SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 28
PENSARELMONCONTEMPORANI
ENTREGA3
JULIAN ESTEVE LAHOZ
IES ARABISTA RIBERA
CARCAIXENT
LA PRIMERA GUERRA CARLINA
(1833-1840)
CAUSES:
DINÀSTIQUES
• El desig de Carles Maria Isidre d’ obtindre la
Corona d’Espanya després de la mort del seu
germà Ferran VII, front a la decisió d’aquest de
declarar heretera a la seua filla Isabel
• La no acceptació de l’abolició de la Llei Sàlica
que s’havia fet desprès de la publicació de la
Pragmàtica Sanció.
CAUSES:
POLÍTIQUES
• El desig d’amplis sectors de la població espanyola,
però sobretot dels membres de la noblesa i el
clergat de mantindre el sistema polític tradicional
d’Espanya: la monarquia absoluta i de la religió
tradicional el catolicisme.
• El desig de la població del País Basc i de Navarra
de mantindre el seus furs i la seua autonomia
política, front als intents d’uniformització dels
liberals.
CAUSES:
SOCIO-ECONÒMIQUES.
• El desig dels del clergat i de la noblesa de
mantindre els seus privilegis, evitant la
revolució liberal que amenaçava amb:
– Fer la desamortització i per tant expropiar les
terres de l'Església.
– Suprimir els senyorius, i per tant la possibilitat de
que la noblesa perdera les seues terres. A més la
supressió de les vinculacions i els mayorazgos
– Realitzar una reforma tributaria que imposara a
tots l’obligació de pagar impostos.
FETS: L’ESCLAT DE LA GUERRA
• Des de Portugal, Carles Maria Isidre, rebutja la
condició de Reina de Isabel II i es proclama Rei
amb el nom de Carles V. (Manifest d’Abrantes)
• En molts llocs d’Espanya s’alçen partides de
guerrillers que defensen el tron de Carles,
formades per membres dels antics voluntaris
realistes
• Però les zones on el carlisme va a tindre més
suport van a ser EL PAIS BASC, NAVARRA,
CATALUNYA I EL SUD D’ARAGÓ I NORD DE
VALÈNCIA (LA ZONA DEL MAESTRAT)
Perquè en el País Basc i Navarra es
defensa amb força el carlisme?
• CAUSES POLÍTIQUES:
• Perquè han conservat els seus furs o legislació
pròpia que els permetia entre altres coses no
fer el servei militar, llibertat comercial amb
l’estranger i
• En canvi el liberalisme suposa l’afirmació de la
igualtat davant la llei i per tant un procés
d’uniformització generalitzat.
PERQUÈ EN EL PAÍS BASC I NAVARRA ES
DEFENSA AMB FORÇA EL CARLISME?
• CAUSES SOCIALS:
• Perquè en aquest dos zones les terres
passaven en herència al fill major, amb la qual
cosa molts dels altres membres de la família
es convertien en cures o frares. Es a dir
l'Església tenia una gran força social i
vinculacions familiars.
FETS: EL DESENVOLUPAMENT DE LA
GUERRA.
• Podríem fer un anàlisis per separat dels
esdeveniments de la guerra:
a) Guerra en el Pais Basc i Navarra
b) Guerra en Catalunya.
c) Guerra en el Maestrat
d) Expedicions carlistes en direcció a Madrid.
PRIMERA FASE DE LA GUERRA EN EL
PAIS BASC I NAVARRA.
• Carles Maria Isidre es va traslladar a aquesta
zona i va establir la seua cort en diverses
ciutats.
• El militar carlin més destacat serà Tomas
Zumalacarregui que aconseguirà expulsar als
exèrcits liberals o “cristins” de la major part
del territori, excepte de Bilbao. En el primer
setge d’aquesta ciutat va morir
Zumalacarregui en 1835.
Tomas Zumalacarregui
• En 1836 es va produir un nou setge de la
ciutat de Bilbao, però en aquesta ocasió els
carlistes també van fracassar. El setge va ser
trencat pel General Baldomero Espartero, cap
de l’Exèrcit del Nord, que des de eixe moment
es va convertir en un heroi nacional per als
liberals.
Batalla de Luchana en el segon setge
de Bilbao
La guerra en Catalunya
• Els carlistes no van aconseguir unificar les
seues forces i durant tot aquest període van
actuar seguint la estratègia de guerra de
guerrilles.
La guerra en el Maestrat
• Aquesta zona va ser de predomini carlista,
donades les especials condicions orogràfiques.
• El líder indiscutible dels carlins en el Maestrat
va ser Ramon Cabrera.
La expedició Real de 1837
• Carles Maria Isidre (Carles V) va intentar
reunir un exèrcit amb el qual avançar fins
Madrid i guanyar la guerra.
• La conjuntura era propicia perquè en el
territori dominat pels liberals s’havien
generalitzat moviments revolucionaris.
• Carles es va dirigir primer des de Navarra, per
Aragó al Maestrat i sumades moltes forces es
va dirigir cap a Madrid
QUINS VAN SER ELS OBJECTIUS DE LA
EXPEDICIÓ REAL?
• Carles Maria Isidre va arribar a les portes de
Madrid però no va donar l’ordre de prendre la
ciutat.
• Els historiadors diuen que Carles esperava fer
un acord amb Maria Cristina consistent en el
matrimoni entre el seu fill i Isabel, per a
d’aquesta manera solucionar el problema
dinàstic.
Perquè es va retirar Carles de Madrid?
• Perquè la ciutat controlada pels liberals
contava amb la protecció de la Milicia
Nacional.
• Perquè s’apropava el exèrcit liberal del Nord
dirigit per Espartero.
Què conseqüències va provocar la falta d`èxits
militars significatius per part dels carlins?
• La formació de diverses corrents:
– Els apostòlics que mantenien la necessitat de
continuar la guerra ja que consideraven
intolerable el liberalisme.
– Els conciliadors, encapçalats pel General Maroto,
partidari d’acabar la guerra mitjançant un pacte
amb els liberals davant la impossibilitat d’obtindre
la victòria.
El final de la Guerra
• En el País Basc i Navarra es produeix en 1839
amb el Conveni o Abraço de Vergara.
• En el Maestrat Ramón Cabrera va resistir fins
1840 fins que es produeix la presa de Morella.
Què va ser el Abraço de Vergara?
• Va ser un pacte signat entre el General
Baldomero Espartero per part dels liberals i el
General Maroto per part dels Carlins.
• Acords:
– Es mantindrien els furs del País Basc i Navarra.
– Els oficials de l’exèrcit carlin s’integrarien en
l’exèrcit espanyol i no patirien repressalies.
Maroto
Espartero
Vista de Morella
Què conseqüències va tindre el final
de la guerra?
• Maria Cristina aconsegueix assegurar el tron
per a la seua filla Isabel.
• Baldomero Espartero es converteix en la figura
política més rellevant de l’Estat.
• Carles Maria Isidre abandona Espanya però no
renúncia als seus drets. Això provocarà en el
futur noves guerres carlines.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Julia Valera
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)jcorbala
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixJulia Valera
 
