1. PENSARELMONCONTEMPORANI ENTREGA 11

2. JULIAN ESTEVE LAHOZ IES ARABISTA RIBERA CARCAIXENT

3. LA MONARQUIA DE LA RESTAURACIÓ. 1975-1998

4. QUÈ ÉS LA RESTAURACIÓ? És coneix com Restauració el procés pel qual la monarquia va a tornar a ser la forma de govern d’ Espanya, en mans de nou de la dinastia Borbó. Per tant si Isabel II havia sigut destronada en 1868, al començament de 1875 el seu fill, Alfons XII després de l’etapa del sexenni democràtic (1868-1874) recuperava el tron.

5. Què duració tindrà el període històric de la Restauració? El sistema polític de la Restauració va quedar definit després de l’elaboració i promulgació d’una nova Constitució en 1876. Aquesta Constitució va a estar en vigor des de 1876 fins a 1923. En 1923 va deixar d’estar en vigor degut a l’establiment de la dictadura del General Primo de Rivera, que va durar fins a 1930. Entre 1930 i abril de 1931 es va tractar d’aplicar-la de nou Per tant tot aquest període històric es podria considerar com el de l’aplicació del Règim polític de la Restauració

6. Ara bé, què etapes podríem assenyalar dins d’ aquest llarg període de temps? Regnat d’ Alfons XII: (1875-1885) Regència de la seua viuda Maria Cristina d’Habsburgo Lorena. (1885-1902) Regnat d’Alfons XIII (1902-1931) Dins del Regnat d’Alfons XIII entre 1923 i 1930 es desenvolupa la Dictadura de Primo de Rivera.

7. EL REGNAT D’ALFONS XII I LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA D’HABSBURGO-LORENA

8. Quins van ser els protagonistes d’aquest període històric Podriem destacar a : Alfons XII La Reina Maria Cristina d’Habsburgo. També als principals líders politics: Antonio Canovas del Castillo. Praxedes Mateo Sagasta.

9. Alfons XII

10. Maria Cristina d’Habsburgo

11. ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLO

12. SAGASTA

13. QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR DE LA RESTAURACIÓ DE LA MONARQUIA? El principal impulsor de la Restauració de la Monarquia va ser Antonio Canovas del Castillo. Aquest polític havia sigut membre de la Unió Liberal, però al triomfar la Revolució de 1868 va convertir-se en el principal impulsor de la idea de la necessitat de mantindre l’ordre social i l’estabilitat política i va impulsar el retorn dels Borbons, però no d’Isabel II, totalment desprestigiada, sinó del seu fill Alfons.

14. Què objectius tenia Canovas amb la Restauració de la Monarquia? La creació d’un sistema polític on les forces polítiques més representatives es tornaren pacíficament en el poder. Per tant havia que evitar els errors del passat: Tenien que evitar-se les revolucions (actes de masses protagonitzades pel poble per derrocar els governs o canviar el sistema polític). Tenien que erradicar-seels pronunciaments o colps d’estats militars

15. QUIN ERA EL MODEL DE SISTEMA POLÍTIC QUE VOLIA IMITAR CANOVAS? EL DEL REGNE UNIT que era: Una Monarquia Parlamentaria. Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran estabilitat política. Es van alternar en el poder dos partits polítics: el Partit Conservador i el Partit Liberal i no va haver cap revolució A més el creixement econòmic d’aquest país havia sigut molt important i gaudia del control d’un gran imperi colonial.

16. Perquè pensava Canovas, que en canvi en Espanya s’havien donat contínuament revolucions i pronunciaments militars? Perquè els liberals progressistes i moderats no havien pactat unes regles acceptades pels dos partits i reflectides en la llei fonamental o Constitució que els permetera als dos governar sense destruir tota l’obra del contrari quan arribaven al poder Per a Canovas era possible canviar les lleis ordinàries, però no la llei fonamental si es volia donar estabilitat al Regimen polític.

17. Segons Canovas, que errades havien comés els monarques anteriors,sobretot Isabel II? Havia confiat només en els Moderats i en una segona etapa també en la Unió Liberal, però mai havia confiat en els Progressistes. Aquesta practica es coneix com exclusivisme. Es a dir excloure a un partit de l’accés al poder. Per tant aquesta era una errada que ara havia que eliminar. En un sistema parlamentari lo normal es que els partits en el poder no pugan solucionar problemes. Per tant la població acaba amb el temps donant la seua confiança a l’altre partit. La corona, dons, devia permetre aquest torn o alternança política. Si es feia aixino caldrien revolucions, ni pronunciaments militars

18. Què tàctica per tant utilitzaria Canovas per atraure les forces monàrquiques que havien participat en la Revolució de 1868? Es tractava de buscar un gran pacte o consens. Per tant es prometia a les forces que havien tingut el poder durant el Sexenni que s’acceptarien part de les seues idees. Els partits per tant tindrien que renunciar a imposar totes les seues idees i acceptar algunes dels altres.

19. Què tàctica va seguir Canovas per fer que Alfons XII fora acceptat per les forces polítiques que havien protagonitzat la Revolució de 1868? Fer-li publicar un manifest dirigit a la nació espanyola conegut amb el nom de: MANIFEST DE SANDHURST (Nom de l'Acadèmia Militar anglesa on es trobava estudiant Alfons XII) El Manifest havia estat redactat per Canovas

20. Què idees bàsiques expressava Alfons XII en el Manifest de Sandhurst? Prometia evitar les errades que havien enviat a sa mare al exili, es a dir: Confiar només en un únic partit i la pràctica del exclusivisme. Tractar d’influir en les decisions polítiques. Per a ser un Rei Constitucional el paper del Rei era només el de acceptar les decisions presses pel govern i les Corts.

