Introducció al concepte del fet religiós i a la seva presència en la nostra societat.

1. TEMA 1
EL FET RELIGIÓS
Religió 3r ESO

2. Segur que alguna vegada has vist persones que portaven penjolls,
arracades, anells o altres ornaments amb símbols com aquests. Són
religiosos, i tenen un significat concret religiós. Contínuament convivim
amb el fet religiós.
Elements religiosos en la vida quotidiana

3. El fet religiós
La religió és una realitat present en la nostra societat.
 Hi ha moltes persones que són creients i es reuneixen en
el seu temple per fer una celebració (els diumenges
l’Eucaristia).
 Hi ha nombrosos signes religiosos en el nostre entorn:
temples, creus, festes religioses, noms de carrers, de
persones...
 La nostra vida està marcada per referències religioses,
com el cas del calendari escolar.
La religió és un fet inseparable de la vida humana.
Existeix des dels inicis de la humanitat i forma part de la
vida de les persones. No podem imaginar la història de
la humanitat al marge de les creences religioses.
La presència de la religió en les diferents
manifestacions culturals com ara festes, tradicions, art,
música, és un fet.

4. Definició de religió
El diccionari de la llengua catalana defineix
religió com:
“Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o
un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment
s’identifica amb un o diversos déus”.
Des dels seus orígens, les persones han buscat
el sentit de la seva existència i han percebut
l’existència d’un Ésser Superior.
La religió està lligada al desenvolupament
cultural de la humanitat.

5. Elements bàsics del fet religiós
 El misteri
 El sagrat
 Les mediacions
 La persona religiosa
Experiència religiosa de Moisès:
Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir:
“M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: Què ho fa que la
bardissa no es consumeixi?”
Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa
estant:
-Moisès, Moisès!
Ell respongué:
-Sóc aquí.
Déu li digué:
-No t’acostis. Treu-te les sandàlies que els lloc que trepitges és sagrat. –I va afegir:
-Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de
Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. Ex 3.

6. El
Misteri
En la majoria de les religions rep el nom
genèric de Déu. Però, a l’hora de definir-
lo ens trobem amb unes dificultats:
La seva transcendència i immensitat.
La incapacitat humana d’abastar-lo.
Les paraules no són adequades per
explicar-lo.
Per al cristianisme és un Déu personal.
Els hindús parlen de l’Absolut. Encara
que en totes les religions trobem aquest
element, cada una l’entén amb matisos
diferents. Per aquesta raó trobem una
gran varietat de paraules que intenten
definir-lo: Déu, divinitat, realitat
suprema, misteri, transcendent, esperit,
el totalment altre...

7. El
Sagrat
Els signes sagrats els trobem en totes
les religions. El sagrat significa “separat”.
El que és sagrat ja no pot tractar-se de
qualsevol manera, ja no pertany a si
mateix, sinó a Déu.
El sagrat està “habitat” pel misteri, té una
presència del diví. En realitat, tot el que
existeix podria convertir-se en sagrat.
L’home, en el seu afany d’establir una
relació amb l’ésser superior, necessita
trobar en el seu propi món realitats que li
serveixin d’enllaç amb el diví.
Els signes sagrats són coses del món
quotidià que reben la presència o l’acció
de potències invisibles que estan per
damunt del món.
El que és contrari al sagrat és profà.

8. Mediacio
ns
La persona religiosa intenta apropar-se a
Déu i necessita vèncer la distància que la
separa de la divinitat. Anomenen
mediacions totes les accions que una
persona religiosa duu a terme per posar-se
en contacte amb la divinitat. Quan una
persona vol relacionar-se amb Déu, ho fa
per mitjà de totes les dimensions de la
seva persona:
 Amb la paraula escrita: textos sagrats
 Amb la paraula oral: pregàries, cants...
 Amb el gest: tancant els ulls o alçant-los,
creuant les mans, estrenyent-les amb les
dels altres...
 En llocs: temples, cementiris...
 En uns temps: festes...
 Amb uns actes rituals: celebració,
dansa...
 Viure i actuar segons la voluntat de Déu,
sent coherent, acceptant els valors i
complint les normes de conducta.

9. La Torà Cor de gospel Gest de pregària
Dansa per allunyar mals
esperits
Pagoda Cementiri d’Arlington
Pessebre Nadal Bateig Viure i actuar segons la
voluntat de Déu

10. Elements comuns a totes les
religions
 Creences o doctrines: són les veritats en què
creuen els fidels de cada religió.
 Normes de vida: pautes que guien el
comportament de les persones i els ajuden a
actuar correctament.
 Festes: celebracions per viure o recordar un fet
religiós.
 Culte: ritus i cerimònies que fan presents les
accions divines.
 Llibres sagrats: recopilació de les creences, les
normes, els cultes i les tradicions.
 Temples: espais de trobada on els fidels
practiquen les seves expressions de fe.

11. Grans interrogants
Al llarg de la seva existència, l’ésser humà es
qüestiona la seva realitat. Aquestes preguntes
evolucionen a mesura que vas madurant
(primera infància, nen, adolescència, juventut) i
arriba un moment en què no trobes resposta.
 Quines són aquestes preguntes?
 Ens preocupen?
 Trobem fàcilment la resposta?
 Quan ens les comencem a plantejar?

12. Possibles respostes
Segons el tipus de pregunta que ens fem,
podem trobar la resposta en dos àmbits
diferents:
Ciència: abasten aquells interrogants que es
poden demostrar o experimentar. El llenguatge
és lògic i tècnic.
Religió: dóna resposta al nostre afany de
transcendència, ens diu quin és el sentit de la
nostra vida. El llenguatge és metafísic i simbòlic.

13. Respostes sobre el sentit de la
vida

14.  Agnòstic: la seva postura és que la ment humana no
pot abastar el concepte de Déu, per tant pensen que
l’existència d’un Ésser superior no es pot demostrar ni
afirmar.
 Ateu: nega la possibilitat de l’existència de la divinitat.
 Les dues postures tenen en comú que s’han qüestionat la
pregunta sobre la fe.
 Indiferent: no es fan aquest tipus de preguntes, viuen
pendents de la vida quotidiana. No s’han qüestionat el
seva opció de fe.
 Creient: ha viscut i ha experimentat una vivència
religiosa. És una part fonamental de la seva vida i que
és present en la seva quotidianitat i manera
d’entendre el món.