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel II
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel IIEl liberalismo en Éspaña y la época de Isabel II
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel IIRafael Urías
 
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutismeRoderic Ortiz Gisbert
 
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).Historiaespanya
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014martav57
 
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucioRoderic Ortiz Gisbert
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 

La actualidad más candente (20)

guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel II
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel IIEl liberalismo en Éspaña y la época de Isabel II
El liberalismo en Éspaña y la época de Isabel II
 
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Guerra de Successió
Guerra de SuccessióGuerra de Successió
Guerra de Successió
 
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).
Tema 5. El liberalisme davant l'absolutisme (1788 - 1833).
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-201411 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
11 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 2 BAT.2013-2014
 
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
01 1 crisi antic regim 1788 1833 por a la revolucio
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 

Similar a La primera guerra carlina

Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlinesbenienge
 
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)Rafa Oriola
 
Tema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels ÀustriesTema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels Àustriesmeteomassanassa
 
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.Mario Montal
 
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)neusgr
 
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)neusgr
 
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.Jordi1492
 
La batalla d’Almansa
La batalla d’AlmansaLa batalla d’Almansa
La batalla d’Almansallgenesca
 
La construcció de l'estat liberal (1833 1868)
La construcció de l'estat liberal (1833   1868)La construcció de l'estat liberal (1833   1868)
La construcció de l'estat liberal (1833 1868)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERALjcorbala
 
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERALJCG
 
T3 les regencies i etapa isabelina
T3 les regencies i etapa isabelinaT3 les regencies i etapa isabelina
T3 les regencies i etapa isabelinaxabiapi
 
La configuració de l'estat liberal
La configuració de l'estat liberalLa configuració de l'estat liberal
La configuració de l'estat liberalEduard Costa
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL IIjcorbala
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeahidalg_04
 
L'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsL'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsGemma Ajenjo Rodriguez
 
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-142. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14martav57
 

Similar a La primera guerra carlina (20)

Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Construcció estat libera ll 2013
Construcció estat libera ll 2013Construcció estat libera ll 2013
Construcció estat libera ll 2013
 
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)
La construcció de l'estat liberal. regències i guerra carlina. (1833 44)
 
Tema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels ÀustriesTema 10: El regnat dels Àustries
Tema 10: El regnat dels Àustries
 
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.
LA MONARQUIA HISPÀNICA: ELS REIS CATÒLICS I ELS ÀUSTRIES. 2n ESO.
 