21. No obstant que fet marca la Restauració de la monarquia borbònica? El pronunciament militar que el General Martinez Campos va fer en Sagunt el 29 de Desembre de 1874. Canovashavria volgut arribar a un acord i evitar aquest acte de força. No obstant el triomf del colp d’Estat el va permetre iniciar el procés de disseny i construcció del nou sistema polític de la Restauració.

22. Què decisions va prendre Canovas una vegada nomenat cap del govern provisional? Formar un govern on s’integraren membres de totes les forces polítiques monàrquiques. Convocar eleccions per a reunir unes Corts Constituents, que redactaren una nova Constitució (gener de 1876). Els membres d’aquestes Corts serien elegits per sufragi universal (forma de sufragi que era contraria al ideari polític de Canovas) però que va acceptar per atraure e integrar als polítics que havien protagonitzat la Revolució de 1868)

23. Què característiques tindria aquesta Constitució? És una Constitució on s’integren part de les idees de l’antic Partit Moderat, però també part de les idees bàsiques que havien defès els antics membres del Partit Progressista. Podríem dir que està a mig camí entre la Constitució de 1845(moderada) i la de 1869 (progressista) En molts punts fonamentals la seua redacció és ambigua, per poder ser interpretada de formes diferents i per tant poder canviar desprès les lleis.

24. Què sistema o règim polític establia? El sistema polític seria la monarquia parlamentària. A més influenciat pel model polític anglès i les teories polítiques desenvolupades en aquest país establia que la monarquia com sistema polític és legitimava per la seua tradició històrica. La sobirania seria compartida entre el Rei i les Corts. (com en la Constitució de 1845)

25. Què característiques tindrien les Corts? Les Corts serien bicamerals amb: Congrés dels diputats: elegit pel poble. Senat: amb una part dels senadors elegits pel poble i altra part nomenats pel Rei amb caràcter vitalici. A més serien senadors per dret propi els personatges il·lustres de la política espanyola. (Influència de la càmera dels Lords anglesa) El rei tenia la potestat o poder de convocar, suspendre i dissoldre les Corts.

26. Com s’elegirien els membres del Congrés dels diputats? La Constitució no fixava en el seu articulat com seria el sufragi: censatari o universal. S’afirmava que la llei electoral establiria la forma de sufragi. D’aquesta forma el sistema electoral podria canviar sense alterar la mateixa Constitució. De fet en el període s’establiren dos lleis electorals diferents: En 1878 es va establir un sufragi censatari. En 1890 definitivament s’establia el sufragi universal masculí.

27. Què drets fonamentals quedaven reflectits en el text constitucional? S’incloïen tots els drets fonamentals que havien sigut introduïts en la Constitució de 1869: com el dret d’expressió, llibertat de premsa, associació, reunió, habeas corpus, etc. (D’aquesta forma es donava satisfacció als revolucionaris de 1868) No obstant es deia, com en el cas de la llei electoral que les lleis ordinàries s’encarregarien de fixar els límits d’aquests drets. El resultat és que podrien haver interpretacions diferents.

28. Què s’establia en relació a la llibertat de consciència i de culte? S’afirmava que la religió d’Espanya per tradició històrica era la catòlica, i l’Estat es comprometia a sostindre les despeses del culte. Per tant es limitava la llibertat de culte d’altres confessions religioses. Només és permetia la llibertat de consciència

29. Què partits polítics van nàixer i van defensar la Constitució de 1876? Els dos partits polítics que van nàixer al començament del període de la restauració van ser: EL PARTIT CONSERVADOR: organitzat pel mateix Antonio Canovas del Castillo. EL PARTIT LIBERAL: que trobarà el seu líder indiscutible en Sagasta. Els dos seran els partits que defensaran la monarquia parlamentària. Per tant seran els dos partits dinàstics. El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influència que el model polític anglès havia tingut en el disseny del règim de la Restauració. Com en Anglaterra anava a funcionar el bipartidisme.

30. Què ideologia tenia el Partit Conservador de Canovas? En el Partit Conservador de Canovas es van integrar la major part dels antics membres del Partit Moderat. Per tant la seua ideologia era el liberalisme doctrinari. Per a aquest partit era fonamental la defensa del ordre social. Els seus votants, es a dir, la seua base electoral estava formada pels grans propietaris agraris o terratinents i la gran burgesia financera i industrial.

31. Què ideologia tenia el Partit Liberal de Sagasta? En el partit Liberal que va acabar de constituir-se més tard es van integrar polítics de l’antic partit Progressista, però també demòcrates. Per tant la ideologia d’aquest partit tractava de fer compatibles l’ ordre amb la llibertat. Els seus votants, es a dir, la seua base electoral eren els mitjans propietaris agraris,i la xicoteta burgesia integrada per professionals (classes mitjanes)

32. Quins eren els partits que no acceptaren la Constitució de 1876? Els carlins. Els Republicans. A més en el període de la Restauració anaven a sorgir nous partits que tindran una gran importància en el segle XX. PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) Partits Nacionalistes en Catalunya i País Basc.

