SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 15
Descargar para leer sin conexión
LES ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
(Llibre, pàg. 354)
1.Les oracions subordinades substantives
completives
2. Les oracions subordinades substantives
interrogatives
3. Les oracions subordinades substantives
d’infinitiu
4. Les oracions subordinades substantives de
relatiu
Les oracions subordinades depenen
de l’oració principal.
Es classifiquen en:
•substantives, que desenvolupen la majoria de funcions
que els sintagmes nominals fan en l’oració simple.
•adjectives, que ocupen la posició d’un sintagma adjectival
i, per tant, desenvolupen la funció pròpia de l’adjectiu, la de
complement de nom (CN).
•adverbials, que ocupen la posició de l’adverbi i, doncs,
fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC de lloc, de
temps...).
▪Classes d’oracions subordinades
substantives
1. Oracions subordinades substantives
completives
Les oracions subordinades substantives completives
s’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de
subordinar la clàusula (oració inserida) a l’oració principal.
▫Funcions:
.Subjecte de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica
substituint-la per un SN.
Exemple:
M’agrada que treballis. → M’agrada el treball.
subjecte subjecte
.Complement directe de l’oració principal
Exemple: Li va dir *que volia anar al cinema.
CD (*Pot substituir-se pel pronom ho)
.Atribut del verb de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’introdueix amb un
verb copulatiu (ser/estar/semblar). Es pot substituir pel
pronom ho.
Exemple: En Pep sembla que treballa molt.
atribut
▫Funcions:
.Complement de règim verbal de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
un sintagma preposicional equivalent. I també es pot
substituir pels pronoms en/hi segons quina sigui la preposició
regida pel verb.
Exemples:
M’adono que encara no ha arribat. / M’adono del seu retard /
Me n’adono
En Joan s’ha acostumat que li facin la feina. S’ha acostumat
a l’ajuda / S’hi ha acostumat
.Complement d’un nom de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Es pot substituir pel
pronom feble en si la preposició regida és de, en posició
postverbal.
Exemple: Tinc la impressió que aprovaré l’examen de
matemàtiques.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
una estructura sintàctica equivalent (SPrep).
Exemple: Està segur que guanyaran el partit.
2. Oracions subordinades substantives interrogatives
Les oracions subordinades substantives interrogatives
poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què),
determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com)
que tenen una funció dins de l’oració. I aquestes oracions
exerceixen la funció de subjecte o de complement directe
del verb de l’oració principal.
Exemples: Li va preguntar *qui (*subjecte) assistiria a la
festa. / No sap *què (*CD) vol.
Vol saber *quins (*determinant) convidats assistiran a la
festa.
3. Oracions subordinades substantives d’infinitiu
Les oracions subordinades substantives d’infinitiu no van
introduïdes per cap nexe. L’infinitiu és el nucli del predicat
de l’oració subordinada.
▫Funcions:
.Subjecte de l’oració principal
Exemple: No m’agrada treballar el cap de setmana.
subjecte
.Complement directe de l’oració principal
Exemple: L’Anna desitja tornar a sortir amb ell.
CD
.Atribut del verb de l’oració principal
Exemple: La intenció del seu amic és ajudar-lo sempre.
atribut
.Complement de règim del verb de l’oració principal
Exemple: Es penedeix de sortir poc els dissabtes.
CRV
.Complement d’un nom de l’oració principal
Exemple: Té por de suspendre l’examen de llengua
anglesa.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
Exemple: Està content de poder treballar.
4. Les oracions subordinades substantives de relatiu
Les oracions subordinades substantives de relatiu van introduïdes
per un pronom relatiu (qui/que), però aquest pronom no té un
antecedent explícit, a diferència del que passa amb les oracions
subordinades adjectives.
Les oracions subordinades substantives de relatiu tenen les formes
següents:
.Referit a persones:
(Prep)+qui
(Det)+qui
(Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui
.Referit a coses:
(Prep)+això/allò/el+que
(Prep)+(tot)+això/allò/el+que
▫Funcions:
(Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que les
oracions subordinades substantives completives i
d’infinitiu.)
.Subjecte de l’oració principal
Exemple: M’interessa allò que escriu el meu company.
subjecte
.Complement directe del verb de l’oració principal
Exemple: No saps el que m’ha passat.
CD
.Atribut del verb de l’oració principal
Exemple: En Lluís és qui coordina les reunions d’equip
docent.
.Complement indirecte del verb de l’oració principal
Exemple: Van deixar les claus a qui oferia més
confiança.
.Complement de règim verbal de l’oració principal
Exemple: No se centra en allò que li convé.
. Complement d’un nom de l’oració principal
Exemple:
El plantejament del que s’ha de fer en aquesta situació
és correcte.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
Exemple:
Vivia satisfet de tot el que aprenia a l’empresa.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
Elena Gimenez
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
kwart
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
Dolors Taulats
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
ngt1776
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 
Variació dialectal del català
Variació dialectal del catalàVariació dialectal del català
Variació dialectal del català
MARIBEL SOSPEDRA
 