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
 
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
Tema 2. La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
 
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
 
La batalla d’Almansa
La batalla d’AlmansaLa batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa
 
La construcció de l'estat liberal (1833 1868)
La construcció de l'estat liberal (1833   1868)La construcció de l'estat liberal (1833   1868)
La construcció de l'estat liberal (1833 1868)
 
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
03. LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL
 
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
 
T3 les regencies i etapa isabelina
T3 les regencies i etapa isabelinaT3 les regencies i etapa isabelina
T3 les regencies i etapa isabelina
 
Carlesiv
CarlesivCarlesiv
Carlesiv
 
La configuració de l'estat liberal
La configuració de l'estat liberalLa configuració de l'estat liberal
La configuració de l'estat liberal
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
 
La restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanismeLa restauració i el catalanisme
La restauració i el catalanisme
 
L'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsL'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geografics
 
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-142. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
 

Más de benienge

El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2benienge
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòticabenienge
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeubenienge
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic benienge
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulmanbenienge
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romanobenienge
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricabenienge
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadurabenienge
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyolabenienge
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republicabenienge
 
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riverabenienge
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiiibenienge
 
La restauracion
La restauracionLa restauracion
La restauracionbenienge
 
El sexenni democratic
El sexenni democraticEl sexenni democratic
El sexenni democraticbenienge
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel iibenienge
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de esparterobenienge
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinabenienge
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVbenienge
 

Más de benienge (20)

Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
 
El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulman
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Atm1
Atm1Atm1
Atm1
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històrica
 
Franco y su dictadura
Franco y su dictaduraFranco y su dictadura
Franco y su dictadura
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
 
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de rivera
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
 
La restauracion
La restauracionLa restauracion
La restauracion
 
El sexenni democratic
El sexenni democraticEl sexenni democratic
El sexenni democratic
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel ii
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de espartero
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristina
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IV
 

