SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
TEMA 1
EL FET RELIGIÓS
Religió 3r ESO
Segur que alguna vegada has vist persones que portaven penjolls,
arracades, anells o altres ornaments amb símbols com aquests. Són
religiosos, i tenen un significat concret religiós. Contínuament convivim
amb el fet religiós.
Elements religiosos en la vida quotidiana
El fet religiós
La religió és una realitat present en la nostra societat.
 Hi ha moltes persones que són creients i es reuneixen en
el seu temple per fer una celebració (els diumenges
l’Eucaristia).
 Hi ha nombrosos signes religiosos en el nostre entorn:
temples, creus, festes religioses, noms de carrers, de
persones...
 La nostra vida està marcada per referències religioses,
com el cas del calendari escolar.
La religió és un fet inseparable de la vida humana.
Existeix des dels inicis de la humanitat i forma part de la
vida de les persones. No podem imaginar la història de
la humanitat al marge de les creences religioses.
La presència de la religió en les diferents
manifestacions culturals com ara festes, tradicions, art,
música, és un fet.
Definició de religió
El diccionari de la llengua catalana defineix
religió com:
“Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o
un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment
s’identifica amb un o diversos déus”.
Des dels seus orígens, les persones han buscat
el sentit de la seva existència i han percebut
l’existència d’un Ésser Superior.
La religió està lligada al desenvolupament
cultural de la humanitat.
Elements bàsics del fet religiós
 El misteri
 El sagrat
 Les mediacions
 La persona religiosa
Experiència religiosa de Moisès:
Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir:
“M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: Què ho fa que la
bardissa no es consumeixi?”
Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa
estant:
-Moisès, Moisès!
Ell respongué:
-Sóc aquí.
Déu li digué:
-No t’acostis. Treu-te les sandàlies que els lloc que trepitges és sagrat. –I va afegir:
-Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de
Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. Ex 3.
El
Misteri
En la majoria de les religions rep el nom
genèric de Déu. Però, a l’hora de definir-
lo ens trobem amb unes dificultats:
La seva transcendència i immensitat.
La incapacitat humana d’abastar-lo.
Les paraules no són adequades per
explicar-lo.
Per al cristianisme és un Déu personal.
Els hindús parlen de l’Absolut. Encara
que en totes les religions trobem aquest
element, cada una l’entén amb matisos
diferents. Per aquesta raó trobem una
gran varietat de paraules que intenten
definir-lo: Déu, divinitat, realitat
suprema, misteri, transcendent, esperit,
el totalment altre...
El
Sagrat
Els signes sagrats els trobem en totes
les religions. El sagrat significa “separat”.
El que és sagrat ja no pot tractar-se de
qualsevol manera, ja no pertany a si
mateix, sinó a Déu.
El sagrat està “habitat” pel misteri, té una
presència del diví. En realitat, tot el que
existeix podria convertir-se en sagrat.
L’home, en el seu afany d’establir una
relació amb l’ésser superior, necessita
trobar en el seu propi món realitats que li
serveixin d’enllaç amb el diví.
Els signes sagrats són coses del món
quotidià que reben la presència o l’acció
de potències invisibles que estan per
damunt del món.
El que és contrari al sagrat és profà.
Mediacio
ns
La persona religiosa intenta apropar-se a
Déu i necessita vèncer la distància que la
separa de la divinitat. Anomenen
mediacions totes les accions que una
persona religiosa duu a terme per posar-se
en contacte amb la divinitat. Quan una
persona vol relacionar-se amb Déu, ho fa
per mitjà de totes les dimensions de la
seva persona:
 Amb la paraula escrita: textos sagrats
 Amb la paraula oral: pregàries, cants...
 Amb el gest: tancant els ulls o alçant-los,
creuant les mans, estrenyent-les amb les
dels altres...
 En llocs: temples, cementiris...
 En uns temps: festes...
 Amb uns actes rituals: celebració,
dansa...
 Viure i actuar segons la voluntat de Déu,
sent coherent, acceptant els valors i
complint les normes de conducta.
La Torà Cor de gospel Gest de pregària
Dansa per allunyar mals
esperits
Pagoda Cementiri d’Arlington
Pessebre Nadal Bateig Viure i actuar segons la
voluntat de Déu
Elements comuns a totes les
religions
 Creences o doctrines: són les veritats en què
creuen els fidels de cada religió.
 Normes de vida: pautes que guien el
comportament de les persones i els ajuden a
actuar correctament.
 Festes: celebracions per viure o recordar un fet
religiós.
 Culte: ritus i cerimònies que fan presents les
accions divines.
 Llibres sagrats: recopilació de les creences, les
normes, els cultes i les tradicions.
 Temples: espais de trobada on els fidels
practiquen les seves expressions de fe.
Grans interrogants
Al llarg de la seva existència, l’ésser humà es
qüestiona la seva realitat. Aquestes preguntes
evolucionen a mesura que vas madurant
(primera infància, nen, adolescència, juventut) i
arriba un moment en què no trobes resposta.
 Quines són aquestes preguntes?
 Ens preocupen?
 Trobem fàcilment la resposta?
 Quan ens les comencem a plantejar?
Possibles respostes
Segons el tipus de pregunta que ens fem,
podem trobar la resposta en dos àmbits
diferents:
Ciència: abasten aquells interrogants que es
poden demostrar o experimentar. El llenguatge
és lògic i tècnic.
Religió: dóna resposta al nostre afany de
transcendència, ens diu quin és el sentit de la
nostra vida. El llenguatge és metafísic i simbòlic.
Respostes sobre el sentit de la
vida
 Agnòstic: la seva postura és que la ment humana no
pot abastar el concepte de Déu, per tant pensen que
l’existència d’un Ésser superior no es pot demostrar ni
afirmar.
 Ateu: nega la possibilitat de l’existència de la divinitat.
 Les dues postures tenen en comú que s’han qüestionat la
pregunta sobre la fe.
 Indiferent: no es fan aquest tipus de preguntes, viuen
pendents de la vida quotidiana. No s’han qüestionat el
seva opció de fe.
 Creient: ha viscut i ha experimentat una vivència
religiosa. És una part fonamental de la seva vida i que
és present en la seva quotidianitat i manera
d’entendre el món.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Unitat 4 Estructures
Unitat 4 EstructuresUnitat 4 Estructures
Unitat 4 Estructures
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
El Cristianisme
El CristianismeEl Cristianisme
El Cristianisme
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Les Categories Gramaticals
Les Categories GramaticalsLes Categories Gramaticals
Les Categories Gramaticals
 