La actualidad más candente (20)

La_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.pptLa_pronominalitzacio.ppt
La_pronominalitzacio.ppt
 
4t eso tema 1
4t eso tema 14t eso tema 1
4t eso tema 1
 
oració subordinada adverbial
oració subordinada adverbialoració subordinada adverbial
oració subordinada adverbial
 
Oració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbalsOració simple i complements verbals
Oració simple i complements verbals
 
Oracions subordinades adverbials
Oracions subordinades adverbialsOracions subordinades adverbials
Oracions subordinades adverbials
 
Oracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxilleratOracions compostes - batxillerat
Oracions compostes - batxillerat
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directe
 
Els sintagmes
Els sintagmesEls sintagmes
Els sintagmes
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva5 subordinada adjectiva
5 subordinada adjectiva
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
 
Oracions subordinades adjectives
Oracions subordinades adjectivesOracions subordinades adjectives
Oracions subordinades adjectives
 
Complement predicatiu
Complement predicatiuComplement predicatiu
Complement predicatiu
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Variació dialectal del català
Variació dialectal del catalàVariació dialectal del català
Variació dialectal del català
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. ContactesFonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
Fonètica catalana. Sons consonàntics 2. Contactes
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
Pronoms llatí
Pronoms llatíPronoms llatí
Pronoms llatí
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 

Similar a Subordinada substantiva (20)

L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 
Subordinades compostes
Subordinades compostesSubordinades compostes
Subordinades compostes
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Les oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbialsLes oracions subordinades adverbials
Les oracions subordinades adverbials
 
Classificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simpleClassificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simple
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
Les oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostesLes oracions simples i les oracions compostes
Les oracions simples i les oracions compostes
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
 
L’oració simple
L’oració simpleL’oració simple
L’oració simple
 
oració simple
oració simpleoració simple
oració simple
 
Pronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicisPronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicis
 
Catala nivell c i d
Catala nivell c i dCatala nivell c i d
Catala nivell c i d
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Intervenció aula
Intervenció aulaIntervenció aula
Intervenció aula
 
Intervenció aula
Intervenció aulaIntervenció aula
Intervenció aula
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 

Más de Berta Allo

L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge   cooperatiu berta.pptxL’aprenentatge   cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
Berta Allo
 
Portada ara arafil20140417-0002
Portada ara arafil20140417-0002Portada ara arafil20140417-0002
Portada ara arafil20140417-0002
Berta Allo
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Berta Allo
 
Ara 1371938402
Ara 1371938402Ara 1371938402
Ara 1371938402
Berta Allo
 

Más de Berta Allo (20)

Tirant lo Blanch
Tirant lo BlanchTirant lo Blanch
Tirant lo Blanch
 
L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge   cooperatiu berta.pptxL’aprenentatge   cooperatiu berta.pptx
L’aprenentatge cooperatiu berta.pptx
 
El malestar en el sionisme. Roger Cohen
El malestar en el sionisme. Roger CohenEl malestar en el sionisme. Roger Cohen
El malestar en el sionisme. Roger Cohen
 
Portada ara arafil20140417-0002
Portada ara arafil20140417-0002Portada ara arafil20140417-0002
Portada ara arafil20140417-0002
 
L'auge de l'anticapitalisme artcle de Jeremy Rifkin
L'auge de l'anticapitalisme artcle de Jeremy RifkinL'auge de l'anticapitalisme artcle de Jeremy Rifkin
L'auge de l'anticapitalisme artcle de Jeremy Rifkin
 
Noam chomsky
Noam chomskyNoam chomsky
Noam chomsky
 
Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa
Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisaAvui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa
Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa
 
Aiguamolls
AiguamollsAiguamolls
Aiguamolls
 
Joan vinyoli diari ara
Joan vinyoli diari araJoan vinyoli diari ara
Joan vinyoli diari ara
 
Serra d'or, Núm.636, (desembre 2012) Tria de J.M. Ripoll
Serra d'or, Núm.636, (desembre 2012)  Tria de J.M. RipollSerra d'or, Núm.636, (desembre 2012)  Tria de J.M. Ripoll
Serra d'or, Núm.636, (desembre 2012) Tria de J.M. Ripoll
 
Per un ver spàg. 29sesclop 2009_05_n0045
Per un ver spàg. 29sesclop 2009_05_n0045Per un ver spàg. 29sesclop 2009_05_n0045
Per un ver spàg. 29sesclop 2009_05_n0045
 
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
Discurslessingcat1 arafil20131117 0001
 
Vuit de març
Vuit de marçVuit de març
Vuit de març
 
Aquest mirall em diu que sóc ben sola
Aquest mirall em diu que sóc ben solaAquest mirall em diu que sóc ben sola
Aquest mirall em diu que sóc ben sola
 
Collarets de llum
Collarets de llumCollarets de llum
Collarets de llum
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
 