33. Què partits governarien en el Regnat d’Alfons XII i la Regència de Maria Cristina? En aquesta etapa de la Restauració (1875-1902) es va establir una alternança pacífica o torn pacífic entre aquestes dos grans forces polítiques: El partit Conservador i el Partit Liberal. Per tant a primera vista podríem dir que l’objectiu de Canovas de normalitzar i pacificar la vida política espanyola es va aconseguir.

34. No obstant, quin seria el principal defecte del Règim de la Restauració? EL FRAU ELECTORAL El principal defecte del sistema de la Restauració va ser que el torn pàcific o l’alternança entre els dos partits: Conservador i Liberal es feia manipulant el resultat de les eleccions

35. Què és perseguia amb aquest frau electoral? Evitar que els partits republicans o els partits d’origen obrer pugeren accedir al poder. Això vol dir que els liders dels dos partits,Canovas i Sagasta es ficaven d’acord per a pactar abans que es celebraren les eleccions quin del dos partits las guanyaria. El acord era que quan un partit haguera estat en el poder durant un temps i haguera patit un “desgast” fora substituït per l’altre partit

36. Com es produïa, aleshores el torn? El govern que havia dirigit durant els anys anteriors la nació dimitia. Aleshores el Rei encarregava al líder de l’altre partit formar govern, al mateix temps que dissolia les Corts i convocava eleccions. Les eleccions aleshores serien guanyades pel nou govern, que obtindria una ampla majoria parlamentària.

37. Com es produïa la manipulació dels resultats electorals? El ministre de la Governació (actual ministre del interior) era el encarregat de dirigir el procés electoral. En Madrid aquest ministre decidia quin candidat devia guanyar les eleccions en cada districte electoral. Com ho feia col·locant el nom del candidat que tindria que guanyar en una casella, a aquesta practica se la coneix com ENCASELLAT

38. A qui transmetia el ministre de la governació les seues decisions? Als governadors civils que dirigien cada província i aquestos als diferents alcaldes.

39. Però perquè la gent que votava ho feia seguint les indicacions de les autoritats? Perquè en l’Espanya de finals del segle XIX encara la major part de la població vivia en el món rural. Els diferents pobles o comarques rurals i en algunes ocasions també zones més industrialitzades estaven dominades pels grans terratinents o els propietaris de les fàbriques.

40. Com es va conèixer en l’epoca a aquests terratinents? Aquest grans terratinents van rebre el nom de CACICS.(CACIQUES) Aquesta és una paraula d’origen americà on es designava d’aquesta forma als caps de les tribus indígenes. El domini que els caciques exercien sobre la població del seu poble o comarca és lo que es coneix com CACIQUISME

41. Perquè els cacics dominaven a la població del seu poble o comarca? Perquè en moltes zones pràcticament totes les terres eren seues i per tant la població eren jornalers que sols podien treballar en les terres d’aquest cacic. El cacic podia ser a més alcalde o governador civil. Si no ho era mantenia tals relacions amb aquestes autoritats que permetia a la gent obtindre treballs públics, exenció d’impostos i molts altres favors. Per tant la gent tenia por i depenia del cacic

42. Què feia aleshores el cacic quan es celebraven les eleccions? Indicava a la gent a quin partit tenia que votar.

43. Què passava si en algun districte electoral no eixia elegit el candidat previst pel ministre de la governació? Aleshores directament es manipulava el recompte dels vots. Aquesta pràctica fraudulenta es coneix popularment com “pucherazo”

44. On tenia menys força el caciquisme? Sobretot en les ciutats on eren els partits republicans els que obtenien el triomf d’algun candidat

45. Què conseqüències tindria aquesta practica de corrupció electoral? Convertia el sistema parlamentari democràtic en una ficció. Com al final d’aquest període es produeix el anomenat DESASTRE DE 1898 (Pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines) es va fer responsable al caciquisme, a la falta de democràcia de l’endarreriment i la falta de modernització d’Espanya. El resultat serà la critica del sistema de la Restauració.

46. Com es tornarien en el poder el partit Conservador i el Partit Liberal? Entre 1875 i 1881 està en el poder el Partit Conservador. La major part d’aquest període Canovas va ser president del Govern. Entre 1881 i 1884 ja consolidat el Partit Liberal aquest substitueix als Conservadors. Entre 1884-1885 governa de nou Canovas. Entre 1885 i 1890 després de la signatura del Pacte del Pardo, a la mort de Alfons XII, governen els liberals de Sagasta. En la dècada de 1890 s’alternen en el poder els dos partits. Cal destacar que en 1897 es produirà l’assassinat de Canovas per un anarquista. També cal subratllar que en 1898 quan es produeix el Desastre està en el poder el Partit Liberal de Sagasta.