Budisme
BudismeBudisme
Budisme
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
La religió dels maies
La religió dels maiesLa religió dels maies
La religió dels maies
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Arguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductiusArguments deductius i inductius
Arguments deductius i inductius
 
Tipus de religions
Tipus de religionsTipus de religions
Tipus de religions
 
Preposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncionsPreposicions i conjuncions
Preposicions i conjuncions
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 

Similar a El fet religiós

U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.Meritxell Sd
 
El fenomen religiós 1r eso
El fenomen religiós   1r esoEl fenomen religiós   1r eso
El fenomen religiós 1r esoCV Paunero
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religiónmacip
 
L’experiència religiosa
L’experiència religiosaL’experiència religiosa
L’experiència religiosaCV Paunero
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?albigom
 
Pdf tema 2 reli
Pdf tema 2 reli Pdf tema 2 reli
Pdf tema 2 reli ivanjariod
 
Presentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religióPresentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religiógvendre3
 
Exsúltet desembre 2011
Exsúltet  desembre 2011Exsúltet  desembre 2011
Exsúltet desembre 2011jaumepm
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 
Presentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religióPresentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religiógvendre3
 
Filosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratFilosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratAndreea ...
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiamiineellii
 

Similar a El fet religiós (20)

El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
 
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
 
El fenomen religiós 1r eso
El fenomen religiós   1r esoEl fenomen religiós   1r eso
El fenomen religiós 1r eso
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religió
 
L’experiència religiosa
L’experiència religiosaL’experiència religiosa
L’experiència religiosa
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
 
religio i ciencia
religio i cienciareligio i ciencia
religio i ciencia
 
Pdf tema 2 reli
Pdf tema 2 reli Pdf tema 2 reli
Pdf tema 2 reli
 
Presentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religióPresentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religió
 
Exsúltet desembre 2011
Exsúltet  desembre 2011Exsúltet  desembre 2011
Exsúltet desembre 2011
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Presentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religióPresentació de l'assignatura de religió
Presentació de l'assignatura de religió
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Filosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxilleratFilosofia T2, 1er batxillerat
Filosofia T2, 1er batxillerat
 
Entrevista Xavier Melloni[1]
Entrevista Xavier Melloni[1]Entrevista Xavier Melloni[1]
Entrevista Xavier Melloni[1]
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Labíblia
LabíbliaLabíblia
Labíblia
 

