Materials del cnpl sobre les subrodinades substantives. Funcions i canvi i caiguda de preposicions

1. LES ORACIONS SUBORDINADES
SUBSTANTIVES
(Llibre, pàg. 354)

2. 1.Les oracions subordinades substantives
completives
2. Les oracions subordinades substantives
interrogatives
3. Les oracions subordinades substantives
d’infinitiu
4. Les oracions subordinades substantives de
relatiu

3. Les oracions subordinades depenen
de l’oració principal.
Es classifiquen en:
•substantives, que desenvolupen la majoria de funcions
que els sintagmes nominals fan en l’oració simple.
•adjectives, que ocupen la posició d’un sintagma adjectival
i, per tant, desenvolupen la funció pròpia de l’adjectiu, la de
complement de nom (CN).
•adverbials, que ocupen la posició de l’adverbi i, doncs,
fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC de lloc, de
temps...).

4. ▪Classes d’oracions subordinades
substantives
1. Oracions subordinades substantives
completives
Les oracions subordinades substantives completives
s’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de
subordinar la clàusula (oració inserida) a l’oració principal.

5. ▫Funcions:
.Subjecte de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica
substituint-la per un SN.
Exemple:
M’agrada que treballis. → M’agrada el treball.
subjecte subjecte

6. .Complement directe de l’oració principal
Exemple: Li va dir *que volia anar al cinema.
CD (*Pot substituir-se pel pronom ho)
.Atribut del verb de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’introdueix amb un
verb copulatiu (ser/estar/semblar). Es pot substituir pel
pronom ho.
Exemple: En Pep sembla que treballa molt.
atribut
▫Funcions:

7. .Complement de règim verbal de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
un sintagma preposicional equivalent. I també es pot
substituir pels pronoms en/hi segons quina sigui la preposició
regida pel verb.
Exemples:
M’adono que encara no ha arribat. / M’adono del seu retard /
Me n’adono
En Joan s’ha acostumat que li facin la feina. S’ha acostumat
a l’ajuda / S’hi ha acostumat

8. .Complement d’un nom de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Es pot substituir pel
pronom feble en si la preposició regida és de, en posició
postverbal.
Exemple: Tinc la impressió que aprovaré l’examen de
matemàtiques.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per
una estructura sintàctica equivalent (SPrep).
Exemple: Està segur que guanyaran el partit.

9. 2. Oracions subordinades substantives interrogatives
Les oracions subordinades substantives interrogatives
poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què),
determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com)
que tenen una funció dins de l’oració. I aquestes oracions
exerceixen la funció de subjecte o de complement directe
del verb de l’oració principal.
Exemples: Li va preguntar *qui (*subjecte) assistiria a la
festa. / No sap *què (*CD) vol.
Vol saber *quins (*determinant) convidats assistiran a la
festa.

10. 3. Oracions subordinades substantives d’infinitiu
Les oracions subordinades substantives d’infinitiu no van
introduïdes per cap nexe. L’infinitiu és el nucli del predicat
de l’oració subordinada.
▫Funcions:
.Subjecte de l’oració principal
Exemple: No m’agrada treballar el cap de setmana.
subjecte
.Complement directe de l’oració principal
Exemple: L’Anna desitja tornar a sortir amb ell.
CD

11. .Atribut del verb de l’oració principal
Exemple: La intenció del seu amic és ajudar-lo sempre.
atribut
.Complement de règim del verb de l’oració principal
Exemple: Es penedeix de sortir poc els dissabtes.
CRV
.Complement d’un nom de l’oració principal
Exemple: Té por de suspendre l’examen de llengua
anglesa.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
Exemple: Està content de poder treballar.

12. 4. Les oracions subordinades substantives de relatiu
Les oracions subordinades substantives de relatiu van introduïdes
per un pronom relatiu (qui/que), però aquest pronom no té un
antecedent explícit, a diferència del que passa amb les oracions
subordinades adjectives.
Les oracions subordinades substantives de relatiu tenen les formes
següents:
.Referit a persones:
(Prep)+qui
(Det)+qui
(Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui
.Referit a coses:
(Prep)+això/allò/el+que
(Prep)+(tot)+això/allò/el+que

13. ▫Funcions:
(Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que les
oracions subordinades substantives completives i
d’infinitiu.)
.Subjecte de l’oració principal
Exemple: M’interessa allò que escriu el meu company.
subjecte
.Complement directe del verb de l’oració principal
Exemple: No saps el que m’ha passat.
CD

14. .Atribut del verb de l’oració principal
Exemple: En Lluís és qui coordina les reunions d’equip
docent.
.Complement indirecte del verb de l’oració principal
Exemple: Van deixar les claus a qui oferia més
confiança.
.Complement de règim verbal de l’oració principal
Exemple: No se centra en allò que li convé.

15. . Complement d’un nom de l’oració principal
Exemple:
El plantejament del que s’ha de fer en aquesta situació
és correcte.
.Complement d’un adjectiu de l’oració principal
Exemple:
Vivia satisfet de tot el que aprenia a l’empresa.