47. Què mesures destaquen en la primera etapa de govern Conservador de Canovas entre 1875 i 1881? Aconseguir la pacificació del país: acabant amb la guerra carlina i la guerra de Cuba. Desenvolupar una vegada aprovada la nova Constitució de 1876 noves lleis que donaren la seua forma definitiva al sistema

48. Com es va posar fi a la Tercera Guerra Carlina? La guerra va concloure en 1876, gracies a : La formació d’un gran exèrcit, que superava àmpliament als carlins. La derrota es consuma amb la derrota dels carlins en la batalla de Montejurra i l’entrada del exèrcit alfonsí en Estella. La guerra acaba amb la signatura de LA PAU DE SOMORROSTRO

49. Què conseqüències tenia la pau de Somorrostro? Abolició definitiva dels furs del País Basc No obstant el País Basc i Navarra mantenien una autonomia important en el terreny de la Hisenda: Es tractava del manteniment d’un CONCERT ECONÒMIC, pel qual les diputacions dels territoris recaptarien tots els impostos i només entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO Malgrat la desfeta dels carlins,el manteniment d’una forta identitat pròpia faria que a finals de segle es desenvolupara el modern nacionalisme basc amb la fundació del PNV (Partido Nacionalista Vasco)

50. Com es va poder finalitzar amb la guerra de Cuba? Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va traslladar part de l’exèrcit a l’illa, dirigit pel general Martinez Campos. D’aquesta forma es va posar fi a l’anomenada guerra dels 10 anys (1868-1878) La guerra acaba amb la signatura de la PAU DE ZANJON, per la qual es prometia concedir una amplia autonomia a l’illa de Cuba i l’abolició de l’esclavitud. L’esclavitud va ser definitivament abolida en 1886 però les forces polítiques espanyoles no compliran la promesa d’autonomia, fet que farà esclatar un nova guerra entre 1895 i 1898, que conclourà amb la seua independència.

51. Què lleis destaquen en aquest període de govern de Canovas? La llei electoral de 1878 restablia el sufragi censatari. Només podien votar els espanyols barons majors de 25 anys que pagaren més de 25 pesetes com a contribució territorial. S’establia un control rigorós sobre la llibertat de càtedra en la Universitat (Llei Orovio). Molts catedràtics foren expulsats. S’establia una llei de premsa que limitava la llibertat d’expressió, amb una censura prèvia. Es restringia també la llibertat de reunió i de associació. Per exemple no podrien haver sindicats obrers.

52. Què lleis destaquen en el primer període de govern de Sagasta entre 1881 i 1884? En 1883 estableix una nova llei d’impremta que suprimeix la censura prèvia i permet la total llibertat d’expressió. Una nova llei d’educació garantia la llibertat dels catedràtics universitaris a l’hora de desenvolupar la seua activitat docent

53. Què conseqüències va tindre la mort d’Alfons XII en 1885? Alfons XII mor en 1885 de tuberculosis. Encara no té un hereter. La seua dona estava embarassada. (Al final naixeria un Princep, el futur Alfons XIII) Aquesta situació pot provocar la crisis del sistema de la Restauració perquè: Els carlins podrien llançar-se de nou a l’acció armada. Els republicans podrien intentar un moviment revolucionari. Isabel II podria intentar recuperar el seu tron.

54. Què decisió van prendre aleshores el Partit Conservador i el Partit Liberal? Van arribar a un gran acord: el anomenat PACTE DEL PARDO pel qual: El Partit Liberal passava a formar govern (1885-1890). És l’etapa del govern llarg liberal amb la intenció de neutralitzar a les forces republicanes. Però en el Pacte s’establia que els dos partits seguirien tornant-se en el poder.

55. Què lleis destaquen durant el govern llarg liberal de 1885 a 1890 La llei d’associacions de 1887, que permetia la creació de sindicats obrers i que permetia l’actuació sense restriccions de qualsevol partit polític. ( Va permetre la creació de la UGT i que els anarquistes abandonaren la clandestinitat) Abolició de l’esclavitud en 1888. La llei electoral de 1890, per la qual es restablia el sufragi universal masculí per a tots els espanyols majors de 25 anys. L’elaboració del Codi Civil i del Codi de Comerç.

56. L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ. PARTITS POLÍTICS ANTIDINÀSTICS.

57. L’ oposició al sistema de la Restauració. L’oposició al sistema de la restauració va estar protagonitzada per partits polítics amb una llarga trajectòria històrica: Carlistes. Republicans. D’altra banda en el període de la Restauració es consoliden noves opcions polítiques i socials que naixen en aquest període, però que tindran una influència decisiva en la vida política i social del segle XX a Espanya i que són: Els nacionalismes: El català i el Basc. El desenvolupament del moviment obrer amb la difusió de les idees socialistes o marxistes i també de l’anarquisme

58. Com va evolucionar el carlisme desprès de la desfeta de 1876? En 1888 el carlisme es va escindir o separar en dos branques: El sector aglutinat en torn a la figura de Ramón Nocedal,(Partit integrista o Partit Catòlic Nacional) partidari de participar en les eleccions, amb un programa fonamentalment de caràcter ultra catòlic. El sector partidari de no participar en les eleccions, que com estratègia de lluita va crear les JUNTES TRADICIONALISTES, per difondre i mantindre vius els objectius militars del carlisme

59. Com va evolucionar el Republicanisme després del fracàs de la primera República? El republicanisme es va fragmentar en diverses forces o partits. Podríem destacar: El grup liderat per Emilio Castelar, conegut com PARTIT POSIBILISTA. Recordem que Castelar va ser partidari de la República unitària. La seua oposició al nou regim de la restauració no va ser frontal i en 1890 el mateix Castelar acaba integrant-se en el Partit Liberal. El grup liderat per Ruiz Zorrilla i Salmeron en canvi no va voler participar en les eleccions. Es va fragmentar(Partit Republicà Progressista i Partit Republicà Centralista) però al començament del segle XX tornen a reagrupar-se formant UNIÓN REPUBLICANA El PARTIT REPUBLICANO FEDERAL de Pi i Margall va continuar defensant les seues idees

60. EL NACIONALISME CATALÀ

61. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme català? Causes econòmiques: Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un creiximent industrial molt important, lligat al desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera. Això va donar lloc al naiximent d’una burgesia industrial defensora fonamentalment d’una política comercial proteccionista que moltes vegades no era defensada des de Madrid. La industrialització va comportar des de finals del segle XIX un procés d’immigració des de altres zones d’Espanya.

62. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme català? Causes culturals El segle XIX es el segle del Romanticisme. Una de les vessants fonamentals d’aquest moviment intel·lectual és la recuperació de les tradicions, el folklore i la cultura pròpia. Catalunya gaudia d’una llengua pròpia, encara que no utilitzada en l’administració des de 1714 (Decrets de Nova Planta). Tampoc s’utilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer que es recuperara el català com a llengua literària. És un moviment que des de mitjans del segle XIX es coneix com la RENAIXENÇA

63. Quins van ser els impulsors inicials del nacionalisme català? Podríem destacar a: Valentí Almirall, antic Republicà Federal que va destacar per crear un Diari Català i l’elaboració de l’anomenatMemorial de Greuges dirigit a Alfons XII on la part bàsica és la defensa del proteccionisme (1885) El bisbe Torras i Bagés que defenia un catalanisme de base catòlica amb algunes coincidències amb el carlisme. Manyei Flaquer i sobre tot Prat de la Riba que fundaren la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista (1891) que a l’any següent va elaborar un document clau en el futur desenvolupament del nacionalisme català: LES BASES DE MANRESA,document on es reclamava autonomia per al territori català i entre altres peticions es formulava que el català seria la única llengua oficial en Catalunya.

64. Què procés va impulsar definitivament el nacionalisme català? El DESASTRE DE 1898, perquè: La burgesia catalana es va deixar d’ identificar amb Espanya. Al contrari que Catalunya, moderna i industrial, la resta d’Espanya es considerava endarrerida i pobra. Per tant el sentiment de ser català es va ficar per davant de la identificació amb Espanya. Políticament la burgesia catalana en 1901 crea el primer Partit Polític Nacionalista: La LLIGA REGIONALISTA, dirigida per Prat de la Riba i FRANCESC CAMBÓ. Aquest partit aconseguirà molt prompte guanyar les eleccions en Catalunya.

65. EL NACIONALISME BASC

66. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme Basc? Causes econòmiques. Des de el final de les guerres carlines es consolida en el País Basc una poderosa industria siderúrgica (producció de ferro i acer) que dona lloc al creixement de les ciutats. El procés d’industrialització atrau cap a aquests nuclis industrials a nombrosos immigrants.

67. Què causes expliquen el naiximent del nacionalisme Basc? Causes culturals: L’existència d’una llengua pròpia que es veu cada vegada més arraconada i amenaçada de supervivència pel creixement de les ciutats i dels immigrants que parlen castellà.

68. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme basc? Causes polítiques: La consciència de la pèrdua de l’ autonomia política com a conseqüència de les desfetes en les guerres carlines del segle XIX. Aquesta pèrdua d’autonomia es materialitza en la pèrdua del furs o lleis pròpies i de les institucions d’autogovern.

69. Qui va ser el fundador del modern nacionalisme basc? Sabino Arana qui en 1898 publica un llibre titulat “Biscaia, per la seua independència” on reclama la independència del País Basc. Sabino Arana és el impulsor a més de la Fundació del Partit Nacionalista Basc a partir de una agrupació biscaina.(1895) El bizkai-buru-batzar.

70. Quina és la ideologia de Sabino Arana? El seu primer plantejament es independentista. Rebutja sobretot l' immigració que posa en perill la llengua, la cultura i la raça basca considerades com úniques. Defèn una confederació de tots els territoris forals bascs. El seu lema és “Déu i llei antiga”. El PNV es un partit confessional catòlic. Crea un nou nom pel País Basc “Euzkadi” i dissenya la bandera la “ikurrinya”

71. Quina va ser la postura de la burgesia industrial basca front als plantejaments inicials de Sabino Arana? La burgesia industrial basca venia els seus productes en el mercat espanyol. Per tant, els seus interessos comercials van fer canviar el inicial plantejament independentista radical de Sabino Arana, per una defensa de l’autonomia. Aquest canvi s’operarà a començament del segle XX.

72. El moviment obrer: L’ANARQUISME

73. Recordem, quan havia aplegat la ideologia del anarquisme a Espanya? Va ser aprofitant la conjuntura de l’augment de les llibertats desprès de la revolució de 1868 que les idees anarquistes van arribar a Espanya. El seu introductor va ser GiussepeFanelli, seguidor de les idees de MijailBakunin. En 1870 s’havia reunit el primer Congrés Obrer Espanyol d’on naixeria la Federació Regional Espanyola dins de la AIT. Els anarquistes influirien decisivament en el moviment cantonalista que es va desenvolupar durant el període de la primera República en 1873.