El fet religiós

  • 1. TEMA 1 EL FET RELIGIÓS Religió 3r ESO
  • 2. Segur que alguna vegada has vist persones que portaven penjolls, arracades, anells o altres ornaments amb símbols com aquests. Són religiosos, i tenen un significat concret religiós. Contínuament convivim amb el fet religiós. Elements religiosos en la vida quotidiana
  • 3. El fet religiós La religió és una realitat present en la nostra societat.  Hi ha moltes persones que són creients i es reuneixen en el seu temple per fer una celebració (els diumenges l’Eucaristia).  Hi ha nombrosos signes religiosos en el nostre entorn: temples, creus, festes religioses, noms de carrers, de persones...  La nostra vida està marcada per referències religioses, com el cas del calendari escolar. La religió és un fet inseparable de la vida humana. Existeix des dels inicis de la humanitat i forma part de la vida de les persones. No podem imaginar la història de la humanitat al marge de les creences religioses. La presència de la religió en les diferents manifestacions culturals com ara festes, tradicions, art, música, és un fet.
  • 4. Definició de religió El diccionari de la llengua catalana defineix religió com: “Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus”. Des dels seus orígens, les persones han buscat el sentit de la seva existència i han percebut l’existència d’un Ésser Superior. La religió està lligada al desenvolupament cultural de la humanitat.
  • 5. Elements bàsics del fet religiós  El misteri  El sagrat  Les mediacions  La persona religiosa Experiència religiosa de Moisès: Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: “M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: Què ho fa que la bardissa no es consumeixi?” Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: -Moisès, Moisès! Ell respongué: -Sóc aquí. Déu li digué: -No t’acostis. Treu-te les sandàlies que els lloc que trepitges és sagrat. –I va afegir: -Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. Ex 3.
  • 6. El Misteri En la majoria de les religions rep el nom genèric de Déu. Però, a l’hora de definir- lo ens trobem amb unes dificultats: La seva transcendència i immensitat. La incapacitat humana d’abastar-lo. Les paraules no són adequades per explicar-lo. Per al cristianisme és un Déu personal. Els hindús parlen de l’Absolut. Encara que en totes les religions trobem aquest element, cada una l’entén amb matisos diferents. Per aquesta raó trobem una gran varietat de paraules que intenten definir-lo: Déu, divinitat, realitat suprema, misteri, transcendent, esperit, el totalment altre...
  • 7. El Sagrat Els signes sagrats els trobem en totes les religions. El sagrat significa “separat”. El que és sagrat ja no pot tractar-se de qualsevol manera, ja no pertany a si mateix, sinó a Déu. El sagrat està “habitat” pel misteri, té una presència del diví. En realitat, tot el que existeix podria convertir-se en sagrat. L’home, en el seu afany d’establir una relació amb l’ésser superior, necessita trobar en el seu propi món realitats que li serveixin d’enllaç amb el diví. Els signes sagrats són coses del món quotidià que reben la presència o l’acció de potències invisibles que estan per damunt del món. El que és contrari al sagrat és profà.
  • 8. Mediacio ns La persona religiosa intenta apropar-se a Déu i necessita vèncer la distància que la separa de la divinitat. Anomenen mediacions totes les accions que una persona religiosa duu a terme per posar-se en contacte amb la divinitat. Quan una persona vol relacionar-se amb Déu, ho fa per mitjà de totes les dimensions de la seva persona:  Amb la paraula escrita: textos sagrats  Amb la paraula oral: pregàries, cants...  Amb el gest: tancant els ulls o alçant-los, creuant les mans, estrenyent-les amb les dels altres...  En llocs: temples, cementiris...  En uns temps: festes...  Amb uns actes rituals: celebració, dansa...  Viure i actuar segons la voluntat de Déu, sent coherent, acceptant els valors i complint les normes de conducta.
  • 9. La Torà Cor de gospel Gest de pregària Dansa per allunyar mals esperits Pagoda Cementiri d’Arlington Pessebre Nadal Bateig Viure i actuar segons la voluntat de Déu
  • 10. Elements comuns a totes les religions  Creences o doctrines: són les veritats en què creuen els fidels de cada religió.  Normes de vida: pautes que guien el comportament de les persones i els ajuden a actuar correctament.  Festes: celebracions per viure o recordar un fet religiós.  Culte: ritus i cerimònies que fan presents les accions divines.  Llibres sagrats: recopilació de les creences, les normes, els cultes i les tradicions.  Temples: espais de trobada on els fidels practiquen les seves expressions de fe.
  • 11. Grans interrogants Al llarg de la seva existència, l’ésser humà es qüestiona la seva realitat. Aquestes preguntes evolucionen a mesura que vas madurant (primera infància, nen, adolescència, juventut) i arriba un moment en què no trobes resposta.  Quines són aquestes preguntes?  Ens preocupen?  Trobem fàcilment la resposta?  Quan ens les comencem a plantejar?
  • 12. Possibles respostes Segons el tipus de pregunta que ens fem, podem trobar la resposta en dos àmbits diferents: Ciència: abasten aquells interrogants que es poden demostrar o experimentar. El llenguatge és lògic i tècnic. Religió: dóna resposta al nostre afany de transcendència, ens diu quin és el sentit de la nostra vida. El llenguatge és metafísic i simbòlic.
  • 13. Respostes sobre el sentit de la vida
  • 14.  Agnòstic: la seva postura és que la ment humana no pot abastar el concepte de Déu, per tant pensen que l’existència d’un Ésser superior no es pot demostrar ni afirmar.  Ateu: nega la possibilitat de l’existència de la divinitat.  Les dues postures tenen en comú que s’han qüestionat la pregunta sobre la fe.  Indiferent: no es fan aquest tipus de preguntes, viuen pendents de la vida quotidiana. No s’han qüestionat el seva opció de fe.  Creient: ha viscut i ha experimentat una vivència religiosa. És una part fonamental de la seva vida i que és present en la seva quotidianitat i manera d’entendre el món.