de Sant Pau
Parc Güell
Palau Güell
Casa Milà
Casa Vicens
Façana del naixement i cripta Sagrada Família
Casa Batlló
Cripta de la Colònia Güell
Font: UNESCO
Qualitat de vida i sostenibilitat

36
Posicionament
internacional de
ciutat que afegeix
valor
ciutat del món en
competitivitat
global
20a
ciutat del món
amb millor
reputació
14a

37
• Barcelona continua posicionada en el context
internacional i europeu com a ciutat avançada,
competitiva i amb bona reputació, que afegeix als
seus actius tradicionals –alta qualitat de vida, cultura,
salut, atractiu turístic…– un creixent potencial per
atreure inversions i talent, particularment en l’àmbit
de les empreses tecnològiques i l’economia digital.
• Barcelona és un pol atractiu per a l’activitat econòmica,
com ho indica el seu bon posicionament tant pel que
fa a la competitivitat global –on se situa la 20a del
món al prestigiós Global Power City Index 2016 de la
Mori Foundation– com per la reputació de la ciutat
–14a posició al City RepTrak 2016–.Barcelona genera
confiança en l’àmbit de la inversió internacional,i
ocupa la vuitena posició entre les principals àrees
urbanes del món en captació de projectes d’inversió
estrangera en el període 2012-2016 segons KPMG
(Global Cities Investment Monitor 2016).
• En l’àmbit de l’emprenedoria i el coneixement
cal destacar els avenços com a hub d’innovació
tecnològica i la captació de talent en emprenedoria
digital, que situen Barcelona entre les 10 primeres
ciutats europees més atractives en aquest àmbit
(European Digital City Index) i en nombre total d’start-
ups (The European Talent Landscape).També destaca
el posicionament remarcable que obté la ciutat en
producció científica acadèmica.
• Quant al turisme, els rànquings de congressos i
delegats/des internacionals de l’ICCA en turisme
de negocis o la d’Euromonitor International sobre
nombre de persones visitants internacionals, així
com el rànquing de persones passatgeres de creuers
als ports europeus i del món, donen posicions
capdavanteres per a la ciutat. Destaca especialment
la tercera posició mundial en nombre de congressos
internacionals i delegats/des el 2016, segons
l’International Congress and Convention Association.
• Per la seva qualitat de vida Barcelona es considera
un lloc atractiu per treballar-hi així com per invertir
i desenvolupar noves idees de negoci. D’altra banda,
la ciutat es percep com a urbs innovadora, vinculada
a la creativitat i els conceptes de cultura, moda,
arquitectura, art i modernitat i esport.
Mori Global Power City Index, 2016
10a ciutat europea en competitivitat global
20a del món en competitivitat global
City Rep Trak, 2016
14a ciutat del món amb millor reputació
European Digital City Index (2016)
9a ciutat europea en emprenedoria digital
EY’s Attractiveness Survey. Europe 2016
5a ciutat més atractiva d’Europa
Global Cities Investment Monitor, KPMG, 2016
8a ciutat del món en projectes d’inversió estrangera,
2012-2016
11a ciutat del món en nombre de projectes d’inversió
estrangera, 2016
Scorecard on Prosperity, 2015
4a ciutat en atractiu laboral
ICCA, 2016
3a ciutat del món en organització de reunions
internacionals el 2016
3a ciutat de món en nombre de delegats l’any 2015
Euromonitor, 2015 and European Cities Marketing
Benchmarking Report, 2015/16
8a ciutat europea en nombre de turistes
4a ciutat europea en pernoctacions de turistes
internacionals
Travellers’ choice.Trip Advisor, 2016
11a ciutat entre les 25 principals destinacions turístiques
del món
Mastercard, Global Destination Cities Index, 2016
12a ciutat entre les 20 principals destinacions turístiques
del món
11a ciutat en despesa del turisme internacional
Cruise Insight, 2015
1a ciutat europea en nombre de creueristes
4a ciutat del món en nombre de creuristes (2014)
The Global Language Monitor, 2015
5a world fashion capital
World-wide cost of living survey. Mercer Human
Resource Consulting, 2016
124a ciutat del món en cost de la vida
POSICIONAMENT INTERNACIONAL DE CIUTAT QUE AFEGEIX VALOR

barcelona in figures 2017
© Barcelona Activa,
Ajuntament de Barcelona
2017
Disseny:
Doctor Magenta
Il·lustracions:
Romualdo Faura

barcelona.cat/negocis Amb el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional
de la Unió Europea

Barcelona en Xifres 2017

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a Barcelona en Xifres 2017

Similar a Barcelona en Xifres 2017 (20)

Más de Barcelona Activa

Más de Barcelona Activa (20)

Barcelona en Xifres 2017