74. Quina era la seua base ideològica? Els anarquistes consideraven que el home era bo per naturalesa. En canvi la societat en que es trobaven era una societat de classes amb una explotació d’uns sobre altres. De la classe capitalista o burgesa sobre la classe obrera o proletària. Els anarquistes volien l’alliberament o emancipació de la classe obrera. Volien una societat sense classes i sense Estat. Els homes s’organitzarien en comunitats autònomes unes d’altres on es donaria la col·laboració entre tots els seus integrants. Es treballaria de manera col·lectiva. Sinònim d’anarquista, es àcrata i nihilista. També al anarquisme s'anomenarà moviment llibertari.

75. Què estratègies pensaven els anarquistes que havia que utilitzar per destruir la societat capitalista? Rebutjaven la lluita política i sindical (encara que en una etapa posterior si utilitzaran la estratègia de la lluita sindical) Rebutjar la lluita política, significa que no volien la creació de partits polítics que es presenta-se'n a les eleccions. Deien que apareixerien dirigents del partit que es convertirien en una nova classe dirigent. LA SEUA ESTRATÈGIA ES CENTRAVA EN LA POSSIBILITAT D’UNA INSURRECCIÓ O REVOLUCIÓ ESPONTÀNIA, EN EL DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT I INCLÚS EN L’ATEMPTAT TERRORISTA COM A MÉTODE DE PROPAGANDA I DE LLUITA CONTRA ELS OPRESORS DELS OBRERS En 1881 en Barcelona es va refondre l'organització dels anarquistes amb el nom de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

76. En què zones de l’Estat Espanyol van començar a arrelar amb força els anarquistes? Destaquen dos zones: Andalusia: on existia una distribució de la propietat de la terra molt desigual. La propietat de la terra estava en mans de grans terratinents latifundistes. En canvi la major part de la població eren jornalers que recordaven que com a conseqüència de la desamortització de Madoz les terres comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Eslogans com “ Terra i Llibertat” o la Terra per al que la treballa seran molt comuns. Catalunya: En Catalunya els seguidors del anarquisme eren els obres industrials que treballaven fonamentalment en la industria tèxtil cotonera.

77. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en Andalusia en el període de la Restauració? En Andalusia ja en la dècada de 1880 va sorgir una organització anomenada la MANO NEGRA que alguns historiadors vinculen als anarquistes i que va començar a fer atemptats, incendis de collites i altres actes de violència. En la dècada dels 90 continuaren aquestes actuacions, destacant en 1892 un greus enfrontaments en Jerez de la Frontera, on una multitud de llauradors es va fer amb el control de la ciutat per alliberar a uns companys presos. La repressió posterior de les autoritats va provocar tres morts i quatre condemnes a mort.

78. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en Catalunya durant l’etapa de la Restauració? En Catalunya també cal destacar la utilització del atemptat terrorista, que era seguit d’una dura repressió policial que provocava noves actuacions dels anarquistes. Destaquen: Bomba contra la organització patronal catalana, Fomento del Trabajo en 1891. Atemptat contra el Capità General de Catalunya,Martinez Campos en 1893. Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona en 1893 on van morir 22 persones. Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processió del Corpus (6 morts) La repressió dels autors del atemptat anterior va provocar l’assassinat de Antonio Canovas del Castillo en 1897.

79. El moviment obrer: EL SOCIALISME O MARXISME.

80. Recordem, quan havia aplegat la ideologia marxista o socialista a Espanya? En 1872, desprès de la dissolució de la I Internacional degut a les diferencies ideològiques entre anarquistes i marxistes o socialistes, es a dir, entre les idees de MijailBakunin i Karl Marx. Com a Espanya havien arribat les idees de Bakunin, Marx va enviar el seu propi representant que va ser el seu gendre Paul Lafargue en 1872, que va contactar amb obrers qualificats de Madrid fonamentalment.

81. Quina era la seua base ideològica? MARX en el seu llibre el Manifest Comunista havia declarat que la historia de la humanitat era la història de la lluita de classes perquè sempre s’havia donat la dominació i l’explotació d’un homes per altres. Marx en el Capital explica com es produeix l’explotació dels homes en la nova societat capitalista o burgesa. Es deu a que els mitjans de producció (les fàbriques, les bancs, la terra) estan en mans de la burgesia. En canvi el proletariat només poseix la seua força de treball que ven al capitalista a canvi d’un salari. Però el valor que el treball del obrer transmet a el producte fabricat es major que el valor del salari que rep el treballador. La diferència és la PLUSVALUA que genera el benefici del capitalista. La paradoxa era que en la societat capitalista industrial la tecnologia permetia produir tots els béns i serveis necessaris per a que tots tingueren satisfetes les seues necessitats i en canvi cada vegada la riquesa es concentrava en menys mans mentres que la major part de la població vivia cada vegada pitjor.

82. Què estratègies pensava Marx que havia que utilitzar per destruir la societat capitalista? Marx estableix que la classe obrera té que destruir la societat capitalista i substituir-la per la societat sense classes i sense Estat on es donara la igualtat de riquesa i l'harmonia entre els homens. Per aconseguir-lo deu utilitzar dos estratègies. Una estratègia a curt termini amb la creació de Partits Politics i sindicats de treballadors. Una estratègia a llarg termini, fent la Revolució per conquerir el poder polític i expropiar i nacionalitzar tots els mitjans de producció de la burgesia.

