Bernat Artola

1. Bernat Artola Tomàs
Fet per: Laura Mallén Sales

3. Biografia
Va nàixer al carrer de Cavallers de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'Ajuntament de
la ciutat i professor de dibuix, i de Carme.
Des d'infant va viure envoltat per un ambient d'amor a la cultura;
A les primeries dels anys 1920 es va traslladar a Barcelona per a iniciar els estudis d'arquitectura,
empès per la seua família.
Bernat Artola Tomàs va nàixer a les 2 de la vesprada del día 20 de Desembre de 1904 .
I va morir en Madrid a les 2 de la vesprada.
Va ser un poeta molt famós.
PERVIURE
Viu, el Poeta no arriba
a viure en l'obra sa sort:
La poesia s'aviva.....
quan el Poeta ja és mort!
I si al Poeta no importa
la vida mentre la viu,
sent que la mort el conhorta
si per son obra perviu
E n la seua poesia Artola
tracta els temes eterns de l’amor, el paisatge, el ser humà, la soledat i el conflicte entre el món
exterior i el món interior.
L’obra d’Artola té una alta qualitat dins del marc de la poesia valenciana, i respon a un món
sentimental complex, matisat i fi, que en tot moment troba una versió exacta de les paraules
espesses del lèxic terral ».Aquestes són algunes de les obres més importants:

4. Marineria
El meu pare és mariner,
i ma mare marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni,la tempesta.
Xiqueta,si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.
Ben junts,escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
bategant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.
La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha guerra ni plany
quan és l’amor qui navega.
Bernat Artola Tomàs
Poesia
La seua obra destaca pel seu
riquísim coneixement del lèxic de
la Plana, que no dubta a incorporar
a la seua producció més intimista;
per la incorporació d'elements
d'altres tradicions literàries,
principalment de la castellana, però també de Rabindranath Tagore i Schopenhauer i pel seu
sincretisme expressiu mitjançant el qual intenta maridar la poesia culta i la popular.

5. Obres
1926 Cant d'amor. Ausias, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1926 .
1927 Elegia. València, poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1927.
1928 Elegies.
1933 Santoral, en castellà.
1935 Terra.
1941 Festívoles.
1945 A l'ombra del Campanar.
1947 Poble.
1947 Llàntia viva.
1950 Tornaveu.
1950 Raons i paraules.
1950 El delme del temps
1950 Miratges
1951 Lledons1951-
1952 Recès de solituds
1952 Veus i cançons
1952 Veus i cançons
1953 Fulles del temps
1954-1956 Collita
1968 (data de l'edició) Olivera i Llorer

6. I unes quantes mes :
Tornaveu (collita de silenci) (1950), Raons i paraules (1950), El delme del temps
(màximes i mínimes) (1950), Miratges (1950), Recés de solituds (1951), Veus i
cançons (1952), Fulles del temps (1953) i Collita (1954-1956).
Cançons d'amor (1926), "Balada del cor distret" (1947), "L'Estel" (1949), "La nit de
la rosa" (1950), cinc versions successives del Llibret de la falla "La Ravalera" (1944,
1945, 1947, 1948 i 1949), un apartat de Poesia solta, el sainet Panderola (escrit en
algun moment entre 1946 i 1952), els poemaris en castellà –Fronda (1925-1928),
Cançó pueril (1925-1933), Fronda lírica (1933), Santoral (1933)– enquadernats pel
mateix autor de manera conjunta i presentats al Concurso Nacional de Literatura de
1933- "Tritó" (sense datar), Afan de la cançó(de dubtosa atribució i sense datar)
Bernat Artola i Tomàs fon un poeta valencià en tot el sentit de l´expressió. Un home
que mai va renunciar a la seua llengua, ni a la seua gent; que va conèixer la riquesa
i la pobresa. Una persona que tingué una generositat absoluta, total, i que mai va
perdre eixa gràcia, tan valenciana, del que riu per no plorar.
Bernat Artola naixqué en Castelló, en el carrer dels Cavallers, nº 62, en 1904, en un ambient de
cultura, dins d´una família dedicada a l´arquitectura. Germà seu fon el popularitzin facultatiu
Francesc Artola. Estudià Bernat en l´Institut "Francesc Ribalta", i fon mestre seu el filològic Lluïs
Revest. En este centre d´ensenyança Bernat Artola es faria un grup d´amistats per a tota la vida
En la Guerra Civil de 1936-1939 va trencar els seus plans de futur, ambicions i somnis. Va
contribuir a salvar l´imatge de la Mare de Déu del Lledó, i participà en el Congrés Internacional
d´Escriptors Antifascistes.

7. El meu pare és mariner,
i ma mare marinera;
el meu bres, la blava mar;
el meu somni,la tempesta.
Xiqueta,si vols pujar
ja és llesta la barca meva;
navegarem mar endins
fins perdre dels ulls la terra.
Ben junts ,escoltarem
l’encisadora sirena;
el teu cap sobre el meu pit
i el meu cor a cau d’orella,
bategant entre daurades
ones de cabells de seda,
com un peix en un alguer
esverat per la tenebra.
La tremolor de la mar
pareixerà més quieta,
puix no hi ha guerra ni plany
quan és l’amor qui navega.
Fa 50 anys de la mort de Bernat Artola.