La primera guerra carlina

  • 2. JULIAN ESTEVE LAHOZ IES ARABISTA RIBERA CARCAIXENT
  • 3. LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)
  • 4. CAUSES: DINÀSTIQUES • El desig de Carles Maria Isidre d’ obtindre la Corona d’Espanya després de la mort del seu germà Ferran VII, front a la decisió d’aquest de declarar heretera a la seua filla Isabel • La no acceptació de l’abolició de la Llei Sàlica que s’havia fet desprès de la publicació de la Pragmàtica Sanció.
  • 5. CAUSES: POLÍTIQUES • El desig d’amplis sectors de la població espanyola, però sobretot dels membres de la noblesa i el clergat de mantindre el sistema polític tradicional d’Espanya: la monarquia absoluta i de la religió tradicional el catolicisme. • El desig de la població del País Basc i de Navarra de mantindre el seus furs i la seua autonomia política, front als intents d’uniformització dels liberals.
  • 6. CAUSES: SOCIO-ECONÒMIQUES. • El desig dels del clergat i de la noblesa de mantindre els seus privilegis, evitant la revolució liberal que amenaçava amb: – Fer la desamortització i per tant expropiar les terres de l'Església. – Suprimir els senyorius, i per tant la possibilitat de que la noblesa perdera les seues terres. A més la supressió de les vinculacions i els mayorazgos – Realitzar una reforma tributaria que imposara a tots l’obligació de pagar impostos.
  • 7. FETS: L’ESCLAT DE LA GUERRA • Des de Portugal, Carles Maria Isidre, rebutja la condició de Reina de Isabel II i es proclama Rei amb el nom de Carles V. (Manifest d’Abrantes) • En molts llocs d’Espanya s’alçen partides de guerrillers que defensen el tron de Carles, formades per membres dels antics voluntaris realistes • Però les zones on el carlisme va a tindre més suport van a ser EL PAIS BASC, NAVARRA, CATALUNYA I EL SUD D’ARAGÓ I NORD DE VALÈNCIA (LA ZONA DEL MAESTRAT)
  • 8. Perquè en el País Basc i Navarra es defensa amb força el carlisme? • CAUSES POLÍTIQUES: • Perquè han conservat els seus furs o legislació pròpia que els permetia entre altres coses no fer el servei militar, llibertat comercial amb l’estranger i • En canvi el liberalisme suposa l’afirmació de la igualtat davant la llei i per tant un procés d’uniformització generalitzat.
  • 9. PERQUÈ EN EL PAÍS BASC I NAVARRA ES DEFENSA AMB FORÇA EL CARLISME? • CAUSES SOCIALS: • Perquè en aquest dos zones les terres passaven en herència al fill major, amb la qual cosa molts dels altres membres de la família es convertien en cures o frares. Es a dir l'Església tenia una gran força social i vinculacions familiars.
  • 10. FETS: EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA. • Podríem fer un anàlisis per separat dels esdeveniments de la guerra: a) Guerra en el Pais Basc i Navarra b) Guerra en Catalunya. c) Guerra en el Maestrat d) Expedicions carlistes en direcció a Madrid.
  • 11.
  • 12. PRIMERA FASE DE LA GUERRA EN EL PAIS BASC I NAVARRA. • Carles Maria Isidre es va traslladar a aquesta zona i va establir la seua cort en diverses ciutats. • El militar carlin més destacat serà Tomas Zumalacarregui que aconseguirà expulsar als exèrcits liberals o “cristins” de la major part del territori, excepte de Bilbao. En el primer setge d’aquesta ciutat va morir Zumalacarregui en 1835.
  • 14. • En 1836 es va produir un nou setge de la ciutat de Bilbao, però en aquesta ocasió els carlistes també van fracassar. El setge va ser trencat pel General Baldomero Espartero, cap de l’Exèrcit del Nord, que des de eixe moment es va convertir en un heroi nacional per als liberals.
  • 15. Batalla de Luchana en el segon setge de Bilbao
  • 16. La guerra en Catalunya • Els carlistes no van aconseguir unificar les seues forces i durant tot aquest període van actuar seguint la estratègia de guerra de guerrilles.
  • 17. La guerra en el Maestrat • Aquesta zona va ser de predomini carlista, donades les especials condicions orogràfiques. • El líder indiscutible dels carlins en el Maestrat va ser Ramon Cabrera.
  • 18. La expedició Real de 1837 • Carles Maria Isidre (Carles V) va intentar reunir un exèrcit amb el qual avançar fins Madrid i guanyar la guerra. • La conjuntura era propicia perquè en el territori dominat pels liberals s’havien generalitzat moviments revolucionaris. • Carles es va dirigir primer des de Navarra, per Aragó al Maestrat i sumades moltes forces es va dirigir cap a Madrid
  • 19.
  • 20. QUINS VAN SER ELS OBJECTIUS DE LA EXPEDICIÓ REAL? • Carles Maria Isidre va arribar a les portes de Madrid però no va donar l’ordre de prendre la ciutat. • Els historiadors diuen que Carles esperava fer un acord amb Maria Cristina consistent en el matrimoni entre el seu fill i Isabel, per a d’aquesta manera solucionar el problema dinàstic.
  • 21. Perquè es va retirar Carles de Madrid? • Perquè la ciutat controlada pels liberals contava amb la protecció de la Milicia Nacional. • Perquè s’apropava el exèrcit liberal del Nord dirigit per Espartero.
  • 22. Què conseqüències va provocar la falta d`èxits militars significatius per part dels carlins? • La formació de diverses corrents: – Els apostòlics que mantenien la necessitat de continuar la guerra ja que consideraven intolerable el liberalisme. – Els conciliadors, encapçalats pel General Maroto, partidari d’acabar la guerra mitjançant un pacte amb els liberals davant la impossibilitat d’obtindre la victòria.
  • 23. El final de la Guerra • En el País Basc i Navarra es produeix en 1839 amb el Conveni o Abraço de Vergara. • En el Maestrat Ramón Cabrera va resistir fins 1840 fins que es produeix la presa de Morella.
  • 24. Què va ser el Abraço de Vergara? • Va ser un pacte signat entre el General Baldomero Espartero per part dels liberals i el General Maroto per part dels Carlins. • Acords: – Es mantindrien els furs del País Basc i Navarra. – Els oficials de l’exèrcit carlin s’integrarien en l’exèrcit espanyol i no patirien repressalies.
  • 26.
  • 28. Què conseqüències va tindre el final de la guerra? • Maria Cristina aconsegueix assegurar el tron per a la seua filla Isabel. • Baldomero Espartero es converteix en la figura política més rellevant de l’Estat. • Carles Maria Isidre abandona Espanya però no renúncia als seus drets. Això provocarà en el futur noves guerres carlines.