83. Perquè Marx pensava que era important crear un partit polític de la classe obrera? Perquè els Règims politics liberals que la burgesia havia construït amb la defensa de la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i la llibertat d’associació i la possibilitat devotar a representants que formaven part de parlaments que elaboraven les lleis, permetria millorar a poc a poc la vida dels obrers. El objectiu d’aquest Partit Obrer seria influir per a que es feren lleis que beneficiaren als treballadors com la reducció de la jornada laboral, la regulació del treball infantil, la creació de segurs socials, etc. A més a traves de la participació en política el proletariat industrial prendria consciencia de classe RECORDEM QUE EL ANARQUISTES REBUTJAVEN LA CREACIÓ DE PARTITS POLÍTICIS

84. Perquè Marx pensava que era important crear Sindicats de Treballadors? Perquè aprofitant-se de l’ampliació de la llibertat d’associació es podrien organitzar sindicats que mitjançant la realització de vagues demanaren als empresaris millores concretes de la seua situació laboral com: Augment de salaris. Reducció de la jornada laboral. Millores en les condicions de treball,etc. La lluita sindical augmentaria la cohesió i la consciència de classe, de la situació d’ injustícia i d’explotació que patia la classe proletària.

85. Quan i com es faria la Revolució segons Marx? Quan?-Segons Marx la Revolució es faria en una societat molt industrialitzada, on la major part de la població foren obrers industrials. Això suposava que Marx desconfiava de la capacitat revolucionaria dels llauradors. En aquesta societat la riquesa es concentraria en uns quants empresaris capitalistes. Tanmateix la major part dels obrers viurien en la misèria. Com?-Per a Marx la Revolució es faria mitjançant una revolució, però no espontània com la dels anarquistes, sinó planificada i dirigida per “l’avantguarda del proletariat”, es a dir, els líders del Partit Polític Obrer i dels Sindicats.

86. Què passaria després del triomf de la Revolució En una etapa inicial seria necessari establir una dictadura del proletariat per eliminar la resistència de l’anterior classe dominant: la burgesia. Durant aquesta etapa de Dictadura del Proletariat s’expropiarien o nacionalitzarien tots els mitjans de producció (fabriques, bancs, terres,mines, mitjans de transport,etc) que passarien a ser públics o estatals. Una vegada consolidat el triomf del obrers, l’harmonia i la solidaritat entre els homes permetria crear una societat sense classes socials i sense explotació d’uns sobre altres. Això permetria inclús la desaparició de l’Estat.

87. Aleshores, com a resultat d’aquesta ideologia que van fer els primers marxistes o socialistes espanyols? En 1879 en Madrid en una reunió a la que van assistir 25 persones es creava el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol). El seu líder seria PABLO IGLESIAS. En 1886 va aparèixer el diari “EL SOCIALISTA” En 1888 es creava la UGT (UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS) No obstant en un principi no va tindre tant de recolzament com l’anarquisme. Les zones de l’Estat Espanyol on més va arrelar la ideologia del socialisme va ser en Biscaia, la conca minera d’Astúries i en Madrid.

88. No obstant, a nivell internacional que passarà amb l’evolució del moviment obrer marxista? En altres països també es van fundar partits polítics i sindicats de treballadors. En 1879, en Paris, rememorant el centenari de la Revolució Francesa els partits polítics marxistes de tots els països decidien crear la Segona Internacional En contra de les previsions de Marx la situació del proletariat no va empitjorar, sinó que gracies a la participació en política i a la lluita sindical els obrers van obtindre millores en la seua situació laboral. Per això a poc a poc en aquesta segona internacional va progressar la idea de privilegiar la lluita política i sindical i oblidar-se de la revolució. Aquestes idees “revisionistes” van donar lloc a que els partits socialistes evolucionaren cap a l’anomenada SOCIAL-DEMOCRACIA.

89. EL DESASTRE DE 1898

90. QUE VA SER EL DESASTRE DE 1898? La pèrdua de les últimes colònies que havien integrat el Imperi Espanyol: Cuba Puerto Rico Filipines. Diversos arxipèlags en l’oceà Pacific: Les illes Carolines, les Marianes, Palaos i Guam.

91. Què conflictes van provocar el Desastre del 98 La guerra de Cuba (1895-1898) i l’esclat en 1898 d’una guerra entre Espanya i Estats Units per la possessió de les seues colònies.

92. Què causes expliquen l’esclat d’una nova guerra en la illa de Cuba? Polítiques La divisió dels Cubans entre: Unionistes: Partidaris del manteniment del status de la illa de Cuba com a colònia espanyola. Eren bàsicament els espanyols recentment emigrats a la illa, que desenvolupaven els càrrecs administratius. Autonomistes: Eren els grups formats per la burgesia criolla, però que mantenia relacions comercials fonamentalment amb Espanya. Independentistes: Estava integrat per gran part de la burgesia criolla (blancs descendents d’espanyols, però cubans des de fa generacions) que volien ocupar la total independència. El seu líder va se JOSE MARTI que va fundar el PARTIT REVOLUCIONARI CUBA.

93. Què causes expliquen l’esclat d’una nova guerra en la illa de Cuba? Polítiques: L’actitud dels diversos governs espanyols que es van negar a concedir autonomia a la illa de Cuba, situació que va fer que la major part dels autonomistes es convertiren en independentistes. Solament cal destacar el intent que en 1893 va fer el polític del Partit Liberal: ANTONIO MAURA de materialitzar el projecte d’autonomia que haguera suposat que: Els cubans tingueren representació en el Parlament Espanyol Que els càrrecs de l’administració i de governació en Cuba foren ocupats per cubans. El projecte de Maura va ser rebutjat tant per liberals com per conservadors. (Maura abandonaria el seu partit i posteriorment ingressaria en el Partit Conservador.

