Tema 19. La competència administrativa: concepte. Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les relacions interorgàniques. La jerarquia administrativa. La delegació, l’advocació i la substitució. La coordinació administrativa.

1. 19. La competència administrativa: concepte.
Criteris de delimitació i formes d’atribució. Les
relacions interorgàniques. La jerarquia
administrativa. La delegació, l’avocació i la
substitució. La coordinació administrativa.
5. L'Administració
pública. El dret
administratiu.

2. La competència
administrativa:
concepte.
Competència = conjunt de funcions, poders i
responsabilitat que corresponen a cada òrgan
d’uns ens públics en una matèria determinada.

3. La competència
administrativa:
concepte.
La competència de cada òrgan s’assigna
normativament (art. 11.2 b LRJPAC).
Tenir competències és un pressupòsit per
l’existència d’un òrgan i un límit a la seva capacitat
d’actuació > la manca de competència constitueix
un vici de legalitat i pot comportar la invalidesa
dels actes dictats per un òrgan incompetent (art.
62.1b LRJPAC).
La competència és (en principi) irrenunciable i
intransmissible (art. 12 LRJPAC).

4. La competència
administrativa:
concepte.
Tipus de competències segons els criteris
fonamentals usats per atribuir-les:
Competència material.
Competència jeràrquica.
Competència territorial.
Competència temporal (ratione temporis).

5. La competència
administrativa:
concepte.
Tipus de competències segons el seu abats en
relació amb les competències d’altres:
Competència exclusiva.
Competència compartida.
Competència indistinta.

6. Criteris de delimitació i
formes d’atribució.
“L’atribució de competència que l’ordenament
jurídic efectua en favor de l’Administració té un
caràcter rígid”.
Principi d’irrenunciabilitat / principi
d’indisponibiltat de les competències per part dels
òrgans titulars: les competències han de ser
exercides pels òrgans que les tenen atribuïdes
com a pròpies.
És una regla d’ordre intern i de bona administració
per tal que els ciutadans puguin conèixer l’òrgan
al qual s’han d’adreçar.

7. Criteris de delimitació i
formes d’atribució.
Malgrat això, l’ordenament permet un ampli ventall
d’alteracions de l’exercici de la competència en
l’àmbit de les relacions interorgàniques, és a dir,
de les relacions entre òrgans que s’estableixen en
el si d’una única administració.
Les tècniques d’alteració de l’exercici de la
competència permeten que l’Administració
s’adapti a les necessitats de l’organització i als
canvis constants de la realitat.

8. Criteris de delimitació i
formes d’atribució.
La transferència o reassignació de competències
significa la modificació de la norma atributiva: la
titularitat de la competència s’atribueix a un ens o
un òrgan diferent del que n’era titular fins
aleshores.
En l’àmbit de les relacions interorgàniques, la
LRJPAC únicament al·ludeix a la desconcentració,
però res no impedeix, la concentració de les
responsabilitats en els òrgans jeràrquicament
superiors.

9. La delegació, l’avocació
i la substitució.
Delegació (art. 13 LRJPAC):
Els òrgans de les diferents AP poden delegar
l'exercici de les competències que tinguin
atribuïdes en altres òrgans de la mateixa AP,
encara que no siguin jeràrquicament dependents,
o de les entitats de dret públic vinculades o que
en depenguin.
Competències indelegables.

10. La delegació, l’avocació
i la substitució.
Delegació (art. 13 LRJPAC):
Publicació.
Resolucions adoptades per delegació.
Delegació en cadena?
Revocació.
Delegació en òrgans col·legiats.

11. La delegació, l’avocació
i la substitució.
Avocació (art. 14 LRJPAC):
“Els òrgans superiors poden avocar per a si
mateixos el coneixement d’un assumpte la
resolució del qual correspongui ordinàriament o
per delegació als seus òrgans administratius
dependents, quan circumstàncies de tipus tècnic,
econòmic, social, jurídic o territorial ho facin
convenient”.
Acord motivat i notificat de forma prèvia.
Acte no recurrible.

12. La delegació, l’avocació
i la substitució.
Modificacions que no impliquen alteració de la
competència:
Encàrrec de gestió (art. 15 LRJPAC).
Delegació de signatura (art. 16 LRJPAC).
Substitució o suplència (art. 17 LRJPAC).

13. Les relacions
interorgàniques. La jerarquia
administrativa.
Les relacions interorgàniques pretenen assegurar
la coherència i l’eficàcia de l’actuació
administrativa, fragmentada en una gran multitud
d’òrgans i de competències.
La jerarquia (que es dóna únicament en el si de
cada AP) és la tècnica i el principi organitzatiu per
excel·lència i confereix al superior jeràrquic un feix
de facultats (organitzatives, funcionals, de
vigilància i control) per dirigir i determinar la
conducta dels òrgans subordinats fins on sigui
necessari i per resoldre els conflictes que puguin
sorgir.

14. La coordinació
administrativa.
La coordinació persegueix la informació recíproca
i l’actuació conjunta i coherent dels diversos
òrgans d’una administració a través de tècniques
de caràcter orgànic (òrgans col·legiats
interdepartamentals, per exemple) o funcionals
(plans o programes d’actuació, directrius dels
òrgans superiors, etc.).