Dossier via catalana
Dossier via catalanaDossier via catalana
Dossier via catalana
 
Ara 1371938402
Ara 1371938402Ara 1371938402
Ara 1371938402
 
Art
ArtArt
Art
 
Un combat dialèctic per jutjar
Un combat dialèctic per jutjarUn combat dialèctic per jutjar
Un combat dialèctic per jutjar
 

Subordinada substantiva

  • 2. 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives d’infinitiu 4. Les oracions subordinades substantives de relatiu
  • 3. Les oracions subordinades depenen de l’oració principal. Es classifiquen en: •substantives, que desenvolupen la majoria de funcions que els sintagmes nominals fan en l’oració simple. •adjectives, que ocupen la posició d’un sintagma adjectival i, per tant, desenvolupen la funció pròpia de l’adjectiu, la de complement de nom (CN). •adverbials, que ocupen la posició de l’adverbi i, doncs, fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC de lloc, de temps...).
  • 4. ▪Classes d’oracions subordinades substantives 1. Oracions subordinades substantives completives Les oracions subordinades substantives completives s’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de subordinar la clàusula (oració inserida) a l’oració principal.
  • 5. ▫Funcions: .Subjecte de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un SN. Exemple: M’agrada que treballis. → M’agrada el treball. subjecte subjecte
  • 6. .Complement directe de l’oració principal Exemple: Li va dir *que volia anar al cinema. CD (*Pot substituir-se pel pronom ho) .Atribut del verb de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’introdueix amb un verb copulatiu (ser/estar/semblar). Es pot substituir pel pronom ho. Exemple: En Pep sembla que treballa molt. atribut ▫Funcions:
  • 7. .Complement de règim verbal de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un sintagma preposicional equivalent. I també es pot substituir pels pronoms en/hi segons quina sigui la preposició regida pel verb. Exemples: M’adono que encara no ha arribat. / M’adono del seu retard / Me n’adono En Joan s’ha acostumat que li facin la feina. S’ha acostumat a l’ajuda / S’hi ha acostumat
  • 8. .Complement d’un nom de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Es pot substituir pel pronom feble en si la preposició regida és de, en posició postverbal. Exemple: Tinc la impressió que aprovaré l’examen de matemàtiques. .Complement d’un adjectiu de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Exemple: Està segur que guanyaran el partit.
  • 9. 2. Oracions subordinades substantives interrogatives Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què), determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com) que tenen una funció dins de l’oració. I aquestes oracions exerceixen la funció de subjecte o de complement directe del verb de l’oració principal. Exemples: Li va preguntar *qui (*subjecte) assistiria a la festa. / No sap *què (*CD) vol. Vol saber *quins (*determinant) convidats assistiran a la festa.
  • 10. 3. Oracions subordinades substantives d’infinitiu Les oracions subordinades substantives d’infinitiu no van introduïdes per cap nexe. L’infinitiu és el nucli del predicat de l’oració subordinada. ▫Funcions: .Subjecte de l’oració principal Exemple: No m’agrada treballar el cap de setmana. subjecte .Complement directe de l’oració principal Exemple: L’Anna desitja tornar a sortir amb ell. CD
  • 11. .Atribut del verb de l’oració principal Exemple: La intenció del seu amic és ajudar-lo sempre. atribut .Complement de règim del verb de l’oració principal Exemple: Es penedeix de sortir poc els dissabtes. CRV .Complement d’un nom de l’oració principal Exemple: Té por de suspendre l’examen de llengua anglesa. .Complement d’un adjectiu de l’oració principal Exemple: Està content de poder treballar.
  • 12. 4. Les oracions subordinades substantives de relatiu Les oracions subordinades substantives de relatiu van introduïdes per un pronom relatiu (qui/que), però aquest pronom no té un antecedent explícit, a diferència del que passa amb les oracions subordinades adjectives. Les oracions subordinades substantives de relatiu tenen les formes següents: .Referit a persones: (Prep)+qui (Det)+qui (Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui .Referit a coses: (Prep)+això/allò/el+que (Prep)+(tot)+això/allò/el+que
  • 13. ▫Funcions: (Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que les oracions subordinades substantives completives i d’infinitiu.) .Subjecte de l’oració principal Exemple: M’interessa allò que escriu el meu company. subjecte .Complement directe del verb de l’oració principal Exemple: No saps el que m’ha passat. CD
  • 14. .Atribut del verb de l’oració principal Exemple: En Lluís és qui coordina les reunions d’equip docent. .Complement indirecte del verb de l’oració principal Exemple: Van deixar les claus a qui oferia més confiança. .Complement de règim verbal de l’oració principal Exemple: No se centra en allò que li convé.
  • 15. . Complement d’un nom de l’oració principal Exemple: El plantejament del que s’ha de fer en aquesta situació és correcte. .Complement d’un adjectiu de l’oració principal Exemple: Vivia satisfet de tot el que aprenia a l’empresa.