94. Què causes expliquen l’esclat d’una nova guerra en la illa de Cuba? Econòmiques En 1892 es va aprovar un nou aranzel proteccionista pel qual es feia molt més difícil el comerç entre la illa de Cuba i qualssevol altre país que no fora Espanya. El resultat va ser: Un disgust de la burgesia i els homens de negocis cubans que venien tabac o canya de sucre sobretot als Estats Units.

95. Què causes expliquen l’esclat d’una nova guerra en la illa de Cuba? Política internacional: Estats Units que s’havia convertit en una gran potència industrial i havia consolidat les seues fronteres continentals volia continuar la seua expansió en el Mar Caribe. Havia fet diverses ofertes de compra de Cuba a Espanya. El seu interès anava en augment perquè s’havia projectat un canal en Panamà per a facilitar el comerç entre la seua costa est i oest (Canal de Panamà) Els negocis de les Companyies americanes es van vore perjudicats per la nova política proteccionista de les autoritats espanyoles. Els Estats Units també estaven interessats en Filipines perquè era una base excepcional per a l’accés al mercat xinés que ara estava obrint-se al comerç internacional.

96. Com s’inicia la Guerra de Cuba entre 1895 i 1898? La guerra s’inicia amb el Grito del Baire. Els líders revolucionaris José Martí i Antonio Maceo dirigeixen l’ organització de la guerra contra els espanyols. La guerra té el caràcter de guerra de guerrilles i compta amb el suport de gran part de la població. Els revolucionaris rebran armes i provisions dels nord-americans Els revolucionaris comencen a avançar de est a oest.

97. Com va reaccionar el govern espanyol davant l’esclat de la guerra de Cuba? Va estar determinat a defendre la possessió de les illes. No obstant, en una primera fase envia a Cuba a Martinez Campos, per a que combinara l’ús de la força amb la negociació. Recordem que Martinez Campos havia aconsseguit posar fi a l’anterior guerra i signar la Paz de Zanjon. Però aquesta estratègia no va funcionar.

98. Què va fer el govern espanyol de Canovas aleshores? Martinez Campos va ser substituït pel General ValerianoWeylerqui va rebre molts reforços i posar en marxa noves tàctiques per derrotar als guerrillers: Va recluir a la població civil de les zones rurals en camps de concentració, per a evitar que ajudaren als guerrillers Aprofitant que la illa era llarga i estreta va construir línees fortificades de mar a mar per impedir l’avanç dels guerrillers. No obstant està actuació tampoc acabava amb la revolta per la qual cosa es va intentar de nou la negociació. Weiler va ser substituït per Blanco i Canovas va dimitir cedint el poder a Sagasta que passarà a governar en 1898. En 1897 es va concedir l’autonomia.

99. Perquè va esclatar la guerra entre Espanya i els Estats Units en 1898? Perquè en Estats Units el nou govern del Partit Republicà i el President Mckinley veien la possibilitat d’intervenir i obtenir per la força Cuba. Perquè en la opinió pública nord-americana s’havia generalitzat un sentiment antiespanyol, degut a les campanyes periodístiques desenvolupades en diversos diaris.

100. Què fet utilitzaran els Estats Units com a pretext per a declarar la Guerra? Amb l’excusa de protegir la vida i les propietats dels ciutadans nord-americans que vivien en Cuba el govern de Estats Units va enviar un cuirassat a la badia de la Havana: el Cuirassat Maine. En febrer de 1898 el cuirassat patia una explossió i s’afonava amb la major part de la seua tripulació. Davant de la negativa d’Espanya a vendre la illa els Estats Units declararen la guerra.

101. Què característiques va tindre la guerra entre Espanya i els Estats Units? Va ser bàsicament una guerra naval: La primera batalla va tindre lloc en Cavite (Filipines) La segona batalla va tindre lloc en Cuba: Santiago de Cuba. En ambdues batalles es va posar de manifest la superioritat tecnològica de la flota americana amb vaixells més ràpides i artilleria de més alcans. Tota la flota espanyola va ser destruïda i els americans no van tindre pràcticament baixes. Va ser com si els americans hagueren jugat a tirar al plat.

102. Què es va establir en els tractats de Pau? Les negociacions van tindre lloc en Paris. Per tant la Pau es coneix com la Pau de Paris. Cuba obtenia la seua independència i els americans obtenien en la illa la base de Guantanamo. Puerto Rico es convertia en un protectorat dels Estats Units. Les illes Filipines es convertien en colónia dels Estats Units i també Guam A banda Espanya venia les illes Carolines i les Marianes a Alemanya.

103. Què conseqüències internes va tindre el desastre del 98? Com a conseqüència del desastre es va estendre un clima de pessimisme i de búsqueda de les causes de la decadència d’Espanya que va ser molt bé reflectit per la generació d’escriptors coneguda com Generació del 98. No obstant el sistema polític de la Restauració va sobreviure, sota el domini dels dos partits dinàstics: el Conservador i el Liberal. Però es va difondre una corrent de pensament coneguda com el REGENARICIONISME, que tractarà de trobar les causes de la feblesa d’Espanya i posar en marxa mesures per a modernitzar el país. El desastre del 98 també va contribuir al auge del nacionalisme en Catalunya i el País Basc.